CAMINADA DE FESTA MAJOR D'HOSTALETS DE BALENYÀ

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 10,47 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 333 metres, baixant: 320 metres.
Altitud mínima: 542 metres, màxima: 720 metres.

Sortim de la Plaça de Josep Espona, seguim el carrer del Sol, carrer de Barcelona i després creuem el pont sobre la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà seguint el carrer Major. Continuem a l'esquerra pel carrer de l'Estació tot passant pel davant de l'estació de tren Balenyà-Hostalets. En arribar a la carretera de Ribes girem a la dreta per després trencar a l'esquerra per anar a buscar el Camí de l'Ajuda als Hostalets de Balenyà. Després de passar sota el pont de l'Autovia de l'Ametlla, girem a la dreta i seguim la pista que porta a la Riera i al Molí de l'Omet. Comencem a veure, allunyat encara, el Santuari de l'Ajuda i el Roc Gros.



La pista s'inicia en lleugera pujada i després planeja. Arribem a la Riera.

LA RIERA

Construccions del terme que siguin destacables, després de les esglésies són els vells masos. Alguns tenen un aspecte sever i senyorial com la Riera. Actualment encara resta dedicat a l'agricultura i la ramaderia. Destaquem una bonica torre d'un molí d'aigua.

Passada la casa agafen un corriol a l'esquerra que ens permet fer una mica de drecera. Tornem a la pista inicial a l'alçada de les granges de la Riera i de l'antic Molí del Verdeguer, actualment cort de porcs. Arribem a una bifurcació i agafem breument la pista de la dreta. En arribar al trencall del Garet Nou, seguim un sender a la dreta. Es un tram força ombrívol i amb bona vegetació de ribera. Més endavant travessa l'Horta de la Tria i enllaça amb la pista del Molí de l'Omet.



Seguim la pista cap a l'esquerra i anem pujant suaument. Travessem el torrent de la Tria i arribem a El Puig, masia actualment reconvertida en casa de colònies.

La pista segueix remuntant direcció l'oest, i arriba al Pla de la Creu on tomba i pren la direcció sud. Passa sota el Serrat del Puig Patern, on es decanta cap a l'est tot seguint un corriol que ens porta al Serrat de les Bruixes. És un serrat amb miradors que ens permet gaudir de bones vistes sobre la plana dels Hostalets.

Durant tota aquesta excursió tindrem presents bones vistes dels cims més emblemàtics dels Hostalets: el Roc Gros de la Guàrdia, el Puig Castellar i el Puigsagordi. Curiosament entre aquests tres cims hi ha una relació ja que tots tres eren grans punts de vigilància en el passat com ens ho indiquen els seus mateixos noms: Roc Gros de la Guàrdia o Puigsagordi (puig de la guàrdia).

Després d'una pujada arribem a les Roquetes.

LES ROQUETES

EL PUIG CASTELLAR 1.017 m.a.

El terme dels Hostalets té el seu punt més alt al Puig Castellar (1.017 m.a.), cim ben característic perquè hi ha emplaçades grans antenes i repetidors de televisió visibles des de ben lluny. Aquest turó s’erigeix al nord de la urbanització Puigsagordi i és el més alt de tot el terme municipal de Balenyà. El Puig Castellar (1017 m.a.), està situat a uns 300 metres dels repetidors que distribueixen les ones de radio i televisió a bona part de la Plana i del Moianès. Es troba envoltat de bosc i de parets de roca calcària molt aptes per l’escalada. La zona forma part d’una finca particular i disposa d’unes 40 vies d’escalada de diferents graus de dificultat i d’una mitjana de 20 metres d’alçada. La importància del lloc, no és degut a l’escalada sinó al fet de que aquest lloc havia estat més de 2000 anys enrere un assentament iber. Els ausetans situaven els seus nuclis en punts estratègics per controlar el territori i el Puig Castellar és un molt bon punt.

Reemprenem la caminada travessant el torrent dels Boixos i arribant a la Serrat dels Morts.

Aquí seguim la pista de la dreta i amb una mica de pujada arribem al mas El Grau del Racó.

EL GRAU DEL RACÓ

Des d'aquest mas surt el sender que porta al Roc Gros. El Roc Gros de la Guàrdia és un turó de 890 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa; se'n poden veure encara restes i observar-ne la col·locació de les pedres. Així com el Puigsagordi és la muntanya emblemàtica de Centelles, el Roc Gros ho és d’Hostalets. Aquest turó s’eleva a més de un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de l’Ajuda. A prop de Nadal els hostaletencs hi van a portar un pessebre. Aquest acte s’engloba dins la Festa Major d’hivern i és organitzat anualment per el Centre Excurcionista de Balenyà. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017 m.a.) i el Puigsagordi (984 m.a.) els tres pics insígnies de la serra de Fontderola.

Reemprenem la caminada direcció sud i en la propera bifurcació girem a l'esquerra direcció al Mas Coní.

MAS CONÍ

Seguim la pista que ens porta de nou al Serrat dels Morts on enllacem amb el camí de pujada, que ara fem de baixada, fins les Roquetes. Aquí girarem cap a la dreta tot baixant. Passem per la Casa Nova de la Font, seu de serveis mediambientals. Més endavant arribem a una cruïlla de camins. El que marxa de front, cap a l'est, ens portaria directament al Santuari de l'Ajuda. Nosaltres seguirem el de la dreta, direcció sud.



Arribem a el Garet de Baix. Un altra dels masos més antics de la contrada.

EL GARET DE BAIX

Ara girem cap a l'esquerra i seguim la pista fins arribar a la carretera del Santuari. En arribar-hi girem a l'esquerra fins a trobar el conjunt del Santuari.

SANTUARI DE L'AJUDA

El Santuari de la Verge de l’Ajuda, situat a 1.5 qm. a l’est de Balenyà, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta bonica església hi podem trobar una barreja d’estils que s’han anat incorporant al llarg del temps. Hi podem veure mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc, modernisme en les pintures que decoren l’altar major... Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos.



Aquest santuari va ser en temps antics el nucli del municipi d'Hostalets. Els entesos creuen que l’església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifre el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l’Ajuda és el nom que se li dóna actualment, ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L’edifici es va consagrar l’any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l’antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d’una epidèmia de pesta.

LA CREU DE L'AJUDA

Destaquem dins l'àmbit del santuari la creu barroca del segle XVII situada a l'entrada frontal de l'antiga sagrera de Sant Fructuós de Balenyà. Aquesta creu de pedra és un dels punts més associats al santuari de l'Ajuda, ja que és justament al davant. És una creu de dues parts, injectada en plom i subjectada al màstil amb una ànima de ferro (ara d'alumini). Aquest tipus d'injeccions és similar al de les construccions romanes. La peça superior de la creu està coronada per un crist i una verge a banda i banda. La verge va poder ser restaurada completament però el Crist va haver de deixar-se sense cames.
En el món cristià, el símbol per excel·lència és la creu, sent una veneració al Crist crucificat. Les creus són exposades en els altars a partir del segle V. A partir del segle XI es va tenir molta cura en la confecció de creus, fetes de pedra, fusta i ferro, més o menys monumentals, que anaven unides al límit de les sagreres. Eren situades en cruïlles o a peu de camí i delimitaven la zona d'asil eclesiàstic. Es creu que aquesta creu va reemplaçar-ne una d'anterior i que va ser feta al mateix temps que els ornaments de la portalada de l'església. Es pot apreciar com la gent adaptava les noves creus als gustos artístics de cada època, si no era que calgués refer obres malmeses. Moltes de les creus renaixentistes es troben molt ben documentades a la part superior del fus. La creu va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons diu la inscripció del màstil. Sembla que la creu va passar el seu pitjor moment durant la Guerra Civil, quan va ser tirada a terra mitjançant la força d'animals de tir. Va caure a terra per la part del crist ja que té les cames trencades. Tot i així, també hi ha la llegenda que diu que unes nenes tot jugant a l'era les hi van trencar i Déu les va castigar amb el mateix mal.

EL VERDEGUER

Com ja hem indicat, el nucli inicial de poblament del terme de Balenyà es va crear al costat de l’església de Sant Fruitós, dels masos que el formaven només en resten el Verdeguer, Cal Teixidor i Ca l’Estevenell.
Una de les famílies tradicionals del terme és la dels fusters Verdeguer; la família Verdeguer, es va establir prop de l’església de Sant Fruitós, a principis del segle XVI.

En aquest punt els organitzadors ens esperen amb un esmorzar a base de coca, xocolata i llonganissa. Després d'esmorzar i veure tot el conjunt, reemprenem la tornada per la pista que surt per darrera el cementiri. Més endavant es retroba amb el tram inicial de la caminada. Així doncs tornarem pel Molí del Verdaguer i la Riera, fins arribar de nou al punt de sortida.

CAMINADA DE FESTA MAJOR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ 2010