CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE GRANERA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 9,77 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 266 metres, baixant: 258 metres.
Altitud mínima: 716 metres, màxima: 873 metres.

Anem a participar en una caminada que transcorre per pistes forestals sense gaire dificultat i per les quals anirem descobrint un seguit d'antigues masies del municipi de Granera. Durant la caminada gaudirem d'esplèndides vistes de Sant Llorenç del Munt i tota la vall de Sant Llorenç Savall, castigada pels incendis de l'estiu de 2003.

Sortirem del Casal de Granera des d'on tenim una bonica vista del Castell de Granera.

CASTELL DE GRANERA

Per la seva situació dominant sobre la carenada que marca el límit natural del altiplà del Moianès, el Castell de Granera es fa visible de molt lluny i durant la caminada el tindrem sempre present. Documentat ja l'any 971 com "castrum de Granaria", es troba a uns 820 metre d'altitud. Cada 6 de gener, diada de Reis, molta gent hi va perquè s'hi pot veure com el sol passa per dins la Roca Foradada de Montserrat.

La caminada segueix el carrer Vun i el carrer del Castell, fins arribar a la placeta de la Creu de la Santa Missió. Aquí hi trobarem l'ermita de Santa Cecília, el cementiri i la creu de terme.

CAPELLA DE SANTA CECÍLIA

Aixecada en el segle XI, al seu costat al 1892, es va erigir el cementiri parroquial. Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda. La Capella de Santa Cecília és documentada des del 1065. Es va erigir en un alou que pertanyia, des del 971, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, cosa que en deu justificar el nom. Aquesta capella es va ensorrar l’any 1924. Només va quedar en peu la capçalera amb l’absis i una part del mur de tramuntana. Estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que l’any 1975 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona i es retornà al culte el 1976.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, volta de canó, coberta a doble vessant i amb absis semicircular. L’exterior de l’absis presenta cinc bandes, amb arcuacions llombardes separades per sis lesenes, ràfec i sòcol. Cada banda té dues arcuacions, amb mènsula. La finestra absidal està centrada i és de doble esqueixada.
La portalada primitiva no s’ha conservat. Segurament devia trobar-se a la façana de migjorn.


Vers 1970-1974. Aspecte que oferia la capella, en ruïnes i abandonada des del 1940 quan es va ensorrar la teulada, fins que es restaurà totalment el 1975. J. Peñarroja. Fototeca.cat


Actualment l’entrada es fa per la façana de ponent, on hi ha una portalada amb arcada adovellada i un ull de bou emmarcats per una arcada, coronada per un campanar de cadireta. Tots aquests elements corresponen a la restauració de 1975.
A l’interior de l’absis es conserven les restes d’unes pintures murals que representen un pantocràtor dins d’una màndorla sostinguda per quatre àngels. Una característica a destacar és el predomini de l’ús de la línia. El seu estat de conservació és molt dolent donat que durant molts anys han estat exposades a les inclemències del temps.

En aquest punt girem a l'esquerra seguint la carretera de Castellterçol. Una mica més endavant, en el primer trencall a la dreta, agafem el camí de la Riera. L'anem seguint entre diverses cases i masos fins arribar al mas La Riera.

LA RIERA

La primera casa que ens trobem, la Riera està justament al costat d’una depressió del terreny, on l’aigua havia corregut fa molts i molts anys. Avui el torrent està eixut, i l’aspecte de la casa evidencia que encara viu de les feines del camp.

La caminada va seguint el curs del torrent de la Riera en suau ascensió. Arribem a una bifurcació de camins; el de la dreta segueix el torrent de l'Òssol, mentre que el de l'esquerra correspon al camí de Tantinyà que transcorre per sobre el torrent del Salamó. Nosaltres seguirem aquest últim en una pujada que ens permetrà salvar vuitanta metres de desnivell.









Recorrem un tram on les vistes del Castell de Granera són constants. El veiem mirant enrere cap al nord-oest.



Igualment, les vistes cap a l'oest ens mostren, en tota la seva plenitud, la serra de Sant Llorenç del Munt amb el Montcau, la Cova del Drac, la Morella, el Turó de les Nou Cabres, la regió de les Fogaroses...

Al capdamunt de la pujada i en un planell trobem el mas de Tantinyà.

TANTINYÀ

Continuem caminant seguint la pista primer cap a l'est i desprès clarament cap al nord. Creuem el torrent de Tantinyà i continuem fins l'encreuament de la Carena de Serraltes, on agafem la pista que es decanta vers el sud.



En la part obaga d'aquest boscos de pi roig, comencem a veure alguns bolets. A destacar les primeres cuagres (cualbra, cualgra, cuagra, criamba, cualba o puagra) i els primers pebrassos.

Ara estem caminant per la Carena de les Illes que s'allarga per sobre els 800 metres d'altitud. Arribem al Collet del Salamó (855 m.a.). Bones vistes sobre la vall de Salvatges. Una mica més endavant arribem al Salamó.

EL SALAMÓ

En un arbreda davant la casa, rebem un bon esmorzar i gaudim de les vistes dels entorns de Granera i el seu Castell.



En acabar ens apropem a veure dues fonts de l'entorn de Salamó.

LA FONT DE SALAMÓ

FONT NOVA DE SALAMÓ

També ens arribem a les properes antenes del repetidor de telecomunicacions (860 m.a.) que hi han en la punta de la Cinglera del Salamó. Des de elles podem copsar la imatge de desolació que hom contempla des de la cinglera fins a Sant Llorenç Savall, resultat del gran incendi forestal de l'agost del 2003.

Ara ens toca agafar la pista que descendeix cap a l'oest. Desprès de fer un parell de ziga-zagues s'ens obra el panorama sobre la vall cremada. Ens trobem en el Camp de Bonell.

Tenim una gran panoràmica sobre la Mola i el Montcau. A primer terme veient la pobra recuperació de la muntanya amb arbusts i matolls, enmig de les nombrosos pistes obertes per treure la fusta cremada. Quina tristesa més gran en recordar l'esplèndid bosc que hi havia en tota aquesta zona.



Anem apropant-nos a Granera. Ara passem per una zona on els camps de conreu són abundants i les masies apareixen a la nostra dreta. Veiem allunyades el Clapers i la Païssa, i més enllà l'Óssol.



L’Óssol, ha sofert una profunda rehabilitació, i malgrat l’aparença de l’edifici, diria que de fa temps, no hi ha cap activitat agrícola dins els límits de la propietat, a l'esquerra veiem el Coronell, situada just sota el serrat del mateix nom, sembla desenvolupar encara activitats relacionades amb el món natural.

La pista ens apropa al Serrat del Planot on enllaça amb la nova carretera forestal que porta de Granera, passant pel Coll de la Descàrrega, el Coll del Serrat del Tres Senyors i el Collet de la Caseta, a la carretera de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders. Seguim la carretera cap a la dreta i arribem de nou a la capella de Santa Cecília. Des d'aquí només ens cal refer el camí fins arribar de nou al Casal de Granera.

CAMINADA POPULAR DE GRANERA 2010