CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE CASTELLCIR

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 14,45 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 537 metres, baixant: 510 metres.
Altitud mínima: 674 metres, màxima: 888 metres.

Ens trobem a la Plaça de l'Era de Castellcir en un matí boirós que amenaça pluja. Castellcir ha estat tradicionalment un poble pagès, amb un seguit de masos dispersos. Aquesta caminada ens portarà fins la parròquia de Santa Coloma Sasserra i ens permetrà descobrir un entorn encantador en tot el seu conjunt. També ens permetrà recorrer la riera de Fontscalents i veure una de les masies més espectaculars de la zona, Esplugues, masia troglodítica construïda sota una balma.

Sortim seguint el carrer de Sant Andreu i després el passeig de Santa Coloma, fins a trobar la carretera de Castellterçol a Santa Coloma. En arribar a ella seguim la Ronda del Moianès (senyalitzada amb vermell i blanc) cap a la dreta i avancem sempre pel camí de vianants fins que acaba l'asfalt. A la nostra dreta veiem la masia de la Taiadella.

LA TAIADELLA

Configura aquest mas l'entrada principal o barri, la casa i una petita capella.

Seguim la ruta passant pel Pla de Can Moianès, cruïlla on arrenca la urbanització La Penyora. Seguim per aquesta pista de terra, senyalitzada amb marques del GR-177, i ignorem qualsevol trencall fins a arribar a la parròquia de Santa Coloma de Sasserra. Hi arribarem després d’una breu pujada i desprès d'anar veient la casa anexa del Giol.

EL GIOL

SANTA COLOMA SASSERRA

La parròquia de Santa Coloma la formaven una quinzena de cases de pagès. A mitjan segle XIX es va agregar a la parròquia de Castellcir. L'església, que data del segle XI, té unit el mas Giol, i el cementiri al altre costat. Al costat hi ha un bonic prat amb un roure monumental, una creu de pedra i una gran rectoria a l'extrem del prat.

L'església és romànica del segle XI però molt modificada, està situada a prop de la masia i del roure monumental del Giol, un dels símbols de Castellcir. L'ermita romànica té el campanar del segle XI i l'absis del segle XII i fou realçada el segle XVII.
Està situada en un paratge singular, al costat de la masia i del Roure monumental del Giol. Antigament se la coneixia com a Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles. La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l'església de Moià; poc després obtingué la independència. L'església fou ampliada i mutilada al s. XVII; guarda, però, l'absis central, el campanar i la nau romànica. Prop d'ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522).

ROURE DEL GIOL

Està en un pla darrera de l’ermita de Santa Coloma Sasserra. Actualment l’arbre està encerclat per una paret de pedra (a manera de protecció). Al mes de Juliol es fa un Aplec sardanístic davant d'aquest roure monumental. Davant mateix del roure hi ha una taula en la que de forma gràfica s’indiquen els llocs d’interès i la seva ubicació en el espai.



Els roures, des de l'antiguitat, tenen associades qualitats espirituals, alguns en poden dir màgiques; recordem els druides cèltics que recollien vesc dels roures i les històries de trobades sota un d’aquest arbres.
Del roure del Giol se’n expliquen històries meravelloses, i ha en concret un relat de l’Antoni Ibáñez Olivares, Sabadell 1955, notable escriptor i recollidor d’antigues narracions i llegendes, en el que situa a la seva ombra al mateix Sant Antoni de Pàdua, en ocasió del viatge que des d’Itàlia el porta fins a Portugal, per acreditar davant la justícia, la innocència del seu pare, incriminat en un delicte d’assassinat.

Deixem aquesta bonica esplanada i continuem seguint les marques del GR-177, la Ronda del Moianès. Un itinerari circular que uneix tots els municipis del Moianès per camins senyalitzats. Estem seguint un tros del tram comprés entre Castellcir i Collsuspina. A la nostra dreta i a sota veiem el mas Bonifet. Una vegada passat i en arribar al primer revolt dreta-esquerra, deixem la pista i agafem un corriol a la dreta que planeja i ens porta a unes mines de carbó.

MINES DE CARBÓ DE CASTELLCIR

Es tracta de tres boques d'entrada a unes antigues mines de carbó prop del Bonifet.

Seguim el corriol que s'enfila de seguida per anar a retrobar la pista de Collsuspina. Tant aviat la trobem, la creuarem per seguir una altre pista de baixada que recorre el bosc de la Feixadella. Més endavant la deixarem per agafar un corriol a l'esquerra que descendeix, uns vuitanta metres de desnivell, per acostar-nos a la font del Faig.



Aquest corriol passa per una zona molt obaga i humida que junt amb el plugim que cau avui, ens transporta a paisatges centreeuropeus.

FONT DEL FAIG

La font es troba situada pràcticament a tocar de la llera del torrent de l'Espina. El terra es una catifa de fulles marronoses i molsa humida. Pels seus voltants hi veiem exemplars de faig, roures i boixos. Es nota la influència de la propera Sauva Negra.

Recorrem un tram molt encisador, una passejada plena de tonalitats de verd i marró. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, són només uns quants de la gran diversitat d'arbres caducifolis que veurem en aquesta fondalada.

El corriol acaba enllaçant amb una pista que prove de la carena. Anem seguint paral·lels al torrent que ara a passat a dir-se riera de Santa Coloma.



Hem arribat a la bifurcació amb la caminada curta. L'espai s'ens obra. En aquesta esplanada ens oferiran l'esmorzar per recuperar-nos del poc esforç que portem fet. Després arrencarem seguint aquesta pista direcció migdia que correspon al camí de Santa Coloma Sasserra a les Berengueres. A la següent cruïlla veiem enlairada a la dreta la gran casa de les Berengueres.



La caminada segueix la pista que es va apropant cada cop més a la riera de Santa Coloma. Finalment la creuem a gual per un enllosat calcari. A la banda esquerra veiem els murs de la Bassa de les Berengueres.

BASSA DE LES BERENGUERES

La bassa de les Berengueres es troba a tocar el torrent de Santa Coloma. És un gran dipòsit de planta rectangular. Tot i que està en desús, i en el interior hi ha crescut una gran arbreda, conserva en molt bon estat els murs del nord-oest, fets amb carreu ben tallats. Està situada molt a prop de les poues de les Berengueres i de Sant Jeroni.

Ara la pista s'enlaira una mica per sobre la riera i passa entre el Sot de la Roca Lloba i la Baga de la Poua de Sant Jeroni. Ens desviem uns quants metres a la dreta per anar a veure la Poua Montserrat

POUA MONTSERRAT

En mig d'una espesa vegetació es troba aquest pou de gel, vestigi d'una època en que el gel d'aquestes fredes contrades era una industria més per als pagesos. La poua Montserrat, està bastida sobre el marge de la riera de Santa Coloma. Deixa veure una part del cos del dipòsit, que està reforçat per dos contraforts, un al costat oest i l'altre al nord. La cúpula presenta dues obertures, en sentit est-oest, fetes amb llindes i brancals de pedra, actualment tapades amb una reixa per evitar els perills.

Retornem a la pista que seguíem i en mig del camí ens trobem amb una petita musaranya.



La musaranya és un petit mamífer vertebrat que es troba a quasi tot el món. Es caracteritza pels seus menuts ulls i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. És similar a un ratolí, però està emparentada amb els talps. La musaranya comuna mesura entre 5 i 8 cm, als que cal afegir la seva cua que oscila entre els 3 i els 5 cm. El seu pes pot fer entre 4,7 i 12 grams. Són els mamífers més actius que hi ha. Cacen el seu aliment tant de dia com de nit. Moltes de les espècies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diàriament, arribant a morir si passen més de quatre hores sense menjar.

Després de retornar l'animaló al seu medi continuem la pista fins al Passant Ample que creua la riera. A continuació agafem un corriol, a l'esquerra, que recorre el Torrent de la Mare de Déu pel seu cantó dret.

GORGS DEL TORRENT DE LA MARE DE DÉU

Aquest tram és un dels més bonics de la caminada d'enguany. L'aigua, les pedres i la vegetació tot combinat en perfecte equilibri. A estones encaixonats entre el torrent i alguna que altra bauma, anem caminant gaudint de la riera amb els seus saltants sorollosos.



Anem avançant i arribem a una nova bauma, punt de destí de molta gent de Castellterçol i Castellcir en les seves passejades.

BAUMA DE FONTSCALENTS

Està formada per un conjunt de tres fontetes al peu d'una balma. Trobarem una imatge de la verge de Fàtima dins de la bauma. Ens expliquen, que en època d'exàmens molts estudiants dels voltants hi venen cercant ajuda miraculosa.

A partir d'aquest punt, la riera passa a dir-se de Fontscalents. El sender acaba en uns camps i després de travessar-los enllaça amb la pista d'Esplugues. Masia troglodítica edificada aprofitant una balma. Veiem la masia sota la balma i el pont. Un altre dels punts culminants d'aquesta caminada.

ESPLUGUES

Esplugues és una construcció molt especial i única al Moianès. La casa està construïda sota una bauma que li fa de teulada , que data de l'època troglodítica. L'edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del s. XI.
El cobert, restaurat, és el punt d'acollida dels visitants, amb la recepció, els serveis i una sala polivalent per exposicions, concerts i altres activitats relacionades amb l'Ecomuseu. Aquest correspon al radial R-6 de l'ecomuseu del Moianès, on s'expliquen les tècniques que s'utilitzaven per l'aprofitament dels recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals, els sistemes de conservació dels aliments... i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l'autosuficiència de la casa, les seves dependències...


Any 1907. Curiosa imatge del mas Esplugues amb els seus pallers sobre la bauma que aixopluga la casa. Josep Gallés i Malats. www.moianes.net



Any 1911. El pont romànic i la casa avui formen part del radial de l'Ecomuseu del Moianès a Castellcir. Josep Obradors. www.moianes.net



Any 1924. El mas construït sota la balma amb els pallers en primer terme tan comuns en aquella època. Luciano Roisin. www.moianes.net



Enfront de la casa, a continuació del cobert adjacent hi ha un pont romànic (segle XI), amb arc de mig punt d'obra de fàbrica de paredat que ens ajuda a travessar la riera de Fontscalents.

En travessar la riera veiem senyals del GR-177-3. Variant que creua Castellterçol i, pel carrer Moià, segueix cap al Vapor i la masia d'Esplugues, fins a Castellcir, on enllaça de nou amb el GR-177 principal.

Passem a les envistes del Molí Vell que queda a la nostra dreta. Continuem ascendint cap a la carena per un corriol més assolellat que ens porta fins la font de l'Om.

FONT DE L'OM

Continuem ascendint pel Serrat de la Vall per una pista forestal que desemboca a la carretera. La creuem i agafem el recent camí-passeig de vianants, que segueix el carrer Major fins arribar de nou al punt d'inici de la caminada. Ens esperen unes refrescants tallades de síndria i el tradicional obsequi.

CAMINADA POPULAR DE CASTELLCIR 2010