Xª CAMINADA POPULAR DE VILADOMIU NOU

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 13,62 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 421 metres, baixant: 420 metres.
Altitud mínima: 434 metres, màxima: 581 metres.

Ens trobem a Viladomiu Nou. La història industrial de Catalunya passa obligatòriament per les colònies tèxtils de la riba del Llobregat. Foren petites viles construïdes al voltant de les fàbriques de filats del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, s’esténen al llarg del riu Llobregat un gran nombre de fàbriques i colònies tèxtils. És l’aposta dels empresaris de l’època per l’aigua com a font d’energia més barata que el carbó.
Aquestes colònies obreres van desenvolupar un model britànic, molt auster, que agrupava al voltant de la fàbrica, els habitatges, les botigues i l’església, creant autèntics pobles.
Al pas del Llobregat pel Baix Berguedà i el Bages s’hi troba una concentració de colònies única al món. Una de les colònies tèxtils del Llobregat és la de Viladomiu Nou, a Gironella. Vinculada primer a Viladomiu Vell es va fer independent a partir del 1897. La fàbrica produïa filats i teixits de cotó i va ser una de les pioneres en la innovació tecnològica. La Torre de l’Amo és l’edifici més representatiu de Viladomiu Nou. Era el símbol del poder absolut de la família Viladomiu sobre tota la colònia.
Actualment la casa és un museu i un centre d’interpretació de les colònies tèxtils. Un recull de fotografies mostra la vida que s’hi feia a principis del segle XX. Es pot veure des de la inauguració de la fàbrica fins els costums de l’època. Encara hi podem trobar alguns mobles i objectes de l’època de màxima esplendor de la casa, com els llits pertanyents als senyors o el magatzem que encara guarda restes de carbó.

Sortirem de la plaça de Viladomiu Nou i anirem a buscar la pista forestal que passant per sota l'autovia de l'Eix del Llobregat ens portarà fins a

VILADASES

L'etimologia d'aquest topònim sembla ser que vindria de Vila d'Ases

Continuem la caminada i veiem a la nostra dreta un extrem del Camping Gironella. Més tard travessarem les anomenades Roques de Sant Marc. Correspon a una serie d'afloraments rocosos de formes trencades i curioses.



En poca estona arribem a Cal Peu Curt i La Serra.

CAL PEU CURT

És una antiga casa de pagès actualment transformada en allotjament de turisme rural. Aquesta masia data del segle XVII i està situada a un quilòmetre de Can Barbats. Es troba en un bonic lloc i força relaxant. La casa està totalment reformada però mantenint la calidesa que dona la pedra i el mobiliari antic.

En arribar al revolt de Barbats trobarem el primer control.



A continuació seguirem uns 250 metres per la carretera vella de Casserres fins a trobar una pista a mà dreta. Aquest era el camí original de Gironella a Casserres de principis del segle XX, abans que es construís la carretera asfaltada que passa uns metres per sota nostre. Al cap d'una estona arribem a una bassa i a un gros i monumental roure. Ens trobem a tocar del mas Els Porxos de Canudas del Prat.

ROURE I BASSA DELS PORXOS

La caminada segueix i de nou arribem a la carretera de Casserres. L'hem de recórrer novament uns 250 metres fins el trencall de Can Daniel. Comença a sobresortir el campanar de Sant Pau de Casserres.

CAL DANIEL

A continuació seguirem l'antic camí ral fins a l'esplanada de l'església de Sant Pau de Casserres.

SANT PAU DE CASSERRES

L'església actual, romànica, va ser edificada en el segle XII. El seu patró és Sant Pau de Narbona, primer bisbe de Narbona al segle III. Consta d'una nau amb un absis semicircular en la seva capçalera, i dues capelles a cada costat que formen un transsepte. La nau té una volta de canó apuntada i l'absis una volta de quart d'esfera.













En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, decorada interna i externament per una arquivolta sostinguda per dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals.

La porta d'accés es troba en el tram més occidental del mur sud. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. El més exterior està protegit per un guardapols, està decorat amb sanefa escacada i es sustenta en dues columnes amb els capitells esculpits.



Aquests capitells no són els originals, tal i com fa suposar el seu excel·lent estat de conservació. Els originals estaven molt erosionats i va ser necessari substituir-los per uns de nous en que s'intentà reproduir els motius amb que podien estar decorats. Els capitells originals es van recol·locar sota un sarcòfag gòtic.



Té un campanar bastant ampli de cadireta amb dues obertures.



Unes pintures murals, amb temàtica del pecat original i del judici final, decoraven l'arcosoli del presbiteri i actualment es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El 1979, durant unes obres de restauració es van localitzar més pintures murals, en aquest cas en el mur sud. En elles es representen carreus rectangulars, pintats de vermell i blanc. Alguns d'ells també tenen pintats alguns motius com creus o flors. En la part superior apareix la figura d'un dimoni amb cap de toro que sosté una balança la qual estaria relacionada amb el tema de la psicòstasi.PSICÒSTASI:
A l'antic Egipte, judici mític de l'ànima ("pes de l'ànima") després de la mort. La cerimònia és descrita en el Llibre dels morts: el difunt, introduït per Anubis i Ma'at, deessa de la veritat, davant Osiris, nega els propis pecats; aleshores Thot li pesa el cor i l'admet o no al reialme d'Osiris. Hom en retroba l'analogia en altres religions. Tema iconogràfic comú a l'art funerari egipci, fou introduït a l'Occident a través de l'art copte. Qui sosté les balances sol ésser l'arcàngel Miquel. Al seu costat segurament apareixia la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que completava l'escena del pesatge d'ànimes. Per l'estil del conjunt es daten en la segona meitat del segle XIII.

Aquestes pintures datades a les acaballes del Romànic i l’inici del Gòtic són uns dels exemplars més interessants de la pintura medieval catalana. El conjunt fou tapat per una capa de guix quan la nova estètica del Barroc aconsellà una nova decoració i fou a les hores quan també es construí el mur de migdia que parcialment les destruí. Sortosament foren recuperades durant la guerra civil i traslladades al Museu Diocesà de Solsona on ingressaren al 1940.

El complex de Sant Pau de Casserres està format, a més, per un restaurant, la masoveria i la rectoria. El restaurant La Notta va assumir el projecte de convertir aquest espai en un atractiu turístic. Es van recuperar algunes dependències que estaven en desús, com la masoveria i la rectoria, i s’ha adequat l’entorn d’aquest espai on hi ha l’església romànica, una zona que va quedar molt afectada pels incendis dels 90. El projecte l’han impulsat els germans Marc i Josep Pujols, que regenten el restaurant La Notta, de Berga. L’objectiu és convertir el complex, format ara pel restaurant, la masoveria, la rectoria i l’església romànica, en un reclam per al turisme de la comarca i de fora.

També es pot visitar la masoveria i la rectoria, que s’han adequat i s’hi ha habilitat un espai per a exposicions, amb una mostra de mobles antics i peces artístiques. En aquest agradable espai podrem gaudir d'un bon esmorzar.



Després d'esmorzar marxem per un corriol que careneja el Serrat dels Moros i posteriorment salvant un barranc s'enfila cap al Serrat de Cal Daniel. Vistes de Sant Pau i de Cal Daniel.











Travessem la carretera nova en direcció a Can Roca.

CAN ROCA

La caminada va a buscar la riera de Clarà a l'alçada del Molí de Bernadàs. Posteriorment la travessem per el Pont dels Camps del Pentiner.



Anem seguint el recorregut de la riera de Clarà que queda a la nostra esquerra. Travessem boscos de pins on pasturen vaques i vedells.



La riera està plena de racons amb salts d'aigua i bonics gorgs. Ens acostem a l'aigua per veure el Gorg de l'Home Mort.



Sortim d'aquest bosc esclarissat i tornem a creuar la riera amb l'ajuda de l'antiga Palanca de Casserres per on passaven els habitants d'aquesta població per fer drecera quan baixaven a treballar a la fàbrica.

Continuem el nostre camí i de nou trobem un espectacle d'aigua i pedra: el Gorg dels Coloms.



En poca estona arribarem al tercer control en que ens obsequiaran amb uns bons talls de síndria. Després tornarem a creuar la riera, aquest cop per sobre de grosses pedres, i seguirem la pista que transcorre un xic enlairada de la riera.



A continuació deixem la pista per agafar un corriol que ens tornarà a acostar a la riera tot passant per

LA FONT DE LA UNIÓ

És un lloc força tapat i ombrívol. La font es troba sota una bauma, molt a prop de la riera. La vegetació que l'envolta es exuberant.




Seguim el camí de la Font del Llauner, totalment perduda i passarem sota els dos viaductes que creuen sobre la riera de Clarà. Després travessarem el pont del carrilet (antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX que transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat) i comencem a veure el campanar del Sagrat Cor de Viladomiu.



Finalment arribarem de nou a Viladomiu després de fer la pujada de la fàbrica.

10ª CAMINADA POPULAR DE VILADOMIU NOU

Aquesta vegada ens acompanyen a la tradicional fotografia, uns quants amics organitzadors i col·laboradors de la caminada.