XXXª MARXA PASSEIG DE LA VALL DEL TENES


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 14,92 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 805 metres, baixant: 788 metres.
Altitud mínima: 311 metres, màxima: 864 metres.

Sortim des de la Plaça de Riells, davant de l'església de Sant Vicenç de Riells, prenem el carrer de la Sagrera, primer asfaltat i desprès de terra. Uns metres més enllà continuem a la dreta pel carrer Joaquim Mir que fa una forta pujada fins enllaçar amb el carrer de Vallderrós, el seguim cap a la dreta. Tenim bones vistes dels Cingles: el Turó de les Onze Hores, el Turó de l'Ullar...

Els Cingles de Bertí des de Can FigueresEls Cingles de Bertí des de Can FigueresEls relleus que es superposen estan formats de conglomerats vermells i per un conjunt d'estrats marins que contenen nummulits en gran quantitat, formats per sorra i altres fòssils marins: musclos, corals i fins i tot crustacis en capes inferiors. Aquesta varietat d'elements explica les diverses tonalitats d'aquests impressionants talls de gran bellesa.

Els Cingles de Bertí des de Can TabolaEls Cingles de Bertí des de Can TabolaEl camí és planer i, un cop passada la casa de Can Figueres i Can Tabola, creuem el torrent i comença una pista asfaltada. Després d'una curta pujada deixem la pista que continua cap a la Vall Blanca i nosaltres ens enfilem per un corriol a la nostra dreta.

Enfilant-nos per anar a buscar el Grauet de l'UllarEl corriol es va enfilant per un terreny pedregós. Ara tenim bones vistes cap a ponent, als Cingles del Perer.

Vistes dels Cingles del Perer a ponentVistes dels Cingles del Perer a ponent

Aleshores just quant el amí comença a planejar girem per un altre corriol a l'esquerra per enfilar-nos entre enormes conglomerats vermells fins a la terrassa de les roques vermelles.

El Paller del BollEl Paller del Boll i al fons els Cingles del Perer

El Paller del Boll és una roca singular que es troba en terres del poble de Riells del Fai. Està situada en el vessant meridional dels Cingles de Bertí, al nord-est de Riells del Fai, de la Vall Blanca i de Vallderrós. És a la dreta del torrent de Llòbrega i a llevant del Grauet de l'Ullar. A la seva part superior, al nord-est, hi ha la Plaça de les Bruixes, on la dita popular situa antigues trobades de bruixes amb el Diable. És, de fet, un contrafort meridional del Turó de l'Ullar.

Vistes sobre Riells del Fai i Can Figueres des del Paller del BollEl camí continua planejant sobre les roques en direcció a ponent fins que trobem a la dreta el corriol que s'enfila entre antigues feixes amb parets de pedra seca. Després d'uns metres de forta pujada, s'enfila més suaument costes amunt cap a la segona anella de cingles.

Feixes amb parets de pedra secaFeixes amb parets de pedra seca

A poc a poc hem anat guanyant alçada, dirigint-nos ara cap a llevant. El camí es va apropant a les parets dels Cingles. Des d'aquesta alçada, tenim molt bones panoràmiques de la gent travessant el Paller del Boll i sobre la zona de Vallderrós amb Can Figueres a primer terme.

EL PALLER DEL BOLL

Travessant el Paller del BollTravessant el Paller del BollQuan arribem sota la paret vertical de la cinglera, ens trobem amb un magnífic sostre en roca calcària formant una bauma. Aquest es un lloc de gran espectacularitat, ja que ens ofereix una magnífica vista del conjunt de la vall de Riells.

Bauma al Turó de l'UllarEl corriol segueix a la dreta cap a trobar el grau de l'Ullar que, amagat darrera d'una entrada de la cinglera, ens permet superar-la. És una última pujada força dreta, que fem enmig d'una atapeïda vegetació.

EL GRAU DE L'ULLAR O DE L'UIÀ

Pujant el Grau de l'UllarUn cop a dalt de la cinglera, a 635 metres d'altitud, enllacem amb el sender GR-5 que travessa els Cingles, de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda i va de Sitges a Canet de Mar tot passant per Montserrat. Continuem pel GR-5, a la dreta, cap a la casa de l'Ullar que de seguida veiem al nostre davant. A la dreta tenim les cingleres de Vallderrós que acaben en el turó de les Onze Hores.

L'UllarL'Ullar

Quan arribem a les feixes de l'Ullar deixem el GR-5 i seguim, a l'esquerra, per un corriol que s'enfila cap a la casa.

L'ULLAR O L'UIÀ

L'UllarL'UllarPorta d'entrada a L'UllarEscut a la porta de L'UllarL'UllarL'Ullar

Magníficament situada a la vora del cingle i a 670 metres d'altitud, en la fonètica de la contrada se la coneix per L'Uià. Aquí ens espera un avituallament i una breu parada per contemplar la casa.

Continuem la caminada seguint un corriol, per sota la casa, que ressegueix el Sot de L'Ullar. És una vall estreta i feréstega, a cavall dels termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, del Moianès. Es tracta d'un profund sot obert enmig dels Cingles de Bertí pel torrent de l'Ullar.

Torrent de L'UllarBosc cremat al Torrent de L'Ullar

Transitant per aquest paratge encara podem veure els efectes del incendi de grans magnituds que va tenir lloc l'any 1994. A causa d'ell el bosc mediterrani original ha sofert una clara transformació: on abans hi havia boscos de pins i alzines, ara dominen les brolles de romaní, bruc, gatosa, estepes i llentiscle, l'arítjol i el lligabosc mediterrani. El foc dels Cingles inicialment va afectar els termes municipals de Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès, Figaró (llavors anomenat Montmany-Figaró), Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Va arribar a creuar la N-152 (actualment C-17), que no va servir de tallafoc, per començar-se a enfilar cap al Parc Natural del Montseny. Sortosament, per aquesta banda no va evolucionar massa i va quedar en un ensurt. El foc va provocar, fins i tot, alguns desallotjaments, com el d'un geriàtric del Figaró i el de les monges benedictines del Santuari de Puiggraciós. Al final del dia, el nucli del Figaró va rebre la visita del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, en Jordi Pujol. Als Cingles de Bertí cremaren al voltant d'unes 3000 hectàrees. Extret de Jesús Cano Sánchez.

El corriol segueix per sobre el torrent de l'Ullar fins que el creua. Un cop creuem el torrent seguim la pista cap a migdia que ens porta fins a la carena de la Serra de Can Magre.

El Clascar vist des de La SerraEls Cingles de Gallifa vistos des de la Serra del Magre

En arribar a la carena, a 737 metres d'altitud, veiem a la dreta les restes de l'antiga casa de La Serra. La caminada continua cap a l'esquerra enfilant-se suaument en direcció al proper puig Descalç tot resseguint la Serra del Magre. Donem la volta al Puig Descalç deixant-lo a la nostra dreta. Arribem a la casa de Cal Magre.

CAL MAGRE

Cal MagreEscut a la porta de Cal Magre

Deixem la casa a la nostra dreta i ens dirigim cap a l'església de Sant Pere de Bertí.

SANT PERE DE BERTÍ

Sant Pere de BertíSant Pere de Bertí és una església romànica, antiga parròquia rural del municipi de Sant Quirze Safaja situada damunt els Cingles de Bertí. El lloc apareix documentat l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.
Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant.

Campanar de Sant Pere de Bertí
L'església és d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, al que es pot accedir després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

Escala en forma de ferradura que porta al cementiri de Sant Pere de BertíSant Pere de Bertí

A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Rellotge de sol a la Rectoria de Sant Pere de BertíLlinda de la Rectoria de Sant Pere de BertíCompleta el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Posteriorment s'hi han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol. Esta catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

La caminada deixa l'església a la nostra esquerra i continua per un petit corriol entre un bosc d'alzines fins arribar al Clascar.

EL CLASCAR

El ClascarArribem al casalot pel darrera, on es conserva un bon alzinar, voltem la casa i ens aturem a l'era del davant per veure el paisatge de l'entorn. De dreta a esquerra tenim: Sant Sadurní de Gallifa, Sant Llorenç del Munt, Sant Feliu de Codines, el Farell, la plana del Vallès, la serralada Litoral i la mar Mediterrània.

El ClascarEl Clascar

Té l'aparença d'un castell fruit de la reforma que es va fer de l'antiga domus o casa forta, esdevinguda masia a principis de segle. Hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S'ha identificat originàriament amb el Castell de Bertí. L’edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l’antiga masia, com ara són les tres crugies paral.leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants.

Torre del ClascarFinestra del ClascarTorre del ClascarDetall decoratiu del Clascar

Destaquem en aquest castell fantasiós d’estil neogòtic, els diferents elements arquitectònics, com les finestres germinades d’arc trevolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana, que es combinen amb d’altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d’origen àrab. Molts d'aquests elements han estat robats.

L'itinerari continua travessant el bosquet d'alzines, on s'hi troba una petita capella de planta circular. En aquest punt, en un eixamplament del camí, ens és servit un complet esmorzar per recuperar les forces.

Reemprenem la caminada seguint la pista cap a la dreta que per Cal Mestret porta al Grau Mercader i baixa cap el Collet de Can Tripeta i al Santuari de Puiggraciós. Nosaltres quan creuem la segona torrentera, el torrent del Sot del Grau, deixem la pista i ens enfilem per l'esquerra cap al Grau de Montmany. Si ens acostem al caire de la cinglera (787 m.a.) gaudirem d'unes immillorables vistes sobre la vall del Congost.

Al fons la Torre del Telègraf a Puiggraciòs des del Grau de MontmanyLa Casa Blanca i el Castell dels Moros o de Montmany des del Grau de Montmany

A continuació girem a la dreta per continuar vora la cinglera cap el Puig Ciró. Durant aquest recorregut tan aeri gaudirem de molt bones vistes sobre Montmany i Puiggraciós.

Montmany i en primer terme la casa de L'Ullar de Montmany
Al cap d'una estona passem pel costat d'un pessebre metàl·lic. Ens trobem sota mateix del Puig Ciró (857 m.a.). Aquest és el punt culminant de la cinglera que presideix la vall dels Sots Feréstecs. Som a la punta de la cinglera (810 m.a.) del vessant del riu Congost, just a sobre els Sots Feréstecs on, a 200 metres de desnivell per sota nostra, podem veure l'ermita de Montmany i la casa de l'Ullar.

Pessebre sota el Puig CiróA la punta dels Cingles de Bertí sota el Puig Ciró

El corriol tomba de cop cap a ponent i comencem el descens cap a Can Mestret. Ara les vistes són sobre el Sot de Bellovir i el Coll de Can Tripeta.

El Coll de Can Tripeta que separa el Sot de Bellovir del Sot de MontmanyEl Sot de Bellobir

En acabar el descens, el corriol enllaça amb la pista del Grau Mercader a l'alçada de Cal Mestret. La seguim a l'esquerra sota les parets de la cinglera per anar a buscar el Coll de Can Tripeta.

La pista del Grau MercaderAquest grau abans que es fes la pista que mena de Puiggraciós cap a can Mestret i el Traver, servia perquè els habitants dels cingles baixessin cap a l'Atmella per anar al mercat de Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l’antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat. Nosaltres baixem per la pista fins a arribar al Coll de Can Tripeta.

El Puig Ciró des del Coll de Can TripetaLes Balmes del Traver des del Coll de Can Tripeta

El Coll de Can Tripeta es troba a 697 m.a. i és una important cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. Separa el Puiggraciós dels Cingles de Bertí. A una banda del coll, baixa un corriol cap als sots Feréstecs i l'ermita de Montmany, a l'altra banda un altre porta a Riells pel Sot de Bellobir i pel mateix coll passa la pista que ve del santuari de Puiggraciós i l'Atmella.
El coll queda en un angle dels cingles de Bertí, que ens vénen del nord des d’Aiguafreda i giren després d’est a oest vers Sant Miquel de Fai. La visió dels cingles des d’aquest coll és impressionant: a davant nostre els cingles de Bertí amb el Puig Ciró i la Trona; a ponent el Sot de Bellobir amb les siluetes al fons de la Mola, el Montcau, el Farell i els cingles de Gallifa; a llevant tenim el Sot de Montmany amb el Castell de Montmany o dels Moros i el Tagamanent.

Ara deixem el coll i continuem a la dreta per un altre pista que va descendint suaument. En un revolt molt rodó la deixem per continuar per un corriol paral·lel a la cinglera. Més endavant deixem a la dreta el corriol del Grau Traver, i quan comença el descens de la carena amb més pendent prenem un altre corriol a la dreta, sempre continuant sota la cinglera, que ens portarà fins sota les Costes de can Quintanes. Bones vistes sobre aquesta masia.

CAN QUINTANES

Can QuintanesMasia d'estil popular de grans dimensions datada del segle XVIII, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Està formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. La part més antiga és del segle XIII-XIV, d'un sol cos. En el segle XVIII es va afegir el que ara és el cos principal. A aquest cos encara se n'hi va afegir un altre, fins a completar l'edifici actual.

Finalment arribem a la Serra de Can Tabola sota el Turó de les Onze Hores, per emprendre l'últim descens.

EL TURÓ DE LES ONZE HORES O CASTELL D'EN BES

El Turó de les Onze Hores a la dreta i el Serrat del Magre a l'esquerraEl Turó de les Onze Hores a la dreta i el Serrat del Magre a l'esquerra

El turó a l'igual que tota la cinglera que segueix fins al coll Tripeta està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El primer és una roca vermellosa d'origen continental formada per conglomerats i el segon per gresos blanquinosos d'origen marí. És una muntanya de 666 metres d'altitud. El cim del turó pertany a Sant Quirze Safaja, però els vessants nord, oest i sud són en terme de Bigues i Riells. Forma part dels Cingles de Bertí.

Seguim el descens per aquesta carena que ens portarà fins a una pista on trobem les primeres cases de Riells. Anem a la dreta descendint pels carrers que ens portaràn de nou a la Plaça de Riells.

XXXª MARXA PASSEIG DE LA VALL DEL TENES 2010

Caminada Passeig per la Vall del Tenes 2010

1 comentari :

saya ha dit...

I like to read and see your every nice post.
you may like this too.
$ Free Free 100% free product $

 
Anar al principi