Los Folloneros: 10ª CAMINADA POPULAR JOAN VILA (MANRESA)

10ª CAMINADA POPULAR JOAN VILA (MANRESA)

Trieu el mapa

Distància recorreguda: 16,29 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 629 metres, baixant: 748 metres.
Altitud mínima: 199 metres, màxima: 390 metres.

Aquest any el recorregut s'inicia a l'església de Sant Salvador de Guardiola. Passem pels carrers de l'Església, de Dalt, de la Creu i de la Llum per posteriorment travessar la carretera i la riera de Guardiola.

Continuem i veiem a la nostra dreta la casa Pladesanç i desprès passem per sota l'Eix Transversal. Comencem a caminar per terreny més rural i boscós. Deixem a la nostra esquerra la

BARRACA DE VINYA DEL PLADESANÇ

En poca estona arribem al nucli antic de Salelles, on ens donaran un bon esmorzar a l'era de Cal Tatjé.

SANT SADURNÍ DE SALELLES

Sant Sadurní de Salelles és una petita parròquia rural, que es troba en un terreny planer d’una alçada mitja de 290 metres, amb petits turons que passen poc dels 350 metres d’alçada. L'església és un edifici romànic del segle XI formada per una sola nau, que ha sofert moltes modificacions. Al costat de la porta hi ha un sarcòfag gòtic de l’antiga família Torra; era l’ossari de la família d’aquest mas.

Estem passant pels plans de Suanya i les masies amb els seus camps de conreu es fan cada vegada més presents. La vinya comença a aparèixer també en petites extensions. Salelles s'ha especialitzat en el cultiu de la vinya. Compte amb un celler cooperatiu, un dels més importants del Bages, fundat el 1926 i que agrupa a més de tres-centes famílies entre Salelles i pobles veïns.
La caminada continua i travessa la carretera de Manresa a Igualada i ens porta a la finca de

L'OLLER DEL MAS

Aquest nou celler bagenc va néixer l'any 2005 i està ubicat entre els termes municipals de Manresa, San Salvador de Guardiola i Castellgalí. Fa més de quinze anys que la família Margenat va decidir tornar a plantar vinya a la seva propietat, que ja havia tingut activitat vitivinícola abans de la fil·loxera i per aquest motiu va fer la rehabilitació total del mas. El Castell medieval Oller del Mas és originari del segle X i presideix la finca de més de 400 hectàrees de cultius i boscos.

Arribem a l'alçada de la Masia Nova on prenem un corriol que ens acostarà per primera vegada a la riera de Rajadell. Ens trobem sobre el cingle i la riera als nostres peus i a l'esquerra. El sender ens hi va acostant cada vegada més. Creuem el torrent de l'Oller i a la nostra esquerra la riera s’obre pas encaixada en una vall estreta. Al fons s'intueix el camí que seguirem dintre d'una estona: apareixen els gorgs dels Esparvers i de les Escaletes.

Arribem a un punt amb una magnífica panoràmica del tram final de la riera de Rajadell. Ens trobem dalt del cingle dels Esparvers. Al peu d’aquest cingle veiem el gorg del mateix nom. En front nostre s'aixeca la carena de la serra de Montlleó.

Riera de Rajadell des de el Cingle dels Esparvers

Molt a prop de la cinglera ens trobem amb les restes d'una bonica tina, testimoni dels antics conreus que dominaven tots aquests terrenys.

Reprenem la caminada ara amb el paisatge que canvia radicalment, deixem conreus i erms per entrar a les obagues de Montlleó. Un paratge obac i frondós, amb altes pinasses, sota les quals creixen aurons negres, boixos, marfulls i herbes fetgeres. Tots aquest boscos són d’una gran bellesa a la tardor, quan les fulles dels aurons canvien el verd intens per colors llampants que van del groc al granat, passant pel taronja i el vermell.

Anem deixant la serra de Montlleó i el cingle dels Esparvers, el corriol segueix per l’obaga de l’Anneta. És en aquesta obaga fresca i humida, amb gran diversitat de plantes llenyoses, on es troba un pou de glaç.

POU DE GLAÇ DE MONTLLEÓ

El pou de glaç de l’obaga de l’Agneta va ser construït a final del segle XVI coincidint amb la Petita Edat de Gel.
Els pous de glaç s’acostumaven a construir en els indrets de microclima més fred: vessants de muntanya orientats al nord (obagues) i amb fort pendent. Són construccions subterrànies, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar el gel produït a les geleres properes per tal de proveir la població per al consum de tot l’any. Les geleres eren unes basses on a l’hivern s’estancava l’aigua provinent de la riera per tal que es glacés. El glaç format es serrava després en blocs de pes preestablert que es guardaven a la foscor frescal del pou, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tancat i tapat amb branques. Quan hi havia comandes, el pou s’obria de nit i se’n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s’enduien ben embolcallada.
L’existència de pous de glaç a tan baixa altitud lliga amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII (la petita era glacial) un clima sensiblement més fred que el de segles anteriors i posteriors.

Un cop deixem enrere el pou de glaç, el camí continua riera de Rajadell amunt per un bonic congost ple de gorgs i saltants d'aigua. Les alberedes amb freixes de fulla petita, que ressegueixen la riera, els claps caducifolis de roures i aurons, que vesteixen les obagues, i les pinedes que s'intueixen tot i trobar-nos a pocs quilòmetres de Manresa, ens porten la sensació de ser a centenars de quilòmetres de la civilització.

EL GORG DELS ESPARVERS

Remuntem la riera i trobem el gorg de les Escaletes. Poc desprès de passar-lo, deixem la riera i comencem a enfilar-nos per la dreta cap a la zona dels Polvorers. Tornem a recuperar el paisatge d'oliveres i ametllers i parets de pedra seca.

Arribats a l'altiplà, el recorrem passant per les Pedreres fins arribar a la

TORRE DE SANTA CATERINA

La torre de Santa Caterina és una construcció militar cilíndrica bastida l’any 1836 arran de les guerres Carlistes. Des del mirador de l’altiplà on es troba, es té una vista aèria de la vall del Cardener, amb la ciutat de Manresa i els seus principals monuments (la Seu, la Cova i el pont Vell) i la fàbrica de les Obagues (La Favorita), que és una obra modernista de grans dimensions.

Comencem a baixar per un dels camins tradicionals de Santa Caterina, el que puja des de el barri de la Guia, a la vora de les vies del tren. Aquest camí baixa pel costat de la muntanya tot superant el gran desnivell que hi ha fins arribar al nivell del Cardener. Un camí que, en gairebé tot el seu recorregut, està tancat en els seus marges per parets de pedra seca que delimiten i antigament tancaven els camps d'oliveres que encara es troben al seu voltant.

Arribats al nivell del riu, el travessem passant pel Pont Vell

Travessat el riu, ens enfilarem per un sender que ens portarà per la zona de la Font del Llop fins a l'alçada del Monestir de Santa Clara. Aquí obtindrem una bonica panoràmica sobre els llocs del últim tram de la caminada.