CAMINADA PER LA MARATÓ DE TV3 A PARETS DEL VALLÈS

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 13,41 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 350 metres, baixant: 339 metres.
Altitud mínima: 86 metres, màxima: 168 metres.

Ens trobem a la Plaça de la Vila de Parets del Vallès, per començar la caminada en la que destaquem les diferents masies que anirem trobant durant el recorregut i el paisatge agrícola per el que passarem. També ens endinsarem per l'espai natural protegit de Gallecs. Tot el recorregut transcorre per camins amples i molt planers.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE PARETS

A la Plaça de la Vila ens trobem amb l'església parroquial de Sant Esteve de Parets. Documentada des del 904, fou reformada per Bernat de Vilatzir (segons una llosa sepulcral que hi havia al presbiteri de l'església) i el nou edifici es consagrà el 26 de gener de 1207. El 1291 el bisbe de Barcelona cedí aquesta església al monestir de Valldonzella. El 13 de maig de 1706 l'exèrcit de Felip V cremà l'església i l' arxiu. L'església va ser incendiada un altre cop el 21 de juliol de 1936. Després de la guerra civil fou reconstruïda sota el patrocini de Josep Feliu, propietari de La Linera, per l'arquitecte Francesc Folguera i l'escultor Frederic Marès.



Observem de l'antiga església romànica, molt malmesa, tant sols l'absis decorat exteriorment per arcuacions i bandes llombardes, que l'arquitecte uní a la nova església, per una gran arcada. A l'absis destaquem els nous vitralls instal·lats. Els vitralls són obra de l’artista paretana Maria Puig i formen part del projecte de substitució, iniciat farà uns quatre anys, amb la col·locació dels nous rosetons a la capella del Santíssim.



El nou edifici de l'església és de tres naus, separades per arcades sostingudes per columnes, amb vint-i-dos capitells. Les escultures de Frederic Marès són d'un gran valor artístic, i se'n destaca el retaule de pedra calcària i alabastre policromat, el santcrist de fusta policromada, la Pietat, amb un Crist magnífic, i la Immaculada, d'una gran expressivitat.















A la plaça de la Vila hi ha, a més de l'església parroquial de Sant Esteve de Parets, la casa del comú construïda el 1948 per Garcia Alcañiz.



Sortim de la Plaça de la Vila seguint el carrer Major que ens portarà als afores. De seguida trobem una de les masies més antigues del terme.

CAN SERRA

Can Serra és una masia de planta rectangular amb coberta a duess vessants desiguals. El primer mas, documentat al segle XVI es va engrandir amb cossos adossats. Sobre el portal dovellat de pedra hi ha una finestra gòtica del segle XIV-XV, i una petita espitllera. Les finestres laterals del primer pis són renaixentistes, del segle XVI. A l'era hi ha una pedra de sílex vermella amb inscripció del 1789, a més d'un pou d'aigua. A la vora de la casa hi observem uns lledoners i un petit bosc de pins.



Continuem per la pista ampla i planera que s'apropa al barri de Can Cerdanet deixant a l'esquerra Can Rosset. Creuem el carrer d'Enric Bellera i entrem en el parc de Cal Jardiner. El voltem per la banda nord tot seguint el carrer de Montcau. Les vistes sobre els plans comencen a obrir-se als nostres ulls. Deixem a l'esquerra una bassa amb un mirador i una mica més endavant, també a l'esquerra, veiem Cal Jardiner.

Anem a buscar el Camí de la Torre d'en Malla. Al fons, dalt d'un turó, veiem la Torre d'en Malla i a la seva dreta el Bosc de la Torre d'en Malla. A l'esquerra i enlairada ens queda Can Cònsol.

El camí s'acosta a la riera Seca. En arribar-hi, prenem la direcció sud i caminem paral·lels a la riera Seca. Mentre avancem, contemplem el bosc i la silueta de la Torre d'en Malla que presideix el turó. Travessem la riera Seca per un pont de fusta. Just passada la riera entrem en l'Espai Rural protegit de Gallecs, màxim exponent del paisatge del Vallès i de la relació equilibrada entre l'home i la natura. La zona es un oasi de tranquil·litat enmig del modern i actiu Vallès.



Gallecs era el nom d'una ciutat projectada al 1970, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s'havia d'estendre per un ampli sector que es repartia per set municipis del Vallès Oriental (Lliçà d'Avall, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà del Vallès). El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l'oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d'una àrea recreativa. El nom provenia de l'església romànica del poble de Gallecs.
L’any 1970 el Ministerio de la Vivienda, a l’empara del Decret llei 7/1970 d’actuacions urbanístiques urgents (ACTUR), va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 ha. per fer-hi una ciutat de 130.000 habitants i així donar resposta a la gran congestió de la ciutat de Barcelona.
La crisis del petroli de 1973, el canvi polític que va representar la transició cap a la democràcia i la forta pressió popular en contra de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, van fer que aquest no s’arribés a executar.
Davant de la inestabilitat provocada per l’amenaça d’una imminent urbanització de l’espai, a partir d’aquest moment l’evolució de Gallecs, va seguir una dinàmica diferent a la resta de poblacions. Alguns propietaris abandonaren les explotacions i els masovers buscaren un lloc de treball més segur a la indústria. Els agricultors visqueren una situació de desordre en què part dels terrenys restaren erms i algunes de les masies foren ocupades.
L’any 1980, mitjançant el reial Decret 1503/80, de 20 de juny, es van transferir a la Generalitat de Catalunya les competències de l’antic Instituto Nacional de Urbanización (INUR), així com tot el patrimoni immobiliari adscrit a aquest organisme. El mateix any, per mitjà de la llei 4/1980, la Generalitat creà l’ Institut Català del Sòl (INCASOL) al qual foren transferides les antigues propietats de l’INUR.
L’any 1984, a partir del decret 475/82 del 2 de desembre, l’ INCASOL, mitjançant els Ajuntaments dels municipis afectats, va concedir unes llicències d’ús agrícola als pagesos del municipis de Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda que en aquell moment conreaven les terres a Gallecs. Aquestes llicències permetrien als pagesos seguir cultivant les parcel·les que treballaven.
El 17 d’octubre de 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès varen promoure la creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs i l’any 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs.
En conjunt, tots aquests esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn rural, que és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.



Deixem de banda el camí que surt davant nostre, i que s'enfila cap a la Torre d'en Malla. Nosaltres girem a la dreta cap al nord, arran de la riera Seca. En arribar a la primera bifurcació girem a l'esquerra i ens dirigim al proper Bosc de la Torre d'en Malla. A la nostra esquerra deixem una bassa que podria tenir el seu origen en època romana. El bosc de la Torre d'en Malla és l'únic reducte forestal de Parets que té la mida mínima per poder acollir un ecosistema amb diferents espècies. Està format per tres espais, identificats per la seva vegetació: zona alta de pins, zona baixa de roures i alzines i zona nord formada per oms i pollancres.



Després d'una curta pujada arribem a la carena, que fa de línia divisòria entre els municipis de Parets del Vallès i de Mollet del Vallès, recorreguda pel camí de Sant Valerià.



A continuació seguirem per la nostra dreta fins arribar a la carretera de Sabadell a Granollers. Per un sender arran de carretera la seguim cap a l'esquerra fins a trobar una pista, a la nostra esquerra, que s'endinsa al bosc de Can Mulà.



Al cap d'una estona deixem la pista per agafar un corriol a la dreta que baixa a buscar el Torrent Caganell. En arribar-hi girem a l'esquerra tot seguint el torrent. El sender està rodejat per plataners força alts.



Anem seguint paral·lels el torrent fins que aquest passa per sota la carretera BV-5154 mitjançant un pont de pedra. Nosaltres ens endinsem en aquest curt túnel per sobre una biga de fusta que ens evita mullar-nos els peus.



En passar el túnel, veiem davant nostre l'església de Santa Maria de Gallecs.



Continuem seguint el torrent direcció sud. El Torrent Caganell baixa per Santa Maria de Gallecs cap a Mollet i el Besòs. De l'església cap avall hi ha una impressionant plataneda seguida dels aiguamolls de Can Salvi. Creuem el torrent per un pont de fusta i arribem al passeig dels plàtans. A l'esquerra arrenca el camí que porta als aiguamolls de Can Salvi, nosaltres tombem a la dreta cap a l'església de Santa Maria de Gallecs.

SANTA MARIA DE GALLECS

Santa Maria de Gallecs és una església romànica amb vestigis preromànics i paleocristians, que va ser consagrada l'any 1007. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un curt transsepte, l'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de doble esqueixada. La nau i l'absis estan coberts amb una volta de canó apuntada. En l'interior s'observen unes sitges per guardar blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968. Al mur sud hi ha una entrada on podem veure una pila baptismal de pedra i al nord hi ha adossada la sagristia.



Destaquem dels murs exteriors la pedra, d’un color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dues vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada uns 70 centímetres. Sobre l’arc triomfal s’alça un campanar d' espadanya amb dos buits, que fou restaurada entre els anys 1967 i 1968.

Un fragment de Josep Masats, ens servira per retrobar literàriament aquest indret de gran bellesa natural enmig de la plana vallesana:

M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps, trobar-m'hi un conegut, un saludat i veure el verd daurat de les acàcies... L'església de Gallecs en té quatre al davant. Menuda, austera i romànica. S'encara a un ponent d'aram, de foc i mig morat. Bastida entre els segles XII i XIX, amb pedres vermelloses, de riera, i uns carreus polits. De creu llatina, volta apuntada i arc de mig punt a la porta. Pel peu hi passa un rierol, hi fuig un ànec verd, llampat, i hi canta l'ocellada.

Mollet del Vallès. Panoràmica.
Josep Masats i Safont

Just al costat de l'església hi ha l'agrobotiga de Gallecs, fruit de la iniciativa de l’Associació de Pagesos de Gallecs i el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs. Està gestionada pels propis pagesos i s'hi poden trobar productes naturals, de producció ecològica certificada.

Sortim d'esquena a l'església de Santa Maria de Gallecs. Arribem a una cruïlla i deixem el camí que seguíem per girar a l'esquerra. Trobem un pal de senyalització que ens indica que ens trobem en el Camí dels Bandolers. Aquest camí recorre la carena occidental de Gallecs.



Arribem a una cruïlla amb un camí o pista més bona, i veiem la gran antena, just a la nostra dreta, del Centre Emissor del Nord-est. Girem a l'esquerra, passant per entremig de camps conreats. A 300 metres deixem uns dipòsits d'aigua a la nostra dreta. Deixem un camí a l'esquerra i seguim recte. Arribem a una taula rodona on hi ha informació de tota la panoràmica de 360º que si pot contemplar.

Continuem la caminada cap al sud, planejant per sobre aquests suaus relleus, fins arribar a l'autopista. Aleshores girem a l'esquerra tot seguint un camí paral·lel a l'autopista del Mediterrani. Les vistes sobre els camps i conreus de Gallecs, amb el fons format per Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Puiggraciós, el Montseny...són esplèndides. Els tons marronosos i ocres, accentuats pel dia ennuvolat omplen l'horitzó.

Quant arribem a l'alçada de les pistes d'atletisme de Mollet, tombem a l'esquerra per seguir direcció al nord el Camí de Sant Valerià. De seguida, a la nostra dreta, veiem les instal·lacions del Camp de Tir al Plat Olímpic.
Des d'aquest punt hi ha una bona panoràmica de l'Eixample de Parets. A l'oest tenim una visió general dels boscos de Gallecs i del suau relleu dels seus turons, una zona que conserva la mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb masies disperses entre camps de conreu i boscos. La pista ens apropa a Can Cònsol. Des d'aquí podem observar tota la zona que hi ha al voltant de la Torre d'en Malla.

CAN CÒNSOL

Actualment es un centre d’estudis ambientals per a reclusos.

Continuem endavant fins a trobar el camí, a la dreta, que baixa fins a la Torre d'en Malla.

LA TORRE D'EN MALLA

Documentat el 904 l'edifici es de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L’edificació actual, per la seva estructura, correspon a l’època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, amb la presència d’un bosc i camps de conreu. A mitjan segle XVI va rebre el seu nom actual.
S'han trobat restes possiblement romanes al seu voltant. Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l'encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i la secundària, l'explotació agrícola, adjudicada a un general retirat del exèrcit romà.
Una de les llegendes explica que la Torre Malla va ser residencia d'un moro, molt ric i poderós.

Les dues torres fan uns 40 metres cada una, disposa d'un gran patí i a la seva façana principal podem veure-hi un rellotge de sol. Avui en dia és una casa de pagès on una família hi cultiva i ven les seves pròpies verdures.
El seu primer propietari va ser el monestir de Sant Cugat, però des de finals del segle X hi trobem establerta la família Vilatzir, nom que portava el primitiu casal. A partir de mitjans segle XVI adopta el nom actual. L'edifici actual correspon per la seva estructura a l'època gòtica.

Continuem la caminada i una mica més avall ens trobem un safareig de gran valor arquitectònic datat d'època romana.

SAFAREIG DE LA TORRE D'EN MALLA

Junt amb l'antic safareig podem observar que també hi ha una font d'aigua no tractada sanitàriament.



Seguim la pista avall fins enllaçar amb el camí d'anada a l'alçada del pont de fusta sobre la Riera Seca. Aleshores seguirem el mateix recorregut fins arribar al Passeig de Can Riera, el qual travessarem per enllaçar amb el parc de Cal Jardiner. Tornarem a passar per davant de Can Serra i finalment arribarem a la Plaça de la Vila. Aleshores seguirem l'Avinguda de Catalunya fins arribar al Pavelló Municipal d'Esports, on ens espera un entrepà de botifarra a la brasa.

Desprès d'omplir la panxa anem a veure el 24º Pessebre Monumental de Parets del Vallès.

24º PESSEBRE MONUMENTAL DE PARETS DEL VALLÈS

Cada any es fa a Parets un pessebre monumental, utilitzant més de 12.000 quilograms de sorra, 3.000 quilograms de pedres, 1.500 quilograms de suro, i més de 800 figures. Al 1996 va obtenir el rècord de pessebre sobre taula més gran de Catalunya (280 m²).

CAMINADA PER LA MARATÓ DE TV3 2010 A PARETS DEL VALLÈS

Caminada organitzada pels amics del Club d'Activitats de Muntanya.

Caminem per la Marató from Carlos Valverde on Vimeo.