XXVIIIª CAMINADA POPULAR DE CENTELLES 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 24,06 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 957 metres, baixant: 900 metres.
Altitud mínima: 517 metres, màxima: 1.041 metres.

Ens trobem al Parc del Pla del Mestre i després de fer les inscripcions anem a buscar el carrer de la Industria. En arribar a la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines girem a la dreta. Al cap d'una estona, la deixem i agafem una pista a l'esquerra en direcció al mas El Puig Nou. Anem avançant en mig dels camps, sempre per la pista principal en direcció al nord-oest. Deixem a la dreta el mas Terrades, masia que ja apareix documentada al 1515. Anem seguint l'antic camí que unia Santa Coloma de Centelles amb Moià a través de Collsuspina. Veiem a la dreta les instal·lacions del càmping Puigsagordi i una mica més endavant el Mas Banyeres.

MAS BANYERES

Mas BanyeresMas Banyeres

Encara que és força fosc podem observar un edifici de planta baixa amb dos pisos i una torre. Destaquen les grans finestres tant a la planta baixa com al primer pis. Al segon en canvi, hi ha tres finestres per banda molt més petites. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants a la part més antiga i a tres vessants a les zones ampliades. La coberta de la torre, té teula plana i cau a quatre vessants. El lloc es troba documentat des de mitjans del segle XI, tot i que l'edifici actual data de l'any 1884.

Rètol de la Via Ferrada de les Baumes CorcadesContinuem endavant i després de passar per una mica de bosc s'ens ajunta per l'esquerra el camí de la via ferrada Les Baumes Corcades. En la intersecció hi veiem un rètol explicatiu. A partir d'aquest punt entrem al terme de Balenyà. Nosaltres seguim per la dreta fins enllaçar amb la carretera de Puigsagordi. La seguim per l'esquerra, en direcció al nord, tot començant a pujar.

Pujant al Roc GrosQuan arribem a l'alçada del mas Fontderola, que ens queda a l'esquerra, deixem la carretera i agafem un corriol al cantó dret que s'enfila pel mig del bosc entre margues grisoses. És una zona plena de viaranys, però sempre guiats per fites, anem pujant en direcció nord-oest. Ascendim per la Baga del Grau. Més endavant el camí es fa més clar i únic, en alguns trams fins i tot podem veure part de l'empedrat de l'antiga via romana del Roc Gros. Arribem a una bifurcació, per la dreta arrenca un corriol que manté l'alçada i revolta per sota el Roc de la Guàrdia. Nosaltres continuem pujant.

Tram de la via romana del Roc de la GuàrdiaEl Roc Gros vist des del tram de la via romana

El tram que encara podem veure de la via romana, pertanyia a la xarxa secundària que unia la via del Congost amb la via Republicana, que anava des de Caldes de Montbui (l’Aquae Calidae) a Vic (l'Ausa). Són uns 30 metres de grans pedres ben col·locades fent del camí una calçada. Podem observar el gruix de les pedres a l’inici i comprovar la capacitat de construir vies de comunicació que tenia l’Imperi Romà. Anem pujant i arribem a un replà sense arbres que ens tapin la vista, des d'aquí podem contemplar una bonica panoràmica del Roc Gros il·luminat pels primers rajos del sol del matí.

Pujant cap al Roc GrosA partir d’ara pujarem per un sender estret, mig amagat, a la nostra esquerra, que grimpa pel costat d’un gran bloc de roca. Arribem a una esplanada que fa de mirador perfecte sobre la Plana i part del recorregut que hem seguit i també del tram de tornada.

Vistes de la Plana des del mirador naturalVisió sobre el mirador naturalEl Roc de la Guàrdia des del mirador naturalAcabem d'enfilar-nos i arribem a una esplanada per on passa una pista forestal. Ens trobem al Collet de la Guàrdia a 869 metres d'altitud.

EL COLLET DE LA GUÀRDIA 869 m.a.

Panoràmica des del Collet de la GuàrdiaEns acostem als espadats per gaudir de la vista. A la nostra esquerra arrenca una canal. Un corriol hi baixa per ella a buscar el camí que revolta per sota el Roc Gros.

EL PUIG CASTELLAR O EL CASTELLAR 1.017 m.a.

Les antenes del Castellar des del Collet de la GuàrdiaEl Puig Castellar o el Castellar, està situat al nord de la urbanització de Puigsagordi, i és el cim més alt de tot el terme municipal de Balenyà amb 1.017 metres d'altitud. Realment el Puig està separat uns 300 metres dels repetidors que distribueixen les ones de radio i televisió a bona part de la Plana i del Moianès. Aquest fet el converteix en un cim molt característic, doncs el fa visible i recognoscible des de molt lluny. La seva importància principal rau en què 2000 anys enrere fou un assentament iber. Els ausetans situaven els seus nuclis en punts estratègics per controlar el territori i el Puig Castellar n'és un de molt bo, ja que les vistes que ofereix son impressionants: des de les muntanyes de Montserrat, a l'altiplà del Moianès i tota la Plana de Vic, fins als Pirineus.

Rètol al Collet de la GuàrdiaDes del collet podem acostar-nos als dos miradors del Roc Gros o Roc de la Guàrdia. És una petita passejada d'escassament cinc minuts, que val la pena de fer per les extenses vistes que s'obtenen. Per fer-ho hem de trencar per un caminet a la dreta, ple de matolls i arbustos, que ens permet arribar fins a la punta del Roc de la Guàrdia.

EL ROC DE LA GUÀRDIA O ROC GROS

Mirador del Roc GrosEl Roc de la Guàrdia o Roc Gros és un turó de 809 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà, com el Puigsagordi ho és de Centelles. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar i el Puigsagordi, els tres pics insígnies de la serra de Fontderola. En el turó s'hi han trobar petxines i altres restes prehistòriques. Té dos miradors, el del Roc Gros i el del Pirineo.

MIRADOR DEL ROC GROS

El mirador del Roc GrosEl mirador del Roc GrosVistes de la Plana cap al cantó de Tona, des del mirador del Roc GrosVistes cap al cantó de Centelles des del mirador del Roc Gros

El mirador del Roc Gros, permet vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls. Disposa de bancs i un llibret de firmes.

EL MIRADOR DEL PIRINEU

Rosa dels Vents del mirador del PirineuEls voltants de Tona des del mirador del PirineuEls voltants de Tona des del mirador del Pirineu

Per anar al segon mirador, el mirador del Pirineu, seguim un corriol uns metres més al nord. Aquest mirador encara ens mostra més paisatge. Des d'ell podem veure tota la Plana de Vic, els Cingles de Tavertet, els Pre-pirineus, els Pirineus i fins i tot, si el dia és clar i la típica boira no ho cobreix tot, cosa que el dia d'avui passa, ens diuen que es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Disposa d'una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l'observador.

Després de gaudir de les vistes, retornem pel mateix camí fins al Collet de la Guàrdia. Aleshores seguim la pista forestal cap a ponent, continuant pujant. Mentre anem ascendint tenim bones vistes, cap a la banda dreta, sobre la gran masia del Garet.

EL GARET

El GaretGran casa pairal, situada uns 950 metres sobre el nivell del mar, a prop del coll de la Pollosa. Es dóna la curiositat que al trobar-se en el límit de dos termes, té la casa principal al cantó de Collsuspina i la resta de dependències en el terme de Balenyà. Més que un mas forma un conjunt allargat i molt ben situat d’edificacions amb façana a migdia.

Acabem de pujar i arribem als 900 metres d'alçada, ben a prop del Coll de la Pollosa i de la carretera de Manresa a Vic. Aquí trobem el primer avituallament.

Avituallament al Coll de la PollosaAvituallament al Coll de la Pollosa

A continuació agafem una pista a l'esquerra que marxa paralel·la a la carretera. Una mica més endavant la deixem per agafar un corriol que s'endinsa dins el bosc de roures i pins. Entre mig del brancatge encara veiem el Garet.

El Garet i Can Torres a la seva esquerraLa façana de migdia del GaretAra podem observar el cantó de migdia del Garet. Veiem com l'edifici principal es troba cobert amb una teulada a dues vessants, i amb un cos formant galeria, adossat a la seva part llevantina. A la part posterior de la masia hi ha dos torretes de defensa. El mas es va anar fortificant en les diferents guerres de l'època moderna, ja que era un lloc estratègic per la seva visibilitat i proximitat a l’antic camí ral de Manresa. Té elements arquitectònics del segle XVI al segle XX. La seva història arrenca com a mínim del segle XIII.

El corriol enllaça amb la carretera de la urbanització de Puigsagordi. La creuem i travessem un camp molt a prop de la masia La Collada, que ens queda a l'esquerra al bell mig del Sot de la Collada. Aquí deixem el terme de Balenyà i entrem en el de Collsuspina. Mirant cap al sud-est veiem la Creu del Castellar.

LA CREU DE CASTELLAR

La Creu de CastellarAquest és realment el cim del Puig Castellar o El Castellar. Actualment està coronat per aquesta moderna creu de pedra, datada de l'any 1968. La creu va ser construïda en aquest indret per un pare desolat pel suïcidi del seu fill de 19 anys. Es troba envoltada de bosc i de parets de roca calcària molt aptes per l'escalada. La zona és força curiosa, ja que la presència d'aquests grans blocs de pedra la converteixen en un paisatge diferent al que veiem per l'entorn.

Una vegada travessat el camp enllacem amb una pista que seguim per la dreta. Al cap d'una estona arribem a Can Jordà, la primera casa que trobem del terme de Collsuspina. És una masia de petites dimensions, amb planta baixa i un pis, coberta amb teulada a dues vessants amb desaigua a les façanes laterals i amb una forma totalment regular. L'entrada, rectangular, té inscrita a la llinda "Anton Garet, 1828". L'edifici és envoltat per un petit mur de pedra que conforma una lliça. Des d'ella obtenim una bona vista del conjunt de Collsuspina.

Collsuspina des de Can JordàContinuem avançant en mig de camps i bosc sempre en direcció a ponent. Arribem al Pla de Querol. Allunyada cap al nord, veiem la silueta de l'ermita de Sant Cugat de Gavadons, un dels objectius a aconseguir en la caminada d'avui. Allà esmorzarem.

Sant Cugat de Gavadons des del Pla de QuerolAmb un cel blau de tempesta, els arbres amb els colors canviants de la tardor, els camps il·luminats pels raigs del sol, tot plegat configura una bonica postal de tardor. Deixem la pista que seguíem i que continua cap a la masia de L'Espina, per tombar a la dreta per un corriol que va davallant pel mig d'un pedregar en direcció a Collsuspina. A la nostra esquerra veiem una barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DEL PLA DE QUEROL

Barraca de vinya del Pla de QuerolBarraca de vinya del Pla de Querol

Continuem endavant i tornem a sortir a una pista. Per l'esquerra aniríem a la masia de L'Espina. Nosaltres tombem a la dreta i anem baixant per poder creuar el Torrent de L'Espina. El creuem i arribem a Collsuspina.

COLLSUSPINA

CollsuspinaCollsuspina

Per sobre el poble destaca el Grony de l'Oller, un turó de 1.062 metres d'alçada, on a finals de l'any 2007 es pretenia construir-hi un parc eòlic anomenat Pas de Bandolers, cosa que va provocar una forta oposició per part dels veïns. Després d'una petita pujada entrem al poble pel cantó de migdia. El nucli antic de Collsuspina, molt ben conservat, es va formar al segle XVIII a partir de diversos hostals situats arran del camí ral. El seu casc antic és d’una gran bellesa arquitectònica. Diferents cases del segle XVIII configuren l'ample carrer Major per el que transitem.

CAN XARINA

Can XarinaAntigament rebia el nom de "Lo Hostal de Collcespina". Va ser la primera casa en construir-se a Collsuspina. Aquest edifici es va construir per Salvi Pedrós al 1550 just a la partició dels antics termes de Tona i Balenyà, al cantó de Balenyà. És un casal gòtic-renaixentista amb unes fermes voltes a la part baixa del restaurant i unes boniques finestres d'arcs conopials d'un gòtic tardà i florit, erigits per un mestre de cases francès tal com ho indica una inscripció, barreja de tres idiomes, que hi ha a la llinda d'una finestra de la façana, a la planta baixa. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un solitari hostal de camí ral freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Actualment encara és un renombrat restaurant.

Portal de Can XarinaCreus de fusta que servien per seguir les estacions del Via Crucis durant la Setmana Santa

A la imatge es pot veure, en una de les parets de l'hostal, unes creus de fusta que servien per seguir les estacions del Via Crucis durant la Setmana Santa.

L'escut de Can XarinaTal com diu el gravat de l'escut a la dovella central de la porta d'entrada, aquest edifici va ser aixecat per Salvi Pedrós al 1550. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i per al seu servei religiós, entre l'any 1592 i el 1600, es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

Llinda amb inscripció de Can XarinaL'hostal de Collsuspina, l'actual restaurant Can Xarina, va ser obra d'un mestre de cases francès al 1550. D'aquí ve que trobem una llinda d'una finestra amb una inscripció en francès i amb algun mot espanyol. En lloc de "alevado" (alabado) i de "san" (santo), en francès es diu "loué" i "saint": "Alevado soit le Très San Sacrement Ave Marias" (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria).

Finestra d'arc conopial de Can XarinaFinestra d'arc conopial de Can Xarina

També destaquen les boniques finestres, d'arcs conopials d'un gòtic tardà i florit, que omplen la façana.

Després de travessar la Plaça Major i veure Can Xarina, arribem a la creu de terme i font de Collsuspina.

LA CREU DE TERME I LA FONT DE COLLSUSPINA

Creu de Terme i Font de CollsuspinaLa Creu de Terme de Collsuspina i Can Xarina a la seva esquerra

La font i la creu de terme destaquen al mig del carrer Major. La Creu de Terme la trobem ubicada a l'antic camí ral, just en el punt de partició dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i de Balenyà, i a pocs metres de Can Xarina. Situada al mig del carrer Major, aquesta creu marcava la divisòria dels antics termes de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i de Sant Cugat de Gavadons.

A mida que avancem pel carrer Major, anem descobrint les diverses llindes datades, que encara es conserven en algunes de les cases.

Llinda datada al 1686Llinda datada al 1789

Arribem a la carretera de Manresa a Vic, la travessem i emprenem la pujada per l'antic camí ral de Muntanyola, actualment asfaltat. Comencem a trobar senyals del GR 177, la Ronda pel Moianès. Al cap de ben poc arribem al veïnat o Raval de Les Casetes.

Cases del Raval de Les CasetesIndicador a la cruïlla amb el Raval de Les Casetes

A la cruïlla hi ha un indicador i una font. Sense entrar al veïnat, deixem el camí ral que continua per la dreta i seguim pel brancal de l'esquerra, continuant la pujada. Al cap de poc veiem el mas de Can Jan a la nostra esquerra.

CAN JAN

Can JanEs tracta d'una senzilla casa rural situada al raval de Les Casetes. De petites dimensions i orientada a migdia, està formada per dos cossos de planta baixa i un pis, i amb les cobertes a dues vessants. El material emprat en les llindes i brancals de les finestres és de pedra en els espais més antics i de ceràmica en els més moderns. Es remarcable un petit pou que data del 1905.

Continuem endavant per la pista principal, deixant trencalls a dreta i esquerra, sempre per la pista asfaltada que porta a Sant Cugat de Gavadons. Per la dreta tenim bones panoràmiques sobre l'altiplà del Moianès. A la dreta, a sota el camí, veiem el mas El Camp i a l'esquerra L'Oller.

L'OLLER

L'OllerFaçana principal de L'OllerEdificis annexes de L'Oller

Es tracta d'un conjunt d'edificacions de mides considerables. L'edifici principal, orientat a llevant, està cobert amb teulada a dues vessants amb aiguavés al nord i a migdia, i amb diverses obertures a la seva façana principal. Davant la vivenda hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a funcions pròpies de la masia. L'edifici annex a la dreta feia probablement les funcions de graner. A la façana de migdia hi ha unes galeries cobertes, segurament per poder adaptar la casa segons les necessitats del moment. L’Oller apareix documentat des del 1739.

Sant Cugat de Gavadons des del mas NualardRètol del mas NualardContinuem avançant cap al nord. Deixem a l'esquerra el gran complexe agropecuari del mas Nualard. Una casa rural de recent construcció, de forma irregular, amb planta baixa i dos pisos, i envoltada de granges i coberts. Des d'aquest punt obtenim una bona visual de l'ermita de Sant Cugat de Gavadons. Arribem al Coll de Nualard. Cruïlla de camins. Per l'esquerra continua el GR 177 en direcció a Moià i L'Estany. Nosaltres continuem endavant cap a Sant Cugat de Gavadons, en direcció tramuntana, tot deixant diversos camins a dreta i esquerra. Passem a tocar del mas Bellver.

MAS BELLVER

Façana nord del mas BellverPortal del barri del mas Bellver

Aquest mas està format per un edifici cobert originàriament per una teulada a dues vessants i orientat cap al sud-est. A la façana principal hi destaca un portal de pedra treballada. Al voltant del cos inicial s'hi van anar fent diverses ampliacions. Davant la casa hi ha una era ben conservada i una cabana. Bellver és una antiga masia que pertanyia a la parròquia de Sant Cugat de Gavadons. Passà a formar part del terme de Collsuspina, junt amb d'altres masies, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1897. La primera data documentada és d'un fogatge del segle XVI, concretament de l'any 1553, junt amb altres cases de la parròquia de Sant Cugat de Gavadons. Molt a prop d'ell, al nord, hi ha el Turó de Bellver de 1.042 metres. Al seu cim s'hi troba un vèrtex geodèsic i una antena.

Deixem el mas Bellver i al cap d'uns centenars de metres arribem a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons, tot fent una petita drecera per no seguir la pista fins ella.

SANT CUGAT DE GAVADONS

Sant Cugat de Gavadons des del mas BellverEl sector de Tona del terme de Collsuspina, que va de la població a l'extrem nord, estava centrat per l'antiga parròquia de Tona anomenada Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, és un edifici romànic del segle XII, molt modificat, i una de les set primeres parròquies de Catalunya. Sant Cugat té més de mil anys d'història: el seu nom, com a mas, està documentat des de l'any 948. La primera menció de l'església data de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès.

Sant Cugat de Gavadons per la part de llevantSant Cugat de Gavadons per la part de llevant

Durant el segle XVI es van fer reformes importants, doncs es van refer les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes de nerviacions gòtiques (les voltes de creueria) i amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i amb les seves claus treballades. Dintre el segle XVIII va tapiar-se la porta de migdia per obrir-ne una de nova al mur de ponent. Al segle XIX s'hi feren novament obres.

Interior de l'ermita amb les voltes de creueriaAltar de l'ermita de Sant Cugat de Gavadons

L'altar d'un neoclàssic popular, del segle XIX, està dedicat a sant Pere Màrtir, i es va refer el 1984. A Sant Cugat es va venerar durant segles aquest sant, advocat contra les tempestes, que ha esdevingut la principal devoció del lloc.

El campanar d'espadanya de Sant Cugat de GavadonsEl campanar, molt més robust, pel cantó de migdia

El campanar d'espadanya de dos ulls, es va transformar en un cos quadrat de gran volum a manera de comunidor. Està descentrat i desproporcionat respecte a la resta de l'edifici, donant més relleu a la seva silueta. Es construí també una sagristia adossada i la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

Façana nord de l'ermitaFaçana sud-oest on es troba el cementiri

Presenta tot l'espai un aspecte molt tranquil i endreçat. La silueta de l'esglesia i dels seus xiprers es retalla en un horitzó sense límits, sobre el bonic cel de la muntanya. Tot plegat el fa un lloc molt acollidor.

Mapa al mirador de Sant Cugat El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d'on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus Orientals, sempre que la boira baixa ho permeti, és un atractiu més de la caminada.

Esmorzant davant l'ermita de Sant Cugat de GavadonsEsmorzant davant l'ermita de Sant Cugat de GavadonsEsmorzant davant l'ermita de Sant Cugat de GavadonsEsmorzant davant l'ermita de Sant Cugat de Gavadons

Els organitzadors han aprofitat aquest bonic indret per presentar-nos un bon esmorzar. Ben complert, calent i abundant, i sense cues!!! Felicitats als organitzadors. Després de recuperar les forces retornem a la caminada. Agafem una drecera cap a llevant que ens porta a enllaçar amb el camí de la urbanització de Fontanelles. Arribem a una cruïlla de camins. Tenim a l'esquerra el camí de Fontanelles, a la dreta el que porta a Bellver i Sant Cugat de Gavadons i de front el de Can Regàs. Seguim pel camí de Can Regàs. A l'esquerra ens queda un petit turó que fa de vèrtex hidrogràfic de tres rius. En ell convergeixen les conques dels rius Ter, Besòs i Llobregat. Una mica més endavant entrem al Pla de Can Regàs.

EL PLA DE CAN REGÀS

Caminant pel Pla de Can RegàsBestiar al Pla de Can Regàs amb les antenes del Castellar al fonsBestiar al Pla de Can RegàsCaminem per una agradable planúria envoltats de camps de conreu, de tant en tant veiem ramats de bestiar. Arribem a una masia. Es tracta del Regàs, a l'esquerra del camí.

CAN REGÀS

Can RegàsCan Regàs és una masia de dimensions mitjanes, orientada al sud-est. L'edificació principal és de planta rectangular amb baixos i pis, amb una coberta a dues vessants i aiguavés a les façanes principal i posterior. Destaquen les cantoneres de pedra, el portal rectangular i les finestres, algunes d’elles amb brancals i llindes de pedra.

Des d'aquesta masia surt un camí, a la dreta, que en poc més d'un parell de minuts ens acosta a la font del Regàs, lloc de naixement dels rius Congost i Besòs.

LA FONT DEL REGÀS - NAIXEMENT DEL RIU CONGOST

La Font del RegàsDetall de la Font del RegàsIndicador del naixement del Riu CongostEl president de la Diputació i l'alcalde de Collsuspina, van inaugurar el dia 7 de juny del 2010 la restauració i nova senyalització de la Font de Can Regàs. S'hi va colocar una placa amb la indicació del naixement del riu Congost. Avui ens ha calgut apartar les branques i els esbarzers per poder veure l'escanyolida font. Sembla imposible que aquest petit rajolí d'aigua doni lloc finalment al Besós. En aquest primer tram el cabal rep el nom de Torrent de Güells, després creix i forma el Congost, per acabar abocant les seves aigües al Besós. És una llàstima l'estat deplorable en que es troba aquest indret, amb una mica de cura i la instal·lació d'algun banc el lloc seria molt agradable.

Retornem pel mateix camí fins a Can Regàs on continuem la caminada seguint la pista per la dreta. La pista continua descendint cap a llevant, enmig de camps i clapes de zona boscosa. Predominen els roures i els pins. Deixem a l'esquerra el trencall del mas Boldrons. A partir d'aquesta bifurcació entrem en el terme de Tona. Aquest tram es com una passejada, va davallant suaument sota l'ombra del bosc i amb una catifa de fulles de roure sota els nostres peus.

Caminant a prop del mas ColldarnauDeixem a l'esquerra en trencall de la masia de Colldarnau, la primera que trobem pertanyent al terme de Tona. A mida que ens anem acostant a llevant se'ns amplia la vista sobre la Plana de Vic, sobretot del sector de Tona i els Hostalets de Balenyà. Destaquem que la vista ens permet copsar el fenomen geològic dels "turons testimoni". La majoria d’ells es troben al municipi de Tona: el turó del Pla de Tona, el turó de Montrodon, el turó de Torrellebreta, el turó del Castell, el turó del Planell, el turó de Can Serra, el turó de Can Font i el turó de Can Xaloc. S'anomenen "turons testimoni", perquè formen petites illes al mig de la plana i són relíquies de la història geològica de la zona i del seu paisatge vegetal més primitiu.

Vistes de Tona i el Serrat del Castell des del camí de ColldarnauPodem observar perfectament el Serrat del Castell, amb les restes de la torre, d'origen presumptament romà; i la capella de Sant Andreu del Castell, d'arquitectura romànica llombarda.

Continuem avançant, ara en direcció al sud, i comencem a veure els típics turons testimoni de la Plana de Vic, i que a Tona són força abundants. Deixem a la dreta un trencall que porta al mas Güells. Passem per sota el turó on es situen les restes del Castell de Güells. Ens trobem en un lloc estratègic a la cruïlla de camins de Manresa i Moià cap a Vic. Sota seu s'uneixen la carretera de Tona a Collsuspina amb la de Manresa a Vic. L'actual Mas Güells es construí, cap al 1875, amb pedra i elements de l'antiga fortalesa o castell que es trobava a uns 75 metres al nord-est del mas actual. Uns metres més endavant arribem a un nou avituallament. Bones vistes de nou sobre el Serrat del Castell de Tona, el Pla Bruguer i el Puig del Castellar.

El Serrat del Castell de Tona des de l'avituallament del mas GüellEl Pla Bruguer i el Castellar des de l'avituallament del mas GüellSerrarols i el Castellar des de l'avituallament del mas GüellDeixem l'avituallament i tot seguit arribem a la carretera de Vic a Collsuspina. La creuem i la seguim uns metres a l'esquerra, fins a trobar la carretera de Tona per la que continuarem a la dreta. De seguida, però, l'abandonem i tombem a la dreta agafant un corriol que baixa a trobar el llit del Torrent de Güells. Avancem cap a llevant tot creuant el paisatge típic de margues blaves.

TURONS DE LA PLANA AUSETANA

Travessant margues blaves de TonaCaminant arran del Torrent de Güells per sobre les margues blaves de Tona

Els materials d’aquesta zona són majoritàriament de l’època terciària, corresponen a dipòsits de l'antic mar que existia sobre Catalunya. Són les conegudes com a "margues de Vic" de color blavós grisenc. Per sobre d’aquestes margues hi ha gresos o lutites, aquests són dipòsits continentals de l’època quaternària. Donen lloc a paisatges amb relleus tabulars, degut a l'erosió dels torrents sobre les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests terrenys els converteix en fàcilment erosionables, donant lloc als típics "badlands", zones ermes sense vegetació (terres dolentes).

El nostre camí travessa uns camps i enllaça amb una pista provinent de la carretera de Tona. La seguim cap a la dreta i de seguida trobem una bifurcació. La caminada continua per la dreta, però nosaltres agafem la pista cap a l'esquerra per acostar-nos a veure l'ermita romànica de Sant Miquel de Vilageliu que queda molt a prop.

SANT MIQUEL DE VILAGELIU

Façana de migdia de Sant Miquel de VilageliuSituada al nord del mas Vilageliu, i al costat del camí del mas Vilar, l'ermita de Sant Miquel de Vilageliu constitueix una edificació aïllada al costat de camps de conreu. Coneguda des del 948, es va reedificar en el pas del segle XI al XII i, malgrat algunes reformes fetes per a la consolidació de l'edifici, es manté amb una gran puresa de línies romàniques. En la restauració del 1980 s'hi va trobar un mil·liari, lo qual la situa al peu de l'antiga via romana de Collsuspina.

Façana de ponent de Sant Miquel de VilageliuL'ermita de Sant Miquel de Vilageliu vista des del sud-est

L'església és d'una sola nau, de forma rectangular i acabada en un absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes. La façana de ponent està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'estructura està formada per murs de pedra amb carreus a la vista sense cap tipus d'ornamentació. La coberta és de volta de canó, recoberta amb teules.

L'absis de Sant Miquel de VilageliuDetall de l'absis amb arcuacions de Sant Miquel de Vilageliu

L'esveltesa de la construcció, la puresa de les seves línies, la seva singularitat enmig dels camps i les poques modificacions que ha sofert la converteixen en un exemplar molt bonic de veure.

Més al sud, però molt a prop de l'ermita, anem a veure el gran casal de Vilageliu.

EL MAS VILAGELIU

El mas VilageliuEl nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va convertir en Vilageliu durant els dos últims segles. És un dels masos més antics del terme de Tona, el trobem documentat des de fa més de mil anys, concretament des del 948. L'edifici és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, amb teula aràbiga. Constitueix un gran casal encarat als quatre vents, amb aspecte d'antiga fortalesa amb finestrals i elements d'època gòtica. Des del mas tenim una bonica visió conjunta del Roc de la Guàrdia i del Puig del Castellar.

El Roc de la Guàrdia i el Puig del Castellar des del mas VilageliuDesprés d'haver gaudit d'aquesta petita llisó d'història, retornem on havíem deixat la caminada. Aleshores seguim la pista cap a l'esquerra en baixada. De seguida arribem al Torrent de Güells que creuem, entrant en el terme dels Hostalets de Balenyà. Precisament en aquest punt el torrent fa de límit entre els termes de Tona i Balenyà. Anem avançant cap al sud-est entre camps i clapes de bosc. Deixem un trencall a l'esquerra que porta al mas de Can Barbat, i una mica més endavant en deixem un altre al mateix cantó. A continuació travessem el Pla de Can Barbat pel cantó de ponent. Més endavant creuem el Pla de la Creu rodejats de camps. En aquest tram és des d'on obtenim les millors vistes amb els colors de tardor del Roc de la Guàrdia.

El Roc de la Guàrdia des del Pla de la CreuEl Roc de la Guàrdia des del Puig

Un tros més endavant deixem a la dreta el camí que porta al mas El Puig. Després creuem el Torrent de la Tria i enllacem amb la pista del Puig. Continuem per l'esquerra i després de creuar un altre torrent arribem a La Tria.

LA TRIA

Alzina monumental de La TriaLa Tria pel cantó de migdia

Passem pel costat mateix d'aquesta agrupació de cases del terme dels Hostalets de Balenyà. Destaca una monumental alzina al costal mateix del camí i observem una galeria porxada a la façana de migdia de la masia. Continuem avançant cap al sud. Travessem un torrent i arribem a una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta al Garet Nou i el de la dreta a la Casanova del Soler. Una mica més endavant troben una altre cruïlla. Per la dreta arrenca el camí de Les Roquetes i per l'esquerra ens podem arribar fins al veïnat de l'Ajuda, presidit pel Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda.

SANTUARI DE LA MARE DE DÈU DE L'AJUDA

El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda amb el Tagamanent al fons a la dretaEl nucli inicial de poblament del terme de Balenyà es va crear al costat de l’església de Sant Fruitós, l'actual Santuari de l'Ajuda, que ara s'aixeca solitària, acompanyada només per les masies del Verdeguer, Cal Teixidor i Ca l’Estebanell.

Passeig cap a l'església de l'AjudaPortal renaixentista de l'església de l'Ajuda

L'església actual conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV. El 1654 l'església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista. Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li van donar l'aspecte actual.

Comunidor del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda
En aquesta església hi trobem una barreja d'estils, hi ha mostres de romànic en bona part del campanar o de la façana, de gòtic en el pis de les campanes, de barroc i també de modernisme en les pintures que decoren l'altar major.

L'església, amb la creu de terme del segle XVII i el comunidor, forma un conjunt interessant, amb el qual s'adiuen la casa veïna del Verdeguer i la casa de Ca l'Estevenell, que són els únics edificis que han restat del petit nucli o sagrera que tenia al seu voltant durant els segles medievals.

EL VERDEGUER

El VerdeguerPortal adovellat del Verdeguer

Situat davant mateix del santuari, en l'espai corresponent a la sagrera, el Verdeguer, rep el seu nom del mas homònim que hi ha a Castellcir. Sobresurt el portal adovellat i les finestres de pedra picada.

LA CREU DE TERME DE L'AJUDA

La Creu de Terme de l'AjudaBase de la Creu de Terme amb la inscripció de 1695

Destaca a l'arribada, la creu barroca del segle XVII situada a l'entrada de l'antiga sagrera de Sant Fructuós de Balenyà. Aquesta creu de pedra, és un dels punts més associats al santuari de l'Ajuda, ja que està justament al davant. És una creu de dues parts. La peça superior de la creu està coronada per un crist i una verge a banda i banda. La verge va poder ser restaurada completament però el Crist va haver de deixar-se sense cames. La creu va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons indica la inscripció de la base.

Continuem la caminada avançant cap al sud. Deixem a la dreta el trencall al Garet de Baix i arribem a l'alçada de Can Ramonet. Ens aturem i gaudim, mirant cap al nord, d'una imatge diferent de l'església de l'Ajuda.

El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda des de Can RamonetDes d'aquest punt apreciem perfectament la part inferior romànica del campanar, i la superior gòtica.

A continuació girem a la dreta seguint el camí de l'Ajuda a Centelles. Travessem el torrent de la Caseta i a la següent cruïlla ens espera un nou avituallament. Ens comenten que en aquesta zona hi havia una granja d'estruços que no va prosperar. Més endavant deixem a la dreta el mas Gelec.

EL MAS JALEC O GELEC

El mas Jalec o GelecPoca cosa hem descobert d'aquest mas, tant sols sabem que el seu nom prové de l'antic mas Gelec de Tona.

Aquest últim tram és una successió de camps i masies aïllades sota la mirada de la Serra de Fontderola. En algun moment entrem al terme municipal de Centelles, ja ens falta poc per acabar. Veiem a la dreta la primera masia pertanyent al terme de Centelles.

LA PLANTADA

La PlantadaEdifici de planta rectangular molt modern, construït entre els anys 50 i 70 del segle XX, està format per una planta baixa i un pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

Una mica més endavant deixem a l'esquerra Can Casimiro i a la dreta el Cobert de Can Cua. Ens trobem a la zona de l'àrea agrícola de Can Banyeres. Aquest indret forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància ecològica i agrícola.

Can CasimiroEl Castell de Sant Martí de Centelles des de Can Casimiro

La pista va a parar a la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines. La creuem i entrem per les primeres cases del poble. Travessem el Torrent de Banyeres i seguim pel carrer de Jesús paral·lelament a la línia de ferrocarril, que ens queda a l'esquerra. Després passem per davant del Pont de Puig-xoriguer. Anem avançant, primer entre cases de factura moderna i després pel nucli més antic de Centelles. Arribem al Portal Nou.

EL PORTAL NOU DE LA VILA DE CENTELLES

El Portal Nou de CentellesEl Portal Nou de Centelles

És el portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. El portal consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció. L'obra és de pedra treballada, amb l'arc interior de tipus carpanell i amb un relleu, mentre que l'exterior és d'arc de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està coronada amb merlets.

A través del portal arribem al carrer Nou i girem pel primer carrer de l'esquerra que ens deixa a la plaça de l'església de Santa Coloma de Centelles, punt final de la caminada d'aquest any.

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE CENTELLES

Façana de l'església de Santa Coloma de CentellesEsglésia d'una sola nau amb un absis ortogonal i sis capelles laterals, entre contraforts que contraresten les empentes de les voltes d'aresta amb arcs reforçats de punt rodó. El campanar ubicat al lateral s'aixeca en forma ortogonal sobre una base amb uns murs de dos metres de gruix, dalt de tot hi ha vuit finestres per col·locar les vuit campanes. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants. La primera notícia que es té de l'església és de l'any 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. El 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711. El setembre d'aquest any s'ha commemorat els 300 anys de l'església parroquial. Destaca a la façana de l'església, una fornícula on podem observar la figura de Santa Coloma dreta i agafant un colom amb la mà esquerra, rodejada per dues columnes i un sostre de caire barroc.

28ª CAMINADA DE CENTELLES 2011

Caminada popular de Centelles 2011 amb l'amic Manel de Matorell

Cap comentari :

 
Anar al principi