XXª CAMINADA POPULAR DE LA VALL DE LORD 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,70 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 803 metres, baixant: 803 metres.
Altitud mínima: 804 metres, màxima: 1.428 metres.
Temps total: 4 hores i 26 minuts.

Situats a la Plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys, ens dirigim cap a la Plaça de La Canal, al costat de l'església de Sant Llorenç de Morunys a 930 m.a. Agafem un estret carrer que marxa en direcció nord. Als pocs metres abandonem les últimes cases del poble. Més endavant s'acaba el camí encimentat just a l'arribar a una cruïlla. A mà dreta ens queda la casa de Cal Felipó. Seguim pel Camí Ral de la Coma que marxa en direcció el nord.



Anem avançant entre camps. El camí carreter esdevé cada cop més estret fins que, al començament d'una baixada, es converteix en sender. Ens dirigim cap el Torrent del Pou on trobem la recuperada font del mateix nom. Travessem el torrent i comencem a pujar per la banda soleia. A la nostra esquerra, una mica enlairada, ens queda la casa de La Creu. Després de passar una petita rasa, trobem al costat del camí la Font d'Odrigues. Prop de la font hi ha una bassa i uns horts. Aviat arribem a la carretera de La Coma. La seguim cap a la dreta en direcció al Càmping Morunys. El voregem i per un bonic camí, tot planejant, passem pel costat de la casa de Cal Mosqueta, al costat del riu Cardener.



A continuació travessem el riu Cardener per una palanca sense baranes, i ens dirigim cap a una petita central hidroelèctrica construïda l'any 1968.

PALANCA DEL RIU CARDENER

La central és coneguda amb el nom de La Gafa. Antigament hi havia una serradora que aprofitava el salt d'aigua per fer anar les serres. Avui dia, en canvi, s'aprofita el salt d'aigua per fer arribar llum i força a la fàbrica de Cal Monegal. Seguim uns 50 metres la pista direcció nord, fins a trobar un caminet a la dreta. L'agafem i ens enfilem per dins el bosc. Més endavant travessem el tub que porta l'aigua des de molt a prop de les Fonts del Cardener, fins a la central de La Gafa. Tot seguit, per un corriol, guanyem alçada enmig d'un bosc de pi roig i boixos. Al capdamunt de la pujada hi ha un esplèndid mirador cap al Port del Comte i la Serra de Querol.

A sota nostre veiem uns terrers; a l'altre costat de la vall, al seu davant, la casa de Les Nogueres, majestuosa; més enlairades, a la falda de la Serra del Querol, les cases de Les Tragines, els Hiverns, i Les Barraques, la més alta de totes. A mà dreta queden les cases dels Pascuets i La Muntada a sota, i, més a la dreta, cap a Coll de Port, límit entre les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell, el racó de Sant Marc amb unes quantes cases i vora el cim, la casa de Planés, la més alta d'aquesta contrada. Un cartell col·locat pels organitzadors ens ajuda a identificar aquestes cases. Ben aviat arribem a la gran masia de Casabella.

CASABELLA

Aquesta masia data de finals del segle XV. Sense arribar-hi ens enfilem per un corriol fins a trobar una pista que ens porta al Collet de Sant Lleí. En aquest punt hi ha situat el primer control que ens ofereix un bon vas de xocolata desfeta calenta acompanyada de coca.

EL COLLET DE SANT LLEÍ

A la dreta i sobre un turonet, hi ha l'antiga església de Sant Lleí de Casabella i al seu darrere la casa de Cal Calot. Ens hi acostem per admirar el conjunt format per l'església rectangular, un porxo amb tres arcs que cobreixen la porta i el cementiri.

L'ESGLÉSIA DE SANT LLEÍ DE CASABELLA

Sant Lleïr de Casabella és una ermita romànica dels segles XI-XIII que pertany al municipi de La Pedra. Està situada a 987 metres d'altitud a la falda del vessant nord del turó de Sant Lleïr. Sota mateix de l'ermita, cap a la banda de llevant s'hi aixeca la masia de Cal Calot i cap al nord-oest, la masia de Casabella.



Consta d'una sola nau amb un absis quadrat i dues capelles laterals afegides al segle XIII. Mesura 10 metres de llarg per 5,6 d'ample. Tant la nau com l'absis estan coberts amb volta de canó i estan orientats cap a l'est. En època romànica va ser sobrealçada, fet que podem veure a la paret sud on hi ha un relleix a 1,75 metres del terra. També en aquella època es va canviar la situació de la porta d'entrada. Aquesta és l'element més destacable de l'edifici. Actualment, està situada a la cara nord sota un porxo i consta d'un arc de mig punt format per vuit grans dovelles. Cada un dels dos pilars que el suporten està constituït per sis carreus. El carreu de dalt de tot de cada pilar, d'una alçada força superior als altres cinc, té una imposta formada per una pedra trapezoïdal amb bisell i s'hi observa una decoració escultòrica formada per dos grups de figures.



Els tres personatges del grup de la dreta estan drets sobre una lleixa. La figura més important és la del mig, revestida de sacerdot. Té la mà dreta alçada en posició de beneir i l'altra reposa damunt el pit. Les figures que l'envolten porten vestimenta curta. Un porta el salpasser i l'altre la caldereta d'aigua beneïda. El grup de l'esquerra està format per dos cavallers amb túnica fins a mitja cama. Un d'ells va armat amb espasa curta. L'altre no porta espasa i reposa els peus en una lleixa. Entre els dos l'Agnus Dei, una serp, feta un cargol, mossega la cama del cavaller armat. Aquest simbolisme sembla indicar que es tracta d'una penitència, com construir una església i la corresponent consagració.

El porxo, amb la coberta de teules i inclinat cap al nord, s'obre cap al cementiri mitjançant tres arcs apuntats amb unes grans dovelles. Aquests arcs es pot dir que arrenquen del terra ja que els pilars que els suporten són pràcticament inexistents. A la banda est del porxo hi una porta que s'obre a l'exterior i que és l'únic accés al recinte.



Suportat directament per la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt adovellats i sense cap campana. De finestres en trobem una al mur que tanca l'absis i una altra d'arc de mig punt arrebossat a la paret sud. A la paret oest hi ha una altra finestra d'arc de mig punt, esculpit en una única pedra. Al segle XIII l’ermita va ser ampliada amb dues capelles laterals. El cementiri es troba al nord del recinte i esta tancat per un mur de pedra sense cap porta ni cap altra mena d'obertura per accedir-hi.

Situats al collet de Sant Lleí, seguim la pista que s'enfila direcció nord pel Camí de la Vilella. Més enllà, a uns quatre-cents metres, deixem a l'esquerra una pista que va a la casa d'El Jou i seguim pujant un cinc-cents metres més. Aleshores abandonem la pista que seguíem des de Sant Lleïr i agafem a l'esquerra, cinquanta metres abans de la Rasa de La Barata, el corriol que s'enfila per l'esquerra del torrent i que es dirigeix a la casa dels Forats, un camí que l’organització ha recuperat en motiu d’aquesta caminada. Mentre anem pujant la remor de l’aigua del torren, els pins, els ginebres, les alzines i alguna savina ens acompanyen fins la casa.

Un cop arribats a la casa dels Forats, contemplem el poc que queda d’aquest amagat habitatge. Un cartell informatiu ens fa fixar en la llinda de la casa que té una inscripció gravada a la pedra. La casa es troba deshabitada des de l'any 1962, i està situada a 1.180 metres envoltada de grans alzines. A la banda de ponent hi ha un seguit de feixes esglaonades en una zona molt assolellada i recollida.

Continuem la caminada revoltant la masia per la seva part posterior. Ben aviat travessem a gual el Torrent de La Barata i enllacem de nou amb la pista procedent de Sant Lleí. La seguim capa a la dreta rodejant la muntanya fins a trobar l'inici del Grau de Cap de Balç. Aquest era el camí ral que comunicava Sant Llorenç de Morunys amb els veïnats de La Corriu, Vilacireres i arribava fins a la vall de Gósol. El camí va fent ziga-zagues mentre guanya alçada per una vessant poblada de pi roig, boixos i ginebres. Les panoràmiques són cada cop més dilatades. A l'altre costat de la vall veiem la Serra del Port del Comte, cap al sud brillen les aigües del pantà de la Llosa del Cavall.

Durant la pujada observem el curiós Forat del Gall, un bufador que queda al costat del camí i que desprèn un corrent d’aire calent. A mitja pujada anem llegint els diferents cartells informatius que ens expliquen les característiques del grau i quina era la seva utilitat. A mida que anem pujant la vista es fa cada cop més extensa. Un cop a dalt del grau, el pendent es suavitza i per una pista arribem a l'esplanada de Cap de Balç, a la Serra de Guixers, on l’organització ha previst l’esmorzar.

Un gran nombre d'amics de l'organització ens estava esperant preparats per fer entrega de l'esmorzar. Els entrepans de pa amb tomàquet amb botifarra, anaven que volaven. Fruita i begudes van completar l'àpat. Ens va acompanyar el so de la música tradicional de muntanya, que com cada any ens toquen els acordionistes de la vall, el Nogueres i el Borda.

Després de menjar l'entrepà ens acostem, seguint un camí per dins del bosc, fins al mirador de la Roca de Guixers per a poder observar la preciosa vista que es té des d’aquest indret: Sant Llorenç de Morunys al mig de la vall, tota la serra del Port del Comte, la Mola de Lord, les Serres dels Bastets i Busa i l’embassament de la Llosa del Cavall.

La Roca de Guixers és una muntanya de 1.408 metres que pertany al municipi de La Coma i la Pedra excepte per l'extrem més oriental que pertany al municipi de Guixers. Per la banda sud el seu accés és molt complicat a causa de la cinglera del Cap de Balç. En canvi, per la banda nord es de molt més fàcil accés. Les panoràmiques que s'obtenen des d'aquesta alçada són extraordinàries.

Mirant cap el sud-est veiem, en primer terme i a la part baixa de la imatge, el cim de Montlleó. A continuació, i abastant tota l'amplada de la imatge, s'estén la Serra dels Bastets separada del Montlleó per la vall de l'Aigua de Valls. Darrere els Bastets, els cingles del vessant nord de la Serra de Busa amb el Cogul, el cim més alt de la serra, al centre i el Capolatell, on s'hi va instal·lar la Presó de Busa durant la Guerra del Francès, a l'extrem dret de les cingleres.

A continuació ens dirigim vers l'est, cap a l'inici del grauet de Coll de Berla. Es tracta de l'antic camí de Cap de Balç a Coll de Berla. Aquest camí és el que feien servir els estadants de les cases de Pratformiu per baixar a les cases de la parròquia de Sant Martí de guixers. Passem per llocs amb unes vistes extraordinàries, sobretot a l'indret del Roc de la Casa. Als nostres peus veiem l'explotació de guix a cel obert de Coll de Berla i totes les cases de la parròquia de Sant Martrí de Guixers: La Costa, El Guix, Sant Martí de Guixers, Sant Feliu, Guixerons, Sant Cebrià, Coromines i Casa Massanas.



Aquest tram és el més complicat de la caminada. El fort pendent i les irregularitats del terreny fan que calgui posar els cinc sentits en aquesta curta però dreta baixada. Els fulletons ja ho avisaven abans de començar i sobre el terreny diferents cartells informatius ens alerten d'aquesta ràpida baixada que ens espera.

La primera sorpresa va ser trobar al mig d’una codina 21 graons construïts per l’organització mitjançant pedres encimentades. També una barana amb cordes ajudava a passar aquest mal pas. Més avall el camí descendeix molt fort i en alguns trams, els més delicats, s’hi produeixen petites retencions. Un cop superat aquest tram, ja molt a prop de Coll de Berla, passem per sobre Els Terrers. A continuació el camí planeja per una bonica devesa de roures centenaris. Anem voltant la clotada on hi ha ubicada la casa de La Vilella.



Finalment arribem al tercer control que ens ofereix cafè i beguda. Reprenem la caminada seguint un camí carreter que aviat es transforma en un ben marcat camí, que en alguns trams es empedrat, i que baixa lleugerament en direcció a ponent. Estem seguint el camí que uneix la casa de la Vilella amb el veïnat de Sant Lleí. Travessem a gual el Torrent de La Barata o de La Codina i ens enfilem cap a Cal Calot. Abans d'arribar-hi podrem admirar, al costat d'uns grans roures, una bonica panoràmica d'aquest conjunt d'edificacions.

Un cop creuat el torrent, seguim el camí que en lleuger ascens i en direcció oest passa a tocar la casa de Cal Calot. Coneguda també com El Clot, Cal Camats o Cal Calat, és una de les masies del poble de la Pedra, i està situada entre l'ermita de Sant Lleïr de Casabella a ponent i el Torrent de la Barata a llevant. Tot seguit arribem de nou a l'ermita de Sant Lleí de Casabella. Creuem el collet de Sant Lleí i, per una pista, comencem a davallar cap al fons de la vall. El camí passa entre el bosc del Serrat de Sant Lleïr i els camps de conreu de la Casabella que veiem a la dreta al fons dels camps. Estem seguint un tram del GR 1 o Sender Històric, que va de Sant Martí d'Empúries fins a Fisterra. Les seves marques ens acompanyaran fins a Sant Llorenç de Morunys.

Arribem al fons de la vall i creuem el riu Cardener per una palanca. Davant nostre, i cada cop més enlairat, veiem la silueta del poble de Sant Llorenç. Tot seguit ens trobem en l'indret conegut com El Monegal. Voregem les parets d'una antiga fàbrica tèxtil i a continuació passem pel costat de l'Hotel Monegal. El seu nom fa referència a l'antiga masia documentada ja l'any 1350, en que pagava un cens al monjos de Sant Llorenç. El seu nom, per tant, podria venir de monacal (que pertany als monjos).

Entrem en una zona arbrada i pugem per unes amples escales. El motiu de les mateixes es deu, a que aquest era el camí utilitzat diàriament pels treballadors de Sant Llorenç que baixaven a la fàbrica tèxtil, que hi ha al peu del riu Cardener. A poc a poc arribem de nou a Sant Llorenç per la Plaça de l'Era Nova i tot seguit la Plaça del Mur. Ben a prop de la plaça hi ha el Santuari de la Pietat. Ens hi acostem a fer unes fotografies abans de donar per acabada la caminada.

EL SANTUARI DE LA PIETAT

Cap a migdia de la plaça hi ha el santuari de la Pietat. És un edifici d’estil gòtic, de dimensions reduïdes, que inicialment constava d'una sola nau amb dos trams a més d'un porxo. Posteriorment a la seva construcció, la capella va patir notables modificacions. A mitjan segle XIX, el porxo va ser tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau. Als quatre angles de l'interior hi ha voltes de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Llevat dels nervis de pedra, tot el parament és enguixat. La il·luminació de l'espai sencer procedeix d'un ull de bou del mur que avui tanca l'antic porxo i d'una petita finestra de la capella lateral. La façana, i amb ella el campanar de cadireta, correspon a una restauració del 1909.

20ª CAMINADA POPULAR DE LA VALL DE LORD

Agraïm expressament a l'amic Ricard Badia la seva aportació fotogràfica. Totes les imatges han estat realitzades acuradament per ell.