CAMINADA POPULAR PER PAIR ELS TORRONS A SANT MARTÍ SARROCA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 13,29 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 334 metres, baixant: 343 metres.
Altitud mínima: 254 metres, màxima: 438 metres.

Aquest any, per pair els torrons, els amics del Centre Excursionista del Penedès ens han preparat una caminada per les zones boscoses de Sant Martí Sarroca.
Abans d'arribar-hi, ens atrau l'atenció el turó on s'aixeca el conjunt monumental del castell i l'església de Santa Maria. Una carretera asfaltada, construïda l'any 1956, ens porta a aquest turó conegut pel Carrer de la Roca, el qual per la part sud-oest és tallat per un gran estimbat que el fa inaccessible.

Comencem la caminada al conjunt monumental de Sant Martí amb el castell medieval i l'església romànica de Santa Maria, una de les millors i més boniques del romànic català. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931. A més a més és considerada com el millor exemplar del romànic penedesenc. Destaquem els dibuixos i la decoració dels capitells, així com el majestuós absis semicircular.

CONJUNT MONUMENTAL DE SANT MARTÍ SARROCA

A primera hora del matí, la llum naixent il·lumina el paratge amb tons blau-vermellosos i l'hi confereix un aspecte misteriós i fantasmagòric.



El nom d'aquest indret, conegut con la Roca, així com el nom del poble prové de l'abundància de roca calcària que hi ha. Les vistes des d'aquest penyal ens mostren les muntanyes que rodegen la plana de l'Alt Penedès.

Comencem la caminada pel darrera l'església tot baixant pels carrers del poble vell de Sant Martí. Si ens girem veurem una bonica imatge del absis i el campanar de Santa Maria.

Anem baixant fins arribar a la riera de Pontons que travessarem.



Ens enfilem una mica tot cercant un camí que passa pel costat de varies masies, Cal Serra i Can Ramon de la Guàrdia, totes elles amb conreus de vinya i oliveres.











La caminada travessa el Regadiu de la Fassina i s'acosta de nou a la riera de Pontons. A la nostra esquerra, deixem un pont que travessa la riera i permet arribar a la masia de la Guàrdia i a Cal Guineu; i també enllaça amb el camí vell de Vilafranca del Penedès. Gran part dels camins del nostre recorregut, són antics camins de carro, vies d’unió entre diferents pobles; altres camins són camins de ferradura, els que van fins els camps de conreu, i també trobarem carrerades per on passava el bestiar en busca d’altres pastures.


Arribats en aquest punt i després de gaudir de les magnífiques plantacions de vinyes, la principal font de riquesa del lloc, deixem el camí que ens portaria al barri de les Conilleres, i agafem a la nostra dreta un costerut camí que ens durà fins dalt del Pujol d'en Ravell. Abans, però, ens acostarem al cim del Turó de les Bruixes a 350 m.a. on oneja una senyera.

EL TURÓ DE LES BRUIXES 350 m.a.

El turó de les Bruixes se l’anomena així per una llegenda que diu que un home de Sant Martí Sarroca que creia molt en les bruixes, una nit de Sant Joan se n'anà al Pujol del Ravell, amb les seves tres filles, per celebrar-hi el tradicional foc.
Per més que ho intentà, no hi havia manera que les branques de pi, seques, prenguessin flamarada. S'enfadà tant que va exclamar: "Que facin sortir les bruixes tants dimonis com espurnes té el foc!". Les bruixes se l'escoltaren, i tant ell com les seves filles, instantàniament, van ésser engegats a una hora lluny del turó, uns diuen que a prop de can Miret i d'altres davant mateix de l'ermita de Sant Joan de Lledó (Pere Sadurní i Vallès. Folklore del Penedès Vol.1).



En aquest Turó, podrem veure el fonaments d’una torre cilíndrica que l’anomenen l’altar de les bruixes. Segons la tradició popular era un lloc de celebració d’aquelarres.

Des de fa uns anys els veïns del barri de la Serra de Baix, el dia de la seva festa major, que s’escau la primera setmana de juny, hi col·loquen una senyera.

A partir d’ara seguirem un tram de bosc entre alzines i pins seguin el llom del Pujol del Ravell. El seu punt més alt es troba a 363 m.a., del qual pràcticament ni ens en adonem.

A continuació la caminada baixa paral·lela al torrent de la Guàrdia. El travessem i després d'una petita pujada i deixant uns dipòsits d'aigua a la nostra dreta, arribem a la masia de la Guàrdia.

LA GUÀRDIA

Coneguda també com a Can Cúgols, la masia de la Guàrdia és actualment una casa de colònies anomenada l’Estol. Es tracta d'una masia antigament dedicada a la producció del vi i cava que està envoltada de vinyes i boscos.



És una masia de tipus basilical, amb un portal adovellat, descentrat, i finestres petites distribuïdes asimètricament. Posseïx contraforts de pedra. Situada sobre un petit turonet, enmig del bosc, forma al seu davant una terrassa aixecada sobre el terreny del voltant, tancada per un baluard. Des d'ella es domina una excel·lent panoràmica.

Continuem la caminada seguint un corriol que s'acosta al torrent de la Comalera. A uns 400 metres de la sortida de can Cúgols, ara La Guàrdia, ens enfilarem al Turó de La Guàrdia de 329 m.a., i per dalt caminarem per sobre d’una massa pedregosa que ens baixarà suaument a la riera de la Comalera que travessarem. D’aquí pujarem per un camí ample que va en direcció al Turó dels Pins del Samuntà

TURÓ DELS PINS DEL SAMUNTÀ 452 m.a.

Finalment, i després d'una feixuga pujada, hem arribat al cim del Turó del Samuntà. Al voltant nostre apareixen els turons més alts del municipi, que es troben a la zona que va de la Creu de Can Barceló fins al Turó dels Pins del Samuntà. Aquest indret és el més muntanyós del terme de Sant Martí, i al seu cim, a més de 450 m.a., hi ha un paisatge on la vista es perd entre la gran massa boscosa que limita amb els municipis de Castellví de la Marca, Torrelles de Foix i amb el d’El Montmell.
Aquí és el lloc previst per fer-hi l’esmorzar comunitari. La vista és esplèndida i el lloc ampli. En un dia clar es pot veure Vilafranca, El Vendrell i el mar al fons, entre molts d'altres indrets. Podem veure com aquí a dalt, en aquestes terres eixutes, hi havia marges per cultivar la vinya, tot i que no s’arribaren a cultivar mai doncs no disposaven de terra bona.



Des d'aquí dalt tenim una bona vista del Castellot de Castellví de la Marca, una de les siluetes més inconfusibles d'aquest paisatge. Tot i ser un cim modest, 465 m.a., el fet de trobar-se en el primer estrep de la Serralada Prelitoral fa que aquest turó, amb les restes del castell a dalt de tot, es vegi des de molt lluny. La tradició fa que la pujada al turó del Castellot sigui una de les primeres caminades que fan els muntanyencs del Penedès. El seu nom correspon a les restes de l'antic Castellvell de la Marca, una de les fortificacions més importants del segle X que es construir per aturar els atacs dels sarraïns que intentaven reconquerir la Catalunya Vella.
La Cova del Castellot es troba situada sota del Castell. Una de les moltes llegendes que hi ha, diu que es comunicava per un passadís secret amb el Castell.











Desprès de recuperar forces ajudats pels amics del Centre Excursionista del Penedès, reemprenem la caminada baixant ràpids del Turó del Samuntà fins al Coll de la Font de Maiol. Seguim el nou camí obert per l'ADF que porta del cim del Samuntà fins la Creu de Can Barceló. Agafarem doncs aquest camí que només amb 400 metres de recorregut ens deixarà al Coll de Font Maiol.

EL COLL DE FONT MAIOL 408 m.a.

A la nostra esquerra, arrenca el corriol que més tard es transforma en pista i baixant pel Fondo del Samuntà, va a trobar la carrerada que enllaça amb la Creu de Can Barceló. Aquest tram estava previst fer-lo en principi, però ens assabentem que queda anul·lat per l'endarreriment que portem al ser tanta colla.

La pista va seguint el llom dels petits turons que ens anem trobant. Primer enfilem la Muntanya Cremada de la Font de Maiol de 453 m.a., a continuació voregem el Turó de l'Argilaga de 466 m.a., baixem a un collet i de nou ens enfilem al Turó de Cal Bord de 461 m.a.



Després de la lleugera baixada arribem al Coll de Can Barceló a 446 m.a. Per la nostra esquerra puja un dels camins més importants de la transhumància al Penedès: la Carrerada de Santa Coloma. Amb aquest nom es coneix la carrerada que ve de Santa Coloma de Queralt i passa per can Soler del Roset, a Pontons, punt estratègic per als ramats que baixaven de la Segarra o hi pujaven des de la costa. En el seu recorregut, la carrerada que ve de les muntanyes, es va dividint en molts brancals en direcció a la costa. Un brancal d’aquesta carrerada passa per Torrelles de Foix, Bessons, les Canterelles, Can Grau de la Muntanya, Romaní, Hostalets i can Lleó. Però a can Grau de la Muntanya hi ha l’altre brancal de la carrerada que s’enfila cap a can Barceló i la creu del Coll de Can Barceló, llavors davalla cap a Castellví de la Marca i continua fins a Cunit.

LA CREU DEL COLL DE CAN BARCELÓ

Al coll hi ha plantada la Creu de Can Barceló. L’historia d’aquesta creu ens l’han explicada de la següent manera: durant la guerra del Carlins, en aquest lloc varen ser afusellats tres homes. En memòria seva es va plantar una creu i s’hi va fer un túmul de pedres, a partir de llavors tots els caminants que passaven per aquest lloc, feien la senyal de la creu i llançaven tres pedres resant un parenostre per les seves ànimes. La tradició diu que si el caminant diposita una pedra al peu de la Creu, això li donarà sort al llarg del seu recorregut.



A la nostra esquerra, per sobre la carrerada de Santa Coloma, s'aixeca el Turó de Puig Pedregós també conegut com a Puig de Barceló, de 478 m.a., i al qual s’hi pot arribar desprès de pujar per un suau i estret corriol en uns 10 minuts. Molt proper a aquest indret hi conflueixen les terres de 4 municipis: el de Torrelles de Foix, Castellví de la Marca, Montmell i Sant Martí Sarroca.

Continuarem pel camí de la dreta fins a la masia centenària de can Barceló.

CAN BARCELÓ

Antic i gran mas agrícola i ramader, lloc de pas de la carrerada de Santa Coloma. Aquesta masia està situada al sud-oest del terme i en una zona boscosa. Apareix ja en el fogatge de Madoz i està documentada des del segle XVI.



Formada per planta baixa i pis, té la coberta a dues vessants. El portal és d'arc de mig punt adovellat, situat entre dos amples contraforts, i una finestra amb marc, ampit i llinda de pedra.


Com a nota curiosa podem observar al davant de la casa, el monòlit fet de carbur de calç, residu de la caldera de carbur emprada en la fabricació de gas per il·luminar la casa, abans de que tingués lloc l’electrificació.

El nostre camí segueix planejant enmig de camps plens de vinyes, ben arrenglerades amb una imatge de endreça tant pròpia de pagès.



Passem a prop del Maset del Grau, que deixem a l'esquerra. Anem seguint el camí del Maset que va vorejant les planes de Can Grau de la Muntanya, fins arribar a una cruïlla de camins. Aquí hi ha la possibilitat d'anar a veure l'alzina centenària de Can Grau. Agafem el camí de la dreta en direcció a Can Grau de la Muntanya, que és una carrerada o camí de pas pel bestiar de pastura. És la Carrerada de Santa Coloma a Cunit que passava per can Soler de Roset (Pontons), Torrelles de Foix i la Creu del Coll de Can Barceló.

CAN GRAU DE LA MUNTANYA

Continuem pel davant de la casa contemplant les ben cultivades vinyes de les Planes de Can Grau. Destaquem sobretot la seva gran alzina centenària,



Una vegada admirada i fotografiada l'alzina, retornem pel mateix camí fins a la cruïlla, on girarem a la dreta agafant el camí fariner de les Cantarelles. Al cap de pocs metres, deixem aquest camí i agafem un corriol a la dreta, que s'endinsa pel Bosc de Can Grau i baixa a trobar la pista que porta a aquesta masia. La seguim cap a l'esquerra, creuem la riera de Pontons pel pont de Can Vallès i arribem a la masia de Can Vallès de la Riera.

CAN VALLÈS DE LA RIERA

És una gran masia de construcció bastant moderna, avui molt restaurada, situada a la vora de la riera de Pontons, a ponent del poble de Sant Martí Sarroca i no gaire lluny del límit del terme de Torrelles.



Està constituïda de planta baixa, pis i golfes, sota coberta a dues vessants i disposa d'una torratxa amb balustrada i terradet. Els portals d'entrada disposen de llinda, els balcons i finestres s'alternen al primer pis i té una galeria de finestres a les golfes coronades amb ràfec motllurat. El jardí davanter està replet amb decoracions de ceràmica vidriada blava.

XEMENEIA DE CAN VALLÈS

Al costat de la masia actual hi havia un molí fariner que a la fi del segle XIX funcionava amb una màquina de vapor. D'aquella època en queda la Xemeneia de Can Vallès (catalogada com a Patrimoni Arquitectònic) feta de maó, de planta octogonal i alçat troncònic, que servia pel funcionament de la maquinària de la farinera. Destaquen els angles de les cares que fan sanefes de jocs de llum i ombra, aconseguits situant uns maons més sortits que els altres. Base més ample i coronament amb motllura.
Tocant a la riera hi ha una balma que és obrada.



La caminada continua fins a trobar l'ermita de Sant Joan de Lledó, ja ben a prop de Sant Martí Sarroca.

ERMITA DE SANT JOAN DE LLEDÓ

La capella de Sant Joan de Lledó, es troba isolada i envoltada de terres de conreu i al peu del camí ral de Vilafranca a Torrelles de Foix i Pontons passant per Sant Martí Sarroca. No hi ha gaire informació d’aquesta esglesiola d'origen romànic, que ha estat molt modificada al llarg dels anys.



Sabem amb certesa que aquesta va ser una terra de frontera a l'Edat Mitjana; això va provocar un despoblament important. Amb el final del període de guerres, del que la xarxa de castells que encara romanen en peu en son testimoni, i que van ser l'origen de molts dels actuals pobles, va fer-se necessària la repoblació d'aquestes terres que es faria amb persones procedents de la Catalunya Vella. Amb elles arribarien també les seves advocacions. El Monestir de Santa Maria de Lledó, es troba al centre del poble de Lledó d'Empordà. Aquí podríem trobar l’origen del Santuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls, i el d’aquesta esglesiola de Sant Joan.


Les pestes del segle XV i les guerres de remença van provocar de nou una forta davallada de població. Novament va caldre plantejar-se la repoblació d’aquestes terres, en aquesta ocasió la recuperació demogràfica es nodrirà de l’immigració de gascons, bearnesos i foixencs per a les feines del camp. Es creu que d’aquesta important presència se’n deriva l’actual nom del riu Foix.



Els darrers anys del segle XIX, fins a l'aparició de la fil·loxera, registren el major increment de la població rural.

A continuació seguirem el camí de Sant Joan de Lledó en direcció al poble de Sant Martí que ja es veu a prop. Quant arribem a les primeres cases, a la nostra dreta arrenca un camí amb senyals del PR-C-149 que va paral·lel a la riera i voreja tot el penyal per sota. A l'altre cantó de la riera i a la nostra dreta veiem la masia de Can Carbó. Aquesta masia, antic molí fariner, està situada vora la riera de Pontons, a prop del castell de Sant Martí, pel camí que puja a la masia de l'Artiga.



Amb l'ajuda d'una passera passem a l'altra cantó de la riera i ens enfilem per un corriol per anar a trobar la Font de la Mare de Déu de la Salut.

FONT DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

La font de la Salut està situada dins d’una balma en un indret feréstec, rodejada d'una exuberant vegetació. Continuem pel pintoresc paratge conegut popularment al poble de Sant Martí com Les Valls, un impressionant congost feréstec obert per la riera de Pontons, amb una variada vegetació afavorida pel pas de la riera. En alguns punts té al damunt parets de fins a 50 metres d'alçada, roques foradades i balmes. Anirem passant d’un costat a l’altre de la riera de Pontons ajudats per taulons de fusta col·locats com a passeres.



A la sortida del congost arribem al barri de la Fassina i enllacem amb el camí de l'anada. El camí s’enfila pel vessant del turó de la Roca. Arribem a una zona residencial, tombem a l’esquerra, creuem la carretera BV-2129 i arribem a les escales que ens porten fins al castell de Sant Martí Sarroca i l’església de Santa Maria.

CONJUNT MONUMENTAL DE SANT MARTÍ

Situat al damunt del turó de la Roca, a poca distància del nucli urbà de Sant Martí, aquest conjunt inclou una de les joies del romànic europeu, l’església de Santa Maria, consagrada el 1204. Emplaçada al costat del castell, l'antiga església parroquial de Santa Maria fou l'església del castell; conserva una bona part de l'estructura romànica i fou objecte d'una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L'edifici, declarat monument el 1931, està format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA

Més enllà dels antecedents incerts en època dels ibers i els romans, se sap del cert que al segle X servia de punt de guaita i de protecció. Des de la baixa Edat Mitja i fins al segle XIX, al voltant del castell, conservat parcialment, s’hi va consolidar l’antic nucli de població, malmès durant la primera guerra carlina.
El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d'abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d'un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives.

El recinte del castell està reforçat per una torre de planta circular a l'angle nord-oest i per una altra torre, de planta semicircular, a l'angle sud-oest. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l'edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.













Arribats a aquest punt, i abans de retornar al Vallès, tant sols ens queda agrair als organitzadors el recorregut d'aquesta bonica caminada i encoratjar-los a continuar donant a conèixer aquestes bonics paratges del Penedès. A reveure, i fins la propera!!!.

CAMINADA POPULAR PER PAIR ELS TORRONS AL SAMUNTÀ 2010

Més informació:
Àlbums de fotos sobre Sant Martí Sarroca, el seu paisatge, flora i fauna.
Pàgina web del Centre Excursionista del Penedès.
Butlletí local de Sant Martí Sarroca: El Martinet-caminades.