XXIXª CAMINADA POPULAR DE VIC

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 23,45 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 695 metres, baixant: 694 metres.
Altitud mínima: 485 metres, màxima: 825 metres.

És una caminada que transcorre per paisatges humanitzats, entre camps, cases i granges, tret del tros d'ascensió a la Creu de la Miranda.
Sortim de la Plaça Major, seguim pel carrer de les Neus, el carrer de Gurb, la plaça del Mil·lenari, el carrer de la Sagrada Família, l'avinguda Olímpia i el I.E.S. Jaume Callis. Passem pel darrera d'aquest per un caminet que ens porta davant mateix de les pistes d'atletisme. Seguidament girem a l'esquerra i passem pel costat del pavelló d'esports de l'Ausoneta. Seguim recte deixant Vic tot passant per sota de la carretera C-17 i girem a la dreta.

Més endavant, el camí passa per sota l'Eix Transversal i ens acostem a la casa de pagès de Can Berenera.

CAN BERENERA

En arribar al camí d'entrada de la masia, girem a l'esquerra en direcció a Sant Sebastià. Anem paral·lels a l'Eix Transversal fins a travessar-lo novament i de seguida girem a la dreta en direcció a la Casanova del Nadal per una pista pavimentada.



Més endavant travessem la carretera de Prats de Lluçanès i prenem la direcció a l'Ermengol, el Franc, el Roure, la Caseta de Sant Joan i la Vila. Ens trobem en el terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. A la nostra esquerra, just passada la carretera, veiem l'ermita de Sant Ramon.











La presència, durant aquesta primera part del recorregut, del turó de Sant Sebastià serà constant.



El turó de Sant Sebastià, de 770 metres d'altitud, està coronat pel santuari o capella dedicada a aquest sant, es troba situat al límit del municipi amb el de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ja existia el 1520, però l'edifici actual, amb el seu campanar esvelt, data del segle XVIII. És un santuari de gran devoció a la comarca. La capella fou erigida amb motiu d'una pesta.
És també un indret històric, doncs el 17 de maig de 1705 hi tingué lloc la conjura dels vigatans (entre els quals hi havia en Francesc Macià, Bac de Roda, i en Josep Moragues), que van autoritzar el doctor vigatà Domingo Perera a signar el pacte de Gènova que decidí la vinguda a Catalunya de l'arxiduc Carles d'Àustria, durant la guerra contra Felip V. Un monòlit modern recorda aquest fet.

La caminada passa pel Franc per després girar a l'esquerra quan trobem la bifurcació per anar a El Roure. Tot seguit passem per l'entrada de la Caseta de Sant Joan.

LA CASETA DE SANT JOAN

Trobem un encreuament i seguim la indicació de l'itinerari Vic-Sant Sebastià, a l'esquerra. Més enllà trobem la casa del Pont del Ca.



Continuem endavant deixant diversos camins que porten a altres cases de pagès. Arribem a una cruïlla de camins a l'alçada de la Casanova de l'Om. D'aquí surt, a la dreta, el camí que puja a Sant Sebastià, nosaltres seguim en direcció al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer.

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

El terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, té una superfície de 14 quilòmetres quadrats. S’estén a ponent de la Plana de Vic i es perllonga vers l’oest per la vall de la riera de Santa Eulàlia, l’antic Riuprimer, considerada la capçalera del riu Mèder. És una vall que comença entre els massissos de Sant Sebastià i la Telleda i que s’allarga vers el sud-oest cap a la vall de Muntanyola i, més a ponent, amb els plans del Vilar, la Torre, el Magem i la Codina.

La pista enllaça una mica més endavant amb la carretera de Vic a Santa Eulàlia de Riuprimer. La creuem i la seguim 50 metres a la dreta, per agafar un trencall a l'esquerra que ens portarà fins la casa de pagès de La Roureda.

LA ROUREDA

Passat aquest punt ens trobem amb el primer avituallament de la caminada. Un tros enllà creuem la riera de Muntanyola per una passarel·la i anem en direcció al mas Torroella.

CASAL TORROELLA

Torroella era inicialment només una petita torre, com ho indica el diminutiu amb què és anomenada des de sempre, situada sobre el puig que s’aixeca sobre el mateix casal actual. La gent del país ens explica que entorn del turonet hi havia molta pedra caiguda i ben tallada, que es va aprofitar per a fer corts i annexos sota el casal. Aquest casal, ampliat durant el segle XVI i posteriorment, s’aixecaria molt aviat com
a residència dels cavallers o feudataris que n’asseguraven la custòdia. Ho revelen clarament les parets o estances interiors de la part baixa del casal, on hi ha visibles molts trossos de pedra posada en forma d’espiga o "opus spicatum", modalitat de construcció encara vigent a Osona en el segle XI.

El casal actual, convertit més tard en masia i casa residencial, és fruit de moltes reformes, la més notable datada de 1511. Aleshores tenia una torre adossada a la part nord-est i un gran cos rectangular vers ponent, amb un portal dovellat a la cara de migdia que té esculpida una carassa o "cara de moro" a la dovella central. Alguns finestrals gòtic-renaixentistes i sobretot un notable interior amb una sala central al pis, amb portals ornats de calats de guix i el sostre amb "tortugues" o grans plaques de guix, gravades amb l’escut del casal i temes florals, en fan un dels casals gòtic-renaixentistes més bonics de la contrada, que els seus amos conserven ben cuidat.

A continuació comença la pujada al Serrat del Vilar. Primer ens enfilem fins el Coll Burí, a 626 metres d'altitud. Al voltant del coll podrem observar un dels fenòmens geològics típics de la Plana: les margues de Vic. Aquestes són roques sedimentàries argiloses d'un color gris blavós i d'aspecte terrós. Són roques d’origen marí procedents de l’acumulació de sediments sota el nivell del mar. La fàcil alteració de les margues origina el paisatge característic del centre de la Plana, amb "bad-lands" i turons testimoni més alts. Sobre aquesta roca s’ha modelat un paisatge aixaragallat que podem veure sobretot en la part central i a ponent quan les margues estan mancades de cobertura vegetal.



Les Costes Males, a tocar de Torroella, i la zona del Pujol, la Vila, el Mercer, just a sota de l’ermita de Sant Sebastià, són un exemple molt clar d’aquest tipus de terreny conegut amb el nom de terrer. Entre el barri de la Guixa o Sentfores i Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha una zona ocupada per un conjunt de xaragalls amb fort pendent que desaigüen al riu Méder. Aquestes terres estan formades per lutites carbonatades (margues), molt riques en fòssils.

La caminada continua pujant, ara en direcció al Serrat del Sord. Després d'una llaçada arribem a la casa de pagès El Sord, a 750 metres d'altitud.

EL SORD

En recórrer els voltants de la casa ens adonem que hi ha una iguana dins d'un terrari prenent el sol. Bona sorpresa!!!!

Més endavant i abans d'enllaçar amb el Serrat de la Telleda, passem pel Pla del Sord des d'on gaudirem de bones vistes cap al nord i llevant. Arribem a la Telleda, a 780 metres d'altitud, casa de pagès en ruïnes.

LA TELLEDA

Havent passat la Telleda baixem fins a un encreuament de camins. Seguim el que va cap a la Miranda. Aquest tram serà d'anada i tornada. El camí revolta, de nou en pujada, per sota el Serrat del Vilar. A la dreta ens queda el torrent de la Malesa i panoràmiques dels serrats de Muntanyola, amb la casa de Sobrebosc en primer terme.



Arribem al Coll de la Canal, a 787 metres d'altitud, i emprenem l'última pujada fins arribar a la Creu de la Miranda.

LA CREU DE LA MIRANDA 826 m.a.

Aconseguit el Serrat del Vilar gaudirem d'aquesta magnifica talaia coronada amb una creu de pedra esquerdada situada en un tancat de pedra. Correspon a la creu de terme entre els municipis de Muntanyola i Vic.



La Creu de la Miranda és un mirador excepcional des d'on es pot observar el massís del Montseny amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent, i les poblacions de Vic, Calldetenes, Santa Eugènia, Taradell, Malla, etc...

En aquest punt gaudirem d'un bon esmorzar i d'una bona estona de descans contemplant les panoràmiques. Per darrere la Creu surt un corriol que ens acosta al mas de la Miranda.

LA MIRANDA

Masia de pedra, aïllada, restaurada respectant al màxim la arquitectura i els elements originals. La Miranda està situada a 900 metres d'altitud. L´indret on s´assenta és un paratge natural de gran bellesa, envoltada de natura i cavalls de pura raça àrab els quals és crien per las curses de raid. Actualment és un establiment d'agroturisme.

Havent esmorzat baixarem del Serrat del Vilar pel mateix camí de pujada fins arribar a la cruïlla sota la Telleda. Aleshores girem a la dreta seguint el camí de Muntanyola en direcció a Sentfores. Anem baixant fent una sèrie de ziga-sagues per l'obaga de la Telleda. Al final de la baixada, passem pel costat de la Caseta de Fontarnau.

LA CASETA DE FONTARNAU

Actualment forma part de l'Espai de l'Actor, centre internacional que facilita l'ensenyament, la investigació i la creació de les arts dramàtiques. És una masia del segle XVI situada en un lloc de gran bellesa natural. Està envoltada de prats, boscos i camins que la fan un lloc ideal per concentrar-se en la creativitat, l'observació i l'aprenentatge.

Més endavant passem per Can Fontarnau. Masia del terme de Vic, al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150. Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al segle XIX des del veí pla de la Carrera, on s'anomenà inicialment de Santa Cecília. Formava part de l'antic terme de Sentfores. Mentres anem avançant veiem allunyada a l'esquerra la parròquia de Sant Martí de Sentfores.

Situada dins el terme del castell de Sentfores, era la seva parroquial. El temple de Sant Martí de Sentfores inicialment tenia una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. La torre campanar s'alça sobre la capella nord. Sembla que té la base romànica, si bé és de factura posterior al temple. Actualment es troba en un estat lamentable d'abandonament.

La caminada passa per davant de Cal Canonge, Can Forcada que ens queda a l'esquerra i continua pel camí de la dreta. Trobem la casa d'El Pujolar a la dreta i anem cap el camí de l'esquerra. Dalt d'un turonet a la nostra esquerra hi ha una creu.

LA CREU DEL PUJOLAR

Continuem el nostre camí per un corriol que passa pel costat d'un mur de pedra seca fins a arribar al cementiri de Sentfores i a l'església.

SENTFORES O LA GUIXA

El recorregut passa a tocar del nucli de Sentfores, conegut amb el nom popular de la Guixa. Es va començar a formar al segle XVIII al llarg del camí ral de Vic a Santa Eulàlia de Riuprimer i des del 1932 forma part del municipi de Vic, encara que conserva les seves tradicions i personalitat. L'indret té el seu origen en el castell de Sentfores, documentat ja l'any 911, avui enderrocat, i en la primitiva parròquia de Sant Martí, documentada des del 930 i reedificada el segle XII.

En arribar a l'església girem a l'esquerra pel carrer de la Marinada fins arribar a l'altura del carrer principal, a l'esquerra ens queda la parròquia de Sant Esteve. Aleshores travessem la carretera de Santa Eulàlia en direcció al carrer del Call. Aquí comencem el recorregut ambiental "Entorn del riu Mèder. La Guixa", creat pel Ajuntament de Vic.
De seguida d'iniciar-lo trobem la Font del Ferro on tindrà lloc el 2º avituallament.

LA FONT DEL FERRO

Passem per diverses masies i trobem una altra font, la Font de la Talaia. L'aigua d'aquestes fonts que hem trobat actualment no és potable.

FONT DE LA TALAIA

L'itinerari va resseguint el riu Mèder. El topònim Mèder sembla provenir d’una forma eufemística, seria una adulteració de Merder. És un riu de poc cabal format per les rieres de Muntanyola, de Santa Eulàlia de Riuprimer i de Sant Joan del Galí. Després de travessar la ciutat de Vic vessa les aigües al Gurri que al seu torn va a desembocar al Ter. L'itinerari transcorre per l'últim tram del riu, just abans d'entrar a Vic i ens permet observar de prop la fauna i la vegetació dels boscos de ribera. Al llarg del recorregut hi ha una bona representació de la típica vegetació de ribera, amb àlbers, pollancres, salzes, canyes, etc.



Passat Can Cassany i a prop del Maset, quant ja estem arribant a Vic, trobem un element d'interès dins l'itinerari ambiental: el Pou de Glaç.

POU DE GLAÇ

Aquests pous servien per conservar el gel durant una bona part de l'any gràcies a la seva ubicació en una zona fresca i ombrívola. Hi emmagatzemaven el glaç per a l'hospital o per a la gent de "casa bona". Van caure en desús quan es va popularitzar l'ús de les neveres i dels congeladors.

Finalment entrem a Vic per la carretera de la Guixa, girem a l'esquerra pel Pont del Blanqueig i seguim el Passeig d'en Pep Ventura. A la nostra dreta veiem el pont gòtic del Remei.

PONT GÒTIC DEL REMEI

Per iniciativa del rei en Jaume, l'any 1274 es va establir una nova entrada a la ciutat de Vic, diferent del primitiu accés a la ciutat pel pont de Queralt i la Calla. La nova "stratta francisca", el camí que venint de Barcelona passava per Vic i portava cap a França per la Vall de Bianya i el Coll d'Ares, entraria a la ciutat pel raval de ponent, pel carrer de Sant Pere. Però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest punt, no s'iniciaria fins l'any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat de Brull que deixà un llegat de 60 lliures per a l'inici immediat de la seva construcció. Tenia un pou a cada banda, un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei al seu extrem de migdia i una creu de terme a l'altre extrem. L'oratori del Remei és documentat des de 1373 i ell va donar nom al pont, al carrer que es feu a la seva entrada. Més tard va ésser traslladada la imatge i va donar nom al nou convent dels franciscans que es va construir al segle XVII a l'extrem del carrer. A principis del segle XX se li varen mutilar dues arcades en fer la nova carretera de Sentfores o d'Avinyó i ha quedat inservible a tot pas rodat a causa de les escales que calgué fer-li per accedir a ell pel costat del migdia.

A continuació travessem el Parc de Jaume Balmes, girem per la Rambla de Sant Domènec, pugem la Rambla de l'Hospital i finalment arribem de nou a la Plaça Major.

29ª CAMINADA POPULAR DE VIC