XXVIIIª CAMINADA POPULAR DE PUIG-REIG 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 18,25 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 892 metres, baixant: 892 metres.
Altitud mínima: 361 metres, màxima: 555 metres.
Temps total: 4 hores i 21 minuts.



Sortim de la Plaça Nova en direcció a la Plaça de la Creu. Passem pel costat de la Creu de la Sala i seguim el carrer Verdaguer cap a la dreta. Aquest carrer, també anomenat carrer del Llegum, segueix paral·lel a l'estructura geològica dels gresos que formen la balcera sobre el riu Llobregat. Es va formar al segle XIII, a l'interior del recinte emmurallat del castell de Puig-reig. Precisament al final d'aquest carrer, és on hi havia el portal de la Creu que era una de les entrades al recinte emmurallat. Encara avui és un carrer estret i ple de personalitat.

Una mica més endavant enllacem amb el carrer del Riu. Des d'aquest i mirant cap al nord-oest, tenim unes boniques vistes del poble i de la Colònia de Cal Casas sota la primera claror del matí.



Anem avançant enlairats sobre el Llobregat en direcció a la Colònia Pons. Tombem a la dreta pel carrer de Cal Biel i després a l'esquerra seguint per la Pujada del Parc. Davant nostre s'aixeca l'església de Sant Josep de Cal Pons, el primer edifici que trobem de la Colònia Pons.

LA COLÒNIA PONS O CAL PONS

Fundada el 1875 per la família manresana Pons, és probablement la colònia tèxtil més interessant de Catalunya des del punt de vista monumental. Hi destaquen dues torres, el xalet del director, una magnífica església neogòtica, la casa-convent de les monges, i un conjunt notable de jardins i bosc, a més dels característics habitatges plurifamiliars. L'impulsor va ser Josep Pons i Enrich que l'any 1875 va comprar uns terrenys amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament va fer construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que es va inaugurar l'any 1880. La fàbrica, dedicada a la producció de filats i teixits de cotó, va ampliar la seva producció amb la confecció de tovalloles als anys seixanta, esdevenint la principal activitat fins al seu tancament l'any 1995.

L'ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE LA COLÒNIA PONS

L'església, neogòtica, va ser construïda l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte modernista Josep Torres i Argullol. La premsa de l'època la va qualificar com "La catedral de l'Alt Llobregat" per la seva magnificència. És de planta de creu llatina i als murs laterals s'obren sis capelles que fan la funció de contraforts de la nau central. En el transsepte s'aixeca un cimbori octogonal sostingut per quatre trompes. A l'exterior, l'església presenta un aspecte altiu reforçat pel cimbori, el campanar i el conjunt de pinacles. La façana principal, amb el pòrtic, també presenta aquest aspecte de projecció cap al cel. Mentre la façana principal està feta amb carreus ben tallats, la resta de l'edifici combina harmònicament la pedra devastada amb el totxo de terra cuita.



El pòrtic d'entrada està format per dues columnes cilíndriques, amb els capitells decorats amb motius vegetals, que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dos columnes quadrades acabades amb un pinacle. Està cobert per una teulada amb una pendent molt pronunciada i està rematada per una cornisa de pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu en el seu vèrtex. Unes gàrgoles de pedra permeten el desguàs de l'aigua de pluja. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos, el superior d'una sola obertura, mentre que l'inferior en té dues. Des del 2009 acull, a part dels actes religiosos, el Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons on, a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors com dels amos de les colònies.

A continuació davallem pel carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia.

EL CARRER ORIENT DE LA COLÒNIA PONS

Aquest carrer destaca per la seva llargada i la disposició dels habitatges. El formen els habitacles plurifamiliars de la colònia que estan distribuïts en setze escales amb sis pisos a cadascuna. La planta és molt simple: en la façana principal, al nord, s'obren dues petites finestres per pis. La façana posterior, orientada a migdia, està configurada amb arcades, cada una correspon a la galeria d'un habitatge. Els pisos es lliuraven en lloguer a les famílies que tinguessin un mínim de tres membres treballant a la fàbrica. Els majorals i encarregats vivien en els habitatges al costat de la fàbrica.

Girem a la dreta pel carrer Torre de Vella, tot baixant fins al nivell de la fàbrica.

LA FÀBRICA DE CAL PONS

L'edifici de la fàbrica va ser construït per Francesc Joan Canals, mestre d'obres, que anteriorment havia adquirit experiència en les fàbriques de Cal Prat i Cal Casas. Les naus de la fàbrica són de parets bastant gruixudes, fetes de pedra del lloc i maó, i tenen una alçada de 21 metres. La coberta està construïda amb teula àrab. L'estructura interior està formada per dues fileres de columnes de ferro. Sota la coberta les columnes són substituïdes per pilars d'obra centrals. Grans finestrals de maó permeten l'entrada de llum. A l'interior l'espai es va concebre totalment lliure d'obstacles per facilitar la instal·lació de les màquines i el control del treball. En un lateral s'aixequen els edificis per a emmagatzemar la producció i el cotó.

Una mica més endavant veiem un dels elements més importants de les colònies: la xemeneia.

LA XEMENEIA DE CAL PONS

De la fàbrica hem de destacar la gran xemeneia convertida en símbol de la colònia. Aquesta és de planta circular, realitzada en maó vist i de poca alçada, acabada amb un coronament a manera de barbacana. Inicialment les fàbriques necessitaven pel seu funcionament molta aigua, d'aquí que es construïssin a prop dels rius. L'aigua s'havia de convertir en vapor per fer moure les grans turbines. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de maneres diferents. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, mentre que els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són més eficaces.

Sortim del recinte fabril a un nivell més baix. A sobre nostre hi veiem la Torre Nova i les seves glorietes. Seguim la carretera tot travessant la Riera de la Sala, ocupada majoritàriament pels Horts de Cal Pons. Girem a l'esquerra i seguim per sobre el pont del Llobregat. Després de travessar-lo tombem de nou a l'esquerra i agafem el Camí de la Cortada tot vorejant la Serradora Boix. Mentre pugem podem gaudir de unes vistes més clares de la Torre Nova de Cal Pons.

LA TORRE NOVA DE CAL PONS

La torre nova fou acabada a l'any 1897. Es tracta d'un edifici de planta quadrada de la qual sobresurten dos cossos poligonals, un a llevant, on hi ha l'entrada principal i un altre a ponent en forma de tribuna. Té planta baixa, dos pisos i golfes. La torre nova disposava de jardí privat, on destaquen encara les dues glorietes inaugurades l'any 1900 i des de les quals es veu el Llobregat i el conjunt de la colònia. Les glorietes són de maó i fusta i estan construïdes damunt d'un penyal sobre l'aiguabarreig del Llobregat amb la riera de la Sala, un dels punts mes alts de tot el conjunt. En aquesta torre hi féu estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII.

Després d'un revolt deixem el camí asfaltat i ens enfilem per un costerut corriol a mà esquerra. Travessem, planejant, els Camps de Cal Saltet i a continuació creuem per sota l'Eix del Llobregat. En sortir-ne girem a la dreta pel vial d'accés a l'Eix fins arribar a una rotonda. Aleshores agafem a l'esquerra el Camí de Cal Pallot. Al cap de poc el deixem per un camí a mà dreta que, enfilant-se una mica, ens porta al primer avituallament.

Després de recuperar escalfor i energia, aprofitem l'alçada i proximitat en que ens trobem per fer una imatge més global de la Colònia Pons.

Tot seguit agafem un sender per l'esquerra que travessa uns camps abandonats i s'endinsa en l'anomenat Bosc de Cal Saltet. Anem en direcció a llevant tot remuntant l'estrep d'un serrat. Travessem una pista i arribem a un collet a 525 metres d'alçada, al nord del Serrat Rodó. Anem avançant per corriols i camins, sempre cap a llevant, en pujades i baixades fins a sortir per la banda nord de Cal Blanquillo.

CAL BLANQUILLO

La masia de Cal Blanquillo va ser construïda l'any 1780 i posteriorment es va restaurar l'any 1998. El seu celler es conserva intacte i també dues grans tines on es guardava el vi que antigament s'elaborava a la zona. Actualment aquesta masia funciona com a casa de turisme rural.

Un corriol ens porta a enllaçar amb la pista que passa pel seu dessota. La seguim cap a migdia travessant els camps de Cal Becs. Enlairada a mà dreta veiem la masia de Cal Becs.

CAL BECS

Es tracta d'una masia de petites dimensions que ha mantingut la seva estructura i elements constructius tradicionals. L'edificació ha estat rehabilitada i ampliada però es pot identificar l'edifici principal de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, i orientada al sud-oest. Els murs són de pedra molt irregular, barrejada amb còdols i altres materials. Disposa de planta baixa més pis, i té unes arcades que formen un porxo a la planta baixa. Al costat nord-oest hi ha adossades les corts, granges i pallisses. La masia està documentada des del segle XVIII. Formava part de la jurisdicció dels Hospitalers, senyors del Castell de Puig-reig.

Quant arribem al final dels camps, deixem la pista i agafem un sender, a l'esquerra, que travessa el bosc i baixa a trobar la riera de Merlès.



A continuació seguim un camí a la dreta que va paral.lel a la riera, fins arribar al Pont de Les Canals.

EL PONT DE LES CANALS

És un pont de pedra del segle XIX, que salva la riera de Merlès mitjançant tres petits arcs de mig punt, tot aprofitant les grans codines de pedra calcària que en aquest punt de la riera permeten sustentar aquesta obra civil. Els materials originals, obra de maçoneria amb morter de calç, van ser reforçats amb la construcció d'una plataforma de formigó.

Després de passar el pont deixem la pista i agafem una drecera, que surt a mà esquerra. Acabem d'entrar en el terme de Santa Maria de Merlès. El camí avança per dins el bosc fins a retrobar la pista més endavant. La seguim breument cap a l'esquerra tot observant la magnífica masia de Les Canals al mateix cantó.

LES CANALS O LES CANALS DELS LLUCS

Les Canals està situada en una zona lleugerament elevada a llevant de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per dos edificis principals separats per uns metres. L'edifici que observem és el més modern, i consta de planta baixa, primer pis i unes golfes. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La teulada és a doble vessant perpendicular a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa dues portes emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó. Al primer pis hi ha una galeria de punta a punta formada per cinc obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben tapiades, emmarcades amb maó i sustentades per pilars de maó, exceptuant-ne un de pedra. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra galeria de cinc obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas són de menor alçada. Com al primer pis, dues de les obertures estan tapiades.



Després de travessar la pista de Les Canals, ens enlairem per l'altre cantó anant a buscar els camps de Les Canals. El camí els rodeja per la banda de llevant. Obtenim bones vistes dels camps conreats i del mas del Vilar, una mica allunyat cap a ponent. Aquesta és una masoveria del segle XVIII, d'estructura senzilla, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i amb xemeneia. Té un cobert al costat est en estat de ruïna. Anem avançant cap a migdia pel mig del bosc d'alzines i pins. Primer baixem una mica i després ens enfilem fins al proper Serrat de les Sis Quarteres. El seu llom és recorregut per una pista força ampla, la seguim cap a la dreta.

EL SERRAT DE LES SIS QUARTERES

Aquesta serra queda repartida entre els municipis de Gaià, al Bages, i el de Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Està cobert per pinedes de pi blanc amb un sotabosc de màquies o garrigues i algunes zones de joncedes i prats. La seva posició enlairada i amb una vegetació que no impedeix excessivament la vista, ens permet gaudir del paisatge d'aquestes contrades. Ens movem sobre els 500 metres d'alçada. Una mica més endavant veiem a la dreta, la Creu del Borni.

LA CREU DEL BORNI

No hem trobat cap referència a aquest topònim. Els amics del Centre Quitxalla Excursionista ens comenten que sembla ser que durant la guerra civil hi van matar un home en aquest lloc. És possible que fos borni?

Ens enfilem fins al peu de la creu, que es troba una mica més enlairat que la pista. Des d'aquest punt veiem allunyades, en direcció nord les masies, per les que ja hem passat, de Cal Becs i Cal Blanquillo. Més a prop tenim el mas del Vilaró, el proper objectiu, del que veiem la fumera que treuen les botifarres que ens estan esperant.



Retornem a la pista i avancem una mica més. Ara entrem en un nou terme municipal, el de Gaià, deixem la comarca del Berguedà per entrar en la del Bages. De seguida deixem la pista, i seguim un corriol, poc marcat, que surt a la nostra esquerra. Anem davallant pel viarany pedregós fins a trobar el camí del Vilaró. Tombem a la dreta i davant nostre ja tenim la masia del Vilaró.

EL VILARÓ

Aquesta masia que pertany a Gaià, està orientada al sud-oest. Disposa de tres plantes amb diverses construccions annexes al voltant d'un pati d'entrada. La porta interior és adovellada de mig punt, la qual cosa permet deduir que es deuria fer una ampliació a la façana. A l'interior també hi hem vist uns festejadors.



A la façana principal i a les llindes de diverses finestres, hi ha gravades les dates de 1721, 1741 i 1748. En tot cas hi han referències documentades de l'existència del mas al 1553.



Aprofitant l'ampla esplanada davant el Vilaró, els amics de Puig-reig ens han preparat un esmorzar acabat de fer. Pa amb tomàquet amb botifarra i cansalada acabades de coure.



La vista des de l'esplanada i cap a ponent és extraordinària. Ho aprofitem i, amb l'ajuda del zoom de la càmera, fem una fotografia d'una altre de les grans masies del terme de Puig-reig: la Casa Gran de Cal Riera.

LA CASA GRAN DE CAL RIERA O CAL GREGORI

És una masia de dimensions considerables que data del segle XVII, i que va ser ampliada al XVIII amb una galeria d'arcs de mig punt a la façana de llevant. L'edifici principal és de planta rectangular amb una estructura típica dels masos setcentistes, masia amb galeries a llevant i a migdia. La teulada és a dues aigües i els murs són arrebossats i pintats, amb una gran quantitat d'obertures per a les galeries, finestres i balcons. La galeria de la façana est, que ocupa tota la llargada de la planta del pis, està feta amb arcs rebaixats, disposa d'òculs damunt de cada arc i una barana metàl·lica. Tota la casa està edificada sobre la roca natural.

Després d'esmorzar ens dirigim cap al sud tot travessant l'esplanada. Trobem una bifurcació de camins. Tombem cap a l'esquerra seguint el Camí del Vilaró, mentre baixem cap al torrent del mateix nom.

Després de creuar el torrent, agafem un corriol que s'enfila pel dret, tot fent drecera, per recuperar de nou el Camí del Vilaró. El seguim cap a la dreta fins arribar a una cruïlla. Aleshores deixem el camí que seguíem i agafem el de l'esquerra. El camí va baixant suaument cap al Torrent de la Vall de Vilaramó. Abans d'arribar-hi però, ens desviem a l'esquerra per acostar-nos a veure la Font de Vinya Vell.

LA FONT DE VINYA VELL

La font està situada en un bonic lloc, molt ben arranjada. Neix sota una gran llosa de gres, i és canalitzada amb una teula per la qual raja. El lloc és obac, ombrívol i molt fresc. Al seu costat flueix un petit torrent amb aigua.

Mitjançant un viarany que surt de la font, anem a buscar de nou el camí que seguíem. Ben aviat, l'abandonem i agafem un corriol a la dreta que fa drecera. Creuem el Torrent de la Vall de Vilaramó i pugem fins a enllaçar amb el Camí de Cal Vinya Vell, a l'altre cantó. Girem cap a la dreta, després deixem un trencall també a mà dreta i a continuació anem pujant pel camí principal que ens porta fins a la casa de Cal Vinya Vell.

CAL VINYA VELL

El camí que ens porta a la casa està decorat, per la seva banda dreta, amb grans pedres de riu posades dretes. Són grans còdols erosionats per la riera de Merlès que el propietari ha anat recollint al llarg dels anys. La casa es troba molt restaurada amb les parets arrebossades amb ciment. Com a detall antic veiem la llinda d'entrada gravada amb la data de 1802. Les finestres tenen l'arc de la llinda molt pla i fet amb maons.



Després de conversar amb l'amo, revoltem la masia pel cantó nord i continuem la caminada seguint un camí que surt cap al sud-est. El camí davalla per un torrent i va a buscar una pista. Arribem a la pista i la seguim cap a l'esquerra. Més endavant, quant la pista fa un gir de 360°, la deixem i seguim un viarany que ens deixa als peus d'una gran resclosa. Davant nostre cap al sud, hi han les masies de Roqueters i Peloses, enlairades uns trenta metres respecte a nosaltres.

A continuació seguim el camí de la dreta en direcció a ponent. Al cap d'una estona creuem la riera de Tortafé. El camí s'enfila i continua paral·lel a la riera i sempre cap a ponent. Aquest tram del recorregut és preciós i molt agradable. Caminem pràcticament sobre la llera de la riera de Tortafè. La remor de l'aigua, la frescor del dia, la verdor del paisatge... és com una passejada tranquila on els sentits hi juguen un gran paper.

LA RIERA DE TORTAFÈ

Quan arribem en un punt on hi ha una gran placa de gres de color blau-grisós, creuem la riera i ens enfilem una mica. Seguim per un corriol que continua paral·lel a la riera, però ara una mica més enlairat.

El corriol es va enfilant suaument per dins el Bosc de la Cortada. Més endavant arribem a una bifurcació. Just en la cruïlla, hi han les runes de l'antic mas del Rossinyol. Als nostres peus la riera de Tortafè s'ajunta amb la riera de Merlès.

CAL ROSSINYOL

Les runes d'aquest mas pràcticament passen desapercebudes. La vegetació les ha cobert totalment. No era un mas gaire gran, i encara podem veure un parell de finestres amb les seves llindes de pedra picada. Enmig de la vegetació, i en la part posterior, hi descobrim una tina de dimensions petites amb els cairons de no gaire qualitat.



Continuem la caminada, seguint el camí de la dreta que ara segueix paral·lel al curs de la riera de Merlès. En aquesta part la riera fa de límit natural entre els termes de Puig-reig i Gaià. Travessem la Baga de Cal Rossinyol. Mirant cap al nord, enlairada damunt un turó i sobresortint dels arbres, veiem la gran masia de La Cortada amb la capella de Sant Miquel, del terme de Puig-reig.

Més endavant el camí comença a davallar per anar a buscar la riera de Merlès. La creuem per sobre les grans pedres erosionades per l'aigua. Aquesta passera natural ha estat arranjada amb cordes i pals, per ajudar a passar-la.



A l'altre banda de la riera ens espera el tercer avituallament. La passera també ens facilita la tornada al terme municipal de Puig-reig. Aquí s'agraeixen les begudes i refrescos que ens donen, doncs comença a notar-se la calor.

Reemprenem la caminada seguint una ampla pista, en pujada, cap al nord. Més endavant passem pel mig de les instal·lacions d'una gravera. En arribar al seu extrem nord, tornem a gaudir, cap a llevant, de les vistes sobre la masia de La Cortada, ara però a contrallum.

LA CORTADA O LA CORTADA DELS LLUCS

Entre les masies d'aquest sector destaca la Cortada, també coneguda com la Cortada dels Llucs. Està documentada des del segle XV com una de les grans masies del terme del castell de Puig-reig. Formava part del conjunt de propietats alodials de la família Cortada dels Llucs, que residia a la parròquia de Santa Maria de Merlès. És una masia de grans dimensions que consta d'un conjunt d'edificacions emplaçades al cim d'un promontori que domina els plans de la Llardanosa. L'edifici principal és d'estructura clàssica, de planta rectangular distribuïda en tres naus. Té planta baixa i dos pisos, i la coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.

LA CAPELLA DE SANT MIQUEL DE LA CORTADA

Adossada al mas de la Cortada i dins les seves dependències, hi ha aquesta església d'estructura romànica datada dels segles XII-XIII. És una església d'una sola nau i coberta amb volta de canó. Fou bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas. El campanar original va ser substituït per un campanar d'espadanya d'època imprecisa.

A continuació deixem el Camí de la Gravera, que continua recte, i nosaltres seguim un corriol que s'endinsa dins del bosc, una mica més a l'esquerra. En arribar a l'alçada de Les Feixetes, el corriol tomba a l'esquerra i davallem per dins el bosc fins arribar a uns camps. Ara girem a la dreta seguint el camí que voreja els Camps de Cal Riera. No gaire més endavant el deixem per tombar a l'esquerra.



Una bona baixada per dins el bosc ens espera!! La organització ha disposat una sèrie de cordes que ens permeten salvar aquesta curta, però relliscosa baixada. Després el sender continua cap al nord, passa pel costat de la Depuradora de Puig-reig i enllaça de nou amb e camí de la Gravera. Tot seguit passem per sota l'Eix del Llobregat i seguim per anar a buscar el riu Llobregat. Davant nostre i arran del riu veiem la Colònia de Cal Marçal.

LA FÀBRICA DE CAL MARÇAL

La Colònia de Cal Marçal, va ser fundada per la família Torra el 1890, va passar posteriorment a la família Pons i, des de l'any 1929, als Viladomiu. La fàbrica, paral·lela al riu i als habitatges plurifamiliars, està situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic. El tancament de la fàbrica tingué lloc l'any 1989. La fàbrica, és un impressionant edifici de planta rectangular amb la coberta a dues vessants. Va ser construït a semblança dels edificis de la ciutat de Manchester. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes com la majoria de les naus d'aquest període.

Acabem de baixar i arribem al nivell del Llobregat. Tot seguit deixem a l'esquerra la palanca de Cal Marçal. La caminada continua per la dreta, per un camí netejat i recuperat recentment pel Centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig. Aquest bonic camí recórrer aigües amunt el Llobregat per sota els conglomerats de la balcera.



Més endavant passem pel costat oriental de la Resclosa i Canal de Cal Marçal.

RESCLOSA I CANAL DE CAL MARÇAL

La resclosa i el canal de Cal Marçal es van construir entre 1880 i 1882; la resclosa d'una considerable alçada, és una obra de pedra i formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gracies a les comportes i bagants, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un canal de mig quilòmetre. El canal de derivació amb un metre d'amplada i 0,70 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 4.000 l/s.

A continuació el sender es va eixamplant i es converteix en un agradable passeig envoltat de pollancres al costat del Llobregat.



Entre les branques dels pollancres podem observar l'església de la colònia. Es tracta d'un edifici construït principis dels anys cinquanta del segle XX.



Una mica més endavant arribem a la Caseta dels Pescadors. Aquí ens espera el darrer avituallament. Aquell que és esperat per molta gent: el del gelat.



Estem fent els darrers metres de la caminada. Passem per sota la Serradora Boix i enllacem amb el pont del Llobregat. A partir d'aquest punt el recorregut coincideix amb el que hem fet a primera hora del matí. Ho aprofitem per fer aquelles fotografies que per la escassetat de llum no havíem fet.

Les dues torres dels propietaris de Cal Pons, el xalet del director i l'església són, els edificis més emblemàtics de cal Pons. Aquests edificis, junt amb el jardí, són els que donen personalitat a la colònia. Les torres, plantejades com a castells medievals, són conegudes popularment amb el nom de Torre Vella, construïda abans de 1885, i Torre Nova, inaugurada el 1897.

Travessem el pont i girem a la dreta. Creuem per l'interior de la Colònia Pons i pugem de nou cap a l'església de Sant Josep. Anem a buscar el carrer del Riu que ara seguim cap a l'esquerra. Quan passem per sota el cementiri no dubtem de fer una foto a la masia de Periques emmarcada per les muntanyes de Berga.

PERIQUES

A l'esquerra del Llobregat, a prop de Puig-reig, hi ha l'antiga masia de Periques, una construcció gòtica que a finals del segle XIII o a començaments del XIV, era un convent-granja dels monjos templers i que constitueix un exemple únic a Catalunya de l'arquitectura conventual dels ordes militars. El conjunt, que consta de la casa i la capella romànica del segle XI del Carme, està situat en un turó que domina la vall del riu Llobregat. Es tracta d'una construcció de planta quadrada, amb dues ales, amb cobertes a una vessant i orientades a l'exterior. Les façanes presenten uns bonics arcs diafragmàtics.

A l'altra banda del riu, i mirant cap a llevant, observem una altra de les masies històriques de Puig-reig: Les Comes.

LES COMES

Aquesta casa, anomenada antigament les Comes de Puig-reig, està situada a l'esquerra del Llobregat i davant mateix del castell de Puig-reig. S'ha datat del 1200. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i sota-coberta, i té diversos coberts afegits al seu voltant, formant un barri. D'aquesta masia procedeix la família Comes, que varen ser batlles del castell de Puig-reig i varen estar estretament lligats als Templers. El mas de les Comes va tenir una important activitat agrària en el període de consolidació dels masos en època moderna i durant l'apogeu de la vinya.

Del carrer del Riu enllacem de nou amb el carrer de Verdaguer i arribem a la Creu de la Sala.

LA CREU DE LA SALA O DE PUIG-REIG

Les creus de terme, fetes normalment de pedra, es col·locaven prop de l'entrada de les poblacions, dels monestirs o a la vora dels camins, i en el cas de la de Puig-reig donava entrada al recinte del castell de Puig-reig, just davant del portal del mateix nom, el portal de la Creu. La seva construcció s'ha datat al 1213, quan els Templers van aconseguir el plé domini sobre el castell de Puig-reig i el rei Jaume I els hi va reconèixer els drets com a senyors del lloc. La creu original, que va ser destruïda durant la Guerra Civil, era d'estil gòtic amb les figures de la Crucifixió i la Verge. Es va refer de nou després del conflicte civil i es va col·locar al mateix indret. El pedestal es considera una obra de principis del segle XX.

Finalment i després de travessar la Plaça de la Creu, arribem de nou a la Plaça Nova, on donem per acabada aquesta bonica i molt interessant caminada.

28ª CAMINADA POPULAR DE PUIG-REIG 2012

Aquesta crònica ha comptat amb l'ajuda del Centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig, als quals els hi agraïm tot el seu suport.