XXIª CAMINADA POPULAR DE LLERONA 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 15,80 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 356 metres, baixant: 378 metres.
Altitud mínima: 159 metres, màxima: 286 metres.



El municipi de Llerona forma part de l'antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que són mencionades en el privilegi atorgat pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I, el 1025, als habitants del poble. El comte els reconeix la lliure possessió de propietats i béns mobles i els eximeix de tota jurisdicció que no sigui la del príncep. El nom llatí "franquitias" (lloc lliur exempt de càrregues), només perdura al Vallès, on dóna nom al municipi format per les parròquies de Corró d'Amunt, Marata, Llerona i Corró d'Avall, i pel barri de Bellavista. Al Vallès, en el moment del seu màxim esplendor, parlar de les Franqueses era parlar dels privilegis d'una trentena de parròquies, entre les quals es trobaven l'Ametlla, la Garriga, Samalús, Granollers, Palau, la Roca, Santa Agnès de Malanyanes, etc.

Ens trobem davant l'edifici de l'antiga Escola de Llerona, seu de l'actual Consell del Poble. El poble de Llerona és regit pel Consell del Poble sota les directrius de l'Ajuntament de Les Franqueses del Vallès. La seva funció es tant sols consultiva. L'actual edifici del Consell del Poble, va ser construït per l'arquitecte Manuel Raspall per fer d'escola l'any 1931, en un estil noucentista.



Emprenem la marxa pel camí de Can Toni en direcció a llevant. Passem per davant de les masies de Can Rodoreda i Can Llorenç fina a la Via d'Europa. Girem a la dreta seguint el circuit esportiu paral·lel al riu Congost fins a trobar el primer pont. Tombem a l'esquerra tot creuant el Congost per sobre el pont.



El dia ha començat ennuvolat i cada vegada es va enfosquint més. Des del pont obtenim una bonica perspectiva del riu Congost i, darrere seu al fons, la silueta del Tagamanent. Una vegada arribats a l'altre banda del pont girem a la dreta seguint el Camí Vell de Vic. Més endavant el deixem i continuem per un sender paral·lel al Congost fins arribar a les naus d'un polígon industrial. Aquí tornem a tombar a l'esquerra fins a sortir de nou al Camí Vell de Vic, que agafem a l'esquerra. A continuació seguim per la dreta el Camí del Molí que travessa el pont del ferrocarril.

Arribats a l'altre costat agafem el carrer de Barcelona cap a l'esquerra. Anem seguint la façana posterior de l'Ajuntament de les Franqueses cap al nord.

L'AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES

Es tracta d'un edifici modernista de 1912, obra de l'arquitecte Albert Joan i Torner, que va ser cedit al municipi pel Sr. Joan Sanpera i Torras, Marqués de les Franqueses. Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. L’antic edifici, estava dividit en diferents seccions: l'escola de noies a l’esquerra, l’Ajuntament al mig i l’escola de nois a la dreta. Més endevant, l’escola va passar a ser mixta, i aleshores es va dividir per edats, els petits a un cantó i els grans a l’altre cantó. Actualment, tot l’edifici forma part de l’Ajuntament, encara que a on hi havia l’escola de noies, ara hi han espais culturals, correus i el jutjat. Al cantó dels nois hi han les oficines de Les Franqueses.

Es tracta d'un edifici format per un cos central de planta baixa i dos pisos, acabat en una torre o mena de campanar. Té una arquitectura decorativa i integradora. La marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja..., són detalls dissenyats per l’arquitecte Albert Joan i Torner. Com a tret general predomina la corba sobre la recta, la simetria i el dinamisme de les formes. És a dir, tots els elements formals i decoratius són representatius del modernisme.

Conta la tradició que una virreina de Barcelona transitava pel camí antic de Granollers i que, en arribar a la sagrera de Corró d’Avall, prop de l’església, va donar a llum un infant. Els veïns la van acollir "amb tota franquesa" i la van auxiliar. La virreina, agraïda, va concedir als nats dintre del terme municipal el dret de dir-se "fills de Barcelona". En commemoració d’aquesta gràcia, es va instal·lar un pedró a la plaça, amb l’escut de Barcelona i el nom de les Franqueses inscrit a sota. Això es el que explica la llegenda. La història, però, ens diu que durant la repoblació de l’Edat Mitjana alguns territoris que quedaven lliures de la senyoria feudal se’ls anomenava territoris de franquesa. És per això que no hi ha cap nucli urbà ni tan sols cap antiga església parroquial que porti el nom de Les Franqueses. A l'ajuntament ens trobarem que estem a Corró d’Avall, dins del municipi de Les Franqueses. I el mateix podem dir quan ens arribem a Marata, a Llerona o a Corró d'Amunt. Dir que hom se’n va a les Franqueses és no anar enlloc concret, ja que com a poble no existeix.

Ens acostem a la moderna plaça que acull l'Ajuntament, per gaudir de la seva façana principal i descobrim un interessant grup escultòric.

EL GRUP ESCULTÒRIC JAUME DE CÓRDOBA

El conjunt escultòric de les Franqueses del Vallès situat a la plaça de l'Ajuntament, representa les diferents activitats econòmiques de la població: l'agricultura, la industria, el comerç i els serveis. Realitzat en ferro fos, va ser un dels més importants exemples d'escultura pública en aquest tipus de procés de foneria a Espanya. L'autor i director del projecte va ser l'escultor Jaume de Córdoba en col·laboració amb l'Estudi d'Arquitectura Codina Prats Valls de Granollers. Aquest conjunt escultòric de 21 metres lineals i 17 tones de ferro fos, es va dur a terme amb la col·laboració del Ajuntament de les Franqueses del Vallès i la Universitat de Barcelona, d'on era professor, a l'any 2005.



El mateix estudi va iniciar l'any 2003, la urbanització de la Plaça de l´Ajuntament. El projecte pretenia obrir un espai ampli i lluminós davant de la façana principal de l’ajuntament on, tradicionalment, passava la carretera de Barcelona. Es va optar per desviar la carretera per la façana posterior vorejant l’ajuntament i així alliberar l’espai a urbanitzar. La plaça s’estructura com a un espai ampli i alliberat que centra tota l’atenció en la façana de l’ajuntament, on tots els elements formals i decoratius són representatius del modernisme.

Retornem al carrer de Barcelona, i continuem amb la caminada cap al nord. El dia acaba d'espatllar-se, la pluja ja és aquí amb força. Arribem a una rotonda i girem cap a la dreta en direcció a Can Garriga. Just abans d'arribar-hi tombem a mà dreta fins a trobar el Camí de Can Mariano, que seguim per l'esquerra. Anem avançant entre camps de conreu i les nombroses masies del Pla de Llerona. Creuem el camí del cementiri, veiem a la nostra esquerra la masia de Can Mariano i enllacem amb la carretera de Cànoves. Continuem cap a la dreta fins arribar a l'inici del Camí del Mas Avel·lí. En aquest punt trobem el primer avituallament... passat per aigua!.

Recorrem aquest passeig rodejats de grans plataners en direcció a llevant. Al cap de poc creuem la bonica Riera de Carbonell, afluent per l'esquerra del riu Congost. Aquesta neix a la Roca Centella, situada al límit del massís del Montseny. Després de passar per Corró d'Amunt, Marata i Corró d'Avall desemboca al Congost, prop de Granollers. La riera Carbonell també s'anomena riera de Cànoves. Després de creuar-la i al final del passeig arribem al mas Avel·lí.

EL MAS AVEL·LÍ O CAN PAGÈS D'AMUNT

Aquest mas pertany al poble de Corró d'Avall. A sobre el portal d'entrada hi observem l'escut de Barcelona, testimoni de les "franquitias" atorgades per Berenguer Ramon I.

A l'esquerra s'estén la urbanització de Milpins. Passem pel costat del mas i comencem a enfilar-nos, molt suaument, per dins d'un bosc d'alzines. Anem a sortir al Camí de la Rodoreda que seguim cap al nord. Ben aviat deixem a l'esquerra una bonica i grossa alzina.

La caminada va seguint per la pista emboscada. Passem el Bosc de Can Pagès i més endavant el de Can Tarafa. Per la banda esquerra anem veient camps i més camps, amb alguna masia aïllada. Més endavant comencem a baixar lleugerament i entrem en un lloc humit i obac del bosc, és el Sot de la Llobera. Segons la dita, aquí hi tenien el cau els llops, quan n'hi havia. A continuació arribem a una bifurcació de camins. Girem a la dreta i comencem a pujar una mica més fort. De seguida arribem a un nou trencall, ara trenquem a l'esquerra i continuem pujant per dins el Bosc de la Torre fins al Cementiri de Marata.

EL CEMENTIRI DE MARATA

Davant del cementiri hi passa una pista carenera. Aquí enllacem amb la variant del sender de gran recorregut GR 97-1 que va de Marata al Pla de l'Espinal; i també amb el sender PR C-142, la Ruta Verda de les Franqueses que durant 16 quilòmetres recorre pràcticament totes les masies franquesenques. Seguim aquesta pista cap a l'esquerra. Al cap de poc passem a tocar la petita masia de Can Parera. Més endavant, i després d'uns camps, arribem al Camí de Marata a Cardedeu. Travessem l'asfalt i continuem per l'altre cantó pujant suaument, entre camps i clapes de bosc.

Els camps, regats per les últimes pluges, verdegen de nou. El cel grisós els converteix en estores d'un verd fosc intens. La pluja no para de caure de forma molt intensa. Deixem a l'esquerra el poble de Marata, de poblament disseminat i situat al centre del municipi del Les Franqueses. Veiem, a l'esquerra, Can Ginesta i al seu darrere Can Torrassa. Totes elles formen part del nucli de cases aïllades situades al voltant de l'església parroquial de Marata. Deixem a l'esquerra el camí que porta, tot baixant, al veïnat de Marata. A continuació voregem el Bosc de Can Ramis per la banda de ponent i ascendim una mica per arribar a una gran esplanada de camps. En aquest punt i sense defallir, els amics de Llerona ens tenen a punt l'esmorzar.

MARATA

El nucli rural de Marata, citat el 895 com a "Villa Meserata", és una de les quatre parròquies que formen el municipi de les Franqueses del Vallès. El 10 de novembre de 1398 la ciutat de Barcelona, representada pel seu conseller Marc ça Rovira, prengué possessió de les Franqueses, i aquestes quatre parròquies es convertiren en "carrer de Barcelona": al ser considerades part de la ciutat, n'obtenien la protecció. El nucli queda centralitzat per l'església de Santa Coloma, datada al segle XI i d'estil romànic. A sota nostre cap a ponent, veiem les masies de Can Martí i Ca l'Esparnat.



La pluja constant ha deixat els camps ben enfangats. Tot l'esforç dels organitzadors s'ha vist enfosquit per les inclemències del temps. Agraïm des d'aquesta petita crònica, els somriures, l'amabilitat, la disposició i la lluita ferma per servir-nos, que han demostrat tots els companys de Llerona per fer què la caminada fos reeixida. Des d'aquí els agraïm que cada any ens ensenyin un trosset d'aquest entorn que tant estimen.



Serveixi aquestes fotografies com a recolzament per la seva tasca, tant d'aquest dia com de tots els anys. Com sempre l'esmorzar a estat superb, quantitat i qualitat assegurada. El lloc escollit era immillorable. A l'esquerra veiem els conreus i mirant cap a ponent, gaudim entre els foscos núvols, de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Puiggraciós. El mal temps no ens impedeix de veure-hi amb el cor i l'ànima.

Després d'esmorzar tornem a la pista i durant aproximadament un quilòmetre travessem el Bosc de Can Ramis, ple de pins i alzines. La pista es dirigeix cap a llevant seguint sempre les marques del GR. En un moment arribem a una clariana amb diferents camins. Aquesta zona és coneguda amb el nom de Terra d'Escudellers, fent referència a les persones que feien escudelles, plats i altres estris de terrissa. Aquí seguirem el segon camí per la dreta, el qual fa una curta marrada i retorna al camí que seguíem. El creuem i pugem per dins del Bosc de Can Ramis. Més endavant comencem a baixar, tot deixant el bosc enrere; més endavant enllacem amb una pista més ampla, el Camí de les Franqueses a Cànoves. El seguim per la dreta. Després de sortir del bosc avancem cap al nord-est entre camps d’oliveres. Veiem a l'esquerra la masia de Can Torrents.

CAN TORRENTS

Es tracta d'una masia rehabilitada com a segona residència, en la que destaca el seu pou. Des d'aquesta zona lleugerament enlairada, val la pena gaudir d'aquest paisatge obert amb camps de conreu, masies disperses, amb el Montseny al davant i el Puiggraciós i els Cingles de Bertí a l'esquerra. Arribem a un encreuament, per la dreta marxa el camí d’accés a algunes masies de la zona, com Can Valls Gros, Can Cassà de la Serra o Can Paituví. Continuem endavant i de seguida deixem a mà dreta el camí de Can Marí. Nosaltres seguim per l'esquerra pel camí que sobtadament baixa cap a la Riera de Carbonell. Aquesta és la zona on l'administració amenaça de fer el trèvol d'autopista que connectaria el Quart Cinturó amb l'Autovia Orbital, aprofitant el desnivell que li dóna la riera. En aquesta riera acaba la variant GR 97-1 que anàvem seguint i enllacem amb el GR 97, el sender de la Tordera al Llobregat. Passem la riera per un pont. El camí ressegueix els camps de conreu riera amunt, en direcció a Can Biure. Anem trobant els senyals del GR 97. Abans d'arribar a Can Biure, antigament coneguda com a Mas Carbó, trobem una bifurcació i aleshores deixem el camí i prenem el que baixa a la dreta per travessar la riera. El camí remunta i s'endinsa al bosc. En sortir-ne apareix davant nostre la masia de Can Riera.

CAN RIERA

Bonica masia que conserva el portal adovellat i alguna finestra amb elements gòtics. A la banda esquerra de la façana hi ha pintat un senzill rellotge de sol. A continuació agafem el camí, poc marcat, de l'esquerra que hi passa pel seu costat. Més endavant passem a tocar d'un camp de futbol i continuem recte seguint el Camí de Can Riera. Entrem en el bosc de Can Serra on abunda l'alzina i alguns roures notables. Finalment, en sortir del bosc, arribem al camí asfaltat de Can Suquet de la Serra. Continuem per l'esquerra de baixada. El camí travessa de nou la Riera de Carbonell i al cap de poc arribem a la carretera de les Franqueses a Cànoves. Som a Corró d'Amunt. L'església parroquial de Sant Mamet, d'origen romànic, és a uns 400 metres cap a la dreta seguint la carretera. La travessem i prenem el camí de Can Blanxart, que surt al davant nostre. Avancem per aquesta pista, que s'inicia asfaltada, deixant camins particulars a banda i banda. Deixem la masia de Can Blanxart a mà esquerra del camí. Una mica més endavant arribem a una bifurcació, per la dreta continua el GR 97 cap al Llobregat. Nosaltres tombem cap a l'esquerra seguint la pista que entra al Bosc de Can Cot. Anem seguint el camí de Llerona a Corró d'Amunt, entre bosc i camps de conreu.

POU DELS CAMPS DE CA L'AIMERIC

En arribar a l'alçada de la masia de Ca l'Aimeric, ja dins el terme de Llerona, ens crida l'atenció un pou que veiem en mig d'uns camps que hi ha enlairats a la nostra esquerra. Ens hi enfilem per fotografiar aquesta petita construcció rural. Després de fer-ho, i haver-nos tornat a enfangar de nou, retornem a la pista per continuar avançant cap al sud. Ara, a la dreta, tenim el Bosc de Can Rovira del Villar, i a l'esquerra els extensos camps de conreu.

En mig del camí destaca una grossa alzina capaç d'aixoplugar un bon nombre de caminants. Més endavant travessem la zona agrícola del Padró. Després la pista acaba en l'asfaltat Camí Vell de Llerona a Marata. Per la dreta, seguint un corriol, entrem a la zona esportiva de Llerona. D'aquesta manera ens acostem a veure l'església de Santa Maria de Llerona.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LLERONA

Els diversos pobles que conformem avui el municipi de les Franqueses del Vallès, conserven encara mostres magnifiques del romànic. Destaca sobretot l'església parroquial de Santa Maria de Llerona, datada del segle X i ubicada damunt un turonet a uns 25 metres sobre la carretera. El seu origen és preromànic, i està documentada des de l'any 990. Des de 1575 és l'església parroquial de Llerona i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
La planta de l'església és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. Destaca el portal, romànic de mig punt, amb els brancals i l'arc interior amb acanalats com a decoració; seguidament hi ha una arquivolta de secció circular, amb ornamentació d'entreteixits, recolzada sobre columnes amb els capitells esculpits, l'un amb motius vegetals i l'altre amb la representació de la Verge asseguda sobre un coixí que és sostingut per dos àngels. Les finestres són de doble esqueixada, del segle XII. Posteriorment es va fortificar amb dues torres desiguals del segle XV, rectangulars, amb teulada i espitlleres. Al segle XVII, es va convertir el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes, que s'aixeca sobre la façana.

Comencem l'ultim tram de la caminada anant a buscar el carrer de Catalunya que seguim en direcció nord. Arribem a una rotonda i tombem a l'esquerra per la carretera de Llerona a l'Ametlla del Vallès, passant per sota el pont del ferrocarril. A la banda esquerra veiem la capelleta de la Mare de Déu de Fàtima, de molta devoció a la contrada, doncs sempre que hi hem passat l'hem vista plena de flors i espelmes enceses. A continuació creuem el pont sobre el riu Congost i tombem a l'esquerra per la Via d'Europa. Girem a la dreta pel Camí de Can Toni, i amb quatre passes més, som de nou al Consell del Poble de Llerona.

21ª CAMINADA POPULAR DE LLERONA