XXª CAMINADA POPULAR DE LLERONA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 13,88 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 678 metres, baixant: 660 metres.
Altitud mínima: 188 metres, màxima: 429 metres.

Aquesta caminada transcorre per paisatges on la mà de l'home i la natura conviuen en perfecte equilibri. Recorrerem paratges conreats i modelats, on el cultiu de l'olivera és el principal protagonista. També passarem per camins ombrívols entre boscos d'alzina i pi blanc, típics d'ambients mediterranis.
És un trajecte senzill, tot i que anirem acumulant desnivell a base de baixar i remuntar petites valls i rierols.

Sortim de les antigues escoles del poble, planificades el 1931 per l'arquitecte vallesà Manuel Raspall. Actualment ja no són cap escola, sinó la seu del Consell del Poble de Llerona, que és com si diguéssim el govern autònom dels lleronins respecte al poder central de les Franqueses. Passarem per davant de Can Carrasquet, travessarem la carretera de Llerona a l'Ametlla, Can Vinyes, Ca l'Ànima, Can Gallifa, Can Bou... En arribar al camí de Mas Dorca, barri de l'Ametlla del Vallès amb l'antiga masia que dóna nom al barri i que ha quedat engolida pel polígon industrial, girem a la dreta cap a llevant fins arribar-nos al riu Congost.



Travessem el riu mitjançant una passera feta a base de taulons de fusta.
Una vegada al altre cantó anem seguint el torrent de Can Gorgs que passa per sota el pont del tren i l'antiga carretera N-152. Anem veient indicacions del GR-97, un recorregut que es va fer per enllaçar a peu, tots els pobles afectats pel futur traçat del 4º cinturó.

Seguim les marques i ens trobem davant un pendent una mica pronunciat, però algun lleroní hi ha fixat una corda que ens facilita la pujada. Un cop som a dalt ens trobem dins un alzinar. El passeig torna a ser força còmode. Sortim del bosc i entrem en una urbanització: la dels Gorgs. La urbanització, que va iniciar-se als anys 70, pren el nom del mas de Can Gorchs situat dins del terme de Llerona. La paraula gorgs significa estanyol o toll d’aigües profundes. També fa referència a un clot fondo en el llit d'un corrent d'aigua, on aquest s'entolla o alenteix el seu curs. Com l'indret està situat en un àrea ombrívola i travessada pel torrent de Can Rec, sembla clar que podria haver-hi hagut gorgs que haurien donat nom, primer a la masia i, posteriorment, a la urbanització.

Creuem la urbanització tot seguint l'Avinguda de Gorgs. En arribar a l'alçada de la masia de Can Gorchs girem a l'esquerra en direcció nord i una mica més endavant ens dirigim cap a llevant. La caminada transcorre envoltada de camps de conreu enmig dels quals s'hi veuen oliveres.
Ens acostem a Can Guilla i observem una grandiosa olivera, visible des del camí que va de Can Guilla a la Garriga i Samalús. Aquesta olivera es coneix popularment com l’Olivera Mil.lenària, ja que una datació encarregada pels propietaris li va donar una vida d’uns 2.000 anys.

Els voltants de Can Guilla estan plens d'arbres declarats d'interès natural per l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Junt amb l'Olivera Mil·lenària destaquen, el Pi de les Tres Branques, el Pi de Can Guilla, l'Alzina Grossa, l'Alzina de l'Entrada i els Xiprers de Sant Iscle i Santa Victòria.




L'Alzina de l'Entrada està situada a l’entrada de la masia de Can Guilla. La seva majestuositat ha esdevingut durant el temps el símbol de la finca i ha permès la identificació de l’arbre amb la masia, configurant una unitat a l’entorn paisatgístic i arquitectònic.

CAN GUILLA

És una important masia del segle XVIII del terme de Llerona, en plena activitat agrícola, dedicada al conreu d'hortalisses, oliveres i ametllers. Aquesta masia està situada al nord de Llerona, a uns 300 metres al sud-oest de la urbanització dels Gorgs.
La paraula guilla és sinònim de guineu. Aquest animal era abundant per aquestes contrades i de tant en tant es menjava l'aviram de les granges, per això no seria res d'estrany que el nom de la casa vingués d'aquest mamífer. D'una altra banda, és un cognom o sobrenom força comú en aquest territori. Com a cognom de la família del mas apareix documentat per primera vegada en el 1275 i per darrera el 1717 (amb Domingo Guilla).
Aquest mas fou edificat sobre una vil·la romana. El primer document que en parla és de l'any 1275. Es tracta d'un conjunt d'edificacions a l'entorn d'un pati. L'edifici principal orientat a llevant té planta baixa, un pis i unes golfes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt de pedra adovellada, amb un escut. Un altre escut heràldic es repeteix sobre el balcó principal. Es van fer diferents reformes al segle XIX.
Actualment esta utilitzada com a residencia agro-turística (una mena de casa de turisme rural).

CAPELLA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA

Força separada de la casa hi ha l'església de Sant Iscle i de Santa Victòria, romànica del segle XI, molt modificada durant el segle XX. La Capella de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a 150 metres al nord de la masia de can Guilla i està rodejada de camps de conreu. Conserva la primitiva planta rectangular amb l'absis rodó a llevant. Té una portalada d'arc en mig punt, amb una escultura de Crist i relleus ornamentals als braços de la creu. Va ser església parroquial fins el 1575, fins que la seu de la parròquia va passar a Santa Maria de Llerona. Destaquen els dos xiprers monumentals del davant de la capella, de 14,5 i 16,5 metres d'alçada. Tot aquest espai forma una zona molt bonica, amb la casa, els camps, els boscos, l'ermita i també algun arbre monumental.

Seguim la pista que voreja la casa i que baixa cap al torrent. A la fondalada, trobem la caseta circular d'un pou a mà esquerra i, immediatament, també a l'esquerra, prenem un camí fressat, que en primer terme transcorre pel mateix llit del Sot de Sant Pere, entre plàtans i vegetació de ribera. A pocs metres veiem el Pont de Can Guilla cobert de bardisses.

PONT DE CAN GUILLA

A mesura que avancem, ens anem separant del torrent, acostant-nos a la carena tot travessant el Bosc de Can Guilla, i la vegetació pren un caire absolutament de bosc mediterrani, amb alzines, pins i romaní. El camí ens porta a entrar en el terme de Samalús i ens acosta a la casa de pagès de Can Monells.

CAN MONELLS

Aquesta masia va ser construïda el 1520. Destaquem en la decoració de la finca, l'us que fan els propietaris de les restes d'elements elèctrics.

La rodegem i baixem cap al sud per a travessar, per un pont, el torrent de Can Guilla. Una vegada a l'altre cantó ens enfilem seguint el camí del Serrat del Puig. Passem per les cases de Can Casa Vella, construïda el 1748. Després Ca l'Autèntic, construïda el 1882 i finalment deixem a la dreta la casa de pagès de Can Pere Piler, que va ser construïda el 1858. Totes elles pertanyen al terme de Samalús.



El camí desemboca a la carena on retrobem el GR-97 i el camí de Samalús. Nosaltres girem a l'esquerra i travessem el Camp Gran.

De seguida arribem a una gran explanada on tindrem preparat un abundant i bo esmorzar.



Reemprenem la caminada tot pujant per la pista cap al nord. Al cap d'una estona l'abandonem per agafar un corriol a la dreta que va paral·lel al Sot de la Vella. Més endavant torna a prendre la direcció nord. Estem caminant per una zona força boscosa, on les lianes, el bruc, l'arboç i altres plantes d'alzinar ens rodegen a banda i banda. Passem sota el Turó de Can Bertran i arribem a un coll ple de camins. Som als Esgarrapalls del Llop. Per aquí també passava un dels camins de transhumància. Nosaltres seguirem pel primer camí de la dreta direcció a llevant.

A la següent bifurcació agafem el segon camí a l'esquerra i més tard el primer a la dreta. Passem a prop de Can Marçal i el camí pren clarament la direcció cap al sud. Amb una pronunciada baixada entrem al Bosc de Can Bruguera.

El camí travessa el Torrent de Can Blanxart i arriba al cementiri de Corró d'Amunt.



La caminada continua fins a trobar el camí del cementiri, aleshores seguim un sender arran dels camps. Arribem a Can Bertran. Darrera seu treu el cap l'església de Sant Mamet de Corró d'Amunt.

CAN BERTRAN

Can Bertran posseeix algunes restes de finestres gòtiques; i sembla ser que també s'hi trobà un paviment romà.

Ara el recorregut travessa una zona molt rica en camps de conreu. Camps plens de ravenisses florides. Aquesta planta és considerada una mala herba, però com que també floreix quant fa fred, serveix per què s'alimentin les abelles en aquesta època. Deixem a la dreta el trencall al Restaurant Tastaolletes i més endavant a Can Manuel. Després arribem a Can Font i Can Blanxart i entrem al Bosc de Can Cot. Al cap d'una estona deixem el camí i seguim a la dreta, per sota el tallafocs d'un filat elèctric, fins a una pista que seguirem a la dreta. Ara el corriol baixa fins a trobar el Torrent de Can Rovira.

Entrem en la part més salvatge del recorregut. Dins d'aquest clot, les fulles que cruixen sota els nostres peus són l'única remor que se sent. El passeig és molt agradable. Els colors, les olors, els sentits en general es desperten en mig d'aquest ambient.

Al cap d'una estona enllacem amb una pista, travessem pel mig d'un camp i arribem a l'alçada de Can Grau Xic. La pista continua baixant cap al torrent.

Ens trobem de nou amb el Torrent de Can Rovira del Villar. En aquest punt es troba el Poll de Can Grau Xic o Alba Grossa. Situat al torrent aquest és un dels exemplars més impressionants del Catàleg d’Arbres d’Especial Interès de les Franqueses, amb 20 metres d’alçada i 12 més de capçada. L'organització aprofita aquest lloc per muntar un punt d'avituallament.



El corriol arrenca seguint pel mig del torrent, amb una vegetació rica en plataners i força galzeran que comença a treure els seus fruits vermells anunciant el proper nadal. Al cap d'una estona s'enfila per uns graons fets al terra i travessa el Bosc de Can Rovira del Villar.



El corriol acaba en uns camps i arriba al mas de Can Rovira del Villar.

CAN ROVIRA DEL VILLAR

L'arquitecte Joaquim Manuel Raspall va realitzar unes reformes sobre la masia tradicional l'any 1908, construint la part esquerra de la fotografia d'estil modernista. Actualment aquesta part ha desaparegut.



Destaquem dos exemplars més dels arbres monumentals que hem anat trobant: l'Alzina Gran de Can Rovira i el seu Lledoner que fa de 15 a 18 metres d'alçada.

Continuem per la pista que ens porta a una rotonda de la N-152. Després seguim per la carretera de l'Ametlla que passa per sota el pont del tren. Just passat aquest en trobem a l'esquerra amb una Capelleta de la Verge de Fàtima, de gran devoció per part del lleronins. Travessem el pont sobre el Congost, on podem observar en aquest tram gran quantitat d'aus marines com els esplugabous de la fotografia.

Al arribar a l'altre cantó del riu tombem a l'esquerra i seguim un tram del passeig Via Europa fins a girar pel Camí de Can Toni i així arribar de nou al Consell del Poble de Llerona.

XXª CAMINADA POPULAR DE LLERONA