Iª MARXA POPULAR DE SANT PERE DE VILAMAJOR

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 15,64 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 941 metres, baixant: 925 metres.
Altitud mínima: 212 metres, màxima: 530 metres.

Sortirem de la plaça de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per fer un recorregut per la part baixa del Montseny. La caminada ens portarà a través de paisatges humanitzats on veurem un seguit de masos amb els seus conreus. També trobarem alzinars i boscos de pins i roures. Les masies que veurem corresponen a la revifalla econòmica del segle XVI una vegada acabades les guerres i les epidèmies. La majoria d'elles conserven les activitats agrícoles i ramaderes, però també en trobarem d'altres reconvertides en segona residència.

La caminada ens porta a passar per davant l'Ajuntament, el carrer Nou, carrer Ginebró, carrer Can Parera del Pla, carrer i plaça del Montseny, carrer Lladoners, travessarem la riera de Llimá o de Sant Pere per l'avinguda de Sant Nonet i arribarem a la plaça de l'Església.

LA TORRE ROJA

Sant Pere de Vilamajor havia estat un domini comtal i reial, centrat en un antic palau que ocupava el lloc de l'actual església de Sant Pere.
L'església de Sant Pere, amb el campanar de la Torre Roja, és l'edifici històric més interessant del poble. La Torre o campanar es troba al nucli de La Força. És una imponent torre de 25 metres d´alçada i una planta quadrada de 6 X 6 metres. La principal característica, que li confereix una personalitat pròpia, és la seva coloració rogenca obtinguda pel material amb la qual es troba formada. Es tracta de carreus quadrangulars (es diu que provenen del Pla de la Calma), els quals es troben situats preferentment a les cantoneres, de color vermell formats per material sorrenc d’extremada duresa i amb la particularitat que, des de temps antics, es sol emprar com a esmolador d’eines. És aquest aspecte tant peculiar que li ha valgut el nom de "Torre Roja".
Actualment és el campanar de l´església de Sant Pere, però la torre és exempta, està separada de l´església. El motiu és que fou construïda per ser la torre d'homenatge o torre mestra del castell de Vilamajor. Es tracta d'una torre romànica (segles XI i XII), amb murs de 1,6 metres de gruix. El segon pis té finestres a les quatre parets, finestres dobles amb arcs geminats. Les columnes i capitells de les finestres estan recuperats d´una edificació preromànica anterior.

Continuem pel carrer Ripoll en una lleugera pujada. A l'alçada de Can Bessa i la Torre Cervelló descobrim una bonica panoràmica del poble i de l'església de Sant Pere amb la Torre Roja.



Tombem a l'esquerra i baixem fins a la cruïlla dels Quatre Camins. Girem a la dreta i seguim el camí de Can Perera. Al cap d'una estona abandonem el camí i prenem un sender a l'esquerra que revolta el serrat i es decanta cap a la vall de la riera de Can Foior. Ens trobem en el veïnat de Brugueres. Veiem Can Perera del Pla, Can Bruguera i Can Gall. Desemboquem a una pista que remuntem direcció nord tenint els camps i el serrat de Can Panxa a la dreta. Trobem pins, alzines i algun xalet aïllat. Nosaltres seguim sempre la pista principal. En arribar a la zona del Bosc Gran i havent deixat el camí de can Panxa a la dreta, la pista fa una ziga-zaga i passa per davant de la masia de Can Panxa.
Seguim aquesta pista que puja suaument direcció nord.

Assolim la part alta d'aquesta petita carena, ens trobem al Pla de Can Panxa. A ponent, es dominen tots els contraforts de la Calma, des de Roca Centella fins al turó del Samon i Sant Elies.

Ara baixem per la dreta seguint un corriol cap el sot de Ferreres, que és un afluent de la riera de Canyes. Ens trobem en una clotada selvàtica. En arribar al sot el camí esdevé estret i pedregós, tomba a l'esquerra i arriba a l'alçada de Can Gras d'Amunt, 355 m.

CAN GRAS D'AMUNT

Bellament situada enmig de camps de cereals. Aquest paisatge rural ens transporta als quadres costumistes de Millet.
Entrem en el veïnat de Canyes que és el més gran de tots els de Sant Pere de Vilamajor. Es troba dins del Parc Natural del Montseny i té una població dispersa en diverses masies aïllades: Can Perera de Canyes, Can Mongo, Can Gras d'Amunt, Can Gras d'Avall, Can Vidal del Puig, Can Pujades, Can Panxa, Can Patirem, el Cortès, Les Planes del Cortès, el Corral d'en Perera, Can Surell, Can Planell, Can Nadal...



Durant la caminada anem trobant senyals del PR-C-139. És un sender de petit recorregut de Catalunya denominat Sender del Pi Novell ja que passa per aquest turó. Connecta la comarca del Vallès amb el massís del Montseny. Parteix de Sant Antoni de Vilamajor, des del sender de gran recorregut GR-97, travessa tot el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, entrant al Parc Natural del Montseny i connectant amb el GR-5 al Pla de la Calma.
El nostre camí s'endinsa en el bosc, sense allunyar-se ni dels camps ni del fons de la vall. Després voregem una extensa plana conreada i arribem a Can Cortina i Can Sanz Pascual. Just passada aquesta masia ens fixem en una alzina surera enorme que creix a la nostra esquerra.

SURO DE CAN PASCUAL

Tot seguit trobem la gran casa pairal de Can Perera de Canyes. A l'esquerra surt la pista que puja a Palestrins.
La riera de Canyes o de Vilamajor, al llarg dels darrers milers d’anys, ha anat dipositant sediments transportats des de dalt de les muntanyes, creant una zona al·luvial molt rica en nutrients que, juntament amb la disponibilitat d’aigua, ha fet de la plana un lloc molt fèrtil. El veïnat de Canyes s'estén enmig d'aquesta vall fèrtil i àmplia.

CAN PERERA DE CANYES

Uns metres més endavant trobem l’accés a la masia de Can Mongol però nosaltres girem a la dreta entre els camps, fins creuar la riera de Canyes o de Sant Pere, cabalosa i engorjada, que creuem a gual.



A continuació el camí s'enfila suaument en un entorn selvàtic, passem pel mig d'un tall obert a la muntanya. Pugem corriol amunt fent ziga-zagues fins a una plaça de terra anomenada Terra Blanca (451m) cruïlla de pistes. Per la dreta surt la pista que segueix per dalt la Serra Païrana. De front arrenca la que ressegueix la Serra de la Dona Morta i cap al nord la que comunica amb la urbanització dels Refugis del Montseny.
En aquest encreuament trobem el primer avituallament i també el punt de separació entre la caminada llarga i la curta.



Nosaltres seguirem la pista direcció nord enfilant-se pel camí de Sant Pere i penetrant en la urbanització dels Refugis del Montseny. Planegem i arribem a una cruïlla. A l'esquerra s'enfila la pista al Turó de Sant Elies a través de Can Planell. De front arrenca el camí de Vallmanya. Nosaltres trenquem per la pista de la dreta seguint el camí de Can Pere les Dobles. Bones vistes sobre la urbanització i el Turó de Sant Elies.

La pista asfaltada baixa de forma pronunciada. Després d'una doble corba esquerra-dreta, agafem a la dreta el camí de'n Rovira, més endavant el deixem per agafar un corriol a ma dreta que descendeix resseguint la Serra de can Vilorda.



Abans d'arribar a la masia, el sender pren direcció nord-oest i baixa fins el Torrent del Bosc on ens espera el segon avituallament.



Després d'haver-nos refrescat amb uns bons talls de síndria, seguirem la pista de Can Parròquia fins a trobar la Torre Guilera. Més endavant passem per Can Corraler.

TORRE GUILERA

CAN CORRALER

La pista segueix el curs del minvat torrent de Traveria. En arribar a una cruïlla, molt a prop del mas de Can Traveria, deixem la pista i ens enfilem per la dreta seguint un corriol que ens porta fins a Can Peualt i els seus camps. Bones panoràmiques sobre el Montseny i el Pla de la Calma amb els seus cims.

Travessem el Pla de Dona Morta i arribem a la part més oriental del veïnat de Vallserena. Seguim la pista de la Serra llarga direcció nord. Quant s'arriba a un petit collet tombem a l'esquerra per un corriol que ens porta fin el Forn d'en Ribes.



A pocs metres del mas, a tocar de la riera de Vallserena, trobem el tercer avituallament. Ens trobem en la vall del Sot de l'Om.



De nou bones vistes sobre els turons per excel·lència de Sant Pere de Vilamajor: el Turó de Sant Elies i el del Samon.

Seguim la vall direcció sud, passem davant de Cal Marquesó i arribem a el Vilar.

EL VILAR

El corriol s'enfila i va a buscar la Serra d'en Sunyer. Seguim aquesta carena ondulada, tot pujant de forma tranquila entre pins i alzines. La calor apreta de valent.



Deixem la pista i agafem a l'esquerra un corriol que penetra en el bosc. De seguida sortim a la zona de les Tres Termes. Quart avituallament. A continuació seguim aquesta pista que puja de la urbanització de la Derrocada. La seguim uns metres de baixada i molt aviat agafem un sender a la dreta que baixa suau i agradablement entre pins i alzines. Deixaremm aquest serrat per agafar a la dreta, en una baixada sobtada, el vell camí del veïnat del sot de l'Om, fressat i pedregós. En una giragonsa ràpidament arribem al fons del Sot de Can Vidal. Arribem a una esplanada amb una porta de ferro i una escultura metàl·lica, que dóna accés a una finca privada.



Aquí arrenca una pista encaixada enmig d'una plataneda.

La pista ara remunta, passa pel costat de la masia de Can llobera i conecta amb una urbanització.

CAN LLOBERA

Seguim pel carrer de Can Llobera, avinguda de Sant Elies, carrer Ginebró, carrer Nou i arribada al punt de sortida on espera un bon entrepà i beguda ben fresca.

1ª MARXA POPULAR DE SANT PERE DE VILAMAJOR