CAMINADA CASTELLAR DEL VALLÈS - PUIG DE LA CREU 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 14,34 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 526 metres, baixant: 517 metres.
Altitud mínima: 321 metres, màxima: 665 metres.

L'AUDITORI MUNICIPAL MIQUEL PONT

Ens trobem a la Plaça del Mercat de Castellar del Vallès, davant mateix de l'Auditori Municipal. Aquest va rebre el nom de Miquel Pont en record al primer alcalde de la democràcia, desaparegut el 1986. Va ser inaugurat el 10 de setembre de 1988, després de dos anys d’obres. El projecte, dels arquitectes Pere Roca i Pere Mogas, es va aixecar sobre l’espai que ocupava l’antiga sala d’actes de l’Ateneu, adquirida per l’Ajuntament a l’empresa Tolrà el 1980 i enderrocada a causa d’un incendi que es va produir el mes de gener de 1991.

Ens dirigim a la Plaça Major per seguir el carrer Major en direcció al nord. En passar per davant del carrer Església, tenim una bonica perspectiva del carrer amb l'església de Sant Esteve a ponent.

L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE

Els orígens de l'actual seu parroquial es remunten a finals del segle XVIII, quan els castellarencs van demanar que la seu parroquial del municipi fos traslladada de la riba dreta a la riba esquerra del riu Ripoll, ja que aquí era on es trobava el nucli urbà. La primera edificació era d'estil barroc i datava del 1771-1773. I es va construir sobre d'un altre edifici religiós, la capella de Sant Iscle i Santa Victòria. D'aquesta capella se'n té poc coneixement, però està documentada ja al 1636. Aquest primer edifici va ser substituït posteriorment per l'actual edifici aixecat entre els anys 1885 i 1892. La promotora de la mateixa va ser Emília Carles-Tolrà, propietària de la l'empresa Tolrà i posteriorment convertida en Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L’església és obra de l’arquitecte Joan Martorell, que va seguir el corrent neomedieval, que volia recuperar el model de l'arquitectura religiosa de l'època medieval. L’edifici és d’estil neogòtic afrancesat, i és un dels edificis més emblemàtics a Catalunya d’aquest estil. L’església té planta de creu llatina, amb campanar d’agulla. Ateses les seves extraordinàries dimensions, per tractar-se d'un poble, en el seu moment de població reduïda, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès. La seva imponent visió es possible des de gairebé tots els punts del municipi.

A continuació pugem pel carrer del General Boadella, seguim per la plaça Mestre Gelonch i el carrer Sant Llorenç fins al carrer Cadafalch. Aviat el camí deixa d'estar asfaltat, i seguim per una pista forestal. Va ascendint irregularment, però mai deixa de ser un camí ample: el Camí de Can Cadafalch. Caminem entre horts una bona estona. Seguim sempre la pista principal, ara ja dins d'un bosc de pins i alzines. Arribem a una cruïlla que per l'esquerra porta al Mas Canyelles. Deixem el trencall i continuem per la pista de la dreta.



Les zones obagues ens mostren el gebre damunt els camps i la vegetació. Fa força fred en aquestes hores del matí. Continuem avançant per la pista de Can Cadafalch i al cap de poc arribem a la Font dels Gossos.

LA FONT DELS GOSSOS

La font disposa de canyella i una pica menuda, formada a la mateixa roca per la caiguda constant d'aigua al llarg del temps. El cabal es podria qualificar de petit però persistent al llarg de l'any. Està situada a uns 430 metres d’altitud i la seva orientació és sud-est. Avui té una capa de gel de ben bé mig centímetre de gruix.

Continuem pujant enmig del bosc. El tipus de bosc que veiem és la pineda de pi blanc, entre la qual també observem l’alzina i el roure, i els arbustos típics de la mediterrània. Passem el Revolt Gran i continuem pujant a poc a poc. Ens trobem amb una altra cruïlla. Agafem la pista que puja a la dreta. De tant en tant trobem petits corriols a mà esquerra. Ens trobem per sobre dels 530 m.a.

Cada vegada anem trobant més racons amb clapes de neu, restes de les nevades a cotes baixes d'aquests dies. El Camí de Can Cadafalch no suposa cap problema. Aquest camí porta a la masia del mateix nom, Can Cadafalc o Can Catafal, popularment pronunciat Catafau, masia de grans dimensions que es troba situada en un magnífic paratge entre Castellar i Sant Llorenç Savall des d'on es té una bona panoràmica del massís de Sant Llorenç, Gallifa i el Montseny. És un mas on tradicionalment s'aturaven els ramats en la transhumància dels Pirineus al Vallès.

Després de pujar una bona estona, finalment arribem a un replà amb una escultura commemorativa: l'Alzina Balladora.

L'ALZINA BALLADORA

Com explica la placa que hi ha instal·lada, l'Alzina Balladora era l'indret on les colles de castellarencs que tornaven de l'Aplec de Sant Sebastià de Montmajor aprofitaven per fer una parada i ballar al seu entorn. Una manera com una altra d'acabar la festa, amb més gresca. El Centre Excursionista de Castellar del Vallès va col·locar la placa, amb motiu de celebrar el cinquantenari, a la tardor del 2003.

En aquest punt hi ha una important cruïlla de camins. Cap al nord continua el Camí de Can Cadafalch i de Castellet. Cap a ponent un antic camí, perdedor, que segueix la carena de Cadafalch. Nosaltres deixem el camí principal i seguim pujant pel camí de llevant, que ens acostarà al Puig de la Creu. La pista arriba a la carena i segueix pel seu llom vers el sud.



Passem el Coll de Canyelles i més endavant arribem a una bifurcació, sota mateix del Coll Roig. Nosaltres seguim pel Camí del Puig de la Creu. Les vistes sobre el massís de Sant Llorenç del Munt són espectaculars.

A continuació arribem a una esplanada amb un dipòsit d'aigua. Estem a tocar del cim del Puig de la Creu. Unes quantes passes més, i ja hi som. A més de ser el cim més alt de Castellar, amb 668 metres, i una bona talaia, fa de límit divisori entre els termes de Castellar i Sentmenat.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU

Situada al cim del Puig de la Creu, a 668 metres, aquesta església ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions. Es va reconstruir als anys 50. És de propietat particular. La primera menció que trobem de l'església és en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, al 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l'edifici.



El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central. La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. La nau és rectangular amb volta de canó. Per les seves característiques s'inscriu en el grup de les capelles rurals construïdes al segle XII sense ornamentació. Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. En aquesta església s'hi celebrava un aplec fins a les darreries del segle XVIII. A partir d'aquestes dates, Santa Maria del Puig de la Creu entra en un procés d'abandó.



El 1822 s'intentà fer-hi algunes reformes, però no va ser fins el 1925 quan aquestes van començar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es van reconstruir les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es va reconstruir de nou i es va aixecar la torre i el campanar, on sembla que n'hi havia hagut un. El seu aspecte actual però sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. Una de les tradicions lligades a Santa Maria del Puig de la Creu és que els Divendres Sants al matí molt castellarencs, pujaven i encara pugen al Puig de la Creu, on pel camí és tradicional de collir farigola.

Aquest turó ens ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç, Montserrat i també del Montseny. Després de donar la volta a l'ermita i observar l'àmplia panoràmica, tornem a marxar pel camí que hem vingut fins al replà de l'Alzina Balladora.



Des de l'Alzina Balladora continuem el camí que marxa cap a ponent. De primer la pista és clara, però ben aviat es fa perdedor. Anem baixant la Carena de Cadafalch, sempre cap al sud-oest. Més endavant el corriol es fa més visible i fàcil de seguir. Finalment enllacem amb el Camí de Can Cadafalch que havíem seguit de pujada. Ens trobem a 499 metres d'alçada.



Seguim endavant pel Camí de Can Cadafalch, en direcció a migdia fins el proper trencall que agafem a la dreta. El camí que s'inicia en forma de pista, passa després a ser un corriol que ascendeix un torrent cap al nord: és la Drecera Vella de Can Cadafalch. Aviat la cosa es complica i el corriol es perd.

Tornem enrere fins al punt en que tornem a trobar la pista. Decidim passar a l'altre costat del torrent i seguir un corriol que va paral·lel a la riba dreta. Més endavant tornem a travessar el torrent i arribem a la zona del Revolt Gran. Trobem una bifurcació de camins: de front continua el corriol fins enllaçar amb el Camí de Can Cadafalch. Nosaltres tombem cap a la dreta, enfilant-nos fins a dalt del Turó de Canyelles, a 526 m.a. Decidim baixar cercant camí entre el bosc de pins, en direcció al sud.

La baixada a estones es dura i divertida, ens hem de deixar lliscar per sobre del terra. Finalment arribem a la pista del darrere del Mas Canyelles.



La pista revolta les edificacions i passa per davant dels coberts.

EL MAS CANYELLES

Actualment Castellar, té censades més de 40 masies, moltes de les quals encara estan habitades. La més antiga de totes elles és el Mas Canyelles, que data del segle X. Les masies, han anat adaptant-se a les necessitats dels seus propietaris en cada moment, fet pel qual apareixen en elles diversos estils arquitectònics i fan difícil la seva datació. Precisament, l'atractiu d'aquestes masies resideix en veure l'evolució arquitectònica que han patit al llarg del temps i en la diversitat d'elements ornamentals amb estils que van des del romànic i el gòtic, al modernisme o l'art eclèctic.

Continuem endavant i ben aviat enllacem amb el Camí de Can Cadafalch. El seguim cap a la dreta. Ara el recorregut fins a la finalització de la caminada, coincideix amb el de primera hora del matí. Ja no fa tant de fred, i el sol comença a fer-se notar.

Entrem a Castellar de nou pel carrer de Sant Llorenç, la Plaça del Mestre Gelonch, passem per davant de l'ajuntament i fins a la Plaça Major.

LA FONT DE LA PLAÇA MAJOR

Rep aquest nom per ser la plaça principal del poble. Des de la seva construcció ja es va convertir en el punt de referència dels castellarencs. La font monumental i la paret dels carrers del Centre i Major daten dels anys 30. En els darrers anys, la Plaça Major ha estat objecte d'una profunda transformació urbanística, fet que ha contribuït a estructurar aquest gran espai en una mena de "plaça de places" on es troben localitzats diferents equipaments i serveis municipals. En l'espai de la plaça antiga, s'hi havia ubicat el mercat municipal. Actualment està presidit per castanyers i consta d'un sortidor a la part central. La font monumental, un dels elements més emblemàtics de la vila, situada al xamfrà entre els carrers Major i del Centre, és obra del picapedrer Joan Sampere. Des d'ella, surt un passeig que connecta amb la part més renovada de la plaça. Finalment arribem al punt d'inici i donem per acabada la caminada.

CAMINADA DE CASTELLAR DEL VALLÈS AL PUIG DE LA CREU 2012