

Distància recorreguda: 10,78 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 801 metres, baixant: 819 metres.
Altitud mínima: 635 metres, màxima: 1.092 metres.
Ens trobem al poble de Vilada. Sortim de la plaça de la Vila (730 m.) direcció Cal Ribera, carrer de Migdia i carrer de l'Envista.
És un sector molt accidentat per l’orografia que conformen la serra de Picancel i les Canals de Sant Miquel, que cauen amb bastant pendent sobre de la riba del Merdançol. Les vessants septentrionals, en canvi, són majoritàriament encrespades i de roca calcària, mentre que les situades més al sud solen ser conglomerats arrodonits de caràcter montserratí.

La serra de Picancel, per on farem aquesta caminada, forma un món apart. L'aigua ha excavat un relleu laberíntic, ple d'amagatalls, de canals ombrívoles on abunda una vegetació exuberant.

A continuació enfilem cap al Collet de la Serra (699 m.) on trobem la carretera. Aquí seguim un camí que passa per la part de baix de la C-26. Deixem la carretera i agafem un fressat camí de ferradura a la dreta. Creuem una pista i arribem al Pla de la Fusta, situat en un extrem de la Plana Llarga. Pel Pla de la Fusta hi passen dos camins ramaders: l'un ve d'Alpens i va a buscar el Llobregat, i un altre ve de Falgars i s'encamina al Coll del Teix. Al pla hi tenien un aturador on el bestiar i els homes podien descansar o dormir; sobretot i passaven ramats d'ovelles.
També en aquest Pla de la Fusta s'hi duien els troncs i el carbó que es van obtenir en una important i llarga campanya bosquetana feta fa uns noranta anys i que mobilitzà molts picadors, carboners i una quarantena d'animals de bast. Diuen que aquesta explotació comportà la tala de boscos espessíssims i intocats. Des del Pla de la Fusta es duia la mercaderia, damunt de carros, fins a l'estació de la Baells. Ara el pla és ocupat per pins rojalets i, a l'extrem oest, per una espessor de jonça.
Hi trobem el primer control amb melindros i xocolata.
Arribem al Pont del Climent (656 m.) un pont airós que salva el congost que el riu Merdançol ha excavat en aquest punt.
PONT DEL CLIMENT
Porta el nom del tractant de fusta que el va construir l'any 1930 Climent Simón Aguilar (tot i que el va pagar el senyor Anglarill, el propietari de les eres de Gardilans).
És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Merdançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. És assentat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat.
Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar.
Creuem el Merdançol (també conegut com a Ribera de Borredà), de curs força fondo i ribes fixades amb verns. Una vegada passat el pont agafem una pista que puja a l'esquerra i porta a Borredà. Tenim, enfonsada a l'esquerra, la Ribera de Borredà.
Planell de la Font del Saltant. Clariana que es destaca enmig del bosc. De l'extrem est d'aquest planell un sender baixa en 2 minuts al saltant i a la font que donen nom al paratge. Tots dos porten molt poca aigua.
Continuem i quan s'acaba la pista, seguim per un camí a la dreta que va seguint vora el rec de la Portelleta. És l'anomenat camí de la Portelleta. Passem diverses vegades d'una banda a l'altre del rec i, fins i tot, seguim pel mateix llit.
Hi ha força avellaners i boixos. Després pugem fort tot fent revolts per arribar al Pla de la Vela (875 m.)
PLA DE LA VELA


Arribem al Serrat dels Teixons (1.060 m.) La carena del Serrat dels Teixons es llarga i cantelluda, durant el nostre recorregut tindrem bones vistes del santuari de la Quar, del monestir de la Portella, de part de l'embassament de la Baells, de les característiques siluetes de les canals i cingleres de Picancel i, al nord, del Sobrepuny, del Pedró i el Pedraforca, els Rocs de Castell, el Puigmal. La vista és molt bona. També més proper, a l'obaga i cap a llevant, es distingeix a la perfecció el definit collet de Coma Argentosa.
Baixem per la carena cap a l'est i arribem al segon control (1.030 m.) Seguim per la carena i després ens enfilem fins al punt més alt del Serrat de Salga (1.085 m.) Bona panoràmica: cap al sud tenim tota la vall de la Portella en primer terme i més enllà el Baix Berguedà. Cap al nord contemplem els pobles de Vilada i Borredà a la vall, per sobre d'ells la serra del Catllaràs, i més enllà el Cadí, la Tossa, el Puigmal,...


El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar.
El Santuari de Santa Maria de la Quar és un conjunt arquitectònic situat al cim la la Mola de la Quar (1.069 m.) Està compost per una església, la casa del capella i els ermitans.
A continuació baixem lleugerament i de flanc per la solana, allunyant-nos de la carena. El camí passa pel costat de la Bassa de Salga.
Anem baixant cap a l'est per una pineda amb clapes de lli i jonça. Passem vora la Creu de Salga (1.008 m.) Coll molt marcat, on va a parar l'antic camí de bast de Borredà al monestir de la Portella. De front, un camí mena de pla a la font de Salga, molt pobra. Ara deixem la carena i seguim un camí de bast que es decanta cap al nord-est i baixa a una pista forestal, passant entre pins rojalets i una plançonada de blades.
LA FONT DEL LLOP
Després del esmorzar deixem la pista i agafem, a la nostra esquerra, un corriol que s'enfila, travessa una carena de roca i continua planejant cap al nord-oest on podrem gaudir d'unes bones vistes entremig dels arbres cap a Borredà.
Arribem al Collet de Coma Argentosa (940 m.). A continuació baixem cap a l'oest i girem cap al nord seguint per la vora del rec de Can Volat.
Arribem a un encreuament de camins on trobem el quart control (700 m.) Seguim cap a l'oest, primer pujant una mica per després tornar a baixar seguint per la baga. El Merdançol ens queda a la nostra dreta. Trobem un indicador a la Font de la Pega (4 minuts) que brolla del peu d'una penya sota uns bonics verns. És una de les més anomenades de la regió.
Travessem un planell ple d'arbres i tornem a pujar (730 m.), després baixem per la carena travessant el rec de la Portelleta per arribar de nou a la pista per on havíem iniciat el recorregut al sortir de Vilada. Des d'aquí el camí es idèntic al de l'anada.

Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada