CAMINADA POPULAR RUTA DE LES FONTS MONTMELÓ

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 16,85 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.025 metres, baixant: 985 metres.
Altitud mínima: 78 metres, màxima: 473 metres.

Comencem la caminada a la Plaça Cucurny per anar a buscar el pont sobre el Congost i passant per l' urbanització de Can Bosquerons, agafar a l'alçada de les runes del mas del mateix nom un corriol que en forta pujada ens portarà al peu de

LA TORRE DEL TELÈGRAF

Fortificació de mitjans segle XIX que formava part de la xarxa de telegrafia òptica Barcelona-Vic. La torre de Bosquerons era la número 47 de totes les estacions telegràfiques actives a Catalunya el 1849. Situada en un turó de 222 metres d'alçada a sobre mateix de Can Bosquerons, va ser construïda cap a 1848 com a equipament de comunicació militar i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica.
De base quadrada, de 6 metres d'alçada, de 5,5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, era una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada, situada a uns 9 quilòmetres, i també amb la torre de Granollers, també a una distància similar. Des de la torre del Telègraf es domina gran part del Vallés.

Anem baixant del turó per enfilar-nos al següent, aquesta serà la constant d'aquesta matinal. Pujar i baixar pels turons de la Serralada Litoral amb molt bones vistes sobre el Vallés, des de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Farell, el Puig de la Creu, Gallifa, Cingles de Bertí, Puiggraciós, Pla de la Calma, el Montseny,... res no s'ens amaga en un dia tant clar.

Desprès de recorre la carena i a tocar del Bosc de Can Coll, ens desviem a la dreta per anar planejant i posteriorment baixar cap a Santa Maria de Martorelles. Agafem el camí de Can Girona entremig de boniques i acolorides vinyes.

Ara el camí es planer i desprès d'una lleugera pujada passem per Can Girona.
Des de Can Girona seguim pel camí de Can Barbeta caminant amunt. Pel camí podem observar la flora característica de la vessant assolellada. A mà dreta, trobem una bassa que dóna aigua pel regadiu a Can Girona i al Castell de Sant Foix. A peu del camí, a mà dreta, podem observar, a l'altra vessant de la vall, el bosc d'obaga. Passem per una zona de verns. Continuem pel camí. A mà esquerra deixarem un camí que neix, pujant i que correspon a la caminada curta.
Seguint pel camí, a mà dreta ens queden els pollancres i els roures. Aviat arribarem a la Font de la Mercè on esmorzarem.La Font de la Mercè queda situada al mig d'un clar, a la nostra esquerra, sobre una paret de pedra. En aquest pla, fa uns anys, hi havia un Om; una malaltia va matar els arbres d'aquesta espècie a tot Europa. Ara encara hi trobem plàtans i alzines. Desprès d'agafar forces continuem pel camí principal que comença a enfilar-se. Nosaltres anirem seguint sempre els camins que pujen. A la nostra esquerra, lluny, bones vistes del Castell de Sant Miquel.

Acabada la pujada arribem al

COLL DEL TURÓ DE CASTELLRUF

Castellruf és un turó de 459 m. del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, en el Vallès Oriental. En ell es troben les restes d'un dolmen, un vilatge ibèric i un castell del segle XI.
El castell està documentat ja a l'any 1060. Es troba al costat d'un poblat ibèric, des d'on defensaba les valls que uneixen el Vallès i el Maresme. Actualment aquest castell està totalment en ruïnes i completament cobert de vegetació. Antigament tenia una plataforma elevada en la qual s'encenien fogueres de nit i fumarades espesses de dia: quan encenien la fumarada de dia volia dir que hi havia moros a la costa.
En Joan Amades recull una llegenda que diu que la nit de Tots Sants tenen cita a Castellruf tots els antics possessors, dames i cavallers, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals.

Deixem enrere el turó on història i llegenda es fonen per evocar-nos el ric patrimoni cultural d’aquest meravellós entorn natural. A pocs metres de la cruïlla que hem trobat abans, en direcció al turó de Galzeran, surt un corriol a la dreta marcat amb un pal que, després d'un metres, ens porta fins el cim d'un turonet on trobem el

DOLMEN DE CASTELLRUF

Aquest monument megalític, és força petit, amb una planta rectangular de 1,60 m de llarg per 1,50 m d'ample i 0,60 m d'alt.. Les cares són dues grans lloses i una gran paret de pedra. El sostre és format per unes altres dues lloses de forma triangular, una de les quals es troba desplaçada del seu lloc original. Vora el dolmen hi havia també un menhir amb un símbol gravat, que va ser transportat a Santa Maria de Martorelles on serveix per decorar, al costat d’un taronger, la plaça del poble.

La caminada continua tot carenejant i ens permet contemplar de prop el pi d’en Casals mentre ens dirigim cap el turó d’en Galzeran, també dit turó d’en Mates. El cim destaca per tenir una esvelta torre de guaita contra els incendis. L’any 1794 aquest turó fou utilitzat com a punt de referència per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, imprescindible per definir la longitud del metre. Deixarem la pista per agafar, a la nostra esquerra, un corriol que baixa a trobar la

FONT D'EN GURRI

Tot i no assolir grans alçades, la serralada de Marina amaga un munt d’històries on els seus turons més emblemàtics en són els protagonistes. Aquests cims formats per granit erosionat estan entapissats per boscos típicament mediterranis. Trobem zones ombrívoles i humides on l’alzinar i la roureda pinten de colors vius els paisatges de tardor i amaguen fonts d’aigües pures i tremoloses. Tot això ho veiem a la fotografia següent on es veu clarament el lloc de la font de la Mercè on ens hem aturat.Ara la caminada entra en els vessants més assolellats, on l’alzinar es combina amb la pineda, i apareixen els conreus abandonats. Arribem a les runes de

CAN BARBETA

Davant nostre, al fons, s'aixeca el Turó del Castell de Sant Miquel. A cavall entre els municipis de Montornès i Vallromanes s’alça, encimbellat sobre el turó, el castell de Sant Miquel. Així és com l’anomenen a Montornès, mentre que a Vallromanes és conegut amb el nom de castell de Montornès.
El 25 de maig del 1448, un terratrèmol amb l’epicentre situat entre Granollers i Llinars, de magnitud calculada en 5,6, va enderrocar l’edifici, que mai no ha estat reconstruït. Era una fortalesa de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge. El nom del castell es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel.

Nosaltres a prop del Coll de Can Corbera, punt de sortida per arribar-se al Castell de Sant Miquel, ens desviarem a l'esquerra tot baixant i travessant la zona de les vinyes de Can Barbeta. Un sender a la dreta ens permetrà no perdre gaire alçada tot rodejant el Turó del Castell de Sant Miquel. El camí és farcit de restes de parets de pedra seca, testimoni de la importància que tenia el conreu de la vinya.
La caminada continua i a través del Coll Mercader arribarem al coll d'inici del Bosc de Can Coll, on retrobarem el camí de l'anada. Ara tant sols ens quedarà repetir de nou els tobogans dels turons per poder retornar al punt de sortida i donar per acabada l'excursió.

RUTA DE LES FONTS 2009