XXXª CAMINADA POPULAR DE MOIÀ

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 14,04 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 624 metres, baixant: 630 metres.
Altitud mínima: 580 metres, màxima: 830 metres.

Sortim de la Plaça de Sant Sebastià seguint el carrer de Francesc Viñas i després l'avinguda de la Vila. Tota aquesta avinguda coincideix amb el camí ramader que travessava el Moianès procedent del Vallès i el Baix Llobregat. Passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí era les terres compreses entre el Pla d'Anyells i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Santa Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera.
El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puigrodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany.

En aquesta avinguda podem veure el Gran Hotel. Edifici de quatre pisos i tota una illa de carrer. L'accés a l'edifici es fa per una gran porta amb un gran vidre dividit en dues parts. A la banda de dalt podem observar les restes del bisellat de l'escut de Moià amb la corona reial i unes banderoles a cada costat de l'escut en el que des de dintre de l'edifici es pot llegir "Gran Hotel". L'hotel de luxe de Moià és va inaugurar l'any 1948. Va funcionar bé durant un parell d'anys però poc després la cosa començà a anar malament fins que la situació acabà en la venda, a l'any 1956. Durant molts anys el seu soterrani va ser la famosa discoteca Modium, ara està destinat a botigues.

En arribar a la Plaça del Remei seguim pel carrer del mateix nom tot travessant la carretera de Manresa a Vic. Passem per davant de les Casetes del Vinyes i el pavelló Poliesportiu Municipal. Després arribem al cementiri i a la capella de la Mare de Déu del Remei.

Emplaçada davant del Cementiri Municipal data del segle XVI. Es una petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües amb voladís de fusta. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. Construïda a l'any 1578 a càrrec de la família Saiol (la propietària) al terme del Saiol Comtal al peu del camí públic. Estigué dedicada a la Mare de déu del Roser fins que es construí la capella del Roser a l'església Parroquial.



Deixem el cementiri i la capella i seguim la pista que continua per l'esquerra i passa pel Pla de Castellnou. En arribar als Horts de Castell trobem una bifurcació. Seguim cap a l'esquerra baixant cap a la riera de Castellnou. A la dreta veiem la paret de la Falzia, que ha servit d'escola d'escalada per a molts moianesos.

Acabem de baixar fins la riera i abans de passar-la a gual, ens acostem a la propera font de la Falzia.

FONT DE LA FALZIA

La riera de Castellnou i la font glaçada de la Falzia vers el 1920. Salvador Renom Gallés. www.moianes.net

Hem de destacar en tot aquest entorn, l'arbreda de riera de la Falzia. Situada entre el Serrat de Puig Sobirà i el Serrat de Riqueus a la riera de Castellnou de la Plana, es una arbreda frondosa de ribera i obaga que segueix la riera de Castellnou vers la Falsia.

Travessem la riera de Castellnou i ens enfilem per un bonic corriol molt frescal. Com ens trobem a la part obaga la vegetació es humida i abunden les molses, el boix i els avellaners. El bosc es de pi roig força típic del moianès. Travessem una pista que prové de la carretera de Castellterçol a Moià, i ens enfilem a l'esquerra fins un coll al Serrat de Riqueus. Aquí ens espera el primer avituallament.

Reemprenem la marxa seguint una pista cap a l'esquerra recorrent la part bixa del Serrat de Riqueus.



Continuem la caminada fins arribar al encreuament de la Vendrella on prenem la direcció oest. El camí es ara relativament planer i en una petita esplanada ens trobem la font d'en Serra.


Continuem la ruta i passada la font, en la propera bifurcació agafen el camí de l'esquerra i en la següent el de la dreta, sempre mantenint-nos sobre els 700-710 m.a. Més endavant la pista comença a baixar pel llom d'un serrat fins enllaçar amb una nova bifurcació. Agafem de nou el camí de més a la dreta, ens trobem a 650 m.a.

Al cap d'una estona deixem la pista i agafem un corriol força pendent, cap a la dreta, que ens porta pràcticament a tocar del torrent de la Fàbrega. Aquest torrent delimita el pas de les terres de Moià a les del terme de Castellterçol. Enllacem amb una pista que segueix paral·lela al torrent pel seu cantó dret. Posteriorment agafem un corriol que passa a prop de la Balma de la Croixa i enllaça de nou amb la pista anterior. Aquest tram de la caminada ens permet gaudir d'aquest torrent encaixonat entre parets de margues grisenques i llera força ampla.



Quant ens apropem al aiguabarreig amb el xaragall del Saiol, deixem la pista i creuem el torrent a gual. Una vegada passat el torrent ens enfilem de valent fins enllaçar amb el camí de Castellterçol a Marfà que seguim cap a l'esquerra. Ens anem enfilant, a la nostra esquerra queda el torrent del Gironès i enlairada la casa del mateix nom.



En acabar aquesta suau pujada arribem al Revolt Gran on ens trobem preparat l'esmorzar.



En acabar l'esmorzar agafem una pista que surt a la dreta i que s'enfila paral·lela a un torrent. Més endavant, el creua i es converteix en un corriol que planeja i enllaça amb la pista que ens acosta al mas del Gironès.

EL GIRONÈS

Passat el mas, arribem a una bifurcació, prenem el camí de la dreta en pujada. Passem pel costal de la font del Gironès.

FONT DEL GIRONÈS

La pista va seguint pujant per la Creueta del Gironès i, quant s'acosta a la Morrera del Lluçà, tomba a la dreta seguint un corriol en direcció sud. Desprès creua una pista i segueix per sota la Miranda fins arribar a la font Gimona.

FONT GIMONA O D'EN PRAT DE LA RIBA

Els avis sempre l'havien anomenat font Gimona però fa uns quants decennis que es va donar el nom de l'insigne patrici Enric Prat de la Riba a la font, ja que la finca de Pedrós era patrimoni de la família.

A la font ens espera un nou avituallament. El corriol s'enfila a buscar el camí de Mas Clamí i Pedrós que es pista forestal, en el que hi trobem marques de color taronja del sender de la Pinassa. El seguim cap a l'esquerra fins al Collet de Mas Clamí. Passem a tocar camps de conreu i se'ns obren vistes al Pirineu, Montseny, Collsuspina, Moià i Granera.

Ara ens trobem caminant per un continuo d'altiplans sobre els 815-820 m.a., que ens permet gaudir d'unes bones vistes del moianès amb Castellterçol a primer terme i al fons el Pla de la Calma i el Montseny. Recorrem el pla del Pi Gros i el Pla de les Forques.

En arribar a l'extrem del pla, ens desviem a l'esquerra seguint un corriol que descendeix ràpidament cap un collet, i posteriorment s'enfila fins el Pla de les Boixes. Després descendeix de nou cap al Collet de Sant Fruitós.

CREU I COLLET DE SANT FRUITÓS

Aquí trobem de nou un refrescant avituallament. Ara agafem la pista que descendeix a trobar la carretera de Granera. La seguim fins a tombar per el carrer de la Diputació i després pel carrer del Call Fondo fins arribar al Bosc de Can Sedó. Finalitzem la caminada amb un petit vermut mentre esperem l'arribada del autocar que ens traslladarà fins a Moià. Aquesta ha estat la sorpresa dels amics del GEMI per celebrar la 30ª caminada, en lloc de la ruta circular habitual enguany ens han preparat una ruta lineal Moià-Castellterçol.

XXXª CAMINADA POPULAR PEL MOIANÈS