XXVIIª CAMINADA POPULAR DE CENTELLES

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 16,75 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 710 metres, baixant: 695 metres.
Altitud mínima: 534 metres, màxima: 908 metres.

La sortida és des del parc del Pla del Mestre, seguirem pel carrer de Sant Jaume, carrer de Riu Mundé i carrer de la Indústria fins arribar al Passeig de Sant Feliu. Creuem la carretera i ens dirigim cap a la Costa seguint el camí de les "Onze hores". Dominada pel Puigsagordi i la cinglera de les Baumes Corcades, la Costa és l'escenari muntanyós que emmarca Centelles per la banda de ponent.
Passem per davant de can Manel. Quan arribem a l'indret de les Vinyes del Gall girem a l'esquerra i després de passar per un collet amb una bona vista de Centelles, seguim per un camí ombrejat per un frondós alzinar fins a passar pel costat de la Rovira de Baix. És una masia documentada des del segle XVI que també es va veure afectada pel assalt austriacista a la vila de Centelles de 1714. Aquí trobem el primer avituallament.
Continuem en direcció a Sant Martí de Centelles, a la nostra dreta, a la cinglera, hi tenim el Morro del Porc i el Turó Rodó, tots dos de 967 metres d'altitud. Passem per sota unes curioses roques el Cul de la Geganta, que no hem aconseguit veure, i el Cap de la Tortuga.

LA ROCA DEL CAP DE LA TORTUGA

En un revolt del camí, s'ens obra la vista sobre el Castell de Centelles, encimbellat en un contrafort de la muntanya sobresortint enmig de la boira matinera.



El camí passa a prop del mas El Pujol. Pertanyent al terme municipal de Sant Martí de Centelles, té un origen medieval documentat ja l'any 1303, moment en que els seus habitants feien l'ofici de cuirassers vinculats al castell de Sant Martí. La relació amb el castell es va mantenir al llarg dels segles i, al segle XIX, alguns Pujol van fer d'administradors de la capella de la fortalesa.

Més endavant enllacem amb la pista, que provenint del Pujol s'enfila fins la Rovira dels Cerdans, a dalt de la cinglera. Nosaltres la seguirem un tros de baixada a l'esquerra. De seguida la deixem i agafem un corriol a la dreta que passa a tocar d'una bassa i que no puja tant com la pista. Aquest corriol enllaça amb la pista de Can Corpus. De nou tenim bones vistes, més detallades, del Castell de Centelles.



Finalment arribem als primers carrers del veïnat de Sant Martí de Centelles.

Passem per davant de Can Pere Xic que es troba sota mateix de l'espadat del castell. Ara tenim noves vistes, aquest cop des de la banda sud.



Anem seguint el carrer que ens porta fins a l'alçada de Les Comes. Aleshores trenquem a la dreta per passar arran del campanar de l'església de Sant Martí de Centelles.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

Presideix el llogarret una bella església parroquial documentada l'any 1031. L'edifici romànic original fou reconstruït en època barroca (segle XVII). És un edifici renovat entre el 1666 i el 1669, amb una capella moderna annexa (1895-1897) que comté la cripta funerària neogòtica dels comtes de Centelles.











La Creu de Sant Martí és una creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força escassos, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell. Datada del segle XVII.

A la plaça de l'església hi trobem el 2º avituallament, preparat per afrontar la forta pujada que ens espera: figues i porró de vi. A partir d'aquí la ruta s'enfila pel Grau de Sant Martí cap els plans del Fabregar.

GRAU DE SANT MARTÍ

Un grau és un pas relativament planer, a manera d'esglaó o replà, mitjançant el qual es pot salvar una cinglera o una costa abrupta. En aquest cas fent honor al seu nom ens permet salvar un desnivell d'uns 150 metres però amb forta pujada. El camí conserva molts trams empedrats i va pujant fent ziga-zagues.










Durant la pujada, de tant en tant, s'ens obren finestres que ens permeten contemplar el Castell de Centelles, el Montseny, el Pla de la Garga... tot envoltat de boira blanca.

Tota pujada arriba un moment que s'acaba. Aquesta també ho fa en arribar a la pista que porta a la casa del Fabregar. Descendim una mica i a les envistes de la masia ens trobem una bona parada per l'esmorzar.



Aprofitem per anar a fer fotos al mas del Fabregar, situat a pocs metres del lloc escollit per esmorzar.

CAN FABREGAR

Es troba situat sota el Puig Fabregar (928 m.a.), en el camí que porta de la Rovira a les cases del Racó de la Font. Aquest gran mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és molt escassa i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa a Gaspar Fabragar, segurament el propietari d'aquest mas.

Des del mas tenim unes bones vistes sobre la part ponentina: el Castell de Castellcir, els Cingles de Gallifa, Sant Llorenç del Munt...



Reemprenem la caminada en direcció a llevant. Passem pel Racó de l'Om i ens enfilem en lleugera pujada fins el Collet del Fabregar a 885 m.a. Collet força tancat i ombrívol. Bones vistes cap al Matagalls, el Pla de la Calma i, sota nostre, el Pla de la Garga, tot envaït per una bonica boira.



La caminada segueix arran de cinglera i per sota els Turons del Fabregar, tot baixant cap a la casa del Pou.

EL POU

La casa del Pou està constituïda per un conjunt d'edificacions formades per una torre, una masia, una font, una petita capella i diverses dependències agrícola-ramaderes, en un recinte tancat. Aquest mas està documentat des de principis del segle XIV en que, després de la Pesta Negra, va créixer amb l'absorció de masos rònecs veïns fins a convertir-se en una de les cases més poderoses de la rodalia.



En destaca una imponent torre defensiva. La torre presenta una estructura rectangular organitzada en planta baixa i quatre pisos acabats amb una coberta a quatre vents de teula aràbiga. La tècnica constructiva d'aquest edifici es basa en l'ús de carreus ben treballats i de tamany mitjà lligats amb argamassa i arrebossat a sobre imitant el carreu. Als extrems s'hi troben pedres cantoneres de tamany homogeni i ben encaixades. Les obertures es disposen de forma vertical i simètrica emmarcades per llindes de pedra local treballada i una repisa formada per un bloc de pedra treballat en tres motllures a les quatre façanes de la torre. Les funcions de caire defensiu de la torre es poden apreciar tant per la presència d'espilleres situades al segon pis de l'estructura com per la presència de quatre petits canons a les cantonades superiors de l'edifici.

També disposa des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. La seva situació lleugerament elevada i amb bones terres convertiren el Mas Pou en un punt privilegiat en el control del camí ral de Caldes de Montbui a la Plana de Vic, ben evidenciat amb la presència de la torre i les seves mesures defensives. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Martí.

Deixem la casa i continuem descendint en mig dels camps de conreu del Pou, i amb vistes de nou del Castell de Centelles al nord, i del Turó de l'Antiga al sud-oest.



La llarga recta que travessa els camps del Pou, creua la carretera C-1413 per la Creu del Pou, una mica més avall del Coll de Can Taló.

LA CREU DEL POU

Sobre el marge d’un camp de conreu, hi veiem una gran creu de pedra grisa, la Creu del Pou. La inscripció gravada a la creu recorda els fatídics fets que entre el 19 i el 21 de febrer de l’any 1937 succeïren en aquest collet, i que foren uns dels fets que més impactà en aquesta comarca pel que fa a la història de la vida a la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola. El 19 de febrer d’aquell any es produí un enfrontament armat entre uns pagesos de Sant Martí de Centelles que es trobaven fent guàrdia per aquelles contrades i un cotxe amb membres de la CNT-FAI de l’Abella i de Centelles que havien anat a fer registres i a apropiar-se dels productes d’unes finques veïnes. El tiroteig acabà amb diversos ferits i la mort del cap de les Joventuts Llibertàries de Centelles, que sembla ser que anava dret sobre l’estrep d’un costat del cotxe. L’assassinat féu córrer l’alarma sobre un suposat aixecament feixista i es mobilitzaren diversos milicians de la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries, que varen detenir la majoria dels pagesos de la zona en el camp de la casa del Pou. Mentre que a la vila de Centelles s’hi enterrava multitudinàriament el milicià mort, al prat proper al collet de Taló es produïa la massacre. Els milicians anarquistes anaren executant un a un els pagesos de la zona davant la impotència de les forces de seguretat. L’arribada del comitè revolucionari de Roda de Ter aturà la matança, però ja eren cinc els pagesos afusellats.










Aquests fets foren l'antecedent dels més coneguts fets de maig de 1937 a la Fatarella i a la ciutat de Barcelona, en què la pagesia d’aquestes localitats s’havia oposat a les col·lectivitzacions i les confiscacions que les forces anarquistes propugnaven i enfrontaren en una petita guerra civil les forces del POUM, de la CNT i de la FAI, d’una banda, i ERC i el PSUC, de l’altra.
La creu fou aixecada després de la guerra per recordar els veïns assassinats. La creu forma part de l'itinerari de la memòria històrica de Sant Martí de Centelles.
Aquesta creu, de grans dimensions, es troba ubicada en una petita elevació formada per el marge d'un camp de conreu, al costat del trencant del mas el Pou. Es tracta d'una sola peça esculpida en pedra local de 2'5 m d'alçada per 1 m d'amplada situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s'hi troba una llegenda esculpida. El creuament dels eixos es troba desplaçat a la part superior de l'eix seguint el model típic de creu llatina. Aquest element arquitectònic destaca per la seva senzillesa i sobrietat i no presenta cap element estilístic significatiu. La creu del Pou pertany al conjunt de creus recordatori aixecades després de la Guerra Civil Espanyola com a commemoració a les víctimes que moriren durant el conflicte. L'epifania gravada a la pedra esmenta aquells esdeveniments de la forma següent: "A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937/ J. TANTIÑA FEBRER/J. FEBRER FEBRER/ I. ARGEMÍ FABREGAS/ E. CASTELLAR CORS/J. NESPLE DORCA."

Creuada la carretera, seguim pel Camí de Can Miqueló i Sant Miquel Sesperxes.

Ben aviat deixem la pista i ens desviem a l'esquerra per anar baixant cap al Montpar.

EL MONTPAR

Aquest mas es troba situat al Pla de la Garga, entre el Sunyer i el Febrer i data del segle XVI. La masia està formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes.



El topònim d'aquest mas el trobem escrit tant amb "t" final com sense. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'edat mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona. Pertanyia a la sufragània de Santa Magdalena de Vilarestau (una petita ermita situada prop el mas Cerdà a Centelles). Tot i que actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat.



Ens trobem a poca distància, cap a llevant, de Can Tresquarts i del seu Grau a la cinglera de Bertí. Nosaltres continuem direcció nord seguint pel Pla de la Garga. Aquest correspon a la part alta del municipi de Sant Martí de Centelles, que limita amb Castellcir i Sant Quirze Safaja i on hi ha la parròquia de Sant Martí. El Pla de la Garga és creuat pel camí històric de Vic a Caldes de Montbui (actual C-1413 entre Centelles i Sant Feliu de Codines). Passem per Comabessona i el Carrer de les Comtesses.

COMABESSONA

Novament gaudim de les vistes, entre la boira, del Castell de Centelles.



La ruta travessa el bosquet de la Serra i després arriba a Salt de Ca.

EL SALT DE CA

Barranc profund molt característic d'aquesta zona, el Salt de Ca rebria aquest nom perquè hi anaven a llançar els gossos daltabaix quan els volien matar. En les seves parets s'hi aprecien diverses vies equipades.

El darrer tram ens acosta fins el nucli urbà de Centelles, passant abans per Can Vivet i el Masot. Entrarem seguint el carrer de Lleida i pel carrer de Tarragona arribarem de nou a la Plaça del Mestre, d'on hem sortit de ben matí.

XXVII CAMINADA POPULAR DE CENTELLES