XXXIª RONDA VALLESANA PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 23,24 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.382 metres, baixant: 1.375 metres.
Altitud mínima: 398 metres, màxima: 917 metres.

NOTA: Algunes imatges s'han fet l'endemà de la caminada, el dilluns 25 d'octubre de 2010. He repetit part de la ruta, per poder disposar de fotografies prou lluminoses i atractives que no va ser possible obtenir el dia de la Ronda, per la nuvolositat que hi havia. He volgut repetir-la i així poder mostrar les vistes i els paisatges meravellosos, dels que ens permet gaudir aquesta ruta i, a ser possible, engrescar a tot-hom a fer-la parcial o totalment en un dia clar i de cels despejats.

Ens trobem a la zona d'aparcament del Parc Audiovisual de Catalunya. A un quart de vuit de la matinada encara es fosca nit. El lloc on ens trobem era l'antic Sanatori de Terrassa i posteriorment Hospital del Tòrax. L'abandonament de dècades de les seves instal·lacions així com els nombrosos suïcidis que hi van tenir lloc, han creat abundants llegendes de fantasmes, fenòmens parapsicològics i altres dèries semblants. Els amants d'aquests fets ocupen les antigues instal·lacions per viure experiències, obtenir psicofonies, fotografiar racons tenebrosos i augmentar la llegenda del lloc.













Va ser construït del 1947 al 1952 i és obra de Mariano Moran i Fernández-Cañedo, arquitecte. Es va inaugurar el 8 de juny de 1952. Era un edifici públic de caràcter sanitari (Sanatori Antituberculós), de grans dimensions, amb 9 plantes d'alçada, i una capacitat per a uns 1.200 llits. Construït de forma simètrica respecte a l'eix nord-sud, on se situen la capella, una plaça porticada i, al fons, un cos de serveis d'on surten lateralment dues ales d'habitacions (una per a homes i l'altre per a dones).







Clicant a la portada del llibre del terrassenc Miguel Ángel Segura, es pot descarregar informació més detallada dels fets ocorreguts al Sanatori de Terrassa.

El primer tram de la caminada el farem en la foscor. El cel estar força ennuvolat, i els cims resten tapats encara per la boira. Comencem a caminar per la pista que s'enfila seguint el camí de la Font de la Bardissa. Anem per la Carena de Can Carbonell. En arribar dalt de la pujada ens trobem amb la pista procedent de Can Candi, la seguim cap a la dreta tot planejant. Arribem a un trencall, seguim el camí de l'esquerra en pujada que ens porta fins a una torre elèctrica. Ens trobem a la Serra de les Pedritxes, aleshores agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila pel llom de la carena fins arribar al Turó de Sant Joan.

TURÓ DE SANT JOAN 620 m.a.

El cim del Turó de Sant Joan amb els seus 620 m.a. és un ampli mirador sobre les poblacions de Terrassa i Sabadell. Bones vistes de Sant Llorenç del Munt, el Montseny, Collserola, Montserrat... Hi trobem una placa dedicada al Kiku i datada al juliol del 2005.

Seguim pel corriol de la carena i baixem fins el Collet de Sant Joan. Aquí iniciem de nou una altra pujada. Arribem al Collet de l'Ós i comencem a pujar a un nou turó: el Turó de l'Ós de 572 m.a. Després tornem a baixar fins el Collet de l'Àliga.

EL COLLET DE L'ÀLIGA 657 m.a.

Pugem per la carena tot passant per alguns llocs entre roques i arribem a la Moleta de 765 m.a.



Planegem una mica i de seguida arribem a un altra esperó rocós. En una primera grimpada pugem fins un mirador amb bones vistes sobre la part de ponent de la serralada de les Pedritxes.











A continuació i després d'una petita pujada més, arribem al Turó de les Pedritxes o de l'Àliga, la part més alta de la Serra de les Pedritxes.

TURÓ DE LES PEDRITXES O DE L'ÀLIGA 791 m.a.

En aquest cim hi ha una placa dedicada sota un pi cargolat. Tenim una àmplia panoràmica sobre la part de llevant, destacant Sant Llorenç del Munt.



Continuem el camí, ara planer fins arribar a un mirador una mica més enllà del Turó de les Pedritxes. Amplies vistes cap a l'Obac, el Montcau i la Mola. Aquí trobem un primer control de pas.











Continuem la caminada amb un fort descens per un bosc força atapeït de vegetació. En finalitzar la baixada arribem al Collet de les Foradades, al costat d'un dipòsit circular d'aigua. Continuem de front per la pista fins arribar a un segon dipòsit, aquest reservat als bombers. Arribem al lloc on ens espera l'esmorzar.



En aquest punt te lloc la separació entre la Ronda curta que tomba cap el sud-est, i la Ronda llarga que continua per la pista de la carena de Morros Curts, vers tramuntana. Anem baixant per la pista tot deixant petits turons.

Arribem al Coll de la Riba, bifurcació de pistes. Deixem la pista que continua per la carena i baixem per la de la nostra dreta. Comencem a trobar marques de la Matagalls-Montserrat. Al cap de poca estona abandonem la pista per agafar un corriol a la nostra esquerra. El corriol baixa fins a creuar el Torrent de la Riba. Aleshores seguim el corriol de més a la dreta que s'enfila vers llevant.



Arribem a la base de la Punta dels Caus Cremats. Una desviació a la dreta, i després de grimpar una mica sense gaire dificultat, ens permet accedir al cim del turó. Ens trobem a 815 m.a. i la mirada cap al sud ens permet adonar-nos de la feixuga pujada que acabem de fer. Les vistes cap al nord s'obren a la Serra de l'Obac i als propers turons que haurem d'enfilar: el Puig Codina i la Roca del Corb.

Baixem del cim i reemprenem la caminada. Passem per un collet des del que tenim bones vistes sobre els masos de la Barata, el Bofí, Can Pèlags i Can Garrigosa; Sant Llorenç del Munt, el Morral o Cova del Drac, el Montcau i la Mata.



Continuem pujant per un llom pelat de vegetació i arribem al Puig Codina.

EL PUIG CODINA 858 m.a.

El mot "codina" era el nom que s’utilitzava per dir que una terra era molt dura i de mal treballar, així doncs, ja us podeu imaginar com és el sòl d’aquest turó. Pujant al Puig Codina tot recorda l'incendi que es va declarar, a mitjans dels anys vuitanta, al peu d'aquest turó. L'ecosistema és ara molt més fràgil, en desequilibri. Com tots aquests turons les seves vistes són immillorables.



A continuació baixem lleugerament per l'altra banda del Puig Codina i arribem al Collet de l'Arca.



Ara anem pujant per sobre d'un roquissar cap el turó del davant: la Roca del Corb.



Des dels seus 878 metres, la Roca del Corb és un esplèndid mirador de la banda de llevant de la Serra de l'Obac i de Sant Llorenç del Munt. Distingim el Castellsapera, la Mata, el Montcau, el Turó de Coll Prunera, el Morral d'en Bens, la Mola i bona part de la plana del Vallès Occidental. Al nord sobresurten les primeres nevades de la Serra del Cadí. També s'aprecien clarament les canals que porten a la Mola, especialment la del Pi Tort. A sota veiem la Riera de les Arenes i la Torre dels Salvans on s'hi va instal·lar Manuel Azaña fins el gener de 1939. A sota encara es conserva el famós "bunker" d'Azaña.



Continuem el camí seguint el corriol que puja, direcció a ponent, al Turó de la Carlina de 931 m.a.



El Turó de la Carlina fa de límit entre Terrassa i Vacarisses. Podria ser que aquest topònim fes referència als carlins, ja que de la presència de carlins en tenim moltes mostres en alguns noms del Parc Natural: Turó de la Carlina, Hospital de Sang, Salt del Tinent,...

La caminada no arriba al cim del Turó de la Carlina, sinó que a uns cinc minuts d'ell ens desviem a la dreta per un corriol. És el Camí de les Carboneres que travessa un bosc d'alzines, tot fent lleugeres pujades i baixades. En aquest tram descobrirem varies carboneres amb la característica terra negra, vestigis d'una activitat força abundant en temps antics. Enllacem amb el camí que va del Collet Estret al pou de glaç de l'Estepar. Aquí, a la nostra esquerra, comença el camí que porta cap a la font de la Portella, molt frondós, i tot fent petites giragonses, baixa per la Canal del Llop. És un camí molt fàcil de seguir. En traspassar un roqueter es fa una mica perdedor, però de seguida el recuperem i l'anem seguint tot endinsant-nos per entre alzines.

Passem pel pla d'una antiga carbonera i seguim endavant fins arribar a la llera del torrent. Travessem el torrent i continuem pel cantó esquerra de la canal. Podem veure, gairebé davant nostre, a l'altra banda del torrent, l'Agulla de l'Ós, a la confluència entre aquella canal i la de Mura. També destaquen les cingleres de la Roca Salvatge, ben bé davant nostre.



El camí va baixant fent petites giragonses fins a arribar a una cruïlla. El de la dreta puja cap a la Roca Salvatge i la Canal de Mura. L'inici de la Canal de Mura amb la confluència de la Canal del Llop, és un indret molt bonic on el torrent forma diverses olles; davant mateix s'alça l'Agulla de l'Ós, roca que forma una gran balma. Nosaltres seguirem el camí de l'esquerra que porta a la font de la Portella. Una mica més endavant el camí queda net de vegetació i per la dreta s'ens obra una bona vista sobre les fondalades properes.



A l'esquerra mateix hi ha un torrent que davalla i que es pot remuntar fins a sota mateix de les cingleres, on es troba l'Agulleta de la Cova Foradada i l'esperó de la Roca Simbòlica. De tant en tant, l'atapeït bosc deixa veure la Roca Salvatge i el Paller de Tot l'Any.



Travessem la llera d'un torrent, ara el camí puja amb poc pendent. A la dreta surt el camí que baixa cap a la Calsina.











Seguim per la nostra esquerra pujant molt dret i ja es veuen els plàtans de la font de la Portella. Passem pel costat del tronc d'un gran plataner caigut i arribem a la font.

FONT DE LA PORTELLA

Les surgències d'aigua en escletxes de la roca són nombroses a tot el Parc Natural a causa de les característiques del seu substrat. El tipus de roca (el conglomerat) i la seva fracturació en esquerdes verticals i horitzontals afavoreixen la formació de circuits, galeries i cavitats subterrànies per on transcorre bona part de l'aigua de pluja fins a sortir de nou a la superfície en forma de surgències. La importància d'aquestes surgències queda demostrada amb la gran quantitat de fonts que els pagesos, els carboners o els bosqueters construïen per tal de conservar i administrar millor l'aigua subterrània. La font de la Portella n'és un exemple, ja que té un dipòsit, una pica i, fins i tot, seients en un dels seus costats, per recollir l'aigua fresca que raja abundantment quasi tot l'any. Està situada en una zona molt obaga i hi fa més aviat fred. El seu entorn es molt agradable i es complementa amb una bassa i uns grans plataners. Fa anys el grup excursionista de Mossèn Homs de Terrassa, hi va fer unes taules amb troncs que malauradament van desaparèixer en pocs anys.

A continuació iniciem una bona pujada; una mica més enllà s'ens presenta davant nostre la vista del Turó Roig, esvelt i molt bonic.











Arribem a un collet i quedem situats en un gran pla on en un extrem hi ha el Turó Roig. Un camí ens hi porta molt a prop. Arran hi ha un petit pedestal de roca al qual és fàcil de pujar i des d'on es pot gaudir d'un panorama molt atractiu; pel cantó de llavant veiem totes les cingleres que hi ha damunt la font de la Portella, i destaquen, per la seva especial coloració, els plàtans de la font; una mica més enllà, l'Agulleta de la Roca Foradada i la Roca Simbòlica, juntes sobre el camí que va de la font a l'inici de la Canal de Mura o torrent de la Roca Salvatge, confluència amb la Canal del Llop; en aquest lloc es pot veure l'Agulla de l'Ós; al fons i a més altura, el Castellsapera i les fondalades verticals de la roca Salvatge; pel cantó de ponent, el Paller de Tot l'Any i, al peu de les seves cingleres, la masia enrunada de la Calsina, i al fons, el Castell de Bocs i la Boada.

EL TURÓ ROIG 687 m.a.

El Turó Roig, està format per un dels conglomerats més febles, amb un inconsistent fang aglomerant uns grans còdols. Ens trobem amb un clar exemple de l´efecte que produeix l´erosió sobre els materials sedimentaris (conglomerats en aquest cas) que deixen al descobert els diferents estrats dipositats al llarg del temps.

En el collet trobem un nou control de pas. Continuem la caminada i al cap de poca estona deixem el camí i baixem per un corriol a la dreta. Arribem al Pou de Glaç de la Casa Vella de l'Obac.

POU DE GLAÇ DE LA PORTELLA

Està situat sota el camí de la font de la Portella, a uns 300 metres de l'Obac Vell. Aquest dipòsit de gel és el més petit de tots els del massís. Té una capacitat de 115 m3. El seu diàmetre és de 5,1 metres i la seva profunditat de 6,1 metres. Tant el pou com la cúpula, que té tres boques d'entrada, estan fets a base de pedra seca.
El 1706, els Ubach van construir, a la carena del Pou, el pou de glaç de l'Estepar, incorporant a la seva economia l'obtenció i el comerç de glaç. El 1760, en plena expansió econòmica, van construir el segon pou, aquest de la Portella. Les tasques per obtenir i conservar el glaç començaven a l'hivern, quan l'aigua glaçada de les basses es tallava en blocs i s'introduïa en pous per evitar que es fongués durant la primavera. Per millorar l'aïllament del glaç, els pous s'excavaven en indrets obacs i boscosos i les seves parets es recobrien amb roca seca i es tancaven amb una cúpula. A les nits d'estiu, el glaç es portava en carro a les ciutats, on es venia per a fins medicinals i per refrescar les begudes de la burgesia. Aquest pou fou reconstruït pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona l'any 1990.

A continuació retornem al camí que seguíem. Davant nostre veiem les construccions de la Casa Vella de l'Obac.

Avancem fins a trobar una torre metàl·lica d'una de les línies elèctriques que travessen la Serra de l'Obac. Seguim cap a l'esquerra la línia aèria i pugem molt dret per un camí costerut i pedregós que en poca distància ha de salvar un gran desnivell. El camí fa petites giragonses fins a situar-nos dalt la carena dels Alts de la Pepa. Arribats a la carena, seguim, en direcció nord-est, el camí de l'Estepar. Comencem amb una pujada suau. Podem observar una vista del Castellsapera, el Turó de la Pola, la Roca Salvatge amb les seves fondalades verticals, la Canal de Mura, el Paller de Tot l'Any i, entre aquest i la Roca Salvatge, el torrent de la Font del Solitari. Sota nostre i al peu de les cingleres hi ha la font de la Portella; més al nord, el bonic Turó Roig. Darrere nostre, la Casanova de l'Obac i la Serra Llarga.



Continuem avançant, el camí careneja tot decantant-se lleugerament cap a llevant. Ens anem acostant al Turó de la Mamella, ja davant nostre, com també al Tossal de l'Àliga. El camí es pedregós i a estones costerut; travessa un roqueter i ens va enlairant gradualment fins a situar-nos sobre els turons esmentats, l'un darrere l'altre.



Finalment som dalt la carena, en un pla molt enlairat. Hi trobem una torre de guaita del Parc Natural.



El panorama que s'ens presenta és encisador. Tornem a tenir molt bona vista sobre les cingleres dels voltants. Podem contemplar de llevant a ponent: el Castellsapera, la Roca Salvatge, el Turó de la Pola, el Paller de Tot l'Any, el Castell de Bocs i la masia de la Boada. El camí careneja i, entre brucs i alzines, va pujant suaument.

Passat el Tossal de l'Àliga, hi ha una cruïlla de camins. Nosaltres seguirem el de la dreta, que tot planejant cap a llevant ens portarà a la Torrota de l'Obac.



Arribem a l'alçada de la Torrota de l'Obac.

LA TORROTA DE L'OBAC

Situada a uns 2 qm. de la Casa Vella de l'Obac, aquesta antiga torre, d'època medieval, es troba dalt d'un cingle a la part més alta de la Serra Llarga, just on s'ajunta amb la Serra del Pou. Situada a uns 800 metres d'altitud, se la coneix també com a Claper dels Moros o Torre dels Moros. És una construcció de planta rectangular, construïda en pedra, formant paredat en sec, d'aproximament de tres metres per quatre i els murs tenen un gruix de 80 cm. L'alçada actual és d'uns 6 metres, però era més alta en el moment que es va construir. Antigament constava de dues plantes.



L'edifici està construït amb un aparell de blocs de pedra sorrenca escapçats, no gaire grossos i units amb morter de calç i sorra; només les dovelles de la porta són de pedra tosca. A diferents nivells dels murs es reconeixen els forats que encaixaven la bastida i permetien als constructors anar consolidant l'aparell i anar aixecant les quatre parets. Tot i que les torres de planta quadrada estan datades al segle X, aquesta se situa al segle XII, prenent en consideració les característiques romàniques de la porta d'accés. Presenta l'accés original elevat a uns 3,5 metres de la base; es tracta d'una porta amb arc de mig punt adovellat de la qual es conserven quatre dovelles originals, mentre que la resta han estat restituïdes en l'última restauració total de la torre. La porta comunicava amb el pis superior, del qual es conserven els assentaments de l'entresolat.



Servía de torre de guaita entre Sant Llorenç del Munt, Rellinars, Vacarisses, Serra d'en Ros i la Vall del Guitard. Aquí ens hem trobat amb els participants de la sortida infantil del Centre Excursionista de Vacarisses.

Tots els llocs isolats acostumen a tenir la seva llegenda. Aquest no podia ser menys: la llegenda del tresor de la Torrota de l'Obac. Diu la llegenda que la Torrota estava comunicada per un llarg túnel amb la torre circular del cingle Gran, prop de Vacarisses. En temps de les guerres carlines, una nit de llamp i trons del mes de febrer, un militar carlí i el seu assistent venien de la Barata pel Camí Ral amb una mula carregada d’or. Sense que ningú els veies, van entrar al túnel i hi van amagar el tresor. L’endemà van ser enxampats i l’oficial, mort. L’ajudant va ser deportat a Ceuta on, al veure que mai no podria recuperar el tresor, va explicar-ho a un lladregot de Terrassa, amb qui compartia la cel·la, anomenat "Nas Ratat". Quan "Nas Ratat" va ser alliberat i va tornar a Terrassa va anar a cercar el tresor, però mai el va trobar.

Continuem i ara baixem per una petita canal seguint un corriol que surt a la nostra esquerra. Arribem a una cruïlla de pistes. Per la dreta es baixa a la Casanova de l'Obac, pel darrere en pujada, es pot anar al Pou de glaç de l'Estepar. Nosaltres seguim recte, en baixada per la carena Tornem a trobar les marques Matagalls-Montserrat. A la dreta anem deixant el Turó del Queixal, la Serra del Gall, la Serra de la Daina i la Serra del Pi Bonic. Arribem al Coll de la Riba. D'aquí fins als dipòsits el recorregut és el mateix que hem fet després d'esmorzar però a l'inversa.
En arribar al dipòsit dels bombers trobem un control d'avituallament líquid.

Reemprenem el camí cap a la dreta per un curt roqueter que ens acosta a la cinglera de les Foradades. La revoltem per un corriol que ens deixa davant mateix d'aquest fenomen geològic.

LES FORADADES DE LES PEDRITXES

Les Foradades són unes curioses coves o esquerdes, situades a 720 metres d'alçada i sota una de les darreres cingleres de conglomerats de Sant Llorenç del Munt. Consten d'unes quantes escletxes i formen un petit laberint senzill de resseguir. És una formació geològica molt interessant i de gran bellesa de roca vermella. Històricament ha estat utilitzada com a zona de iniciació a l'escalada i a l'espeleologia. Els forats, es comuniquen entre ells i donen nom a aquest indret tan especial. Sota l’espadat de roca hi ha una zona planera que forma una bauma. Les Foradades es troben rodejades de codines i brolles amb alzines.

Seguim per un corriol cap a la dreta que, després de planejar una estona s'enfila de valent a trobar la pista de la carena al Collet de les Foradades. Seguim la planera pista cap a la dreta. En arribar a l'alçada del Turó de les Pedritxes, deixem l'ampla pista i baixem ràpidament per un corriol a la dreta a través de la Serra de la Pólvora. Arribem a una pista travessera, al costat d'una torre elèctrica. Seguim la planera i ampla pista capo a l'esquerra, vorejant i flanquejant els forts pendents que baixen del Pla de l'Alzina del Vent.

LA FONT DEL TRONCÓ

Situada en el vessant oest de la serra del Troncó i per sota de les Foradades, és una font que raja habitualment. La font, que es troba a peu de pista forestal, pràcticament no disposa d’espai propi. La seva ubicació en una zona lliure de vegetació i erosionada no convida l’estada. La sobreeixida de la font dona lloc a una zona més humida en la que s’han plantat algunes figueres. El seu aspecte extern ha canviat moltes vegades, l'actual crec que és una restauració poc encertada.
Hem de destacar un roure de dimensions importants al costat de la font, que és molt excepcional en aquesta zona. L’arbre es troba en una vessant amb forta pendent de la muntanya. Fa uns 170 cm. de perímetre i uns 18 metres d’alçada, amb una capçada magnífica.

Continuem per la pista planejant a mig aire de la Serra del Troncó. Arribem a una cruïlla de pistes, seguim la de la dreta en lleugera baixada. En un revolt pronunciat, deixem la pista i baixem per la carena, en pendent molt pronunciada, per una antiga pista de desboscar. Arribem a una altra pista, molt a prop de la carretera de Terrassa a Rellinars, la seguim a l'esquerra. Arribem al torrent de la Font de l'Alba. Trencall de pistes i tercer avituallament comú a les dues marxes, curta i llarga.

Opcionalment es pot anar a veure la Font de l'Alba situada a uns cinquanta metres, torrent amunt.

LA FONT DE L'ALBA O DE L'ÀLBER

Reemprenem la caminada seguint la pista de la dreta que de seguida agafa una forta pujada. Trobem marques grogues i blanques de PR. Enllacem amb una pista travessera que seguim cap a la dreta. Al cap d'una estona la deixem per desviar-nos a la dreta seguint un corriol que baixa a la Font del Senyor Ramon, als voltants de Ca n'Amat de la Muntanya.

FONT DEL SENYOR RAMON

Font molt enclotada ubicada a la capçalera del torrent, sota alzines de mida mitjana. L'ambient és ombrívol i forestal, amb vistes llunyanes a la serra del davant. Les alzines amb abundants lianes, bruc boal i galzeran les trobem a la zona d'ombra i estepes i arboços a les clarianes. Al terra de la font hi apareixen algunes heures amb baix recobriment.

Seguim el camí de l'esquerra, per un corriol, que ens torna a la pista que seguíem. La seguim a la dreta. Arribem a una pista travessera que creuem, pe seguir per un camí que ens porta de nou a la mateixa pista. La seguim a l'esquerra. Arribem a una bifurcació de pistes. Seguim a la dreta direcció la font de la Misèria i Can Colomer. Anem pel Camí de Ca n'Amat de la Muntanya. Tot seguit, nova bifurcació. Ara anem a l'esquerra. Una altra bifurcació, seguim a l'esquerra. De nou un trencall que seguirem a la dreta. Som a les envistes del Parc d'Audiovisuals de Catalunya.

Arribem a la baga de Ca n'Amat, pista travessera enclotada. La seguim a l'esquerra, pel camí de Can Bogunyà. Anem trobant senyals del Parc Agroforestal de Terrassa. És un espai situat al Nord de la ciutat, just per sobre de la Ronda Vallès (via coneguda també com autovia orbital o IVº Cinturó), que inclou zones de conreu, zones forestals i diferents torrents. Els límits del Parc Agroforestal de Terrassa es troben, al sud, en la Ronda Vallés o autovia orbital, a ponent en la carretera de Rellinars, al est en el camí dels Monjos i al nord segueix, aproximadament, el límit de la futura ampliació del parc natural de Sant Llorenç i l'Obac, tot i que també s’inclouen tres zones que queden incloses en aquesta ampliació de parc natural: la zona agrícola-forestal de Ca n’Amat de la Muntanya, la zona del Llac Petit i l’antiga pedrera restaurada de Can Candi.
Travessem el torrent Mitger de Ca n'Amat i ens dirigim vers el Llac petit.

EL LLAC PETIT O PANTÀ DE CAN BOGUNYÀ

El pantà de Can Bogunyà, també conegut popularment com a Llac Petit, està situat al torrent de Can Bogunyà, al nord de la ciutat. Tot un conjunt de petits corriols que provenen del sud de la serra de les Pedritxes conformen aquest torrent, el qual, quan arriba a les proximitats de la font de la Bardissa, arreplega les aigües en un petit embassament dins la finca de Can Bogunyà. L’any 1907, el propietari dels terrenys va construir un pantà amb una capacitat total de prop de 10.000 m3 per proveir d’aigua les seves terres de conreu i cobrir les necessitats de la masia. Després de l’esfondrament del pantà de la Xoriguera l’any 1944, el Llac Petit és l’únic pantà que és utilitzat com a espai de lleure pels terrassencs. El pantà també és un dels llocs misteriosos i ple de llegendes des voltants de Terrassa.

La caminada segueix per un corriol que surt a la dreta de la pressa de l'embassament i que porta al torrent. Travessem el torrent de Can Bogunyà, pugem uns metres i seguim el camí, a la dreta. Anem a l'esquerra pel Camí del Parc d'Audiovisuals i Camí Vell de Can Carbonell. Anem seguint les tanques del Parc d'Audiovisuals fins arribar al final del recorregut.

XXXIª RONDA VALLESANA