IXª CAMINADA DE L'ESTIUET DE SANT MARTÍ A SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 17,59 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 781 metres, baixant: 756 metres.
Altitud mínima: 482 metres, màxima: 885 metres.

Els cingles de ponent de la Plana de Vic, que van des de Centelles i Sant Martí de Centelles fins a Orís, comprenen més de 20 qm. de cinglera calcària no massa alta i poc contínua. A la part de dalt d'aquesta carena de cingles trobem un seguit d'esglésies i ermites estratègicament col·locades: Santa Perpètua, Sant Martí Xic, Santa Llúcia, Sant Salvador d'Orís, etc. La caminada d'avui ressegueix algunes d'aquestes esglésies. La vista que en dies clars pot ser magnífica, avui serà molt reduïda per la boira que ho cobreix tot.

Sortim de la seu de l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà i seguim el carrer de l'Església fins la Plaça de l'Església.

ESGLÉSIA DE SANT HIPÒLIT

L’església data del segle X, però d’aquesta antiga construcció no en queda cap resta. Va ser el 1740 quan s’iniciaren les obres de reconstrucció. És un magnífic exemplar d’arquitectura barroca del país, caracteritzada per la sobrietat de la façana i l’elegància del campanar. L’església es consagrà el 12 d’agost de 1780 (a la façana hi figura el 1779). El temple quedà acabat però incomplet, ja que s’havia projectat dos campanars simètrics a banda i banda de la façana. Finalment, només se’n construí un.

Sortim de la Plaça de l'Església cap a la Plaça Nova, carrer de l'Hospital i carrer de Sant Martí on al final a la dreta d'un dipòsit d'aigua, arrenca l'antic camí ral que porta a Santa Llúcia. A partir d'aquí hem començat a enfilar-nos cap al capdamunt de la Serra de Sobremunt, per un terreny de típiques margues grises. El camí no té pèrdua: hi ha abundants marques grogues i blanques i sovint pals senyalitzadors.

El camí va remuntant el Clot de la Font de la Sala fins arribar al racó dels Plàtans. Al costat d'aquests grans plàtans girem a la dreta i trobem una pista que deixarem un tros més endavant per un corriol també a la dreta. Seguim la carena del Morral fins al seu extrem.

LA CREU DEL MORRAL 636 m.a.

Aquesta Creu va ser construïda l’any 1901, en el punt més alt de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, a 636 m.a., per celebrar el canvi de segle. La Creu està situada en un morro de roca que fa de balcó on es pot veure el poble mes petit de la comarca i un dels mes petits de Catalunya. Sant Hipòlit de Voltregà té tant sols 0,90 qm2, al bell mig de la plana de Vic i envoltat completament per les terres de Les Masies de Voltregà. Des del balcó de la Creu del Morral també es pot gaudir d’unes magnifiques vistes de la comarca d’Osona, el Montseny, el Cabreres i els Pirineus. Això si, avui es totalment impossible per l'espessa boira que ens acompanya.

El camí s'enfila morro amunt fins a una pista on girem a la dreta. En arribar al pla del Roure Llarg, a prop de la carretera de Sant Boi de Lluçanès, girem a l´esquerra seguint el camí de Serratosa. Després de passar un revolt molt tancat arribem a la font del Roser.

LA FONT DEL ROSER

Situada a 696 m.a. és una construcció en forma d'arc que ens permet accedir a dins on hi ha la font. Continuem i una mica més endavant, sorgint d'entre la boira, trobem el Mas Serratosa.

MAS SERRATOSA

Gran casa pairal amb ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser. La masia es de planta en "L" amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra aristada. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaquen la galeria coberta al sud, de dos pisos i formada per arcs rebaixats, i la pallissa annexada per l'oest, tot ell de tàpia i amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada. Actualment s'hi desenvolupa el projecte Hort Serratosa. És la idea de tres amics que han decidit tirar endavant un projecte que uneix inquietuds, conviccions i ganes de menjar sa.

Passem per davant la casa i un tros més amunt, al costat de la bassa, agafem un camí a la dreta que ens enfilarà enmig del bosc pel grau de Serratosa a la serra de Sobremunt. El bosc dominant és ara la pineda de pi roig amb zones en què es barreja amb el roure martinenc. La humitat i la boira li donen un caire hivernal.



La pujada d'aquest tram del grau acaba en una pista que seguim a la dreta. Arribem a un eixamplament a la nostra dreta. És el Morro de Bou, a 828 m.a. Punta de roca que fa de mirador, el camí continua a l´esquerra cap a ponent. Anem pujant per la pista suaument fins arribar a la Font dels Gossos. Aquí deixem la pista i continuem a l'esquerra per un corriol que s'enfila per la roca amb una barana. És un canvi de direcció total, ara seguim cap a llevant pel mig del bosc i sota la Miranda de 912 m.a. Al cap d'una estona prenem la direcció sud fins arribar a la Bassa de la Miranda.

BASSA DE LA MIRANDA

El camí ens deixa davant de la bassa i al costat mateix hi ha un corriol que va cap a la fondalada, deixem una pista a la dreta que s´enfila cap al camí carener que porta al Castell de Voltregà i a la Casa Nova de Dalt. Nosaltres seguirem el corriol d'en front que travessa un bosc de pins. La jonceda ocupa la part herbàcia d'aquesta pineda. Entremig ens creuem amb unes quantes vaques que pasturen. La boira ho continua cobrint tot i el so dels esquellots ens va guiant.

El corriol s'acosta a estones molt a prop de la cinglera, coneguda com la Pastera del Pou. Si ens acostem a algun dels miradors que hi han, podem intuir, enmig de la boira, les siluetes del Pou i de la Casa Nova del Racó a 150 metres sota nostre.
Finalment el corriol s'enfila per una placa de marga grisa, ajudat per uns graons, al Coll de Sant Martí.

COLL DE SANT MARTÍ 847 m.a.

Arribem a l´extrem de la serra de Sobremunt. El camí ens ha portat fins vora el cingle i ens ha enfilar dalt la carena. Trobem una porta de ferro que barra el pas als vehicles. Aquí el PR-C-49 enllaça amb el GR-3, i aniran a trossos junts fins poc després de travessar el rec de la Tuta.



Portem uns 300 metres de desnivell positiu i hem arribat al costat de la petita església romànica de Sant Martí Xic. La boira no ens permet gaires vistes del paisatge. En aquest pla a 850 m.a., junt amb l'església hi ha el Castell de Voltregà, que formen un conjunt històric datat al segle IX i situat al final de la serra de Sobremunt i d'on va sorgir el naixement del Voltreganès.

SANT MARTÍ XIC

L'església és romànica del segle XI i està ubicada a sota del turó del Castell, en una estreta carena vorejada de cingles a banda i banda. Degut a les seves reduïdes dimensions és coneguda popularment per Sant Martí Xic, però el seu nom és Sant Martí de Voltregà o del Castell.



Sant Martí Xic fou des dels seus inicis una capella depenent del castell de Voltregà i després tingué funcions parroquials, fins que passà a domini episcopal. Datada al segle XI, representa també un clar exponent del romànic. L'església actual fou erigida entorn del 1097 i manté la seva estructura, una petita nau de planta rectangular amb un absis semicircular a llevant i una porta a migdia. Al seu costat hi ha una finestra de mig punt que, juntament amb la del cantó de ponent i la de l'absis, permeten la il·luminació del temple. És coberta amb una volta de canó, reforçada per un únic arc toral. Les cobertes eren inexistents; la de la nau ha estat resolta amb teules àrabs, mentre que la de l'absis ho és amb lloses de pedra, molt ben tallades i rejuntades. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb carreus de pedra calcària, simplement escairats i de mides molt irregulars, dipositats en filades també irregulars, agafats amb morter de calç. L'única modificació que ha sofert al llarg de la seva història és la construcció d'un petit campanar d'espadanya sobre el mur oposat a l'absis.



L'any 1984 fou restaurada gràcies a l'esforç del col·lectiu Amics de Sant Martí Xic, la parròquia, l'Ajuntament de Masies de Voltregà i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Aquestes obres de restauració motivaren l'excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a l'ermita. Eren tombes rupestres antropomorfes, és a dir, retallades a la roca natural marcant la silueta humana. També es van trobar enterraments amb lloses (en total es van documentar nou individus). Van ser datades entre els segles XI i XV. Avui dia un monòlit de pedra amb la inscripció "Necròpolis segle XI" marca el lloc on es van trobar les tombes, tot i que actualment no s'aprecia cap testimoni al terreny.











Aquí ens aturem una estona per esmorzar el típic entrepà de botifarra preparat per la organització. Aprofitem per pujar a veure les restes de l'antic Castell de Voltregà. El camí es breu i la pujada no es gaire intensa.

CASTELL DE VOLTREGÀ

L’alt estat de ruïna del castell fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreus simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls.



La primera menció escrita del Castell de Voltregà és de l´any 902. Cal situar el castell en l´estratègia d'afiançament territorial bastida per Guifré el Pelós per tal d'assegurar el control i l'estructuració del Contat d'Osona. Paral.lelament a l'estructuració del contat s'anava bastint una segona estructura eclesiàstica: el bisbat i les parròquies. El terme de Voltregà va comptar inicialment amb tres esglésies: Sant Martí Xic, Sant Miquel d'Ordeig i Santa Cecília.

Tornem de nou a l'explanada de Sant Martí Xic on ens fem una fotografia recordatori, amb la boira de convidada.



A la plaça de l'església, al costat mateix del camí que puja cap al castell, surt el camí que permet continuar la caminada tot vorejant el turó en direcció a llevant i després gira a ponent. Som gairebé al final de la serra de Sobremunt, a sobre del Morro Llong. El sender continua vorejant el turó del castell. És un lloc privilegiat per observar la Plana. Aquí trobem l'inici de la variant del sender PR C-49-1 que seguiran els que facin la caminada curta. El camí es agradable i planeja tota l'estona. En els llocs oberts i a la vora de camins observem la jonceda amb plantatge mitjà, i en els marges i talussos veiem la jonceda amb lluqueta. El corriol enllaça amb una pista i arribem a la Casa Nova de Dalt.

LA CASA NOVA DE DALT

Situada a uns 800 m.a., la masia data del segle XVIII i estava situada a l’est de l’entitat del Pou, avui desapareguda. Al davant mateix de la casa deixem el traçat del GR-3 i continuem baixant per una pista que passa per davant de la casa fins a una bassa que hi ha més avall. Estem recorrent el Cingle de Puigpelat, cinglera calcària, amb brolles de garric a la part superior i antigues repoblacions de pi roig i alzinar.



Davant de la bassa, el camí gira a la dreta i enllaça amb el Camí del Grau, tot acostant-se al Cingle de Baulenes. El camí va vorejant la cinglera, s´endinsa al bosc, travessa el torrent de Baulenes i més endavant la bassa Canemera i el torrent del Grau, fins a enllaçar amb l´antic camí de Santa Cecília a Santa Llúcia, on trencarem a l´esquerra. Aquest tram és molt bonic, a les obagues i als llocs frescals abunden els avellaners, el tell de fulla gran, l'auró blanc, el freixe de fulla gran, la blada i la moixera de pastor. El boix és present pertot arreu: en el sotabosc de la roureda, sota la pineda de pi roig i, també, barrejat amb la garriga. Els colors de la tardor despunten, incipients encara. Ara el camí baixa dreturer per la vall endinsant-nos per una zona cada vegada més obaga i fresca que ens obliga a fixar la vista al terra, ple de fullaraca i també de pedres.



Al final de la baixada arribem a la pista de puigpelat, al lloc de la Font de Puigpelat.

LA FONT DE PUIGPELAT

La Font de Puigpelat, es troba a 610 m.a. En arribar a la font agafem la pista cap a la dreta. Davant nostre i a l'esquerra tenim el mas de Puigpelat.



El camí descendeix paral·lel al Torrent del Grau. Veiem les cases del Pujolís i el Queralt.

Arribem al llit del torrent, punt de confluència del Torrent del Grau amb la Riera de Sorreigs. En arribar a la riera ens trobem amb el PR C-46 la Ruta dels Sorreigs. Per la dreta continua la caminada més llarga. Nosaltres continuem de front, ens trobem a la cota dels 550 m.a.

RIERA DE SORREIGS

La Riera de Sorreigs és un afluent del marge dret del riu Ter. Neix prop del Santuari dels Munts, al Lluçanès, a una altitud d'uns 1.000 metres, i porta les seves aigües fins al Ter, prop de la Gleva, a la Plana de Vic, a uns 450 metres d'altitud.



Anem resseguint el tram del Baix Sorreigs, on rep les aigües del Rec de La Tuta, a 620 m.a., fins quasi l'aiguabarreig amb el Ter. En aquest punt conflueixen les aigües contaminades del Rec de la Tuta amb les de la Riera de Sorreigs. A la nostra esquerra, el mas dels Angelats és testimoni permanent d'aqust delicte ecològic. En aquest tram el desnivell es suau i l'aigua llisca molt planera. També és el tram més afectat per la intervenció humana, la qualitat de l'aigua és molt baixa i l'entorn està molt urbanitzat. El 1991 esdevé Espai protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, amb una extensió de 287 hectàrees.

El camí va paral·lel a la Riera de Sorreigs i passa a prop del Mas Puigví que ens apareix elevat i davant nostre. Als seus peus un petit pont de pedra travessa un torrent. A la banda dreta i gairebé al damunt intuïm Santa Perpètua. A la banda esquerra i quasi a tocar veiem la Cinglera del Tractor. Resseguint aquesta cinglera, veiem la Pastera del Clos i a l'altre pendent Sant Martí Xic i el Castell de Voltregà.



El camí s'acosta i allunya de la riera, veiem les cases de Terrers, Malgovern i Maians.



El curs de l'aigua ens obliga a creuar la riera per unes pedres posades expressament que ens facilitaran la tasca.



Més endavant creuem de nou a l'altre cantó del corrent, on hi ha una petita caseta de ciment. A l'altra banda del riu ens queda el Molí del Guiu. Al nostra cantó, el mas Riquer.

El camí s'enfila per anar a creuar la carretera. Seguim per un tram de carretera i, a l'esquerra, abans de pujar a l'església, podem veure l'inici del PR- C-46 que ja hem creuat en el tram de la Riera de Sorreigs; continuem cap a l'església de Santa Cecília de Voltregà.

SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ

El nucli de poblament dispers de Santa Cecília de Voltregà, té com a centre l'església de Santa Cecília, situada a l'esquerra de la riera de Sorreig i una mica enfilada. El municipi apareix per primer cop documentat a partir de l’any 997. L’any 1100 la parròquia actual era coneguda amb el nom de Santa Cecília de Moixons, però a partir de 1150 va canviar de nom i se la va conèixer com a Santa Cecília. L'església és del segle XVIII, i va ser profundament reformada, tot i que encara és ben visible l’estructura romànica original, sobretot als murs exteriors i a les golfes.

Després de passar l'església, seguim la pista en direcció nord fins arribar al Torrent de les Codines. Aleshores trenquem a la dreta fins a una font que està ensorrada a terra al mig d'un pla.

LA FONT DE SANTA CECÍLIA

Un tros mes endavant tombem a l'esquerra per anar a enllaçar més amunt amb una pista que agafarem a l'esquerra, a l'alçada de les Granges de Salaverd, al costat del serrat de les Garses. Seguim aquesta pista que creua el Pla de les Codines. Comencem a veure allunyada la silueta del Santuari de la Gleva.

Quant arribem al collet de les Tres Avemaries, a 580 m.a., deixem la pista i girem cap a l'esquerra tot vorejant el cingle fins a sota Can Clarà, on el camí baixa per una cinglera cap a la Gleva.



Ens hem acostat al Torrent del Ferran, i seguim enmig d'una pollancreda amb el camí ple de fang. Arribem a la Gleva, a 480 m.a. Petit nucli de població de les Masies de Voltregà. Destaca el Santuari marià de la Gleva.

MARE DE DÉU DE LA GLEVA

El santuari és esmentat ja l'any 1286 quan Arnau de Cabrera, senyor del Castell de Voltregà, deixà a Santa Maria de la Gleva cinc sous en el seu testament. El 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. El nou santuari, d'estil barroc, s'encarregà al mestre d'obres Josep Moretó. Es tracta d’un grandiós edifici barroc de planta oval, dotat de capelles radials, cúpula i un vistós campanar. En cossos annexos hi ha la rectoria i l’hostatgeria. L’església allotja una reproducció del majestuós retaule barroc de Pau Sunyer (1660-1668) i la imatge de la marededéu del segle XIII. El relleu historiat del portal representa la troballa de la Mare de Déu segons la llegenda. L'autor és en Carles Moretó. El santuari és una obra emblemàtica de la família Moretó degut a les seves característiques formals i a la participació de gairebé una generació de la família en el projecte.

El santuari de Nostra Senyora de la Gleva, patrona de la plana de Vic, s'emplaça al bell mig de la plana sobre un tossal que domina el curs del Ter. Als seus peus hi ha anat creixent amb el pas del temps el nucli urbà de la Gleva, del municipi de les Masies de Voltregà.
Diu la tradició que un dia del segle IX una pastoreta del mas Codines, mentre conduïa el bestiar, va veure com un bou no parava de furgar en un punt determinat del puig del Terrer. Encuriosida, va apropar-se al lloc i dins d’un forat va trobar una marededéu. La imatge estava protegida per dues columnes de terracota que aguantaven la gleva que li servia de sostre, essent aquest el nom que donaren a la Mare de Déu. La llegenda explica que tot seguit la imatge va ser portada a la propera església de Sant Hipòlit, on havia de ser custodiada, però va desaparèixer miraculosament del temple, essent trobada de nou en el lloc on la pastora l'havia descobert. Aquest fet prodigiós va ser interpretat com la voluntat de la Verge Maria de romandre al cim del puig del Terrer, de manera que els veïns de Sant Hipòlit van decidir construir-hi un petit oratori per tal d’allotjar-hi la imatge.

El timpà es de perfil curvilini amb la representació en alt relleu de la llegenda de la trobada de la Mare de Déu, presidida per una escultura, situada en una fornícula al centre del timpà. Tota aquesta estructura està decorada amb alts relleus esculpits en pedra que representen motius vegetals.
Un altre dels personatges fortament vinculat amb el santuari de la Gleva i les terres de Voltregà es Jacint Verdaguer. Mossèn Cinto hi va arribar per primer cop l’any 1871 per prendre possessió de la vicaria de la propera parròquia de Sant Esteve de Vinyoles d’Orís. Durant la seva estada a Vinyoles va escriure L´Atlàntida i La passió de nostre senyor Jesucrist. La segona vegada que va retornar a les Masies de Voltregà va ser l’any 1893, al santuari de la Gleva, per donar compliment al retir imposat
pel bisbe de Vic. El poeta havia estat allunyat de Barcelona amb un diagnòstic de follia. El confinament a la Gleva es va allargar dos anys, fins que va fugir per instal·lar-se novament a Barcelona.

La caminada segueix, pujant pel carrer Palmerola que mes endavant enllaça amb el camí antic que porta a Sant Hipòlit. A l'alçada d'El Ferran, trobem l'enllaç de la variant PR-C-49-1, per aquí arriben els que han seguit la caminada curta. Seguim endavant i de seguida arribem de nou a Sant Hipòlit de Voltregà. Entrem a Sant Hipòlit per l'antic camí ral i pels carrers i places que es van anar construint al seu costat.

VARIANT PR-C-49-1 SANT MARTÍ XIC - EL FERRAN

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 12,76 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 781 metres, baixant: 575 metres.
Altitud mínima: 482 metres, màxima: 885 metres.

A la part sud del Castell de Voltregà, quan el camí va vorejant el turó, comença la variant PR-C49-1 (coincideix amb la caminada curta) que enllaça el recorregut del PR des d'aquí fins a mig camí de Sant Hipòlit i la Gleva. El camí tomba a l'esquerra i baixa sobtadament per la cinglera. Passem tot planejant per una gran balma que servia per refugiar els ramats.

BAUMA DE LA CORRALA

Arribem a una cruïlla amb el Camí del Cargol. Enllacem amb un corriol i girem cap a la dreta, tot baixant i deixant la pista que travessarem dos cops. Passem per la Font del Racó. Al final del corriol enllacem amb una pista, a l'esquerra ens portaria a la Casa Nova del Racó, nosaltres seguim la pista cap a la dreta.
Un tros més endavant trenquem a l'esquerra i creuem el Torrent del Clos per enllaçar amb una altra pista. A l'esquerra ens queda el mas El Clos. Creuem una pista per enllaçar amb una altra a la nostra esquerra poc més endavant. Deixem a la dreta la casa Serra del Clos, i una mica mes endavant passem per davant mateix de la casa de Can Vileta.



Aleshores el camí fa un gir sobtat cap a l'esquerra. Arribem a una bifurcació de camins, seguim cap a la dreta creuant el Torrent del Pou. Mes endavant passem pel costat d'una bassa.

En el següent trencall tombem a la dreta. Passem pel costat del mas El Corral. Al primer revolt després de la casa deixem la pista per un corriol a l'esquerra. Aquest corriol va baixant fins a creuar el Torrent del Ferran. Arribem a una pista al costat mateix de la Granja del Ferran on enllacem amb el PR, que a la dreta porta a La Gleva, i a l´esquerra a Sant Hipòlit.

Final de la variant i enllaç amb les caminades mitja i llarga.

9ª CAMINADA DE L'ESTIUET DE SANT MARTÍ