XXIª CAMINADA POPULAR DE SANT PAU A TORRELLES DE LLOBREGAT

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 11,83 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 496 metres, baixant: 491 metres.
Altitud mínima: 106 metres, màxima: 338 metres.
Temps total: 3 hores i 24 minuts.

Les inscripcions es fan a la Plaça de l'Ajuntament, davant la Casa de la Vila de Torrelles de Llobregat.

Mentres esperem el moment de la sortida, fem fotos a l'església de Sant Martí, que tenim a tocar en l'angle nord-est de la plaça.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TORRELLES

En un lloc dominant del poble s'aixeca l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una construcció neogòtica que va ser inaugurada el 1900, en substitució de l'església vella que estava situada a prop de l'entrada de l'actual. L'església vella es va quedar petita i al 1894 es va encarregar fer els plànols d'una nova d'estil neogòtic i de grans dimensions. El dia de Sant Martí de 1895 es va posar la primera pedra i el dia 10 de novembre de 1900 es va beneir el nou temple, l'endemà, festa de Sant Martí, se celebraven les primeres misses i seguidament un solemne Ofici. De la nova església destaquen els vitralls de grans dimensions i dedicats a diversos sants, però també n'hi ha amb àngels tocant instruments, amb motius florals i al·legòrics i rosetons.

Comencem la caminada anant cap al Raval Parruca. Un carrer estret que baixa paral·lel a l'antiga carretera. A mig carrer girem a la dreta i continuem baixant fins a travessar la Riera de Torrelles. Un cop a l'altre costat, el camí s'enfila fins a trobar la passarel·la que creua la carretera de Torrelles. A aquesta hora del matí els graons de l'escala estan força gelats i s'ha d'anar amb molt de compte.

Després de travessar la passarel·la, continuem ascendint una mica més. Si ens girem i mirem cap a ponent, obtenim una bonica vista del poble de Torrelles il·luminat pels primers rajos del sol, destacant l'església de Sant Martí.

Arribem a un carrer asfaltat. A la dreta tenim l'aparcament del complex turístic de Catalunya en Miniatura, i a l'esquerra la masia de Can Balasch de Baix.

CAN BALASCH DE BAIX

Aquesta masia es troba situada al costat de l'atracció turística de Catalunya en Miniatura. És una masia d'origen molt antic tot i que l'actual edifici és fruit d'una reforma del 1760, en la qual es van aprofitar les restes d'una antiga torre de defensa. Destaca el portal adovellat de pedra rogenca i la galeria porxada. El cognom Balasch és del més antics de Torrelles. Dels Balasch va passar als Torelló procedents de San Andreu i descendents del senyor Palau. En l'actualitat, és un restaurant que regenta la mateixa família Torelló.

Continuem per aquesta avinguda asfaltada fins al final, on tombem a l'esquerra pel mig d'un descampat. A continuació comencem a enfilar-nos per la dreta, seguint un corriol que va remuntant la vall d'un torrent. Arribem a una pista i la seguim cap a l'esquerra. Avancem, ara planejant i gaudint, cap a llevant, de bones vistes sobre Torrelles, situada enmig d'unes valls de pinedes on s'hi veuen moltes "vinyes" de cirerers, com s'anomenen a la contrada.



Arribem a una bifurcació i seguim el camí de la dreta que continua enfilant-se. Una mica més endavant arribem a una cruïlla de camins. Agafem el primer de l'esquerra que s'enfila pel llom d'una carena. Ens trobem recorren el Bosc de Can Balasch, on predominen els pins, les alzines i els roures. De tant en tant la vista cap al nord s'amplia i podem veure les cases de la Urbanització Cesalpina, i al fons la silueta de Sant Llorenç del Munt.

A continuació la pista revolta la capçalera d'uns torrents i es dirigeix cap a les cases de la Urbanització Cesalpina. Anem a parar al carrer de Can Cartró. Des d'aquest punt tenim una bonica panoràmica de la vessant de migdia de Montserrat.

Arribem a un coll, a prop de la masia de Can Cartró. Aleshores girem a la dreta tot canviant de vall i entrant en terme de Santa Coloma de Cervelló. El camí comença davallant suaument cap a llevant. El canvi de vessant i també gràcies al zoom fotogràfic, ens permet veure l'ermita de Sant Antoni dalt del Montpedrós, a 352 metres d'altitud.

Després de vorejar un camp de cirerers que tenim a mà dreta, enllacem amb una pista transversal. Girem a la dreta i entrem en un nou terme municipal, el de Sant Boi de Llobregat. Ens aturem un moment per obtenir unes boniques fotografies del Baix Llobregat i el seu entorn.



El camí està arranjat amb una tanca de fusta. Aquest sender forma part del projecte de camí natural L'Anell Verd. Es tracta d'un recorregut circular d'uns 20 quilòmetres de longitud que connecta els llocs d'interès natural del municipi de Sant Boi (el riu, la zona forestal, els camps) i els equipaments ambientals (l'ermita de Sant Ramon i la Casa de Natura de Can Palós).

Al cap d'una estona, deixem l'ample camí i agafem a la dreta un corriol que s'enfila endinsant-se per un bosc espès. Ens aturem en el revolt abans de l'ultima pujada al cim del Pi de Can Cartró, per poder fer algunes fotografies, i per recuperar la respiració!!



La vista sobre la vall de l'antiga quadra del Llor és extraordinària. Veiem el Puig del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon, Sant Climent de Llobregat i part de l'itinerari que farem després de l'esmorzar. Encarem l'ultima rampa fins a fer el cim del Pi de Can Cartró. A dalt d'aquest turó conflueixen els termes de Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Sant Climent de Llobregat.

LA CREU DEL PI DE CAN CARTRÓ

En arribar al cim, que amb els seus 338 metres és la muntanya més alta de Sant Boi de Llobregat, el primer que veiem és la gran creu de pedra que presideix l'esplanada. Va ser erigida el 1956 en el lloc on, en d'altres temps, hi havia plantat el Pi de Can Cartró, un pi majestuós que servia de referència a les barques que havien d’entrar al port de Barcelona. Per recordar aquells temps antics el Grup Excursionista Torrellenc, ens ha enganxat a la Creu una còpia del goig que M. Goicoechea va publicar el 1962.

Goigs a llaor de la Creu d'En Cartró del terme de Sant Boi de Llobregat.

Lletra: M. Goicoechea i Orsolich.

Música: Ramon Casajoana.

Barcelona: Torrell de Reus, 1962.

Text a tres columnes amb corondell.

Imatge de la creu que domina les muntanyes i el poble.

Orla simple amb dues ratlles.

U.E.C. Sant Boi de Llobregat.

EL NOU PI DE CAN CARTRÓ

En el marc de la 5ª Pujada a la Creu de Can Cartró celebrada el diumenge 24 d'octubre de 2010, va tenir lloc la plantació d'un pi pinyoner, en record de l'antic Pi d'en Cartró o de Can Cartró desaparegut fa gairebé cent anys. El 1915 un llamp va destruir aquest pi pinyoner centenari i majestuós del qual hi han cròniques del segle XIX que en parlen de la seva funció com a referència dels mariners que arribaven en vaixell al port de Barcelona.










A l'Arxiu Municipal de Sant Boi es pot trobar una fotografia de principis de segle d'aquest magnífic pi. En l'acte simbòlic de la plantació, van participar alguns dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya que l'any 1956 van aixecar l'actual Creu de Can Cartró que es troba al cim del Pi de Cartró. L'acte va estar organitzat per Òmnium Cultural, amb el suport de la regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Sant Boi, del Centre Excursionista Sant Boi i de la ràdio municipal de Sant Boi. Durant l'any 2011 va ser sustituit per un altre pi, ja que el del 2010 va patir un atemptat amb broques que el van foradar de banda a banda.

Text: Xavier Sánchez i Torres. El Marge 28/10/2010

Fotografia: Postal de Torrelles de Llobregat de l'editor Àngel Toldrà                 Vianzo, de principis del segle XX o finals del segle XIX.                 Propietari: José Antonio Lozano.

Reemprenem la caminada seguint un corriol cap a ponent tot baixant ràpidament del cim. Hem tornat a entrar en terme de Torrelles. La baixada ens ofereix bones vistes sobre l’ermita de Sant Ramon, el Fustera, a la carena del Mont Tàbor, a Sant Climent i també, al fons, al mar.



Arribem a una pista i la seguim cap a l'esquerra. Finalment, i després de davallar una mica, arribem al Coll de la Creu del Querol. No fa gaire que hem entrat en terme de Sant Climent de Llobregat. Des del coll podem veure Torrelles a un costat i Sant Climent a l'altre.

EL COLL DE LA CREU DEL QUEROL

De fet n'hi ha dues de creus. Al mig del coll hi ha la creu més gran. Es tracta d'una creu de ferro que substitueix una de més antiga que era de pedra. La segona creu és més petita i es troba no gaire allunyada de l'anterior, una mica amagada entre la vegetació. Les dues hi porten una inscripció que fa referència a unes paraules de Francesc d'Assís.
Aquest coll és una important cruïlla de camins dels quatre termes veïns: Sant Climent, Sant Boi, Torrelles i Santa Coloma, encara que el punt físic administratiu de separació l'hem trepitjat a la Creu de Can Cartró o dels Quatre Termes. Per aquest coll hi passa el sender de gran recorregut GR-92 i també el Camí Vell de Torrelles a Sant Boi. Ens trobem a 240 metres d'alçada i els organitzadors de la caminada han escollit aquest ample espai per donar-nos l'esmorzar.



Una vegada refets amb l'abundant esmorzar que ens han donat, arrenquem de nou a caminar marxant per la pista que surt cap a llevant. Anem resseguint la part baixa del Pi de la Creu de Can Cartró. A mida que avancem les vistes cap a llevant són magnífiques a pesar de la calitja.

Obtenim una bona perspectiva de la vall del Llor. Hi veiem les masies de Can Palós, Can Pubill i Santa Bàrbara. La masia de Can Palòs, que data de 1765, està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local i forma part del catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Boi.

L'ANTIC CAMÍ DE SANT BOI A TORRELLES

Estem seguint l'antic Camí de Sant Boi a Torrelles. Aquest camí s'inicia al final del carrer Eucaliptus de Sant Boi de Llobregat. Allà hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles. Per fer aquest camí, com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. Quan es va fer aquesta pista es van destruir alguns trams molt del camí més antic on hi havia marques de roderes. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi (a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor) per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant de Can Balasch i de l’actual Catalunya en Miniatura).

El camí va descendint, ara pel terme de Sant Boi de Llobregat, cap a la capçalera de la Riera de Can Soler.



De nou no podem estar-nos de fotografiar les panoràmiques que veiem cap a Barcelona i el baix Llobregat. En aquest instant, el cel ens permet obtenir una imatge més nítida del "skyline" barceloní, així com de la propera masia del Pubill. Ens estem endinsant en la Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor, un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro-forestal i per la seva biodiversitat. La peculiaritat ve donada per la coexistència dels marges de pedra seca amb "vinyes" de cirerers, ametllers, oliveres, garrofers i boscos de pins a les zones de solana i roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totossaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. A mida que anem baixant el bosc es fa més humit i espès. Deixem a l'esquerra el trencall que porta a la Font Catarrin. Una mica més endavant, abandonem la pista que continua cap a Santa bàrbara del Llor, i trenquem a mà dreta per un corriol que marxa planer cap a ponent.

Avancem pel sender amb uns bancals de pedra seca construïts apilant llicorelles. Amb aquest nom s'anomena en el Baix Llobregat, les roques de pissarra d’aquestes muntanyes. Aquestes roques formen part del sòcol més antic del massís del Garraf, i provenen d’antigues roques sedimentàries de gra fi o argiloses. En aquest tram encara es poden apreciar els efectes de les ventades de l'any 2009, resten infinitat de pins tombats i esqueixats, s'han perdut aquelles línies rectes cap al cel i resta un caos visual de pals retorçats. Més endavant el corriol enllaça amb el Camí de l'Angle, el seguim per la dreta en sentit ascendent. El camí va pujant fins passar per sota el Turó de l'Angle de 218 m.a.

Finalitzem la pujada i a continuació el camí es dirigeix cap al Turó de Roques Blanques. Arribem a una cruïlla de camins i seguim pel camí de l'esquerra. A partir d'aquest punt caminarem entre vinyes, ara camps de cirerers, del terme de Sant Climent de Llobregat. El camí baixa superant el desnivell a base de ziga-zagues.



Anem baixant tota la vessant assolellada de les Pedres Blanques. Davant nostre hi tenim la Costa Fustera amb el seu cim El Fustera, a 365 m.a., la muntanya més alta de l’anomenada serra-vestíbul del Garraf i l’Ordal. El seu nom indica clarament que havia estat antigament lloc d’extracció de fusta compaginat amb el cultiu de la vinya en els marges avui abandonats o substituïts pel cultiu de les cireres. Arribem a la Riera de Can Carreres. La travessem i al cap de poc enllacem amb el Camí de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat. Girem a la dreta en direcció al nord i en pujada.



Es divertit observar, a l'altre vessant, les ziga-zagues del camí per on acabem de passar, resseguides amb els vius colors que porten els més de 600 caminants que fem la marxa d'aquest any. El camí ha anat agafant pendent de mica en mica. Arribem a un petit replà i davant nostre s'ens presenta la darrera pujada per arribar de nou al Coll de la Creu del Querol. Aquesta és la més dreta perquè després tot serà baixada.

En arribar a dalt de tot, esbufegant, tenim una agradable sorpresa: una taula plena de sucoses i fresques taronges que ens refrescaran el cos. Gentilesa del Grup Excursionista Torrellenc.

Abans de deixar el coll, aprofitem per fer una nova fotografia de l'ermita de Sant Ramon i explicar alguna cosa d'ella, ja que l'hem anat veien al llarg de tota la marxa.

L'ERMITA DE SANT RAMON

Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Puig del Montbaig o muntanya de Sant Ramon a 289 metres d'alçada. Tres municipis comparteixen aquesta muntanya: Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats. És costum de pujar a peu i posar un ciri per protegir als nounats i la mare partera. Aquesta tradició ve d’antic doncs en d’altres èpoques el moment del part i naixement d’una criatura era molt més delicat que avui dia i la gent s’encomanava a aquest sant que havia nascut de forma miraculosa havent mort la seva mare. A part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès pels amants de la natura per les vistes sobre el Delta del Llobregat i l'impressionant panoràmica de 360º que ofereix, permetent contemplar el Garraf, Collserola, les Muntanyes de l’Ordal, i una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt clars.

A continuació iniciem l'ultim tram de la marxa. Entrem de nou en terme de Torrelles i continuem pel camí de Torrelles a Sant Climent, que és el de l'esquerra que surt en baixada.

Ben aviat tornem a veure, cap al nord-est, la silueta de sant Llorenç del Munt en l'horitzó. Continuem baixant. A la nostra esquerra hi ha la tanca de la secció del Bosc Animat del parc temàtic de Catalunya en Miniatura. Anem veien part dels diferents recorreguts que inclouen, plataformes elevades, tirolines, ponts tibetans... A continuació passem per l'extrem oriental del parc temàtic. Va ser inaugurat l'any 1983 i és un dels parcs en miniatura més grans del món i el més extens dels 14 complexos de reproduccions en miniatura existents a Europa. Compta amb 147 maquetes d'edificis de Catalunya i de totes les obres rellevants d'Antoni Gaudí. Finalment arribem a la pista asfaltada que per l'esquerra ens portarà fins a Can Balasch de Baix. Aquest tram coincideix amb el seguit a primera hora del matí.

CAN BALASCH DE BAIX

A continuació baixem per anar a buscar la passarel·la sobre la carretera de Torrelles. Una vegada l'hem travessada girem a l'esquerra per anar a cercar el carrer de Jacint Verdaguer. Aleshores tant sols ens queda seguir-lo fins arribar al Parc de Can Sostres.



La caminada s'ha acabat però com cada any ens espera un vermut d'allò més abundant. Tampoc hi falta un obsequi record que aquest any ha estat uns mitjons d'esport. Embadalits observem els quatre Cistells de Sant Pau, plens de productes naturals propis de Torrelles. Tant sols ens queda felicitar al Grup Excursionista pel bonic disseny del recorregut, i l'atenció i el tracte que han tingut amb els marxaires.

21ª CAMINADA POPULAR DE SANT PAU 2012