XIIª CAMINADA POPULAR JOAN VILA DE MANRESA 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 26,88 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 841 metres, baixant: 849 metres.
Altitud mínima: 218 metres, màxima: 509 metres.

Ens trobem a la la zona esportiva del Congost de Manresa, al costat del camp de beisbol. Seguim el camí més proper a la via del tren. Des d’aquí agafem el camí vell de Rajadell. Deixem sempre a la nostra esquerra la via del tren Manresa-Lleida i, a la nostra dreta, l’Eix Transversal.



Deixem un trencall a l'esquerra que, desprès de passar el pont de Cal Móra, se'n va cap a la masia i zona de Suanya. A la dreta veiem el mas de Cal Móra, nosaltres continuem recte pel Camí Vell de Rajadell. Després de passar el Collet de la Mustela i el Pla de la Mina, deixem la pista asfaltada per agafar un camí de terra cap a l'esquerra en direcció a Cal Cuques. Des d'aquest punt tenim bones vistes sobre el Collbaix, els Plans del Cuques i de la Torre del Lluvià.



Aquesta pista és coneguda com el camí del Cuques i passa entremig dels camps dels Plans del Cuques, a la nostra dreta, i els de la Torre del Lluvià, a l'esquerra, després de travessar els torrents de la Torre del Lluvià i de la Rasa. Al cap de poc d’haver iniciat el camí trobem el primer element modernista del recorregut: la Torre del Lluvià o Vil·la Emília. Podem passejar al voltant d’aquest edifici, la cara est del qual encara no està derruïda.

LA TORRE DEL LLUVIÀ O VIL·LA EMÍLIA

La vil·la Emília, vil·la Maria o Torre del Lluvià és una edificació senyorial que destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat com a teló de fons. És obra de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, considerat com el representant més destacat del modernisme a Manresa. El recinte de la torre, orientat de nord a sud, queda perfectament delimitat per la tanca perimetral que dibuixa un ampli recinte interior, una era, al voltant de la qual hi ha diverses construccions auxiliars. D’aquesta tanca cal destacar les tres portes d’entrada, totes diferents, on ressalten els pilars laterals i les portes de forja, en una de les quals hi ha elements ceràmics amb motius florals. La tanca és rematada amb ceràmica vidriada i forma dues vessants.



La torre presenta una configuració en tres cossos sobre una planta quadrada, un de central més alt, amb planta baixa i dos pisos, i dos de simètrics en els laterals, més baixos, de planta baixa i un pis. Cadascuna de les façanes té elements d’interès, però un dels més destacats és la galeria del primer pis, encarada a ponent, formada per una seqüència d’obertures en forma d’arc, tancades amb persianes de fusta de llibret i decorades a la part superior amb figures geomètriques i vegetals. Són interessants els ràfecs de la coberta, que ressegueixen el perímetre gairebé totalment. La coberta és de teules àrabs. El revestiment de la façana és un estuc que marca l’especejament d’un carreuat, que a les cantonades es transforma en pilastres. Les obertures queden emmarcades pel mateix revestiment amb un lleuger canvi de color. A la façana s’hi pot llegir l’any 1896. Sobre la porta d’entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emília", dedicada a Emília Serramalera, muller del primer propietari.

La caminada segueix cap a ponent. Al costat del camí veiem una edificació especial, de la qual no hem trobat el nom.



Aquest edifici és almenys singular. Sembla un petit mas, arreglat amb molta cura, per algú a qui li agraden els petits detalls. Hi veiem un portal amb arc de mig punt, una petita torre cilíndrica que recorda el romànic, un pou petit, un cuidat jardi...

Reprenem el camí i al cap d’una estona, ens trobem davant la casa de Cal Cuques. Aquesta masia, de referència per a caminants que baixen des del camí vell de Rajadell fins al gorg Blau, dóna nom als plans que l’envolten. Antigament l’entorn de Cal Cuques era un espai totalment conreat i voltat de vinyes fins a l'aparició de la fil·loxera, com ho proven les feixes amb parets de pedra seca, l’existència d’una tina als baixos de la casa i els interessants coberts laterals on es feia l’elaboració del vi. A l’esquerra del característic camí amb ametllers que duu a l’entrada principal, uns cartells ens informen sobre el Projecte Roure de la Fundació Territori i Paisatge. Aquest projecte té com a objectiu la protecció i l’afavoriment dels boscos planifolis (alzinars, rouredes, etc.), en detriment de les pinedes a les zones forestals de clima mediterrani i submediterrani de Catalunya, per prevenir els incendis i augmentar el seu valor ramader i recreatiu i la biodiversitat.



Abans d'arribar la tanca d’entrada de la casa, agafem un corriol que surt a l’esquerra, tot deixant a la nostra dreta un pou d’aigua de totxo vermell. Ens endinsem al bosc de Cal Cuques en el qual destaca la presència de grans exemplars de pi pinyer que tenen entre vuitanta i cent anys de vida. Criden especialment l’atenció dos exemplars d’uns vint metres d’altura que arrelen al peu del talús de la via del tren acompanyats d’uns quants roures, també força alts. En aquest tram es poden apreciar restes d’una possible via romana o camí ral. El tros més ben conservat d’aquesta obra de pedra seca és el que hi ha entre el pou vermellós de cal Cuques i el pont de totxo que travessa la via del tren. Passem per sota del pont del nou Eix Diagonal i una mica més endavant trobem, a l’esquerra, el pont de totxo que travessa la via. El creuem i seguim cap a la dreta, tenint la via a aquest costat. Una mica més endavant, el corriol es separa de la via i s'endinsa en el bosc tot davallant en direcció a la riera de Rajadell on enllaça amb una pista més ample. Arribem a l’entorn del Gorg Blau.

EL GORG BLAU DE LA RIERA DE RAJADELL

El gorg Blau és una piscina natural que la riera ha excavat a la roca. Com molts altres, s’ha format per erosió diferencial: perquè els estrats de la part superior són més difícils d’erosionar que els estrats inferiors molt més argilosos. A l’entorn del gorg Blau hi ha un paisatge rocós de tonalitats rogenques que ha estat esculpit per l’acció erosiva de l’aigua. Aquesta roca que aflora al voltant del gorg i que es va originar fa uns 35 milions d’anys, està formada per capes de sorra i grava, i també d’argila amb òxids de ferro (que són els que li donen el color vermellós) que, després de ser arrossegades des de les muntanyes per torrents i rius, es dipositaven en arribar a la plana.



Amb el temps, la pressió i la precipitació de carbonat de calci que fa de ciment, van transformar aquell sediment en roca sorrenca i conglomerat. L’aspecte de pila de plats que tenen els conjunts d’estrats prims del gorg Blau és degut també a l’erosió diferencial.

A continuació seguim la pista ampla en direcció nord, per la riba esquerra de la riera de Rajadell. Una mica més endavant deixem la pista que gira a l'esquerra per travessar la riera. Nosaltres seguim de front per un corriol que segueix arran de la riera. Travessem una petita bauma que ens fa grimpar una mica per sobre uns rocs caiguts.



Anem avançant, deixant a la dreta la pista que prové de la Morera i els Camps de Sota la Via. Quant el camí s'acosta a la via del tren, girem a l'esquerra i travessem la riera per un pont.



Just passat el pont agafem un corriol, ben fressat, a mà dreta que va resseguint la riba dreta de la riera. Continuem aigües amunt a través d’aquest ombrívol corriol envoltats de roures, aurons negres i boixos. El bosc és humit i fresc amb abundància de molses i líquens. Som al camí que ens durà a la font de la Girada. En arribar a l'alçada del Camp de la Girada, que ens queda a la dreta a l'altre cantó de la riera, descobrim a mà esquerra a tocar el talús del bosc, una barraca de vinya. Ens hi acostem a fotografiar-la.



Aquesta barraca de vinya es troba arrecerada molt a prop del talús del bosc. La llinda de la porta d'entrada és plana, i la barraca es conserva en bon estat. Al seu costat dret s'enfila un camí que ens acosta al pla superior del bosc. Aquí trobem una nova barraca de vinya.



Aquesta segona barraca és una mica més grossa que l'anterior. De forma quadrada, les pedres estan col·locades molt més acuradament. Aquestes construccions són clars testimonis d'una època en que el Bages es trobava ple de feixes dedicades a la vinya. Després de tafanejar una mica retornem de nou al recorregut de la caminada. El camí passa per un paratge obac i frondós, amb altes pinasses i pollancres sota els quals creixen aurons negres, boixos, marfulls i herbes fetgeres. Arribem a la Font de la Girada.

LA FONT DE LA GIRADA

La font de la Girada és obra d’un arquitecte o mestre d’obres desconegut i la seva construcció data de 1923. Està situada en terrenys del poble de Monistrolet, dins del terme de Rajadell, en un eixamplament artificial del camí i en un espai configurat a partir de la mateixa font i de petits murs de pedra que ressegueixen el perfil lateral de l’obra. La font està formada per un cos semi-soterrat emmarcat per un gran arc, que crea una petita capella, al punt mig de la qual hi ha la font. L’aigua cau sobre una pica circular amb basament. Al lateral de la font hi ha un banc adossat, corregut. El conjunt es completa amb una taula de pedra en el centre de l'espai.



Es va fer amb maçoneria i els carreus són vistos en tota la seva part frontal, i a l’interior, fins a mitja alçada, es va arrebossar la part curvilínia de la capella. Encara hi queda, en el punt més alt de l’arc, la part d’un element de subjecció d’on penja una cadena, i en un punt encara més alt, coronant el conjunt, hi ha una gran peça de pedra amb la inscripció "Girada 1923".
Es pot comprovar que la bonica volta d'aquesta font té la forma d'una el·lipse. Aquest disseny, a part de tenir un motiu artístic, també li confereix una propietat acústica sorprenent. Si busquem els dos focus d'aquesta el·lipse i situem una persona en la zona aprop de cada un d'ells, sentiran la veu de l'altre persona clarament amplificada i amb un efecte envolvent. Des d'una zona propera al focus, com el començament dels bancs de pedra, l'efecte també el podem sentir.

Reprenem el camí. La riera queda a la nostra dreta. Voregem un meandre molt pronunciat de gairebé 360°. El nom de la Girada fa referència, precisament, a aquest meandre. Uns 250 metres més enllà de la font trobem un roure monumental. Seguim pel costat de la dreta d’un gran camp de conreu, el Camp de la Teula i els Plans del Bergall. Des d’aquest indret es pot gaudir d’una preciosa vista de la part posterior del mas Noguera o Cal Gallifa, que queda dalt d’un turó emmurallat per una paret imponent de pedra seca.



Al cap d’uns 200 metres deixem el voral del camp i agafem un camí que trenca a la dreta per travessar la riera per una passera de formigó.



Tot just creuada la riera trobem una cruïlla amb una pista àmplia. Seguim cap a l’esquerra i passem per sota el pont de pedra de la via del tren. Anem seguint pel cantó de llevant del Camp del Forn. Deixem a la dreta un parell de trencalls que porten al Mas Noguera o Torre de Cal Gallifa. Al final del camp enllacem amb una pista que ens ve per la dreta provinent també del Mas Noguera. La seguim per l'esquerra fins a un proper trencall que també seguirem per l'esquerra. A continuació tornem a creuar la riera de Rajadell i tot seguit arribem al Pont Nou de la via del tren. Després de passar-lo trenquem a la dreta cap a un camí on cal passar una cadena que ens barra el pas. Des del camí, en direcció sud, podem apreciar la torre del molí d'aigua de la Noguera.

LA TORRE DEL MOLÍ D'AIGUA DE LA NOGUERA

El molí d’aigua de la Noguera és també obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i la seva construcció data de 1910. És d’estil neoàrab, de planta octogonal, i està construït en maçoneria de pedres regulars i elements ceràmics a tot el perímetre de les obertures i a la cornisa. Arran de les ventades del desembre del 2008, va perdre les pales. Destaquen l’escala helicoïdal interior i els elements exteriors, així com les finestres en fals arc de ferradura, la cornisa i l'acabat de merlets.



Fins fa ben poc, el molí encara bombava l’aigua cap als dipòsits i, des d’aquests, per efecte dels vasos comunicants, cobria el subministrament de la masia Noguera. El molí funcionava aprofitant l’energia eòlica per fer pujar l’aigua de la part baixa cap als dipòsits, situats en una cota més alta. Es conserva en molt bon estat i esdevé un element de referència en el paisatge, alhora que preserva la memòria dels usos que ha tingut el territori i la tecnologia dels molins.

A continuació travessem la zona dels Ametllers de l'Obaga, després agafem un trencall a la dreta en direcció nord. Tenim a la dreta els Camps de Cal Planell i a l'esquerra unes granges. Finalment arribem a Cal Planell.

CAL PLANELL O CAL MAQUET

També coneguda com a Cal Maquet, aquesta masia data del segle XIX. El conjunt està format per la casa, la lliça i una nau moderna que tanca el clos per llevant. La casa és un edifici de planta rectangular amb poques dependències afegides, de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a doble vessant. Els cossos afegits són laterals, i algun d'ells és de construcció moderna, fet amb totxo. El material constructiu del conjunt és la pedra, que es troba arrebossada i pintada. A la façana principal, que dóna al barri o lliça, hi ha un balcó llarg. A la part posterior de la casa s'hi aprecien restes de tines. A l'era hi ha un pou i dues construccions en ruïna.



La masia està situada sobre una terrassa de la propera riera de Rajadell. També molt a prop, a uns cinquanta metres de la casa, hi passa la línia de trens Manresa-Lleida. Situat al nucli de Monistrolet de Rajadell, Cal Planell ofereix des de l’any 2001 un gran espai de reunió per a grups i colles a l’aire lliure. Disposa de graelles i d’un servei de lloguer de taules i de bar agroturístic. Aquest fet és aprofitat per la organització per situar en aquest punt l'esmorzar de la caminada.

Després d'esmorzar continuem la caminada anant en direcció a la via del tren. La travessem per sota el Pont del Mas Bosc. A continuació passem per sota l'Eix Transversal i girem a la dreta seguint, uns metres, el Camí Vell de Rajadell en direcció a Manresa. A l'esquerra veiem la casa de pagès de La Cantina, datada del segle XIX, actualment reconvertida en bar-restaurant. En arribar al proper trencall, tombem a l'esquerra i comencem a pujar. Deixem a la dreta L'Hostal, casa de pagès construïda el 1880 i situada al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf, l'actual pista asfaltada. Una mica més endavant hi ha Cal Tatxer, una altre casa de Monistrolet, en aquest cas es tracta d'una casa de pagès d’aparença força moderna. A continuació arribem en un revolt tancat de la pista. En aquest punt es separen les dues caminades. El recorregut curt marxa per la nostra dreta cap al nord. Nosaltres seguim la pista que gira cap a ponent. Més endavant deixem a la dreta Cal Xicó, masia del 1833. Molt a prop, a l'esquerra, hi ha la casa de Cal Pere Coix. L’entorn immediat es troba molt cuidat, enjardinat i ple d’oliveres. El camí continua enfilant-se, ara més suaument, i deixa a la dreta el trencall a Les Caranyes. Travessem la Feixa del Torret i arribem a una bifurcació. Seguim per l'esquerra. A la següent bifurcació agafem el camí ample que se'n va cap a la dreta. Anem seguint el Camí de la Mallencosa, primer travessant un camp i després endinsant-se en el bosc. Al cap de poc deixem un trencall a la dreta que porta a Can Saldes Nou, masia situada a la banda més meridional del terme de Fonollosa.

El camí ens mostra imatges rurals: a la dreta els camps de les Vinyes de Can Saldes i després l'Olivar del Cabot, a l'esquerra les masses boscoses de la Costa de la Mallencosa. Poc després, deixem la pista ample per agafar un corriol a l'esquerra que, tot fent una ziga-zaga, s'enfila per la Costa de la Mallencosa cap a la Solella del Puig i els Plans de Fals.

Arribem a una bifurcació i seguim per l'esquerra en direcció sud. Ens trobem a la zona del Cap de la Costa de la Mallencosa.

Des d'aquest lloc podem apreciar un exemple del fenomen geològic conegut amb el nom de caos. Són conjunts de rocs enormes que es desprenen de la roca mare al erosionar-se les parts més toves que els sustenten. A mesura que anem pujant el bosc es fa més esclarissat i s'eixampla la vista.

Finalment arribem a l'extrem sud de la Costa de la Mallencosa. Les vistes sobre la vall de la riera de Rajadell són espectaculars. Sota nostre veiem l'avanç de les obres del nou Eix Diagonal.



A continuació el camí fa un tomb i gira cap a ponent per resseguir la part superior de la Solella del Puig. A l'esquerra a sota nostra podem observar el caos de conglomerats més notables que hi ha a Rajadell. Tot aquest tram de la caminada discorre per sobre un substrat geològic de l’Eocè superior, de fa uns 35 milions d’anys, format per capes d’argiles, de pedres sorrenques (gresos) i de conglomerats, totes d’origen continental i color vermellós. L’efecte de l’erosió sobre aquests materials acostuma a donar un relleu tabular que es caracteritza pels vessants de pendent mitjà que culminen en altiplans que han resistit l’erosió perquè tenen com a base capes més o menys gruixudes de roca compacta (conglomerat o gres). Aquestes capes, a causa de l’erosió dels estrats argilosos que tenen a sota, es trenquen per les vores donant grans blocs que llisquen vessants avall i poden originar conjunts monumentals que destaquen en el paisatge. Aquests conjunts de rocs enormes es coneixen en geologia amb el nom de caos.



Anem avançant per la banda sud del Camp del Maqui, sempre arran de l'estimbat. Això ens permet gaudir de les vistes sobre la masia El Puig, l'Eix Transversal i el poble de Rajadell. El corriol enllaça amb el Camp de la Figuera que també resseguim per la seva banda de migdia.



Des d'alguns dels sortints del camí podem admirar aquests grans blocs de roca despresos, que formen el caos de Rajadell. El corriol gira cap al nord seguint per sobre l'altiplà. Veiem a la nostra esquerra el veïnat de Fals i el raval de les Oliveres. Travessem el Pla dels Manresans o Pla de Fals. El nom d'aquest pla és molt antic ja que al segle X hi ha un document on apareix el nom "Plano de Falchs". S'hi troben cases com el Mas Torre Segimona, el mas Massana, Can Saldes o el Mas Gabriela entre altres. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera, convertint-se en una de les àrees de conreu més extenses del terme de Fonollosa. Antigament era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa portava fins a Manresa travessant de nord a sud el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. Finalment arribem a la Torre, conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic àmbit casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb ella.

EL MAS LA TORRE I LA TORRE SEGIMONA

Aquesta torre de guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, s'aixeca en un indret planer i conreat del Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres. Servia per comunicar el castell de Fals amb la resta de guàrdies del sector occidental, que per la situació del castell no es podia albirar. La guàrdia de Fals apareix documentada des del 1033. Actualment es troba gairebé envoltada per la masia anomenada la Torre, i se l’ha inclosa entre les dependències de la casa. El seu estat de conservació és força bo.



La masia és un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes de murs de pedra amb coberta a quatre aigües de teula àrab. Els brancals i llindes estan formats per grans carreus amb arcs de descàrrega. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un gran portal adovellat amb una llinda amb la data 1752, que ha resultat tallat a la part superior per l'espai que ocupa el balcó del primer pis. En aquest, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres, una a cada banda, en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar als segles XV-XVI, la casa va patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegint ampits a les finestres, típics d'aquell període. Un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972 naixent la cooperativa UMAC.



Destaca de tot el conjunt la torre circular de defensa a la seva banda occidental. Hi ha documentació escrita que parla de La Torre Segimona al segle XI. Sembla ser que degut a la posició parcialment enclotada on es troba el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el domini del castell, i que per tan calia la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre és una construcció cilíndrica de 585 centímetres de diàmetre extern. Es creu que el gruix dels seus murs, a la seva base, supera el metre. L'alçada de l'edifici és de 14,25 metres, repartits en tres nivells més un terrat. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític de pedra allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de tamany mitjà, que tot i haver estat treballats a cop de martell, no han estat polits posteriorment. El morter que els lliga és compost de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. Al capdamunt hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius.

Tot seguit anem cap a la dreta vorejant un camp ple de plaques solars. Més endavant passem pel Collet de la Forca. Si ens girem podem observar la Torre Segimona sobresortint per damunt els camps, amb la negror de la tempesta que s'acosta. La pista enllaça amb el camí asfaltat de Fals a Manresa. El seguim cap a la dreta. De seguida agafem una pista que marxa cap a l'esquerra pel mig del bosc, és el Camí dels Plans. El camí travessa uns camps, en el de l'esquerra hi veiem una barraca de vinya força ben conservada.



Arribem a una bifurcació i seguim pel camí de la dreta tornant-nos a endinsar en el bosc. Més endavant arribem a una cruïlla de camins. Agafem el que marxa més cap al nord que, tot baixant, ens portarà fins la masia de La Massana.

LA MASSANA

Es tracta d'una masia de gran presència situada al Pla de Fals, molt a prop de les Torres de Fals. El conjunt està format per l'antiga masia amb els seus coberts, annexos i ampliacions i un edifici d’estil senyorial a la banda sud. Els orígens del Mas Massana es remunten a l'Edat Mitjana, convertint-se molt aviat en un dels masos més importants del nucli de Fals. Documentat des de l’any 1039, s’anomenava La Sala. De seguida van passar a dependre del mas algunes altres masoveries. També comptava amb la propietat del Molí de Fals, i un pou de glaç vora la riera de Fonollosa. La propietat del mas s'ha mantingut dins la família Massana fins l'actualitat. Durant la segona meitat del segle XIX, Salvador Massana va viatjar i residir freqüentment a Barcelona, on va descobrir les noves tendències arquitectòniques urbanes. Aquesta afició li va portar a projectar l'any 1870 una ampliació del mas familiar, però no dins les formes tradicionals de l'arquitectura rural de pedra, sinó copiant el model del que seria una casa senyorial pròpia del segle XIX, traduint-se en la casa actual. Malgrat tot, aquesta nova casa, l'adossaren a la façana de migdia del mas antic com una continuació.



Aquesta nova casa es una construcció de planta quadrangular, amb coberta a dues aigües, formada per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres cosos, dels quals el central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i està formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de rombe truncat. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que conformen a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una pilastra sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó que es remata a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres iguales que les de la façana principal.



Tot el conjunt es troba tancat per un mur de pedra arrebossat en determinats punts, on destaca la portalada d’entrada amb el nom de Salvador Massana. La masia antiga és una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana de ponent, té un balcó i una finestra al primer pis i dos finestrons petits a les golfes. Aquestes finestres duen ampits típics del segle XVIII, producte segurament d'alguna reforma posterior. A la façana nord, hi trobem els afegits de les tines, coberts, i una torre adossada, podem apreciar només una de les finestres del primer pis, i una de les golfes.



Fóra del conjunt, hi ha les antigues tines de planta baixa i pis amb els murs de pedra i la coberta de teula àrab a la banda sud. Tots els masos tenien un o més edificis annexos per encabir-hi les tines, i multitud de feixes al Pla de Fals, avui dedicades al conreu de secà o ermes, que havien estat plenes de ceps. Durant segles els propietaris dels masos pactaven, generalment pel tracte de la rabassa morta, amb pagesos sense terra, la rompuda de terres ermes o bosquines per establir a parceria noves vinyes. Era una forma d’assegurar-se a llarg termini uns ingressos regulars, sense gaire risc. Fins que la fil·loxera va fer abandonar bona part de la terra que avui el bosc ha tornat a colonitzar. A més de la presència de les tines, la casa comptava amb un molí d'oli d'important capacitat.

Passem per davant de la façana sud i a continuació seguim per la dreta en direcció nord. Entrem en una zona boscosa i en sortir-ne anem a parar al berenador de les Torres de Fals.

BERENADOR DE LES TORRES DE FALS

En aquest lloc hi trobem el tercer control. Les Torres son el que resta del Castell de Fals, vestigi de que aquesta fou durant anys terra de frontera. A l’ombra del castell es repoblà el terme creant nombrosos establiments. D’aquesta època daten els orígens d’alguns del masos que hem vist pel camí. Alguns van assolir una considerable importància, en bona part mercès a l’expansió de la vinya, que va tenir el seu punt culminant al segle XIX. El Conjunt monumental de les torres de Fals constitueix un dels monuments militars i religiosos més vistosos i coneguts de la comarca del Bages, al municipi de Fonollosa. Superat el pàrquing de les Torres anem cap a la dreta.

LES TORRES DE FALS

Les torres de Fals, el formen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa que inclouen dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Entremig d'aquests dos turons discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexe, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància separat, el cementiri parroquial.



El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que està format per dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre com sol ser habitual en les d'aquesta tipologia, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base molt irregular. Aquesta només començarà a prendre una forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici va ser assentat directament sobre la roca natural, que fa les funcions de fonaments. El seu diàmetre exterior és de nou metres i la seva alçada aproximada és de 19,50 metres.

Seguidament es va construir una petita base amb pedres sense treballar i de gran tamany, arribant a fer 90 x 95 centímetres per la cara exterior, lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions en torn l'any 1000. A la part exterior s'hi observa encara en alguns trams de paret l'arrebossat que cobria els murs. El tamany de les pedres però, s'anirà reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels cinc metres, tot i que el treball realitzat sobre les mateixes continua sent molt superficial i matusser. Tanmateix els darrers sis metres, ja al cim de l'edifici, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut setze metres d'alçada. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a vuit metres per sobre del nivell de la roca on s'assenta.

Voregem la torre circular i agafem un corriol que s'enfila, després de travessar un torrent, cap a la segona torre.

LA TORRE NOVA DE FALS

La segona torre va ser construïda a migdia de la primera, a la qual donava protecció. Aquesta torre més allunyada, al igual que la primera, presenta una planta circular, però en aquest cas té un mur atalussat amb espitlleres que l'envolta, d'època moderna, ja que estava preparat per a les armes de foc i l'artilleria. D'estructura molt simple fa uns 18 metres d'alçada i nou metres de diàmetre. En els blocs de pedra que la composen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV.



El corriol s'enfila suaument per dins el bosc format bàsicament per pinasses. Agafa clarament la direcció sud i travessa el Pla dels Pins. A continuació s'endinsa a l'Obaga de la Font dels Pins. Anem ascendint entremig d’una espessa boixeda i després de travessar un torrent arribem a la font.

LA FONT DELS PINS

Petita font del terme de Fonollosa, situada molt a prop del mas Massana, enmig d'un bosc de pins. Es troba senyalitzada per una estaca i raja amb bona deu. La forma un petit brollador, construït arran de terra sobre una petita bassa de formigo que recull l'aigua i l'aboca en una petita canalització.

Continuem i prenem el primer corriol a la dreta. Una mica més enllà enllacem amb una pista a la zona de les Tortes. Deixem un parell de trencalls a la dreta i en arribar a un tercer, l'agafem en direcció a llevant. A continuació passem per la banda nord del Camp del Collet. Arribem a una bifurcació. Girem a l'esquerra fins a la masia del Collet de Dalt.

MASIA EL COLLET

Aquest antic mas ha estat totalment restaurat respectant l’estil i l'estructura originals. Es troba situat en l’indret anomenat camps del Collet, a prop del camí que porta al Collbaix. Consta de planta baixa i dos pisos, de murs de pedra amb coberta a dues aigües de teula àrab. Destaquen les llindes i les cantoneres que són totes de pedra.

Continuem la caminada cap a llevant, seguint les marques del GR 3, el Sender Central de Catalunya. A la nostra dreta ens queda el Camp de la Vinya i a l'esquerra els boscos de l'Obaga de Torreblanca. Després deixen dos trencalls a l'esquerra i ens dirigim cap al sud. Passem entre el Camp del Collet a la dreta i el Camp de Torreblanca a l'esquerra.

Arribem a una cruïlla de camins. Tombem a l'esquerra seguint el Camí de Fals a Manresa. Ara a la dreta tenim el Camp dels Ametllers, la Vinya del Ton i els Camps del Lleirac. De seguida arribem a una cruïlla, per l'esquerra arrenca un camí que porta a la masia de Collbaix, i per la dreta en surt un altre que ens acostaria la masia de Cal Magdalena i els plans de Punta-Sabata. La caminada continua de front començant a davallar cap a la vessant de la Riera de Fals.

Mentre baixem per aquest camí, gaudim d'una ampla panoràmica sobre la vall de Torreblanca o part baixa de la riera de Fals, on destaquen uns quants masos medievals del nucli de Fals: el mas de Ca n'Oms (abans Torreblanca) i el mas de Torreblanca (abans Can Solà) a més de Can Biosca, Comallonga i, dalt de la carena del davant el mas de Montconill, sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. Arribem al Coll de Collbaix, a 444 metres d'altitud. Deixen el camí que seguíem i davallem cap a la dreta canviant al vessant de Rajadell.

EL COLL DE COLLBAIX 444 m.a.

Davallem uns metres per aquest ample camí fins a trobar, de seguida, el quart control de la caminada.



Després de recuperar una mica les forces, agafem un corriol que surt a l'esquerra del control, enllaçant amb l'itinerari del recorregut curt. La baixada és ràpida i el corriol està en molt mal estat, molt aixaragallat i ple de rocs que dificulten el descens. Mirant enrere veiem els boscos que omplen la Solana de Ca l'alegre fins a la Punta-Sabata.



Anem davallant per la Solana de la Morera. Mirant cap al sud-oest tenim una nova vista del mas Noguera o Torre de Cal Gallifa.

El mas Noguera o Torre de Cal Gallifa es un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d’inspiració neogòtica i neoclàssica. Destaca per la seva posició en el territori, enlairada sobre un altiplà, i per les dimensions que té la finca. L'antiga masia de la Noguera data de l'any 1500. L'edifici actual és obra dels arquitectes Ignasi Oms i Ponsa i Marcel·li Coquillat i Llofriu. La construcció es va fer en dues fases, la primera de 1898-1901 i la segona de 1914-1915. Es va enderrocar l'antiga edificació i es va erigir la primera casa modernista. Arran de la mort d’Ignasi Oms, l'any 1914, l’arquitecte Marcel·lí Coquillat es fa càrrec de la continuació de les obres, mantenint l’estil i la funcionalitat marcats per Oms, cercant fondre l’arquitectura amb el paisatge i aprofitant la llum natural i la ventilació. Disposa de 80.000 m² de jardí, i es troba envoltada d'arbres. El 1916 es va posar la primera pedra a l'església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, d'estil clàssic renaixentista. L'any 1999, Magí Gallifa i Argullol i el seu fill Javier van decidir convertir la casa en un acollidor hotel que mantingués l'encant d'aquells anys. Gaudint d'aquest entorn, ​​es troba el restaurant regentat per Carles Pressegué. Un xef que s'ha creat un nom a la comarca del Bages, cercant un estil amb els seus propis plats.

Més endavant deixem el camí que seguíem, i agafem un corriol a l'esquerra que ressegueix la Costa de Collbaix. Seguim planejant fins observar dues basses per regar, que ens quedaran a la nostra dreta. Si mirem cap al nord podem apreciar la senyera a dalt de tot del cim del Collbaix de 544 m.a.

EL COLLBAIX 544 m.a.

El cim de Collbaix fa de termenal entre Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Fonollosa. Antigament la paraula coll tenia el mateix significat que turó, d'aquí prové el seu nom. Amb 544 m.a. és el punt més alt del municipi de Manresa. La seva característica silueta tabular, tanca sobtadament el Pla de Bages per l'oest i esdevé un punt de referència inconfundible del paisatge manresà. Es va formar per l'aixecament i posterior erosió diferencial d'antics sediments d'origen continental (graves, sorres i argiles) dipositats en una plana baixa inundable al voltant de fa uns 35 milions d'anys. Abans d'aixecar-se, aquests sediments s'havien transformat en roques: conglomerats, sorrenques i lutites (roques argiloses conegudes popularment amb el nom de tapàs). Les valls excavades per les rieres de Fonollosa pel costat nord i de Rajadell pel sud, retallen més encara la figura de Collbaix.

Passat les dues basses, enllacem amb un corriol, una mica més ample que seguim cap a la dreta, en direcció sud. Deixem el corriol per agafar un camí ample cap a la dreta. De seguida trenquem cap a l'esquerra i agafem una pista que transcorre entre camps d’oliveres i vinya. La seguim fins que s’acaben els camps i ens endinsem en el Bosc dels Balcells on hi han els pins més vells del terme de Manresa. En sortir-ne arribem al mas de Can Balcells.

CAN BALCELLS O EL MASOT

Des d'aquí veiem les obres del nus d'enllaç entre el nou tram de la carretera d'Igualada C-37 i l'Eix Transversal C-25. Girem a l’esquerra davant de la casa i seguim uns 200 metres el Camí Vell de Rajadell en direcció a Manresa.

El camí passa per sota l'Eix Transversal i en arribar al Pla de la Mina enllacem amb l'anada del primer tram del recorregut. Tant sols ens queda seguir fins arribar de nou al punt de sortida, al Congost de Manresa.

12ª CAMINADA POPULAR JOAN VILA 2011