CAMINADA POPULAR DE MOIÀ

Distància recorreguda: 15,59 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 810 metres, baixant: 943 metres.
Altitud mínima: 628 metres, màxima: 876 metres.

Comencem la caminada amb una boira baixa que tapa els turons propers (la nit passada a plogut de valent) i amb els camins una mica enfangats, però aquesta fresca matinera ens alegra desprès de les calors estiuenques.
En aquesta excursió veurem la típica vegetació del Moianès, domina la roureda de roure martinenc en diferents estats. Secundàriament trobem boscos de pi roig amb pinasses i, a la vora de les rieres, vegetació de ribera. És molt imporant l'acció geológica de torrents i rieres (torrent Mal) encaixats en relleu calcari que ha propiciat la formació d'abundants baumes i coves. les alçades ronden entre els 650 i els 870 metres.
Recorrem la part més nova de Moia en direcció a la masía del Prat tot passant pel costat del aerodrom. Travessem pistes, corriols i torrents que ens porten a

LA GÒNIMA

Casa amb balcons a la façana lateral i galeria afegida a la principal. D'aquesta masia descendia el gran industrial Erasme de Gònima. Consta de dues cases: la Gònima Xica i la Gònima Grossa.Continuem la caminada que ens permetrà anar descobrint masies, cases rurals o de pagès completament integrades en el paisatge. Generalment les trobarem isolades, algunes encara estan habitades, d'altres ens apareixen encara dempeus donant testimoni de la importància que van tenir en el seu moment, d’altres en canvi només en queden dretes les parets mestres mig devorades per la vegetació.

CASA NOVA DE LA COMA DE SANT JAUME

Casa amb carener paral·lel a la façana. Les seves parets resten envoltades per les corts del bestiar. A l'altre costat de la carretera de Moià a Castellterçol hi trobem la Coma de Sant Jaume.

LES UMBERTES

Masía reconvertida en casa de turisme rural, té un camp de vol d'ultralleugers molt a prop.

EL TORRENT MAL

"...Aquest país nostre te costums molts estranys, tant aviat s’emporten els documents a llocs tant exòtics com Salamanca, com els calen foc, sempre amb l’excusa en ambdós casos, de salvar la pàtria !. Aquesta costum bàrbara fa difícil, molt difícil, la tasca d’acreditar de manera fefaent , la certesa de tots els fets que hom troba descrits i/o li son explicats de viva veu. Aquest és el cas del torrent Mal.
Cal remuntar-se al període de màxim esplendor del Monestir de l’Estany, quan aquest senyorejava, la Vila de Moia, i els termes de Castellterçol, Castellcir i Muntanyola, entre molts d’altres; en aquest període era freqüent que els monjos, habitualment en parella, anessin d’un lloc a l’altre, i tot i celebrant el culte, aprofitessin per controlar els seus territoris.
Sembla que anaven de tornada, un parell de monjos, l’un alt, fort i xerraire, i l’altre prim, fràgil i murmurador; un cop havien creuat la riera de Marfa que anava molt crescuda , venint del Sailoic [ avui quasi enrunat ], es van trobar que el torrent que ve de Moia, també baixava molt fort. Al costat de la riba, hi havia una dona extremadament bella [ al Moianes, el fet és molt corrent i aleshores i ara, no crida l’atenció de ningú, oi ? ], la mossa els va manifestar que tenia por de creuar tota sola, i els va demanar ajut. Es sabut que els monjos – que fan vot de castedat – s’han d’abstenir de relacionar-se tant com sigui possible amb dones, i si son joves i boniques més, però el monjo alt i fort, va pensar que també, tenen la obligació cristiana d’ajudar als més febles, i sense pensar-s’ho dues vegades , amb una embranzida, va agafar a la dona, i la va portar fins a l’altra riba, on la va deixar fora de perill.
En el camí de tornada el monjo prim i fràgil, no va parar de fer comentaris :
Com havia estat tant negligent en l’observança de la regla monàstica ?
Com s’havia atrevit a tocar una dona, i transportar-la a col fins a l’altre costat del torrent ?
Què dirien al Monestir ?
Tant bon punt van arribar a l’Estany, el monjo murmurador va explicar fil per randa, els fets al Pare Abat, tot i afirmant que amb la seva conducta, el seu company de camí, havia desacreditat la religió, havia fet una cosa que estava prohibida, havia oblidat que era un monjo, i havia faltat greument la Regla de vida del Monestir.
L’Abad un cop escoltada pacientment la història, li va contestar “ Germà, pel que tu dius, el teu company ha deixat aquella dona a l’altre costat del torrent. Ara ets tu encara però, el que la portes en la teva imaginació i en el teu pensament, i aquí és on veritablement està el Mal “ . Li va manar que tornes fins al torrent, i que hi restes en pregaria fins aconseguir el perdo de Déu.
D’aquella història el nom del torrent va ser endavant, torrent Mal, i així fins al dia d’avui...."

Antonio Mora Vergés 14/08/2007
coneixercatalunya.blogspot.com

Ens anem acostant a Moià i comencem a veure el poble i els seus turons mes propers. Els camps comencen a rebrotar.

EL PRAT

Un dels camins d'entrada a la masia.
Fotografia any 1933.
Josep de Cabanyes - Arxiu Fotogràfic CEC - Moianes.net






Fotografía estiu 1994.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net






Fotografía estiu 1998.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net





Fotografía primavera 2003.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

PONT DE LES GRAUS

D'estil romànic i situat al torrent del mateix nom, a la cara de ponent i té gravat l'any 1805. Ubicat als afores de Moià, la seva calçada és plana, empedrada i lleugerament inclinada amb una petita muralleta.