XVIIª MARXA POPULAR DE TORDERA 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 17,63 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 781 metres, baixant: 826 metres.
Altitud mínima: 19 metres, màxima: 189 metres.

Sortim del Pavelló Municipal de Tordera seguint l'Avinguda dels Països Catalans en direcció al sud-oest. En arribar al final tombem a l'esquerra. Ben aviat creuem la Riera de Vallmanya. En arribar a la següent riera, la creuem i seguim el camí de la dreta. Arribem a una cruïlla de camins, seguim per la dreta passant per davant del Molí de Can Pibernat i a continuació girem a l'esquerra. A poc a poc el camí es va enfilant. Deixem a la dreta Can Pinell. Una mica més endavant arribem a una bifurcació, a l'esquerra tenim Can Santpere. Nosaltres continuem per la dreta tot enfilant-nos per dins del bosc. Passat un camp de Can Pinell, deixem la pista i agafem un corriol que surt per la dreta. Ens dirigim cap a ponent tot mantenint l'alçada, i després baixem de nou per acostar-nos a la Riera de Vallmanya. El corriol la segueix aigües amunt, creua un torrent secundari i enllaça amb la pista de Can Bofí. La seguim breument cap a la dreta per, tot seguit, tombar a l'esquerra abans de creuar-la. El corriol es torna a enfilar per l'interior d'un espès bosc d'alzines i pins, fins arribar a l'ermita de Sant Andreu.

L'ERMITA DE SANT ANDREU

L'ermita de Sant Andreu està situada dins del bosc, en el veïnat que porta el seu nom, que antigament era conegut com a "Veïnat de Casellas". La seva propietat pertany a la masia de Can Bofí. Es tracta d'una construcció d'origen romànic, del segle XI o XII, tot i que no en consta documentació fins el segle XV.



Consta d'una única nau, coberta amb volta de canó i encapçalada amb un absis semicircular amb una única finestra. La façana és d'època posterior, amb portal adovellat, finestres de llinda recta i un campanar d'espadanya, tot plegat molt restaurat.
Cada 30 de novembre s'hi celebra la Festa de Sant Andreu Apòstol, patró dels pescadors de canya i dels que pesquen en rius i estanyols.

En aquest punt, els amics de Tordera han situat el primer control i avituallament, del que n'hem gaudit àmpliament. A continuació reemprenem la caminada baixant cap a ponent. El corriol enllaça amb una pista que torna a seguir, una mica enlairada, la Riera de Vallmanya. Finalment la creuem a gual, per una passera.

LA RIERA DE VALLMANYA

La riera de Vallmanya neix al sector oriental del massís del Montnegre i passa pel veïnat de Vallmanya, dintre del terme municipal de Tordera. L'aigua es ben clara i transparent, posant al descobert el substrat de sauló que va transportant des del seu orígen. Seguim per l'esquerra arran del límit sud d'un camp de conreu. Arribem a la carretera de Vallmanya i tombem a la dreta. Deixem a l'esquerra la masia de Can Gener. Des d'aquí tenim una bonica imatge del camp de conreu que acabem de vorejar.

Seguim endavant i abans de creuar un torrent, deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que s'endinsa al bosc i va a sortir davant de Can Castellà. Continuem per l'esquerra fins a una cruïlla de camins. Aleshores agafem el camí de la dreta fins a trobar el Camí Vell de Vallmanya. El creuem i continuem de front per un corriol que ens enllaça amb la carretera de Hortsavinyà. A continuació tombem a la dreta i seguim paral·lels el Torrent de Sant Tou.

En trobar un trencall a l'esquerra, deixem la carretera que seguíem i l'agafem. Una passera feta amb una biga de fusta ens ajuda a creuar el torrent de Sant Tou.

El camí segueix per l'esquerra, primer paral·lel al torrent de Sant Tou i després a un de secundari. A l'altre cantó d'un camp veiem la silueta de Can Barraquer per sobre la cúpula dels arbres.



Deixem un trencall a l'esquerra i arribem a una bifurcació. Seguim pel camí de la dreta que comença a pujar una mica. Arribem a l'alçada de Can Barraquer.

CAN BARRAQUER O CAN BIBOT

Es tracta d'una gran casa pairal del veïnat de Sant Tou, amb grans propietats, de camí a les Farreres. Ens acostem per fer algunes fotos. Hi descobrim un rellotge de sol a la façana, amb la data de 1875. A l'altra banda de l'era hi han uns interessants safaretjos al costat d'un pou.



Retornem a la pista i continuem envers el nord. Baixem una mica i tot seguit arribem a l'ermita de Sant Tou. Un altre testimoni de la història de l'època medieval de Tordera. Moltes d'aquestes capelles semblen, per la seva construcció, del segle XI o XII, però han sofert importants modificacions degut sobretot a les nombroses destrosses fetes durant la Guerra Civil.

L'ERMITA DE SANT TOU

L'ermita de Sant Tou va ser edificada pels antics propietaris, de la veïna masia de Can Telleda del Bosc, en el segle XV o XVI i reconstruïda o reformada amb posterioritat. Es troba documentada per primer cop el 17 de juliol de 1641. L'ermita està dedicada a Sant Sixt i Sant Hou, patrons de Celrà. L'aplec es celebra el dissabte anterior a Sant Joan.



L’edifici de planta única, està reforçat amb grans contraforts laterals i coronat amb un campanar d'espadanya. Aquest fet fa pensar en que va ser construïda a sobre de terres poc assentades, i va caldre reforçar-la ràpidament per evitar-ne el seu esfondrament. La porta és de llinda recta i duu gravada la data de 1602. Al seu davant, hi ha un gran atri cobert a dues aigües amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons.



Deixem l'ermita i continuem per la pista que marxa cap a ponent tot baixant del petit turó en que ens trobem. Passem per davant del portal de la finca de Can Telleda del Bosc. La casa, vista de lluny, s'intueix de grans dimensions i amb una alçada de tres pisos. Hem trobat informació que ens diu que probablement va ser construïda al segle XIX, ja que no disposa dels elements més característics de les masies. Continuem per la pista, que fa un tomb cap al nord-est i arriba a la plana on enllaça amb el camí de Can Telleda. A la banda esquerra tenim una típica pollancreda, tota endreçada i arrenglerada.

La caminada va seguint un recorregut que travessa els camps de conreu, les granges i els paisatges canviants de les diferents valls de Tordera. Arribem a una bifurcació a tocar del Torrent de Sant Tou. Tombem a l'esquerra fins a un proper trencall. En aquest punt ens espera el segon avituallament.



Aquest punt també és el de la separació dels dos recorreguts. Nosaltres continuem per l'esquerra, per travessar tot el pla ple de conreus.



És una vall que transmet molta tranquil·litat. Travessada per camins molt rectes i creuada pel Torrent del Gorg Negre, els camps verdegen intensament sota la llum obliqua del sol. En mig, petites cases per guardar-hi les eines al costat d'alts pollancres, i rodejant-ho tot el bosc de pins. Més endavant arribem a la finca de Can Mates, que queda a l'esquerra. Al cantó dret, mirant cap al nord i entre els arbres, veiem la part alta de la masia de Can Tió.

El nostre camí ressegueix la tanca de la finca de Can Mates, pel cantó oriental. Al cap d'una estona, la deixem i continuem per la dreta seguint un corriol que s'endinsa dins d'una esclarissada roureda situada al darrere de Can Tió.

Estem entrant al Bosc de Can Mates i caminem sobre una catifa de fulles seques caigudes dels roures. Anem seguint les franges grogues que han marcat els companys del Centre Excursionista Miralles, que han dissenyat aquest itinerari. Ens assabentem que l'han proposat com a sender de petit recorregut, a la federació, amb el nom de Camí de les Valls. El camí enllaça amb un altre de transversal que seguim cap a l'esquerra. Al cap de ben poc, sortim a la Urbanització Àgora Parc pel seu extrem de llevant. Seguim un vial de la urbanització i de seguida ens endinsem al bosc. Anem a parar a una pista i la seguim cap a l'esquerra. Més endavant la pista es bifurca, la deixem i agafem un sender que penetra el el bosc a davant mateix de la cruïlla. Anem troban alzines sureres, roures i pins.



Entre el brancatge dels arbres, i després d'una breu pujada, arribem a una clariana enmig del bosc on hi ha l'ermita de Sant Ponç.

L'ERMITA DE SANT PONÇ

L'ermita de Sant Ponç és molt coneguda i freqüentada per la gent de Tordera i rodalies. Es troba a la carretera que va a Fogars de la Selva i Hostalric. Està edificada sobre un turonet envoltat de bosc, molt a prop de la urbanització Àgora Parc. Al seu costat, hi ha una gran esplanada on cada 11 de maig s'hi celebra l'Aplec de Sant Ponç, patró d'herbolaris i apicultors, amb una benedicció de roses, missa, processó i una petita fira de plantes remeieres. Ens diuen que les roses beneïdes a l'ermita, tenien la propietat de impedir l'entrada de paràsits a les cases durant l'estiu.



Va ser reconstruïda en l'any 1580 i de nou el 1685. Destaca una porxada o atri cobert a dues aigües sostingut per dotze columnes de pedra d'estil dòric, construït l'any 1729, segons la inscripció gravada a la pedra d'una de les arcades. Té una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada amb contraforts laterals i capçada amb absis semicircular. En una finestra hi ha gravat, a la pedra, "1615 al 5 de maig". A la llinda del portal hi ha gravat l'any 1685 i, a la pila d'aigua beneïda, l'any 1737.



Anem a veure la relació que hi ha entre Sant Ponç i les plantes i herbes. La tradició religiosa relata que Sant Ponç va ser tancat en una presó plena d'insectes i que aquests no el van picar. Per altre banda se sap des de l'antiguitat que hi han plantes que tenen la propietat de rebutjar els insectes, i de protegir les cases i les collites de les plagues. Aquest coneixement era utilitzat per les dones quan netejaven les cases en arribar el bon temps, col·locan grans quantitats de plantes per protegir la llar. A Barcelona es celebra la Fira de Sant Ponç, els precedents de la qual es situen cap a finals de la baixa edat mitjana. La fira tenia lloc a l’entorn de les esglésies de Sant Miquel i de Sant Cugat del Rec. Més endavant es va traslladar a l'actual carrer de l'Hospital. Tot tenia la seva lògica, doncs era en aquest carrer, als afores de l'antic Hospital de la Santa Creu, on es produïa la venda de plantes medicinals que familiars i amics adquirien per curar els seus malalts.

A continuació travessem l'esplanada i agafem un corriol que surt per la banda nord de la mateixa. Baixem del turonet i anem a sortir a una pista. Aquesta, una mica més endavant, enllaça amb el camí de Can Ferrer a Can Ponç. El creuem i seguim de front per dins el bosc. Anem avançant, i finalment sortim a una pista que seguim cap a la dreta. En no res arribem al Càmping Tordera i al tercer avituallament.



Reemprenem la caminada, seguint el vial que enllaça amb la carretera de Fogars de la Selva o de Tordera, i Hostalric. Abans d'arribar-hi, prenem un corriol a la dreta que s'enfila per dins del bosc. Recorre el Bosc de Can Mates, primer en direcció al sud i després cap al sud-est. Anem a parar a una pista que seguim per la dreta. Arribem a les envistes de Can Perereda.

CAN PEREREDA

Sense arribar a la casa, el camí gira a la dreta, revolta uns camps i surt de nou al camí d'entrada a Can Perereda. Tombem per la dreta i en mig del camí ens trobem amb un ramat d'ovelles.

A continuació arribem a una pista transversal. És el camí de Mas Telleda, que seguim per l'esquerra tot anant paral·lels al Torrent del Gorg Negre. A la banda esquerra, una mica més enllà de Can Perereda, veiem la masia de Can Roure.

CAN ROURE

Una mica més endavant, a la nostra esquerra, obtenim una bonica imatge de les masies de Can Perereda, Can Roure i Can Granell.

Continuem la caminada fins a trobar un punt en el que podem travessar el Torrent del Gorg Negre.



Una vegada travessat el torrent, ens trobem amb l'ultim avituallament abans de fer el darrer tram de la caminada.

A continuació i després de deixar camps de conreu a banda i banda, entrem en un bosc. Després de travessar-lo anem a sortir a la carretera de Hortsavinyà. Tombem a l'esquerra i de seguida passem per davant del Cementiri Nou de Tordera. Una mica més endavant deixem la carretera i girem per una pista que surt a la dreta. Deixem enrere un trencall a mà dreta que puja cap a Can Torrent, primer passegem entre pins pinyers i pins pinastres per arribar, a la zona inundada dels aiguamolls de Can Torrent i el seu estany.

L'ESPAI HUMIT I L'ESTANY DE CAN TORRENT

Aquest estany ocupa unes 12 hectàrees. Malgrat que aquesta zona humida sigui la més important del terme municipal de Tordera, la vegetació densa i la manca de punts d'observació de la zona, no permeten apreciar detalladament la importància de la flora i la fauna del paratge. Cal esmentar que l'extensió de les basses pot variar molt en funció de l'època de l'any. Ens diuen que sovint l'estany és inexistent però, per contra, en èpoques de pluja, poden inundar-se fins i tot, els camps de conreus més pròxims.



El sol del migdia penetra entre els arbres, produint nombrosos contrallums que es reflecteixen a la bassa de la dreta del camí. En aquesta bassa, situada enmig d'una pollancreda, es desenvolupen les petites llenties d'aigua i al seu marge esquerra hi creix un retall de vegetació de ribera. A la zona esquerra, la zona inundada és més àmplia i dominada pels canyissars, un herbassar alt de jonça d'estany i petites clapes de boga.



Continuem caminant i arribem a una bifurcació que seguim cap a mà esquerra, pel costat de la finca de Ca l'Estany. Uns metres més endavant, veiem, a mà dreta, un dels recs de desguàs dels aiguamolls i tot seguit deixem definitivament el bosc de l'estany. S'ens informa que, aquest indret, actualment ocupat per camps a totes dues bandes del camí, era domini del l'estany fins l'any 1982, en que va ser dessecat. A continuació el camí puja una mica i arribem al mas de Can Basar que ens queda a l'esquerra.

CAN BASAR

En aquest mas hem mantingut una interessant conversa amb el propietari, el qual ens informa del nom real del mas en contraposició del que apareix en alguns mapes, Ca l'Hortelà. També conversem sobre dos grandiosos arbres que té a la porta de casa: un impressionant lledoner i un gran saüc tot ben florit.



En aquest punt, si ens girem, observarem la gran plana de Sant Esteve amb, entre altres, Ca l'Estany al fons i a mà esquerra. A l'altre cantó de Can Basar hi veiem una vinya i més enllà la zona de Can Balaguer.

La caminada s'està acabant, el recorregut enllaça amb el carrer del Doctor Arana, entrant al veïnat de Sant Andreu. Tombem a la dreta i més endavant passem a tocar de la Pista de Sant Andreu. Arribem a una rotonda i girem a l'esquerra seguint el carrer de la Immaculada. En trobar el carrer de Castillejos, girem a la dreta i el seguim fins al seu final. Aleshores agafem un camí que marxa cap a migdia i entra a la masia restaurant de Can Caselles. Un mas que data de 1283 i que va ser restaurat l'any 2006. Ara tant sols ens queda girar cap a llevant, per recorre de nou, però a l'inrevés, l'Avinguda dels Països Catalans fins al darrere del Pavelló on ens han preparat l'esmorzar a base de botifarra a la brasa.

Hem conegut diverses valls, hem vist boniques ermites, hem observat moltes masies, hem gaudint dels camps, els conreus, els paisatges, els boscos, l'aigua... de Tordera. I per sobre de tot, l'amabilitat, el somriure als llavis, la conversat amb la gent que viu i estima aquests paratges. Tot això i més hem trobat en aquesta caminada: felicitació i ànims a tots els organitzadors, i fins a la propera.

17ª MARXA POPULAR DE TORDERA 2011