XVª "MARXA DEL TERME" DE SANT FRUITÓS DE BAGES 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 18,66 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 371 metres, baixant: 354 metres.
Altitud mínima: 209 metres, màxima: 322 metres.
Temps total: 5 hores i 2 minuts.
Temps caminant: 3 hores i 54 minuts.

Ens situem a l'espai de cultura Nexe, a la Plaça Alfred Figueras davant mateix del Bosquet. En aquest lloc fem els tràmits corresponents a les inscripcions de la caminada.

A continuació ens traslladem al Bosquet on som convidats a coca i vi dolç. Aquesta és una zona verda que estava, fins a principis del segle XX, situat a les afores del poble, on es barrejaven conreus de vinya i cereal, amb zones boscoses. Aleshores, Joan Sanmartí Roca, fill del poble que havia emigrat a Amèrica, va tornar enriquit, i en agraïment al seu poble natal va comprar els terrenys i els va regalar a la vila a condició de que es convertís en un espai lúdic. Modernament, ha estat engolit pel creixement urbanístic de sant Fruitós, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure. El seu interès radica en ser la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

Comencem la caminada dirigint-nos cap a la zona esportiva. A continuació prenem el Camí de Sant Fruitós de Bages a Viladordis, en direcció sud. Magnífiques vistes sobre la plana i Montserrat.

El camí es força pla i ample, i avança enmig de grans camps de conreu. Més endavant travessem el Riu d'Or. Aquest és un curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit nord-oest a sud-est. Ens anem acostant a l'autopista Terrassa-Manresa, la C-16. Al cap d'una estona deixem el Camí de Viladordis i tombem a l'esquerra per anar a buscar el pont que passa per sobre l'autopista. Una vegada creuat, girem a la dreta i anem a buscar un corriol, a l'esquerra, que segueix per sobre d'unes feixes de les Costes. Trobem una barraca de vinya arran de camí.

A l'altra banda dels camps, i a sota l'anomenat Bosc Espès, hi veiem un altre grup de barraques de vinya. Ens hi acostem, tot vigilant on posem els peus en creuar el camp.



La particularitat de les barraques de vinya és que estan construïdes amb pedra seca, per tant no es van construir amb cap mena de morter ni pasta. Al llarg del segle XIX es va produir un fort augment del conreu de la vinya a causa de la gran demanda d'aiguardent. Això va provocar un gran augment de la construcció d'aquestes edificacions rurals. El pagès havia d’estar la majoria dels mesos de l’any treballant a la vinya moltes hores cada dia. Per aquest motiu necessitava un lloc on guardar les eines i, en cas de pluja poder aixoplugar-se. Aquesta necessitat es va resoldre amb la creació de les barraques de vinya.

Retornem a la primera barraca per reintegrar-nos a la caminada. El corriol es decanta cap a llevant i, al cap de poc comença a davallar deixant a l'esquerra el Riu d'Or.

Enllacem amb una pista més ample que seguim cap a la dreta. Continuem baixant, ara més suaument, fins arribar a una bifurcació. Continuem per la dreta i de seguida arribem a un pontet que travessa el Canal de la Mina.

EL CANAL DE LA MINA

Aquest canal condueix l’aigua del Llobregat, que recull a la resclosa de la Caseta de la Mina, fins a una central elèctrica ubicada al veí terme del Pont de Vilomara.

La pista segueix paral·lela al canal en direcció a ponent. A la nostra esquerra, i una mica per sota nostre, flueix el Llobregat. En aquest tram el riu fa de separació entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Talamanca. Ben aviat ens plantem al mateix nivell que el riu. Entrem a la zona del Meandre del Llobregat en el sector dels Tres Salts. Arribem a un trencall, deixem de moment la pista que segueix cap al sud, i seguim el camí de l'esquerra, o Camí de la Casa de les Tines, que ens acosta en un parell de minuts a un paratge natural ben bonic.

ELS TRES SALTS O ELS ULLS DEL LLOBREGAT

El paratge dels Tres Salts, conegut també com els Ulls del Llobregat, és una pressa natural de roca calcària deformada per el pas de l'aigua. D’aquesta roca en surten brolladors que baixen per un desnivell d’uns dos metres. Avui, l'aigua baixa molt mansament i això fa que perdi l'espectacularitat dels dies en que el cabal és molt abundant. De l'origen d'aquest topònim hi ha un parell de versions. Popularment es relaciona amb les cascades que fa el riu al travessar aquesta placa calcària. La segona versió, més topogràfica, es refereix a tot el llarg tram on el Llobregat fa tres salts sobre roca calcària.

Retornem al punt on havíem deixat la caminada, i continuem cap al sud-est seguint paral·lels pel marge dret del Llobregat. Poc a poc la pista es va enfilant i arribem al mirador de les Tines, a sobre mateix del Llobregat.

LA CASA DE LES TINES

Aquest mirador ens permet veure de lluny un dels conjunts més interessants de tines al Llobregat. Es tracta de la Casa de les Tines, un grup situat a prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d'una vinya, dins el municipi de Talamanca. Són set tines circulars alineades, i una barraca, molt ben conservades. Degut a que les vinyes es trobaven en indrets poc accessibles per als carros, per tal de facilitar el transport de la verema, s'elaborava el vi en el mateix lloc que es cultivava. Les tines eren els llocs on es transformava el most en vi. La tècnica de construcció es la mateixa per a totes les tines que es van construir a la zona durant els segles XVIII i XIX: s'aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, tenien una estructura circular amb les parets de pedra lligades amb morter de calç; el seu interior era recobert per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i estaven coronades amb una falsa cúpula per a protegir-les de la pluja.

A continuació el camí gira cap al nord-oest i travessa la zona dels Presseguers de l'Anònima. Més endavant deixem a l'esquerra el trencall que porta a La Fabriqueta i comencem a remuntar la vall del Torrent de Viladordis. Travessem per un túnel l'autopista C-16 i aleshores el camí planeja enmig dels camps. Aquest camí termeneja amb el terme de Manresa. Una mica més endavant veiem a l'esquerra el mas de Cal Perdiu i entrem en el terme de Manresa. Arribem al Camí del Grau i el seguim cap a la dreta. No tardarem gaire en arribar a un imponent mas.

EL GRAU

Ens trobem davant d’un dels pocs grans masos de l'actual terme de Manresa, que ha arribat als nostres dies sense grans transformacions. El seu emplaçament dominant respecte l'entorn, fa que la seva silueta, imposant, presideixi un ampli rodal i la faci ben visible des d’una gran extensió de camps i hortes que l'envolten. De la seva estructura de tres plantes en destaca una gran eixida orientada a migdia, amb esplèndides panoràmiques de cara a Montserrat i el Collbaix.

Rodegem el mas per la banda de migdia i ens dirigim cap a ponent. De seguida arribem a una petita elevació, és el lloc escollit per al primer avituallament.



Després de degustar un caldo ben calent, reemprenem la caminada pels carrers del Polígon Industrial El Grau, de nou dins el terme de Sant Fruitós. Arribem a la carretera de Manresa a Berga i girem pel voral de l'esquerra fins a trobar la passarel·la enlairada per creuar-la. Una vegada a l'altra banda, passem per davant del Parc de Bombers de Manresa i seguim la carretera uns metres en direcció a Berga. Quan arribem a la zona dels Quatre Cantons, agafem un ample camí cap a l'esquerra. Avancem sempre pel camí principal, deixant de banda els camins a dreta i esquerra que anem trobant. Deixem a la dreta la Casa Murallada, ja en el límit amb el terme de Manresa. Al cap de ben poc arribem al Parc de l'Agulla.

EL PARC DE L'AGULLA

L'any 1962 la Junta d'Aigües de Manresa va creure necessari construir un llac artificial, per a garantir el subministrament d'aigua a la ciutat en el cas de que la Sèquia patís alguna averia. Les obres van començar quatre anys més tard i es van acabar l'any 1974. Aquest llac que es troba dins el Parc de l'Agulla, té una capacitat de 200.000 m³ i permet garantir l'aigua per a la ciutat durant 6 o 7 dies.

Ens allunyem del Parc de l'Agulla, anant a buscar el punt d'arribada de la Sèquia de Manresa i seguint-la aigües amunt. El canal serpenteja successivament a dreta i a esquerra, i travessa per sota de l’Eix Transversal. Aquest tram és conegut com el Camí dels Ànecs.

LA SÈQUIA DE MANRESA

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. Té un recorregut de 26 quilòmetres i està considerat com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. El canal tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg del seu recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l'època en què va ser construït. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes. Actualment hi discorre un gran sender, el Camí de la Sèquia. Aquest és la finalització d'un projecte de Via Verda. Les obres que s'hi han fet han permès recuperar el patrimoni natural i arquitectònic al llarg de tot el canal. S'hi han condicionat els camins laterals i transversals, àrees de descans i també baranes de seguretat.

Anem seguint el recorregut de la Sèquia i comencem a veure, cap al nord, el nucli de Sant Iscle de Bages.

EL NUCLI DE SANT ISCLE DE BAGES

Es tracta d'un conjunt arquitectònic situat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. L'església que va originar la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecat sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle. Al nord d'ells, i de forma independent, hi han els masos de Ca l'Iglésies, i l'actual mas residencial de Can Graells. A tocar del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages.



Dins del nucli destaca el Mas de Sant Iscle, una masia adossada a ponent de l'antiga església parroquial de Sant Iscle. Consta de planta baixa, primer pis, i golfes. Tot el mas està aixecat aprofitant un lleuger pendent del lloc on es troba. Cal esmentar que el Mas de Sant Iscle, és el més antic conservat dels que formaven l'antiga sagrera de Sant Iscle. Del total de cases de la sagrera és l'únic adossat a l'església i que tenia comunicació directa amb ella. La propietat del Mas de Sant Iscle està documentada des de l'any 950 i és contemporània de la Marca Hispànica i del Monestir de Sant Benet de Bages. El cultiu de la vinya ha estat una constant en aquest indret. A primers de segle (un cop recuperats de la fil·loxera que assolà el Bages), Jaume Vilanova i Artigas, viticultor de renom provinent de la vall del Cardener, adquireix la finca del Mas de Sant Iscle, amb trenta-tres hectàrees. Des d'aleshores la família Vilanova segueix cultivant les vinyes i elaborant vins i escumosos de qualitat reconeguda, amb una especial atenció a la varietat autòctona del Picapoll, sota el segell de la D.O. Pla de Bages.

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE BAGES

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bages es troba situada dins del Mas de Sant Iscle. L'església actual correspon a una obra romànica del segle XII. S'aixeca sobre la primitiva capçalera quadrangular d'un temple pre-romànic de finals del segle IX o inicis del X. Està formada per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada. La orientació de l'església és est-oest. L'aparell constructiu està fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església.



Destaca l’absis semicircular amb finestra de doble esqueixada, així com el seu campanar quadrat. Aquest està adornat amb arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes, amb finestres de mig punt i amb una coberta piramidal. El mas i l'església destaquen per estar situats sobre un turó al bell mig de terres majoritàriament planes.

Els amics del Grup Excursionista Posa't en Marxa, han escollit aquest bonic lloc per servir l'esmorzar de botifarra, fruita, begudes i cafè.



En acabar d'esmorzar reemprenem la caminada anant a buscar de nou el canal de la Sèquia. Continuem seguint-lo aigües amunt fins arribar a un camí transversal. Tombem a la dreta i ens separem de la Sèquia. Si mirem cap al sud podem apreciar el mas i la torre central de Can Graells.

EL MAS CAN GRAELLS

Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per un seguit de construccions aixecades sobre un terreny amb un fort desnivell a llevant. Tot aquest conjunt es troba rodejat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat. El nucli central de la casa està format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s'aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. Al pis de les golfes destaca l'existència d'una sèrie de cinc ulls de bou.



La visió més impressionant de l'edifici s'obté des del cantó de llevant, ja que l'existència del desnivell, permet observar la masia en tota la seva grandària. A la planta baixa s'obren quatre grans finestrals realitzats amb un arc molt rebaixat. A l'alçada del primer pis s'aprecien als extrems dos finestrals de les mateixes característiques i tres portals oberts al centre. A la planta de les golfes comptem amb quatre petits finestrals fets amb un arc molt rebaixat. La torre central que corona l'edifici compta amb dos pisos. Les quatre façanes de la torre s'obren amb finestrals rectangulars rematats amb arcs de mig punt i protegits amb vidres exteriorment. Entre el primer i el segon pis la torre es troba envoltada per una peanya i una reixa, creant un balcó que envolta tot el perímetre de la torre.

A continuació travessem el pont sobre la via. Primer passem sobre el ramal de mercaderies que va cap a Súria, i després sobre la línia de Sallent. El nostre camí continua vers el nord, pel costat del Bosc del Reguer. Anem avançant entre camps i recs cap al nord-est. Més endavant travessem de nou la Sèquia a la zona de les Aubes.

Seguim de front, caminant molt a prop de la Sèquia que va serpentejant pel mig del Pla de Bages. Al cap de poc entrem en un nou terme municipal, el de Santpedor. Més endavant tornem a creuar aquest canal d'aigua per un petit pont. En arribar al primer trencall, tombem a l'esquerra. Ens trobem en terres de Ca l'Hortolà, enmig de camps a dreta i esquerra. A mà esquerra veiem una nova barraca de vinya.



De seguida arribem a Ca l'Hortolà. Un conjunt de mas, coberts i annexes, que travessem pel mig i anem a parar al Camí de Ca l'Hortolà. Girem cap a la dreta travessant terrenys del Mas d'en Coma. Al cap d'una estona deixem la pista que seguíem i anem de front cap al Riu D'or.

EL PONT SOBRE EL RIU D'OR

El Riu d'Or neix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages. Arriba a Sant Fruitós pel cantó oest dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el Polígon Industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. El seu nom, és l'origen del topònim de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia de Sant Pere, del Riu d'Or. Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de Riu de Sant Fruitós. No va ser fins el segle XVIII en que es va anomenar com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor.



Anem seguint la pista direcció sud-est, fins als Plans de Santa Anna. Tornem a trobar-nos en terme de Sant Fruitós. A continuació el camí es decanta més clarament cap a migdia, travessant els Plans de Santa Anna i acostant-se a l'Eix Transversal. En aquest punt girem cap al sud-oest seguint paral·lels a l'Eix, fins a trobar de nou el Riu d'Or. Ara girem a l'esquerra i passem per sota l'Eix Transversal. De seguida tornem a girar a l'esquerra fins a trobar un carrer asfaltat que seguirem per la dreta. Arribem a una rotonda on es troba el tercer avituallament. Deixem el carrer asfaltat per un sender, a la dreta, que travessa els camps de conreu dels Plans del Cementiri. En acostar-nos a la tanca de la Torre del Pujol Muntalà, tornem a girar a la dreta. Ara seguim paral·lels el Riu d'Or i un canal de rec, al costat de multitud d'horts. Arribem a l'alçada de la carretera C-16C i girem a la dreta per anar a buscar el pas que la travessa per sota. Aquest últim tram recorre l'Horta de Sant Fruitós i ja veiem les cases de la sagrera.

L'actual vila de Sant Fruitós de Bages, té el seu origen a l'entorn d'una antiga església construïda a mitjans del segle X. Les primeres notícies documentades del nucli de "Sancto Frictoso" fan referència al Riu d'Or, que travessa el municipi de dalt a baix, l'any 942. Més endavant, al segle XI, per evitar confusions amb l'església, dedicada al màrtir Sant Fruitós, es va afegir al nucli poblacional el topònim Bages. L'any 1038 aquest petit nucli de població ja s'anomena vila, més endavant se'n va dir sagrera. El següent pas va ser la conversió de la sagrera en vila fortificada per millorar la protecció dels habitants. L'essència de la sagrera i de la vila fortificada ens ha arribat fins als nostres dies al nucli antic.

LA SAGRERA DE SANT FRUITÓS DE BAGES

En temps antics les terres sacres que envoltaven les esglésies formaven l’anomenada Sagrera. Aquests espais estaven salvaguardats per l’església i protegits de tota mena de violència. Es tracta d’un centre històric que es troba al nucli antic i que manté l’agrupació de cases a l'entorn de l’Església Parroquial. Està format pel nucli de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. Son cases estretes de tres plantes (baixos i dos pisos), de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés.

L'ESGLÉSIA DE SANT FRUITÓS DE BAGES

L’Església Parroquial de Sant Fruitós és d'origen romànic, del segle XII, però inclou reformes d'estil gòtic fetes a les acaballes del segle XVII. És especialment remarcable el seu campanar i el cimbori que hi ha al costat. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal amb arc de mig punt, obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit rossetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica.



Adossat al cantó nord-est s'alça el campanar, de torre quadrada, que resulta ser segurament l'element visualment més destacable de tot el conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Després de gaudir externament de l'església i de la sagrera, toca sortir-ne del seu interior. Ho fem anant a buscar un dels portals.

EL PORTAL DE LA SAGRERA

Al cantó de migdia de la sagrera, obrint-se al carrer Sant Sebastià hi ha l'antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. Està format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de seixanta centímetres d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions posteriors dels edificis dels costats provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV.

Després de passar el portal anem a sortir al carrer Sant Sebastià que seguim cap a l'esquerra. Passem pel pont sobre el Torrent Bo. El camí segueix cap al sud per anar a buscar la carretera de Manresa a Vic. La travessem i seguim el carrer de Jaume I fins arribar de nou al Bosquet. Punt de sortida i final de la caminada d'enguany.

15 ANYS FENT MARXES!!!

Aquest any era una mica especial pel Grup Excursionista Posa't en Marxa. Fa 15 anys que es van posar a organitzar aquesta caminada pel terme municipal de Sant Fruitós. En acabar la marxa d'aquest any ho hem celebrat tots junts amb força gresca i bufant les espelmes amb ells.



Tot va començar el 1998 en una excursió a la Mola de Sant Llorenç del Munt. La primera marxa va tenir lloc el dia 25 de gener de 1998 amb uns 500 participants. Aquest any s'ha aconseguit arribar a unes 2300 persones que s'han llevat d'hora per anar a caminar. FELICITATS A TOTS!!!!!

15ª MARXA POPULAR PEL TERME DE SANT FRUITÓS DE BAGES