XXXª CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 12,23 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 655 metres, baixant: 634 metres.
Altitud mínima: 198 metres, màxima: 540 metres.

Ens trobem al Parc dels Ocells de Vallirana.



Aquest any, que es celebra la 30ª caminada de Vallirana, els amics del centre excursionista fan un sentit recordatori al que va ser el seu president en Jaume Joan Enjuanes, mort el passat 26 d'octubre de 2011.



Jaume Joan Enjuanes va ser el fundador i fins a l'actualitat, el president del Centre Excursionista de Vallirana, també era un dels membres fundadors del Moviment Azimut i coordinador d'activitats de joventut de les entitats de la FEEC adherides al Moviment Azimut. Va pertanya a la Junta Directiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya entre els anys 2005 i 2008.

Comencem a caminar en direcció al carrer Cervantes, després tombem a l'esquerra seguint el carrer Maragall, fins arribar al carrer Sant Antoni. Girem a l'esquerra cap el carrer Arboçar. Comencem a pujar. En arribar a mig camí, trobem el primer avituallament.

Just en aquest punt, s'inicia a la dreta el Camí del Soldat Romà.

EL CAMÍ DEL SOLDAT ROMÀ

Aquest corriol ens expliquen que es diu així, perquè si ens situem a les darreres cases del carrer Montserrat, en el moment que comença a pondre's el sol, i mirem cap a les Penyes del Corral, sota les quals anem caminant, el joc de les llums i les ombres amb les roques fa ressaltar la silueta d'un soldat romà.

Aquest corriol avança arrambat per sota les penyes, de primer per unes feixes d’antigues vinyes, on hi ha crescut el pi blanc, alguna olivera, alguna alzina i també petits lledoners que s’adapten molt bé en aquest terreny. Mentre fem aquest tram, els amics de Vallirana han anat col·locant cartells informatius sobre cada una de les espècies vegetals més interessants. Hem vist el romaní, la farigola, el te de roca, la lleteressa, la rogeta, la mata o llentiscle i la palmera representativa d'Ordal i del Garraf: el margalló.



Per petits marges anem avançant fins a trobar la zona de la cascada, a la part central de les penyes, on quan abunden les pluges es forma un bonic saltant. L'aigua d'aquest torrent davalla i desemboca en el Torrent de l'Arboçar.



Seguim encaixonats pel camí, passem sota una línia elèctrica fins arribar a una petita cruïlla. Per la dreta se'ns ajunta el camí que puja del carrer de la Rocosa. En aquesta zona pedregosa podem observar diversos exemples de rascler o sol càrstic. Aquest es produeix a la roca, per l’acció dels àcids de l’aigua sobre la pedra calcària, formant-se aquests reguerots i recargolaments a la pedra.

Des d'aquest punt tenim una bonica panoràmica sobre la població de Vallirana. Geològicament, el poble està situat entre dues falles importants: la del Llobregat i la del Penedès. Això fa que el paisatge que observem estigui constituït per una topografia abrupta rica en cingleres, terrenys costeruts i torrenteres. A continuació, nosaltres seguim amunt per l’esquerra, salvem el desnivell i ens plantem a dalt d'un replà, a tocar d'una torre elèctrica.



Continuem tenint bones vistes sobre Vallirana, en la que destaca l'església de Sant mateu. Des d'aquesta distància podem observar el coronament ondulat de la façana principal, típic del barroc i el campanar adossat, de planta quadrada.

Després de contemplar les vistes girem a la dreta tot seguint el sender. Una mica més endavant travessem un torrent i enllacem amb un camí més ample. Tot aquest espai natural pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està ocupat per una pineda de pi blanc. El camí canvia de direcció i es dirigeix vers el nord tot pujant tranquil·lament.



Enllacem amb una pista transversal a tocar del Pla dels Bessons. Acabem d'entrar al terme municipal de Cervelló. Tombem a la dreta cap a llevant. Anem seguint les indicacions i arribem a una cruïlla, agafem el segon trencall per la dreta fins arribar al lloc d'esmorzar a uns 310 metres d'alçada. En aquesta esplanada gaudim d'un bon esmorzar preparat per els organitzadors de la caminada.



Ens trobem en una espècie d'avançada de la muntanya. Si seguim un camí que surt cap al sud-est, arribem arran del penya-segat, aleshores la vista s'eixampla. Als nostres peus s'estén la població de Cervelló.

Cap al sud-est la vista abasta fins al Montpedrós i el Puig de Rocabruna. Cap a llevant es distingeixen les siluetes del Tibidabo i la Torre de Collserola, així com les torres de la fàbrica de ciment de la N-340.



Després d'esmorzar cal reprendre la caminada. Hem de desfer el mateix camí uns 200 metres i quan trobem l'encreuament girem a l'esquerra per trobar-nos a la pista principal i ample que va pujant direcció a la Urbanització Les Rovires de Cervelló. La pista es decanta cap a ponent i entra en la urbanització. Dins la urbanització enfilem pel carrer Primavera fins al carrer Miramar, on girem cap a l'esquerra. En arribar a un revolt de quasi 360°, deixem la urbanització per agafar un sender a l'esquerra que entra dins el bosc, l'alçada en aquest punt es de 404 metres. El corriol pren la direcció sud en un primer moment, més endavant arriba a una bifurcació i girem a la dreta, enfilant-nos i agafant de nou la direcció nord.



Tornem a entrar a la urbanització pel carrer de la Garrotxa que el seguim tot revoltant les cases de la urbanització. Deixem el carrer asfaltat i tombem per un camí a l'esquerra tancat per una cadena. Una mica més endavant l'abandonem per agafar un sender estret a la nostra esquerra que s'enfila de dret cap el Puig Montmany. El bosc ara és més tupit i humit. A mitja pujada observem la roca d'un mirador natural.

Al cap de ben poc, arribem a aquesta roca que s'avança cap al buit com una balconada sobre Corbera de Llobregat, estem a 475 metres d'altitud. Bones vistes sobre la població propera de Corbera i al seu darrere el massís de Montserrat. Més enllà també, a pesar dels núvols, observem la serra de Sant Llorenç del Munt. Als nostres peus les cases de la urbanització de Can Rafel.











Deixem el mirador i continuem pel corriol que ara ascendeix més suaument. Com hem dit anteriorment el bosc està força humit, i de bolets n'hem començat a veure'n. Dos companys de Molins de Rei, el Paco i la Pilar, no tant sols els veuen sinó que han collit un parell de rovellons.



Continuem avançant cap a llevant, i ben aviat arribem als 498 metres d'alçada. Hem fet el cim de la caminada. Ens trobem a dalt del Puig Montmany, la muntanya més alta del terme de Cervelló.

EL PUIG MONTMANY

És un cim que té molt poca visibilitat per l'abundància de vegetació que el rodeja, i hi trobem un vèrtex geodèsic. Un control de la caminada ofereix, tant a grans com a petits, unes dolces menges: "xuxes" per recuperar forces. Ara ens toc baixar. Una pista ample marxa cap a migdia i l'anem seguint. Comencem a trobar senyals d'una zona de pràctica de guerrilla. Arribem a una bifurcació de camins. Agafem el camí de la dreta. Més endavant tornem a trobar una altre bifurcació, seguim cap a la dreta. Arribem a una torrentera i a mà esquerra hi veiem una barraca de vinya. Ens hi acostem per fotografiar-la



Antigament totes aquestes muntanyes eren poblades per alzines, que posteriorment van ser tallades, primer per fer-hi camps i vinyes i després per fer-ne carbó. Això va comportar un gran treball ja que un sol pedregós com l’existent va fer que es construïssin marges per aguantar la poca terra que existia. Va començar primer per les parts baixes i mes endavant muntanya amunt. A mesura que la vinya era una plantació que s’estenia, van aparèixer gran quantitat de construccions de pedra seca com barraques, marges, escales, pous.



El color ocre i terrós de les roques emprades, prové de la pedra característica de la vessant de Cervelló, que és una roca arenisca silícica formada per gresos i conglomerats que es troba barrejada amb argila vermella. El color d'aquesta pedra i la seva disgregació en sauló, contrasten amb la roca calcària que hem trepitjat en la vessant de Vallirana. A finals del segle XIX es van abandonar les vinyes per culpa de la fil·loxera. Aleshores els pagesos van canviar les vinyes per pins, que tallaven per vendre la fusta als fabricants de paper. A oc a poc, el bosc va anar recuperant tots els terrenys dedicats a la vinya. Per aquest motiu, enmig de l'espès bosc, descobrim els testimonis d'aquella època en forma de marges i barraques.

Deixem un trencall a la dreta que porta a Cal Peret. El següent trencall el seguim cap a l'esquerra sempre davallant. Baixem pel torrent i arribem a una pista més ample que prové de Can Casildo. La seguim cap a l'esquerra fins a trobar un corriol que surt també a l'esquerra, i que enllaça amb la pista de Can Cases al Coll Verdaguer. La Seguim per la dreta.

CAN CASILDO

Masia pertanyent al Priorat de Sant Ponç de Corbera, terme de Cervelló. Antigament rebia el nom de mas de la Cirera. La documentació més antiga fa referència a Pere Campmany de la Cirera amb data de 1572. El sobrenom de Can Casildo ve donat segurament per la sogra, dita Casilda Campi, de la pubilla Eulàlia Campmany i Pagès casada cap al 1750 amb el pubill Bartomeu Petit, provinent de la Palma de Cervelló.



Bones vistes sobre la vessant ponentina del Puig Montmany, una atapeïda boscúria de pi blanc.



El camí travessa les Penyes de Sant Ponç. Més endavant deixem un trencall a l'esquerra. A mida que avancem anem fotografiant diverses plantes que anem trobant en aquest tram del recorregut com la mata o llentiscle, el marfull, l'arboç, el bruc, l'argelaga, el galzeran...

De tant en tant entremig dels arbres, mirant al nord-oest, albirem una de les joies del romànic català del segle XI, el monestir de Sant Ponç de Corbera.

ESGLÉSIA DE SANT PONÇ DE CORBERA

Del conjunt monàstic del priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera, només en resta l’església romànica, erigida al segle XI en estil romànic llombard. Es troba dins del terme municipal de Cervelló, però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l'església sigui "de Corbera", i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat. Està declarat Monument Històric-Artístic des de l'any 1931.



Una mica més endavant trobem senyals del PR-C 70, el sender de petit recorregut que va de Vallirana a Gelida, i que creuant la nostra pista baixa per la dreta en direcció a la riera i a l'església de Sant Ponç. Nosaltres continuem endavant ara baixant cap al torrent i seguint paral·lels el Fondo del Cau de la Guineu. Al cap de poc fem una drecera, per estalviar un revolt de la pista, creuem un torrent secundari i comencem a enfilar-nos per l'altra banda. Deixem un trencall a l'esquerra i arribem a una pista transversal amb una bassa a la cruïlla. Tombem a la dreta i acabem de pujar a un collet al Serral del Beco. Cruïlla de pistes, per la dreta marxa un camí cap al Coll Verdaguer. Per sobre d'ella trobem la pista transversal del Camí de Can Cases que segueix el serral. Agafem aquesta última per la dreta seguint per sota unes torres elèctriques en direcció a la Urbanització de Can Rovira. Quan hi arribem, tombem a l'esquerra pel carrer del Puigmal que seguim fins que trobem unes escales a la nostra dreta.

Baixem un primer tram fins arribar al carrer del Port de la Bonaigua, el creuem i continuem baixant per les escales. El desnivell superat, molt ràpidament, per aquestes escales infinites és de 40 metres. Finalment arribem de nou al Parc dels Ocells on donem per acabada la caminada.

30ª CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA 2011