CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA

Distància recorreguda: 14,92 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 949 metres, baixant: 886 metres.
Altitud mínima: 507 metres, màxima: 754 metres.

Sortirem del Parc de l'Aigua, un dels indrets més refrescants de Sant Quirze Safaja.

Agafarem un bonic camí que travessa la baga dels Torrents on abunda el pi roig. El camí s'enfila fins els límits de la urbanització Pinars del Badó i passa pel costat de la font de l'Arç.












Continuem la caminada, ara pujant de valent, fins arribar al puig Dari de 706 metres d'alçada, el punt més alt de la ruta d'avui.
Des del puig Dari seguirem en direcció sud, per un corriol, vorejant la urbanització de Les Clotes. I arribarem a la carretera, al pas de la masia del Flequer. És un mas remarcable pel seu tipisme, pertany als marquesos de Dou, que el 1776 feren reedificar la capella de Sant Climent del Flequer, situada a la punta d'una serra, dintre la propietat del mas, al costat d'una capella antiga documentada des del segle XV.
Durant una estona anirem paral·lels a la carretera. La creuem i agafem la pista que va a la masia

EL PARÉ ó PERER DE PLANES

Aquest mas del Perer de Planes, existia al segle XII i té antics finestrals i un notable arxiu. Desprès de passar pel seu costat, prendrem direcció a la cinglera del Bertí per arribar-nos fins el puig de Llort. Magnífiques vistes sobre la plana de Vallés, la Mola i el Montcau, la vall del Tenes i Sant Miquel del Fai.
Aquesta és una zona per a la pràctica del parapent tot recorrent els espectaculars Cingles de Bertí.

Reprendrem la ruta seguint en direcció Sant Miquel del Fai pel sender de gran recorregut GR-5. Una mica abans d'arribar al monestir, deixarem el GR per pendre un camí paral·lel al riu Tenes i a contracorent, que tot pujant mica en mica ens retornarà al punt de sortida.

Continuem, a partir d'ara el recorregut es força ombrivol. A la nostra dreta hi enim el Tenes ple de gorgs i saltants d'aigua. Anem a fer una variant que ens acosta al Molí de Baix. Un exemple d'aprofitament del corrent d'aigua. Aquest molí tenia dues basses , una s'omplia mitjançant el rec provinent del molí de Llobateres i l'altra s'abastava directament de l'aigua del riu Tenes.

EL MOLÍ DE BAIX

Fotografía: Antoni Mora Vergés













































Continuem seguint el corriol que ens portarà fins un altre lloc molt bonic:

EL MOLÍ DE LLOBATERES

Fotografía any 1995.
Rambol - Fototeca.cat - Moianes.net






A la torre es poden veure les espitlleres defensives.

Fotografía any 1922.
Fons Fotogràfic Salvany - Biblioteca de Catalunya - Moianes.net








Vista lateral del molí.

Fotografía juliol 1987.
Carme Comas i Suriñach (DGPC – Gencat) - Moianes.net








Fotografía juliol 1987.
Carme Comas i Suriñach (DGPC – Gencat) - Moianes.net









Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net






Encara es conserva la bassa amb les parets de carreus i el reg.

Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net


Es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze de Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l’ha conegut, també, pels noms de molí de Centelles, de la Torre i de Fontubal. Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu (la font Tubau), que neix just al costat. Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, va construir-se una resclosa al Tenes dins la propietat del veí mas Torres, que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
És sabut que en el segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que a l’any 1328 l’arrendava Arnau Flequer. Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament i a partir del 1486 s’estableixen enfiteus, que vindria a ser com una privatització. També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme.
El molí de Llobateres guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:

* Bassa amb cup o poual al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
* La torre, que era on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns 10 metres, amb un costat interior de 3’45 metres i la gruixudària dels murs es comptabilitza en 1’30 metres aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada, essent l’original un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure’s són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
** Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
** Planta baixa o pis de les moles. Es troa coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
** Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt que es troba a uns 3,5 metres del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
** El mas, datat a l’any 1694.

La documentació existent parla de molins, en plural. A l’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, pel que es creu que el molí superior havia d’estar dins de la torre, mentre que l’inferior es trobaria en un petit edifici adossat a ella, on ara hi ha el mas.
Inicialment, va ser un molí fariner, però a partir del segle XV se’n va construir un de draper o noc (joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència), ja que els oficis relacionats amb els teixits tingueren una gran puixança. A aquest molí també se’l coneix com el molí de baix. Al 1684 se cita el primer molí draper, dient que ja hi era des de molt temps ençà. Al 1698 es diu que el molí draper es troba sota la casa del molí de Llobateres, molí que no va edificar-se fins en període comprès entre el 1771 i el 1787. També es troba a la dreta del Tenes, actualment enrunat i molt cobert per la vegetació.
Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada del 1960, quan va ser fins quan va estar en funcionament. Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.




Trobem a continuació el

MAS LES TORRES

Una de les cases pairals més antigues i ben plantades del terme. Documentat ja al segle XIII, però l'edificació que veiem, de planta quadrada i amb coberta de quatre vessants, és bastida entre el 1714 i el 1719. La façana té un portal adovellat amb escut a la clau, mentre que a la banda dreta hi ha una galeria sostinguda amb columnes amb una capella adossada consagrada a Sant Antoni l'any 1755.

El gran casal amb els seu terreny esglaonat fins la riera del Tenes.

Fotografía any 1933.
Antoni Gallardo - Arxiu Fotogràfic CEC - Moianes.net


La capella, precedida d'un atri i amb un petit cor, es troba adossada a la part nord de la masia.

Fotografía vers 1940.
Josep Sansalvador - Arxiu Gavín - Moianes.net





Fotografía finals anys 40.
F. Guilera - Moianes.net









Fotografía tardor 2003.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net





Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net






Prop de la masia passarem a tocar de la

POUA DE GEL DE LES TORRES

Molts pagesos del Moianès, del segle XVII fins a ben entrat el XX, feien el glaç en uns pous tot aprofitant les zones obagues i l'aigua de les rieres. Això els permetia vendre'l a Barcelona i a les pastisseries de Moià i Castellterçol. El seu transport era en carruatge i sempre es feia durant la nit.
Aquesta poua està molt ben conservada.
Continuem l'excursió i a prop del càmping L'Illa trobarem una altre poua.

POUA DE LES FERRERIES

La riera del Tenes al seu pas per les Ferreries.

Fotografía principi dels 50.
autor desconegut - Moianes.net







El seu nom ens recorda l'activitat que s'hi realitzava en altres temps.

Fotografía tardor 2003.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Seguim el camí per la vora del riu fins arribar a l'escola del poble. Creuem la carretera i ens enfilem per un corriol que comunica la vall amb l'església.













Només ens cal un petit esforç i ja som a dalt del poble i amb uns quants passos més arribem de nou al parc de l'Aigua.

ELS CAMINADORS