Iª CAMINADA POPULAR PER LA MARATÓ A GAIÀ 2011


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 19,30 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 825 metres, baixant: 827 metres.
Altitud mínima: 379 metres, màxima: 597 metres.

Sortim del punt quilomètric 5 de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès, després d'haver completat els tràmits de les inscripcions.Taula d'inscripcions a la sortidaAgafem una pista que surt a l'esquerra enfilant-se lleugerament en direcció a Cal Ticó. El camí fa un tomb cap a la dreta entre camps i continua en direcció nord. Deixem a mà dreta les masies de Cal Pei i Cal Miqueló. Continuem pujant i entrem en un bosc força atapeït. A continuació anem planejant cap a ponent fins arribar a una bifurcació de camins. En aquest punt s'ens convida a anar a veure la propera capella de Santa Àgata. Aquesta es troba molt a prop, segons l'indicador a 150 metres de la cruïlla i a dalt del Turó de Santa Àgata de 524 metres d'altitud.

LA CAPELLA DE SANTA ÀGATA

La capella de Santa ÀgataLa capella de Santa ÀgataInterior de la capella de Santa ÀgataCampanar de la capella de Santa ÀgataRecordant la reconstrucció de 1983

Aquesta capella es troba situada al punt més alt del turó de Santa Àgata, on hi havia el baluard de l'antic castell, un terraplè avançat que formava part de les muralles. Es tracta d'una petita capella de carreus regulars amb un campanar d’una sola campana. Segons la placa que hi ha sota el campanar, la última reconstrucció va tenir lloc a l'any 1983. Ens informen que s'hi celebra un aplec el primer diumenge de febrer de cada any. El lloc està molt ben trobat; avui, a primeres hores del matí, rep els rajos del sol que l'hi donen una coloració molt càlida. Les vistes sobre el conjunt del poble de Gaià són espectaculars.

El poble de Gaià des de Santa ÀgataDeixem enrere el turó i la capella i retornem a la bifurcació inicial. Mentre baixem, encara podem observar algunes restes de les antigues muralles del castell.

EL CASTELL DE GAIÀ

Restes de les antigues muralles del Castell de GaiàLes restes que veiem estan situades a la pujada abans d’arribar a la capella de Santa Àgata. Es diu que aquestes pedres formaven part dels vestigis de les muralles del castell. A l’Edat Mitjana, aquest castell, conegut com a Castrum Galiani, tenia un territori més ampli, sobretot per la part est i es cuidava d’aquest i de la gent que hi vivia. En aquell temps, Gaià estava format per tres parròquies: la de Santa Maria de Gaià, la de Sant Esteve de Vilaramó i la de Sant Pere de la Roca. El castell de Gaià té els seus inicis a la repoblació dels segles IX-X i era una fortificació de la Marca Hispànica.

Una vegada retornats a la bifurcació girem a l'esquerra i seguim una pista en baixada. El bosc és absolutament predominant en tot el recorregut, abundant el pi blanc i la pinassa. Dona goig avançar en mig d'aquestes masses forestals.

En primer terme Cal Geperut i al fons la Serra de QueraltDe tant en tant podem observar grans camps de conreu i alguna que altre masia escampada. Creuem una pista forestal que per l'esquerra porta al cementiri, revoltant per sota el Turó de Gaià, i per la dreta porta a la carretera de Prats de Lluçanès a través del Bosc de La Noguera. Nosaltres continuem per un corriol que baixa a buscar un torrent on es localitza la Font de la Tosca.

LA FONT DE LA TOSCA

El paratge de la Font de la ToscaLa Font de la Tosca

La font, situada a la llera del torrent, forma una petita cubeta on s'acumula l'aigua provinent dels regalims de la tosca d'on l'hi ve el nom. El lloc és ombrívol i atapeït de vegetació. Els amics de Gaià han anat penjant, durant la caminada, rètols amb informació de les diferents plantes que anem trobant.

Rètol de l'esbarzerRètol del boix

Dos bons exemples són els dedicats a l'esbarzer i al boix, que hem trobat i llegit tot baixant cap a la font. Ens ha sorprès gratament veure que es pot aprofitar una activitat com és una caminada, per enriquir els coneixements sobre el món de les plantes i animals que hi han en els nostres boscos. Felicitem a la organització per aquesta iniciativa.
Continuem baixant per anar a parar a una pista forestal, la seguim cap a la dreta. Després de fer un gran revolt a l'esquerra, arribem a la riera de Gaià. En aquest punt hi ha instal·lat el primer avituallament.

El primer avituallament a la riera de GaiàEnergia per recuperar forces

A continuació reemprenem la caminada creuant la riera de Gaià. Aquesta constitueix una estria transversal en el terme, el qual recorre de nord-est a sud-oest abans de desguassar al Llobregat, a la Colònia Soldevila del municipi de Balsareny. A continuació la pista es va enfilant, travessa un torrent que prové de la Carena de Cal Cisteller i enllaça amb el camí de cal Geperut. En aquest punt es separen les dues caminades. Per l'esquerra el camí segueix paral·lel a la riera de Gaià i s'arriba fins el Genescà. Nosaltres el prenem cap a la dreta tot passant per la zona dels Camps de Ca l'Oliva. Més endavant deixem un trencall a l'esquerra i després arribem a una bifurcació. El camí continua recte i porta a cal Geperut. Nosaltres l'abandonem i girem a l'esquerra continuant amb la pujada. Al cap de poc i entremig de camps, arribem a la masia de Ca l'Oliva.

CA L'OLIVA

Ca l'OlivaFaçana principal de Ca l'OlivaLa façana nord de Ca l'Oliva

La masia es troba situada en un planell a 480 metres d'alçada. Està formada per una estructura de planta i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta hi ha la porta principal, descentrada respecte a la façana, amb dovelles formant un arc de mig punt. Els carreus de les cantonades, els marcs de les finestres, el portal adovellat i les llindes són de pedra picada. Hem observat també un contrafort a la façana de migdia i un altre a la paret nord.

Després de observar i fotografiar aquesta masia rural continuem la caminada seguint la pista cap al nord-oest. El camí bordeja un gran camp que ens queda a l'esquerra i en arribar al cantó nord, obtenim una bona imatge dels camps i la casa de Ca l'Oliva així com, mirant cap a l'oest, de la serralada de Montserrat.

Montserrat des de Ca l'OlivaArribem a una bifurcació i girem a la dreta sempre pujant. Anem avançant cap al nord deixant de banda diferents trencalls. Al cap d'una estona arribem a una cruïlla de camins. El primer camí de la dreta, continua cap al nord per enllaçar amb la Carena de cal Cisteller i arribar a la masia del mateix nom. Els dos següents, en la direcció contraria de les agulles del rellotge, marxen cap al nord-oest i porten a les masies de Cal Simon de Matamala i Cal Martí. Nosaltres seguim el següent camí que continua pujant però ara en direcció migdia. Seguim el llom d'una carena i passem a tocar d'un gran dipòsit. Una mica més endavant assolim el punt més alt de la caminada, 556,1 metres, a sota mateix d'un turó coronat per un altre dipòsit d'aigua. Deixem a la dreta el camí que hi porta, i ens decantem cap a ponent. Ara anirem baixant pel camí de la Baga de la Plana.

Vistes de Matamala i Puig-reig des del Bosc de MatamalaPuig-reig i la Serra de Queralt des del Bosc de MatamalaCal Martí i el Vilaró des del Bosc de MatamalaMentre anem recorrent el Bosc de Matamala, de tant en tant tenim unes bones panoràmiques sobre el nord de la regió. La Serra de Queralt, les masies de Matamala, Cal Martí, Cal Simon de Matamala i el Vilaró s'ens presenten en mig del brancatge dels arbres. És la imatge de la part situada més al nord del terme: masies separades i aïllades en mig de frondosos boscos. Al cap d'una bona estona s'ens ajunta per la dreta un altre camí que prové també de la zona obaga del Bosc de Matamala. Continuem endavant ara per la Baga de la Plana i arribem a una bifurcació de camins on hi ha instal·lat un avituallament.

Avituallament de La PlanaAvituallament de La Plana

Xafardegem una mica i seguim uns metres el camí que continua a ponent. Descobrim la Plana de Matamala, un veïnat del municipi de Gaià, davant mateix de la confluència de la riera de Merlès amb el Llobregat. La formen dues masies del segle XIV i XIX, El Mas i La Païssa, envoltades de boscos i rehabilitades per oferir serveis de turisme rural.

Retornem al punt de l'avituallament i continuem la caminada per la pista que marxa cap a llevant. Ara el camí planeja amb suaus pujades i baixades dirigint-se cap al sud. Més endavant anem davallant d'alçada i ens anem acostant al Llobregat, que ens queda a la nostra dreta. Paral·lel a sota nostra transcorre el camí de la Plana i Matamala. El camí es converteix en corriol i travessa l'esperó de la Malesa d'Obradors. Al cap de poc el corriol enllaça amb el camí d'Obradors. A sota nostre corre el torrent de La Roca i a l'altre banda veiem les cases del veïnat de Galera.Cases del veïnat de la Galera des de la Malesa d'ObradorsTombem a l'esquerra seguint el camí en direcció llevant. Més endavant deixem a l'esquerra el camí que continua a La Roca i el Puig. Nosaltres seguim de front i arribem a la zona de camps de La Roca, que veiem enfilada a la nostra esquerra.

LA ROCA

La RocaLa Roca

A la nostra dreta arran de camí i coberta per la vegetació trobem l'església de Sant Pere de Monistrol.

SANT PERE DE MONISTROL O DE LES CIGALES

Façana nord de Sant Pere de MonistrolFaçana nord de Sant Pere de Monistrol

L'església es troba situada a 394 metres d'altitud, gairebé amagada per la vegetació que l'envolta i a prop de la masia La Roca. Aquesta església s’anomena també Sant Pere de les Cigales i darrerament Sant Pere de la Roca per la proximitat amb el mas homònim. Es diu que abans havia estat un petit monestir de tradició visigòtica. Antigament va ser una parròquia i actualment és una capella rural.

Interior de la nau de Sant Pere de MonistrolInterior de la nau de Sant Pere de Monistrol

El lloc és documentat des del 982 amb el nom de “Monasteriolo” i s'ubicava dins el terme del castell de Gaià. Aquest topònim indicaria que hi hagué un petit monestir, possiblement de tradició visigòtica que podria correspondre a un antic nucli de vida monàstica extingit o en decadència. El 1284 se la cita com a parròquia de Monistrol de Gaià. L'any 1685, però, a causa de la despoblació del segle XIV va perdre la condició de parròquia. Llavors al segle XVIII es va reconstruir gairebé tot l’edifici, que va ser aixecat i al que se li va afegir un cor al damunt de la portalada que va quedar orientada al nord, com es veu en la data de damunt la porta: MDCCXCVI (1796).

Llinda amb llegenda a la porta d'entrada de Sant Pere de MonistrolDecoració a la façana principal de Sant Pere de Monistrol

Aquesta capella va quedar totalment abandonada al construir-se una església al veïnat de Galera. L'església fou construïda al segle XVIII, damunt de les restes d'una antiga construcció romànica del segle XIII. D'aquesta es conserva un frontal de sarcòfag, encastat a la capella sud, on s'aprecia una petita decoració que consisteix en dues creus, cadascuna de les quals és inscrita dins d'un cercle. Altres restes romàniques apareixen a la capçalera actual, de forma quadrada, que remata la nau estreta i esvelta del nou temple, a la qual s'adossaren dues petites capelles laterals. La porta d'ingrés, situada a ponent, presenta una senzilla decoració barroca i una inscripció en llatí, TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM (jo et donaré les claus del regne del cel), a la que l'hi falta la llosa amb el clàssic escut de sant Pere amb la Tiara o Mitra i les claus.

Detall de la inscripció amb la data de reconstrucció de Sant Pere de MonistrolDecoració d'un sarcòfag de Sant Pere de Monistrol

El nom de Sant Pere de les Cigales estaria relacionat amb la presència abundant de la pinya de Sant Joan, també coneguda com carxofeta, culleres de pastor, cerverina, pinyes de plata, guitarra, perdiuetes, cigala... Ho confirmaria el fet que a la llinda on hi ha inscrita la data de la reconstrucció de l'església, hi apareix una decoració formada per un parell de tiges amb fulles i una petita pinya al capdamunt, talment com si es volgués representar el nom de l'església. També hem trobat dues esglésies més amb el mateix adjectiu: Sant Pere de les Cigales o Sant Pere d'Oriols al terme de Santa Maria d'Oló; i Sant Pere de l'Alou o de les Cigales a tocar del camí a l'Alsina del Racó dins el terme de Navars. El temple està en estat força ruïnós. Ara la coberta està ensorrada a causa de la Guerra Civil Espanyola i només s’aguanten les quatre parets.

Deixem l'església i avancem cap al nord-est. Els camps de conreu es van succeint. Travessem el torrent de La Roca i enllacem amb el camí del Puig que marxa per l'esquerra cap a la masia. Nosaltres seguim la pista que fa una volta de 360° i voreja els camps d'Obradors fins arribar a la masia de Sant Pere de les Cigales.

EL MAS DE SANT PERE DE LES CIGALES

La masia de Sant Pere de les CigalesPorta d'entrada al mas de Sant Pere de les CigalesDetall d'una finestra del mas de Sant Pere de les CigalesAquest mas es troba situat en una petita vall al peu del serrat de l'Àliga. La masia pren el nom de la propera església de Sant Pere de Monistrol, que té a tocar però a l'altra banda de la vall. Reemprenem la marxa cap al sud-oest seguint ara el camí del Serrat de l'Àliga fins arribar a un petit collet ben a prop de les cases del veïnat de Galera. Abandonem la pista que seguíem, i que ens hi portaria molt ràpidament, i agafem un caminet que surt per la dreta i que revolta el nucli per la seva banda de tramuntana. Entrem al veïnat per una antiga era, des de la que obtenim bones panoràmiques cap al sud-oest.

Panoràmica de Puig-reig i de les serres de Castellnou de Bages des de GaleraPanoràmica de Puig-reig i de les serres de Castellnou de Bages des de Galera

A continuació creuem Galera pel carrer Major, fins a la zona esportiva on la organització té previst oferir-nos un bon i animat esmorzar.

RAVAL DE LA GALERA O DE GRAMOLAR

L'avituallament de l'esmorzar a GaleraEl nucli de la Galera o de Gramolar és un petit agregat del terme de Gaià que constitueix un barri de cases agrupades vora el Llobregat, davant la colònia de l'Ametlla de Merola. Tot i que hi ha documents del segle XIV en els que es parla de Galera com a Gramolar o Peucalçó, el nucli es va originar al segle XVII com a residència dels rabassaires que menaven la terra del baró de Vilagaià.

Una era de GaleraL'avituallament de l'esmorzar a Galera

Després d'esmorzar i recuperar forces, sortim de Galera cap al nord-est fins a trobar de nou el camí del Serrat de l'Àliga. Aleshores seguim per la pista de la dreta. Al cap de pocs metres, trobem un trencall a l'esquerra; deixem la ruta principal, i seguim per ell que s'enfila lleugerament. Anem recorrent un paisatge de camps i conreus i entrant i sortint del bosc. Anem trobant varies filades de murs de pedra seca i algunes barraques de vinya.

Restes d'una barraca de vinyaRestes d'una barraca de vinya

Tota aquesta gran quantitat de feixes que veiem, ens permet recordar la gran importància que ha tingut la vinya en la història social i política de Catalunya. Més amunt hem vist com Galera sorgia al segle XVII com a residència de rabassaires. Recordem que els rabassaires eren pagesos que conreaven una vinya segons un determinat tipus de contracte. El més estès a Catalunya era el contracte de rabassa morta, que consistia en una espècie de lloguer d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de dissoldre'l en haver mort els ceps plantats o als cinquanta anys de la firma. L'arribada de la fil·loxera a França provoca l'any 1883 un gran augment de terres dedicades a la vinya i de rabassaires. L'arribada de la fil·loxera provinent de França, a finals del segle XIX i principi del XX, va provocar la substitució dels ceps per uns altres d'origen americà més resistents a la fil·loxera. El 1889 arriba la fil·loxera, quan Galera té 157 habitants. Després de la fil·loxera els camps i les feixes son abandonats i disminueix la població. Moltes famílies, sobretot les noies, van a la fàbrica tèxtil de l'Ametlla de Merola.

Més endavant, enllacem de nou amb la pista forestal de Galera. El camí canvia de direcció i passa enmig de bosc i camps de conreu. Anem revoltant el Clot de l'Oli. A la nostra dreta observem, en mig de la bardissa, una altre barraca de vinya i ens desviem per anar-la a veure. Les bardisses i la vegetació ho han fet complicat, però hi hem arribat.

Barraca de vinya del Clot de l'OliDetall de la barraca de vinya del Clot de l'Oli

La seva estructura es troba ben conservada, amb alguna paret i el sostre apedaçats amb planxes de ferro. Així mateix la porta està reforçada amb barres metàl·liques. Retornem a la pista ben esgarrinxat i seguim cap a migdia. De tant en tant s'observen grans blocs de pedra, arran del camí, que amb una mica de imaginació podrien representar diferents animals. Més endavant arribem a un collet a 411 m.a. Iniciem la baixada sempre per la pista principal i deixem diferents camins a la dreta. Al cap de poc, el camí passa pel costat d'unes granges i d'unes basses, les Granges de Gaià, situades a la nostra dreta. Continuem avançant per una zona plena de camps i rodejada de boscos. Travessem l'espai de Comaclosa i arribem a un nou avituallament.

Avituallament de VilagaiàAvituallament de Vilagaià

En aquest punt també hi arriben els caminants que han optat per fer la caminada curta. Ben a prop i a la nostra dreta, observem una altre de les masies importants del terme, la masia de Vilagaià.

VILAGAIÀ

VilagaiàVilagaià

En aquest indret situat al vessant sud de la serra de Vilagaià, el noble gironí Francesc de Delàs i Silvestre (1747–1818), primer baró de Vilagaià al 1790, va crear una colònia agrícola dins els seus terrenys. Aquesta colònia va arribar a reunir més de vint-i-cinc famílies de colons, que van rebre cases i terres i que es dedicaven a treballar la vinya i l'olivera.

Reemprenem la caminada en direcció a llevant, tot descendint lleugerament. Més endavant arribem a la carretera de Navàs a Gaià. La creuem i ens endinsem al bosc fins a trobar el camí de Pregones, que seguirem per la dreta.

Enllaçant amb el Camí de PregonesAnem travessant camps i més camps, a estones bosc, però sempre amb la tranquil·litat del camp català, ben endreçat i silenciós. A la nostra dreta, al fons, el barranc de Pregones; a l'esquerra enlairades les cases del Pla del Forn que daten del segle XVIII, que anem veient de tant en tant. Una mica més endavant deixem, també enlairada a l'esquerra, el mas de La Sala. Després arribem a la confluència entre els barrancs de Pregones i de la Font de les Cabres. Nosaltres tombem a l'esquerra seguint la vall del Barranc de la Font de les Cabres. El camí comença a guanyar alçada i de seguida agafem un petit corriol que travessa el barranc i s'enfila fins a la propera Font de les Cabres.

LA FONT DE LES CABRES

La Font de les CabresLa Font de les Cabres

Es tracta d'una surgència situada dins d'una petita bauma. Recull les escorrialles de les parets, formant un petit bassal. El seu accés és força dret i relliscós. Suposem que el seu nom l'hi deu venir d'aquest fet: ens hem enfilat com a cabres. Retornem a la pista i encarem l'últim tram de la caminada. El camí va guanyant alçada per arribar al nivell del nucli principal de Gaià. Els camps tornen a fer presència i la silueta de l'església de Santa Maria comença a despuntar.

GAIÀ

El nucli de Gaià amb El Prat, la rectoria i l'església de Santa MariaGaià està situat a la part meridional de la serra de Pinós, tocant al Berguedà, i a l'esquerra del Llobregat. El terme també és drenat pels seus afluents, les rieres de Merlès i de Cornet i la riera de Gaià. Com hem anat veient en la caminada el bosc és absolutament predominant en tot el terme, que està format per masies escampades i el nucli de Galera, a prop del Llobregat. Després d'una darrere pujada arribem al poble pel costat del mas El Prat.

EL PRAT

El PratInscripció amb la data de 1747 a la clau de la porta del PratInscripció amb la data de 1634 a la llinda d'una de les finestres del PratPortal adovellat del mas El PratEs tracta d'un casal del segle XVIII format per uns baixos i dos pisos. Podem destacar els carreus de pedra picada, que reforcen les cantonades i envolten les obertures de les finestres més antigues. El portal d'entrada està format per un arc adovellat de mig punt, en el que destaca la clau amb la inscripció de l'any 1747 sota el símbol de Jesús. També hi observen la llinda d'una de les finestres que porta inscrit l'any 1634 i entre les seves xifres l'acrònim de Jesús, el símbol IHS (Iesus Hominum Salvator), acompanyat per uns cors i una creu fent al·lusió al culte al Sagrat Cor de Jesús.

Arribem a la plaça central del nucli on hi ha instal·lat el punt d'arribada i final de la caminada. Els bons amics de Gaià ens reben amb una bonica ballada de Gegants, han convidat els nous gegants de Navàs. Aprofitem l'estada per acabar de veure el patrimoni de Gaià.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GAIÀ

Església de Santa Maria de GaiàCampanar i façana nord de Santa Maria de GaiàInterior de l'església de Santa Maria de Gaià

L'església actual data del 1694. Els orígens de l'església els trobem ja esmentats en el segle X tot i que actualment no n'hagi quedat res. D'estil barroc, és un edifici amb planta de tres naus amb la façana orientada a ponent i bastit al segle XVII, però amb restes d'un probable temple anterior, d'estil romànic, visible pel carreuat de la paret sud, on hi ha encastat un fragment d'un sarcòfag romà d'època tardana.

Fragment d'un sarcòfag romà encastat a la paret sud de l'església de Santa MariaGàrgola del campanar de l'església de Santa Maria de Gaià

El campanar es de planta quadrada escapçada als angles i disposa d'una teulada plana i una barana al seu voltant. Va ser aixecat en el segle XVIII adossant-lo a la cara nord de l'església. A la façana s'obre el portal, d'estil clàssic, amb grans dovelles i damunt seu hi ha un frontó triangular, al costat del qual s'observen estucats decoratius en forma de carreus cartellats. Després de la Guerra Civil va haver de ser reconstruïda per l'estat en què va quedar.

EL COMUNIDOR DE SANTA MARIA DE GAIÀ

El Comunidor de Santa Maria de GaiàEn un racó entre l'església i el mas, s'alça el comunidor, on els sacerdots allunyaven els mals esperits i reclamaven les bones collites. Servia tant per demanar pluja en època de sequera com per desfer les pedregades en moments de tempesta. Aquesta construcció és un petit edifici en forma de porxo obert a quatre vents, de planta quadrada, de tres metres de costat, amb una coberta a quatre vessants, on s'hi accedeix pel cantó sud a través de sis simples esglaons.

Sostre embigat del Comunidor de Santa MariaInformació sobre el Comunidor a l'entrada del mateix

Interiorment destaquen unes piques per a l'aigua beneïda en dos dels quatre angles que recollien l'aigua de la teulada, i un pilar en el centre del recinte. Va ser construït en el segle XVII i restaurat el 9 de febrer de 1997, sent un dels pocs edificis d'aquest tipus que es conserva a Catalunya.

L'ANTIGA RECTORIA DE SANTA MARIA DE GAIÀ

Antiga rectoria de Santa Maria de GaiàAntiga rectoria de Santa Maria de Gaià

És tracta d'un gran casalici de finals del segle XVIII, actualment reconvertida en un hostal. Edifici de grans dimensions és una mostra del poder econòmic dels rectors de Gaià. En aquesta rectoria hi vivia un nombre d'uns sis o set rectors de les rodalies que tenien el poder de diversos alous de Gaià. Hi destaca l'àmplia galeria oberta amb cinc arcs escarsers, i els estucats esgrafiats d'estil barroc, fets en blanc i gris, que decoren les façanes sud i oest. L'ornament en els pisos superiors és de tipus floral i es completa amb el dibuix d'un rellotge de sol, mentre que a la planta baixa s'imita la forma dels carreus.

FESTA AMB ELS GEGANTS DE NAVÀS

Els gegants de Navàs ballant davant l'antiga Rectoria de GaiàLa construcció d'aquests gegants, es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras de Solsona. El dia 25 d'abril del 1982, amb motiu del 50è aniversari de la Fira de Primavera, els Gegants Nous es van presentar públicament davant dels assistents congregats a la Plaça de l'Ajuntament de Navàs. Els noms escollits van ser els de "Genís de la masia de Masadella" i "Eulàlia de la masia de Can Vall".

Grallers de la colla gegantera de NavàsLa geganta Laia

Segons documents oficials de l'arxiu municipal, aquests gegants representen els pares d'en Jordi, gegant pubill de la població. No obstant, les veus populars ho contradiuen i es creu que simbolitzen els pares de la Montserrat, la geganta pubilla. Els noms van ser escollits intentant representar noms fortament arrelats a la població. Genís per ser el patró de Navàs i Eulàlia per recordar l'antic Pla de Santa Eulàlia.

Els gegants nous de Navàs ballant davant l'antiga rectoriaEl gegant Genís

Simbolitzen, el Genís i la Laia, uns pagesos d'època que conreen la terra i són caracteritzats com a tals. El gegant porta una camisa blanca amb l'escut de la localitat, una armilla d'un color terrós, la barretina tradicional i una aixada a l'espatlla. Cal destacar l'aspecte tosc del gegant i el color argilós de la seva pell curtida pel Sol. La geganta porta un cosset a joc amb la faldilla de color blau amb sanefes daurades, l'escut de la localitat al pit, un cistell de flors a la mà dreta i un mocador a la mà esquerra.

Bomba per transvasar el viBomba per transvasar el vi

Abans de marxar, anem a veure una exposició d'oficis antics i de cartells publicitaris, instal·lada als baixos de l'Ajuntament.

1ª CAMINADA POPULAR DE GAIÀ 2011

Caminada popular de Gaià 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi