CAMINADA POPULAR DE CASTELLCIR

Distància recorreguda: 14,5 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 844 metres, baixant: 831 metres.
Altitud mínima: 697 metres, màxima: 919 metres.

Sortim de la Plaça de l'Era de Castellcir i ens dirigim al pavelló d'esports, on agafarem de baixada el camí de Sant Andreu. Anem revoltant la pista i agafem un corriol drecera que ens permet tallar algun dels revolts. Deixem la pista de la dreta que porta a Sant Andreu de Castellcir i prenem la pista que mena cap a gregal. En poca estona passem un pas canadenc i arribem a les propietats de

CA L'ANTOJA

Fotografía abril 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net






Fotografía abril 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net





Aquesta masia la trobem a l'inici del camí del castell. És de grans dimensions però sembla que al menys les edificacions auxiliars, han entrat en proces de degradació.
Ens desviem a la nostra esquerra per seguir un corriol que ens portarà a les runes de

VILACÍS

Continuem el corriol tot baixant per anar a buscar la pista anterior a l'alçada de Ca l'Antoja. A la poca estona, les runes de la Torrassa del Moro apareixen entre les fulles dels arbres a la nostra esquerra.


Fotografía abril 2006
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net





Situada estratègicament al peu del castell, es troben les restes de la torre. Servia de lloc de guaita per a la seguretat dels senyors del castell.

"...S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles es què diuen que l'edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret a uns quilòmetres enllà, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, més d'un cop s'hi havia ficat a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat...."

Francesc 25/05/2009
senderismepercasa.blogspot.com

Comença a apareixer la silueta del Castell. Deixem a l'esquerra, senyalitzat amb fites, el corriol que ens portaría de forma directa a les escales i porta d'entrada. Nosaltres continuem la pista que porta al cim tot passant per la solella del Castell. En aquest tram ens trobarem amb les restes d'una barraca de vinya i si ens hi fixem bé podrem recollir algun que altre fóssil.

La caminada va deixant la silueta del Castell enrera mentres remonta el torrent de Centelles tot enfilant-se cap les parets properes sota la Sauva Negra i el Pla de Bruga, es la Costa de Centelles.
Arribats a la part més elevada, el sender tomba cap a ponent i planeja direcció al Castell de Castellcir. Sota les parets ens trobem amb la

BAUMA D'EN ROMÀ

Les imatges ens permeten veure com és de gran aquesta bauma i l'edificació amb pedra seca per tal de compartimentar l'estança. Darrerament ha servit d'aixopluc d'alguns ramats de bestiar. El nom prové d'un bandoler del segle XIX que voltava per aquí.
La vista és extraordinària: Vall del Tenes, Montserrat, Sant Llorenç del Munt amb la Mola i el Montcau, cingles de Gallifa, Castellcir...Reemprenem la caminada amb una forta baixada per arribar al nivell del Castell, i seguint un corriol ens portarà al

CASTELL DE LA POPA O DE CASTELLCIR

Aquesta caminada ha estat la millor manera de captar la magnitud de la fortalesa de Castellcir, o el castell de la Popa. Així hem pogut veure la seva forma curiosa, les seves dimensions espectaculars i hem gaudit de la sensació de solcar els boscos amb un gran vaixell de pedra.
La seva silueta en forma de vaixell, és la que l'hi ha donat el nom de la Popa. Un cop als peus de l'embarcació de pedra, trobarem l'escala per accedir-hi per estribord. Uns graons van resseguint la roca i ens condueixen fins a la porta d'entrada. Una volta de canó de pedra ens dona la benvinguda, i a partir d'aquí podem recórrer la coberta i el que queda de les antigues instal·lacions del castell, molt malmeses.
Des de el segle XI ha defensat la riera de Castellcir. Podem recórrer el que queda de les muralles, de les restes de la capella de Sant Martí de la Roca i de les edificacions del que va ser el cos principal del castell. Tots aquests edificis estan aixecats directament sobre la inmensa roca que els fa de fonament.

"...Diuen que el senyor del castell de Castellcir Gilabert, tenia molt mala conducta. Robava objectes de les esglésies i d’ermites, i fins i tot afirmen que havia atacat, ferit i mort un canonge de Vic. Així és normal que el rector de la parròquia aprofités els moments que podia per recriminar-lo. L’avisava de com s’havia de comportar i li demanava que fes més bondat. Però a Gilabert no li agradaven els sermons ni els renys, i enutjat amb el senyor rector, diuen que un dia va disparar amb la ballesta mentre deia missa i el va matar. Ple de remordiment en veure què havia fet, se’n va penedir i va voler demanar el perdó del Sant Pare de Roma. El Papa el va absoldre, però segons conten, va posar-li unes condicions: havia d’edificar una nova església del mateix estil i disposició que la de Sant Jaume de Galícia i, a més des de la nova església no s’havia de veure el castell. La llegenda acaba relatant que els senyors del castell compliren la seva promesa. Nosaltres també ho creiem així, ja que l'església vella de Castellcir és del mateix estil que la de Santiago i és fora de la vista del castell de la Popa, ja que Roca Sitjana el tapa...."

Actualment aquest castell, encara imposant, està en estat ruïnós. És una construcció allargada, d’uns 100 m de longitud per quasi 10 m d’ample, que aprofita tot l’espai útil de la gran roca on s’assenta. Les edificacions ocupen una àrea de 570 m2. Les restes que queden són obra de diferents èpoques, especialment dels segles XII i XIII. El castell està format per un cos central, de planta rectangular, cobert amb una volta de canó, molt ben construïda, que es recolza sobre uns murs de 1,35 m de gruix. Fins no fa molts anys aquest edifici estava coronat amb merlets. L’únic accés al castell és una gran portada adovellada, situada a la façana nordest, a la qual s’accedeix per una ampla escalinata. A la sala, en la paret oposada a la porta d’entrada, hi ha tres espitlleres que donen al cingle. Als murs laterals d’aquest cos principal uns portals permeten accedir a d’altres dependències, patis i restes de muralles, avui molt malmeses, que s’arrengleraven al llarg del penyal. A l’extrem est, damunt la part més abalmada de la penya, hi podem veure les restes de l’antiga capella de Sant Martí de la Roca, romànica però molt modificada al segle XVI. Aquesta església tenia un bonic portal adovellat, avui espoliat (segons A. Pladevall és a una casa del poble de Mura). Aquest castell, com molts d’altres, ha estat despullat per desaprensius de moltes de les seves pedres treballades i d’altres elements arquitectònics, tot i la Llei 16/1985 que protegeix aquests edificis com a Béns d’Interès Cultural del Patrimoni Històric.


El castell i a la punta dreta de la roca, la capella de Sant Martí.
Fotografía vers 1902.
Juli Vintró - Moianes.net







Fotografía any 1921.

Joan Cubells - Arxiu Fotogràfic CEC - Moianes.net

CAPELLA DE SANT MARTÍ DE LA ROCA

Desprès de dedicar una bona estona a xafardejar entre aquestes runes vigilats pels dos gegants de Castellcir, tornem a caminar per una pista planera que ens mostra aquelles vistes del Castell en que es veu més clarament la seva figura de gran vaixell.
Tot contemplan aquestes boniques imatges que anem deixant enrere, arribem a

LA CASA NOVA DEL CASTELL

Antiga casa de colònies de la Parròquia de Sant Esteve de Castellar. Actualment en gran perill d'esfondrament.
Continuem ja retornan a Castellcir, buscant el torrent de la Sauva Negra i passant per les runes de

LA TUNA

LA ROCA

Finalment retrobem de nou amb el camí de Sant Andreu i amb aquesta pujadeta final retornarem a la Plaça de l'Era, on ens esperen unes bones tallades de sindria.