IXª CAMINADA POPULAR DE LA VALL DE SAU




Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 13,9 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 643 metres, baixant: 641 metres.
Altitud mínima: 479 metres, màxima: 647 metres.

Ens trobem a la Plaça Major de Vilanova de Sau. Mentres esperem a la sortida aprofitem per fer unes quantes fotos de l'església de Santa Maria. El dia està força ennuvolat i l'entorn a aquesta hora del matí encara es força fosc.

ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA MARIA

La Plaça Major, l'església de Santa Maria i la rectoria de Vilanova de Sau L'església està situada al centre de Vilanova de Sau i és un bonic edifici romànic, del segle XI. El temple tot i conservar alguns elements propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement el seu aspecte original.

L'església de Santa Maria de Vilanova des de la rectoria. Autor: Carlos AlbaceteL'església i campanar de Santa Maria de Vilanova. Autor: Carlos Albacete

Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separades per lesenes. A la part superior s'hi pot veure un fris decorat amb dents de serra. La finestra situada a la part central de l'absis és l'única originaria que es conserva. La portalada de la façana tampoc és l'originaria de l'època medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de mig punt i dues arquivoltes decorades. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Està cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitja alçada, lo qual significa que durant l'ampliació de l'església es deuria aixecar per fer l'església més alta. A la façana de migdia hi té adossada la rectoria.

Inscripcions a la Plaça Major de Vilanova de SauComponents de la taula d'inscripcions

Després de fer les inscripcions sortim de la Plaça Major per les escales que porten al carrer del Pont de Fusta. Anem baixant en direcció a la finca municipal de La Bassassa. Si mirem enrere veurem una bona panoràmica del poble amb l'església de Santa Maria i els Cingles de Vilanova.

Vilanova de Sau i els Cingles de Vilanova al seu darrereEls voltants de Vilanova de Sau són una mostra perfecta del paisatge de les Guilleries, amb els seus boscos de roures, alzines i pins, les cingleres vermelles i blanques i la blavor de l'aigua del embassament de Sau. Seguim l'antic Camí Ral tot passant a prop de Can Serra i creuant el Torrent de les Fagedes. El corriol passa a prop de Can Valentí i segueix fins a trobar la carretera del nou Sant Romà de Sau. La travessem i agafem la pista que davalla al Sot dels Llirons. La seguim fins a arribar al petit torrent dels Llirons on hi ha una bifurcació. Creuem el torrent i seguim per l'esquerra per una gran pineda de pi roig amb falgueres. Al cap de poc deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra, que es va enfilant, a poc a poc paral·lelament al torrent i que ens acosta a la zona de Can Burjada.

CAN BURJADA o BURGADA

Can BurjadaLa caminada passa per sota la casa, però està tant a prop que ens hi acostem. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb diversos cossos afegits. L'edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes que deurien servien de graner. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta a la part de la dreta. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener.

Façana principal de Can BurjadaRellotge de sol de Can Burjada

Les finestres son quadrangulars i de diferents èpoques, segons veiem en els materials utilitzats. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol de considerables dimensions. Can Burjada es una masia documentada des del segle XVII, on hi vivia Anton Burgada, mestre de cases provinent de França. Des que es coneix, la casa no ha canviat de família propietària i encara es dediquen a la pagesia.

Retornem al torrent i seguim cap a llevant fins arribar a la casa de La Pujada.

LA PUJADA

La Pujada. Autor: Carlos AlbaceteAquesta masia pertany a la propietat de la Burjada i està situada més amunt d’aquesta. Es tracta d'una petita masia del segle XVIII de planta rectangular amb planta baixa i pis. La seva teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.

Balconada oberta a la façana sud-est de La PujadaFaçana sud-est de La Pujada

Al cos principal de l'edifici, se li va afegir posteriorment un segon cos que deuria tenir les funcions de paller a la part superior i agrícola o ramader a la inferior. La part superior, abans oberta ara ha estat lateralment tapiada. Actualment aquest segon cos es troba integrat a l'habitatge formant un balcó amb dos pilars de planta quadrada que subjecten la coberta.

Façana sud-oest de La PujadaPanoràmica de La Pujada amb els cingles de Vilanova i Tavertet al seu darrere

La porta d'accés s'obre a la façana principal, és adovellada i amb un arc escarser. A l'esquerra d'ella veiem una petita finestra emmarcada en pedra. Al primer pis, es veuen dues finestres més amb l'ampit de pedra. Aquesta masia no es troba arrebossada, fet que ens permet observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra del país a la vista i de mides diferents, formant filades irregulars i unides amb morter de calç.

Després de voltar la casa, enllacem amb una pista que seguim a la dreta en direcció sud. Si ens girem, les vistes cap el nord són espectaculars. Les cingleres vermelles de Vilanova i Tavertet emmarquen tot l'horitzó. La pista baixa a poc a poc, fa un revolt de 360° i es dirigeix cap a Puig Cornador.Valls ufanoses al voltant del Puig Cornador de 621 m.a.En el següent revolt i després de travessar un petit torrent, deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra. Anem avançant per sota el Puig Cornador a través d'un bosc dens i humit, en el que hi abunden els castanyers ben plens de fruits verds i punxosos. El corriol ens porta fins a Can Tauler.

CAN TAULER O EL TEULER

Can TaulerAquesta masia es troba situada en una de les vessants del Puig Cornador. Els seus camps de conreu baixen en terrasses fins a la Riera Major, a la zona de les Bombes, on es pren l'aigua potable de Vilanova.

El cantó de tramuntana de Can TaulerFaçana principal de Can Tauler. Autor: Carlos Albacete

La casa es troba situada en un desnivell del terreny que fa que per la banda sud tingui dues plantes i per tramuntana, on el terreny s'enlaira, exteriorment tan sols en tingui una. La coberta està formada per teula aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està orientada cap al sud-oest. La porta d'accés és rectangular i no es troba centrada a la façana sinó cap a una banda. La llinda del portal duu la inscripció "1937 J.Llora" que indicaria una possible reforma. A sobre d'ella hi ha una petita finestra i a la mateixa alçada, però a l'altre cantó s'hi obre un porxo coronat amb un arc rebaixat.

Detall de la llinda de la porta de Can Tauler. Autor: Carlos AlbaceteDetall de Can Tauler. Autor: Carlos Albacete

Darrera de la casa s'hi troba un segon edifici adossat però a la mateixa alçada i que podria correspondre a una construcció anterior. L'edifici ha perdut l'arrebossat originari així que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de granit vermell formant filades irregulars i units amb morter de calç. La casa està ara restaurada com habitatge residencial i la antiga bassa que estava enfront, és ara una petita piscina.

Passem per davant de la casa i seguim el camí que porta a enllaçar amb la pista forestal de la zona de El Crous. De nou les condicions del terra, temperatura i pluviositat d'aquesta zona, permeten l'existència d'importants castanyedes.

Castanyers després de Can TaulerFulles de castanyer

Arribem a la pista de El Crous. Tombem a l'esquerra i al cap de poc arribem al primer avituallament. Ens trobem ben a prop de Can Masromeu, Can Pont, Can Janet i Can Joan.

Avituallament de la pista de El CrousCoca i beguda en el primer avituallament

Després d'agafar forces, deixem la pista i ens enfilem per la dreta, ajudats per cordes posades per la organització, seguint un corriol que ens ajuda a superar un desnivell d'uns cinquanta metres.

Cordes que donen seguretatCordes per superar desnivells

Aquest corriol va a buscar el tallafocs d'una línia elèctrica que seguirem per la dreta fins a trobar una pista forestal. Aleshores continuem també per la dreta fins arribar a La Casa Nova de El Crous.

LA CASA NOVA DE EL CROUS

La Casa Nova d'en CrousL’entorn on està situada aquesta casa és excel·lent, encara que el seu accés es força complicat. Es troba situada a prop de la Bufia i a sobre mateix de la casa del Crous, però no hi ha cap camí entre elles

La Casa Nova de El Crous des de la seva bassaÀnecs a la bassa de La Casa Nova de El Crous. Autor: Carlos AlbaceteContrafort rodó de La Casa Nova de El CrousEs tracta d'una masia de planta rectangular formada per una planta baixa i un pis. La casa es troba coberta amb teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada al sud. A la façana principal, col·locat a la banda dreta, s'hi obre un portal rectangular amb la llinda de fusta. A l'esquerra s'hi troben dues construccions adossades destinades als corrals. A nivell del primer pis s'obren dues finestres, el mur de llevant és pràcticament cec, només s'observa una finestra per cada pis. Al nord, hi trobem adossats dos nous cossos, cada un d'ells cobert amb teula a una sola vessant. Una d'aquestes construccions corresponen a un antic forn. Al primer pis s'hi obre una finestreta. També s'hi adossa un contrafort de grans dimensions i de forma arrodonida. Els materials utilitzats són la pedra de granit vermell unida amb fang i morter de calç. Les finestres estan emmarcades amb totxo cuit.

Vistes de l'embassament de Susqueda i les cingleres de Tavertet des de La casa Nova d'en CrousDes de la part del darrere de la casa, podem gaudir d'una extensa panoràmica de les cingleres de Tavertet, i a sota seu la cua de l'embassament de Susqueda.

CABANA DE LA CASA NOVA D'EN CROUS

La Cabana de La Casa Nova d'en Crous darrere de les alzinesEs tracta d'un petit edifici situat davant mateix de l'era del mas. Al seu voltant hi creixen tres exemplars de magnífiques alzines. Passem pel seu costat i continuem direcció nord. El camí és força net i transcorre pel mig d'un petit bosc bastant esclarissat. Estem travessant la Carena de La Vinya. L'abundància de castanyers ha augmentat, hi observem exemplars força grans rodejats de gran quantitat de falgueres.

Castanyers a la Carena de La VinyaFalgueres entre mig dels pins rojalets

Passem a prop de La Bufia, casa que deixem a l'esquerra i a continuació travessem els Camps de La Vinya de la Bufia. Més endavant el camí entra en el Sot de La Comarca, per sota mateix de les cases de L'Arboç i Les Serres de Vilanova. La pista forestal va davallant cap al nord seguint la carena. Quant la pista canvia de direcció per anar cap a llevant, la deixem i agafem, a l'esquerra en direcció nord-oest, un corriol estret que ens porta fins un petit planell. Aquest punt es un excel·lent mirador sobre el Ter i la resclosa del l'embassament de Sau.

Vista de la resclosa de Sau des del petit mirador de la carenaVistes del Penyal de la Força i dels cingles de Tavertet des del petit mirador de la carena

Les vistes són inacabables. Veiem la Central Hidroelèctrica de Sau que es troba als peus de la llera del Ter i que fou construïda per aprofitar l'energia de l'aigua. És una gran construcció de planta rectangular, feta de formigó i amb grans finestrals de vidre.

Vista del recorregut del Ter cap a llevantTambé es força interessant la vista que tenim cap a llevant, on el Ter continua el seu camí, encaixonat i sinuós, cap a Susqueda.

Aproximació amb teleobjectiu als Cingles de Tavertet des del petit miradorEl pantà de Sau i l'Hotel de la Riba des del petit mirador

Podem observar perfectament l’imponent verticalitat d’aquestes parets i les seves típiques i diferents composicions geològiques (els estrats de color gris i rogenc queden perfectament delimitats).

EL PUIG DE LA FORÇA O ROCA DE SAU

El Penyal de la Força símbol de l'embassament de SauEl Puig de la Força o Roca de Sau de 740 metres, és el grandiós monòlit que domina el pantà de Sau, i constitueix el símbol d’aquest embassament. Situat a l'extrem meridional dels Cingles de Tavertet, és un impressionant bloc de pedra separat de la cinglera a la que resta unit per un petit collet. A sobre mateix hi ha les ruïnes del castell de Tavertet o de la Força, sense excloure que en el mateix assentament hi hagués el castell de Cornil. Aquestes ruïnes posen de relleu el paper estratègic que tingué segles enrere aquest gran penyal. El seu color terròs-rojenc és molt característic de la pedra de la zona. Aquesta és una imatge molt típica dels Cingles de Tavertet.

Continuem la caminada cap a ponent endinsant-nos al Sot Jup. La baixada és força dreta i cal anar molt amb compte. De nou anirem trobant grans castanyers plens de pellons punxosos. Després de passar una bassa, arribem al pla d'una antiga pedrera d'on es van extreure materials per a la construcció de la presa. Més endavant el camí va a parar a les escales que porten a l'aparcament de la presa.

Les escales de la presa de SauEl pantà i la presa de Sau des de les escales. Autor: Carlos Albacete

El camí enllaça a una mica menys de la meitat de la totalitat de les escales. Hem de pujar més de dos-cents esglaons per arribar al Mirador de la Presa de Sau. Mentres anem pujant tornem a tenir bones vistes sobre l'entorn.

El pantà de Sau. Autor: Carlos AlbaceteLa presa del pantà de Sau des de les escales

MIRADOR DE LA PRESA DE SAU

Els Cingles de Tavertet i l'Hostal de la Riba des del miradorEn primer terme una de les cases del nou Sant Romà de Sau i al darrere els Cingles de Tavertet

En arribar a dalt de tot de les escales, trobem un ampli aparcament amb un bon mirador sobre el Pantà de Sau. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista sobre els cingles de Tavertet i l'hotel La Riba al nord-est; i cap el sud, la ruta dels pantans. En aquest lloc la organització ha situat el punt de l'avituallament corresponent a l'esmorzar.

Esmorzant al Mirador de la Presa de SauEsmorzant al Mirador de la Presa de Sau

Després de recuperar forces, anem a buscar la carretera del poble nou de Sant Romà de Sau. La seguim cap a l'esquerra. Anem trobant marques del GR 2, el sender que va d'Aiguafreda a La Jonquera. Entrem en els carrers del nou poble de Sant Romà de Sau, format l'any 1962 quan es va construir l'embassament de Sau que havia de cobrir l'antic poblat. Deixem a l'esquerra les Cases dels Enginyers, un conjunt de més de sis cases o xalets amb la coberta a doble vessant i construïdes a la vora del camí. Són construccions relativament modernes que van ser utilitzades pels enginyers que treballaven a la construcció del pantà. Avui tots aquests espais es troben abandonats.
En aquest punt deixem la carretera i tombem a la dreta per una pista que passa a tocar del Cementiri de Sant Romà de Sau. El camí planeja suaument fins arribar a la casa de Mas Francesc.

EL MAS FRANCESC

El Mas FrancescAquesta casa, datada del segle XVII, està situada molt a prop del modern Sant Romà, a la zona coneguda com la pineda de Vilanova. L'edifici el formen dos cossos clarament diferenciats però adossats entre si. El primer té l'accés pel sud i el segon al nord. El primer edifici de migdia és de construcció senzilla i austera. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La coberta es prolonga cobrint un altre cos adossat amb funcions agrícoles. La porta principal no es troba centrada respecte la paret, és de forma rectangular i amb la llinda de fusta. Es poden observar un conjunt de cinc finestres, dues a la part inferior i tres al primer pis. Totes elles són molt senzilles i amb la llinda de fusta.

L'edifici nord del mas Francesc. Autor: Carlos AlbaceteFinestra amb motllures a l'edifici nord del mas Francesc. Autor: Carlos AlbaceteFaçana nord del mas FrancescDetall d'un finestral amb mènsules esculpides del mas Francesc

El segon edifici que s'adossa al primer per tramuntana, respon a una construcció posterior. Disposa de tres alçades, planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és també a doble vessant. La porta principal s'obre a la façana nord, a banda i banda hi té dues finestres amb ampit i motllures d'estuc. Al seu darrere i al costat destaquen uns finestrals amb llinda de pedra acabats per unes mènsules esculpides.

LA CABANA DEL MAS FRANCESC

La Cabana del Mas FrancescJust a la part de davant, hi ha una cabana per a usos agrícoles. És una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dues obertures, una correspon a la porta d'accés a l'interior i està coronada amb un arc rebaixat de maons a sardinell. A sobre d'ell hi ha un òcul emmarcat en maons i en forma de rombe. L’interior està dividit en dues plantes, la part de dalt està destinada a guardar herbes i la planta baixa com a graner. Construïda amb pedra vermellosa i morter de calç, els escaires són de pedra picada i totes les obertures estan pintades de blanc. Pel seu estil fa pensar que es va construir al mateix temps que la part de tramuntana de la casa.

Continuem endavant cap a migdia. Al cap d'una estona surt un camí a l'esquerra que porta fins el mas de l'Arboç Xic. A continuació creuem el Rec de El Biaix.

Cassanella o cecidi de roure al Bosc de la SocarradaMata de Bruguerola al Bosc de la SocarradaFruits de roser salvatge o gavarrera al Bosc de la SocarradaLa pista s'ha anat acostant a la carretera que va a l’Embassament de Sau (N-141) i això fa que sentim, molt de tant en tant, el soroll d'algun motor. Arribem a la finca de Can Portet. Es tracta d'una casa de nova construcció feta seguint el model del que s'entén com a masia. A continuació seguim la pista forestal que arrenca cap al sud enfilant-se a poc a poc. Es tracta d'un camí amb el terra de sauló, relliscós i que es troba força erosionat, fàcilment hi veiem importants xaragalls. Travessem el Bosc de la Socarrada molt esclarissat.

Bosc de la SocarradaEl camp de El Biaix

Al cap d'una bona estona arribem a un gran camp, molt a prop del Rec de El Biaix. El camp fa una pendent de sud-oest a nord-est i, a la part alta, a la nostra dreta i veiem el mas El Biaix. Ens hi acostem salvant la cinquantena de metres que ens hi separen.

EL BIAIX

Façana nord de El BiaixEs tracta d'una masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada al sud. Les teules són àrabs i els ràfecs, renovats. L'edifici consta de planta baixa i pis.

La façana nord-oest amb porxo de El BiaixParet oriental amb contraforts rodons de El Biaix

La façana orientada al sud-oest, té la porta rectangular descentrada amb la llinda de fusta. Quatre finestres de diverses dimensions es distribueixen de manera asimètrica al llarg de la façana. A la façana nord-oest s'hi ha afegit un porxo de nova construcció. La paret oriental, és cega i presenta tres grans contraforts rodons, característica que la identifica fàcilment. Els materials de construcció són bàsicament el granit vermell unit amb calç i fang. Els escaires estan fets amb pedra picada de color gris.

Després de les corresponents fotografies, retornem al camí que travessa el camp a prop del Rec del El Biaix i s'enfila per sota una línia elèctrica. Al capdamunt ens trobem amb un camí que agafem cap a l'esquerra. Aquest ressegueix una petita carena sobre la cota dels 555 metres.

Panoràmica des del Bosc de El BiaixEns trobem en un dels llocs amb les vistes més magnífiques de tot el recorregut. De cara a la casa de El Biaix i al nord-oest tenim la serra de Santa Cília, uns cingles gairabé tan impressionants com els de Tavertet, que tenim al nord. Es distingeix Sant Martí Sescorts a l'horitzó per l'espai que obre el Ter i l'embassament entre les cingleres tan característiques d'aquesta comarca natural. En aquest mateix punt, si es gira la vista més a l'esquerra, cap a ponent, també es pot observar Vilanova de Sau, on es divisa l'absis de l'església, que corona un turonet a l'extrem nord-est del poble, així com la Roca del Migdia i el Puig del Far.

Seguim caminant per aquesta pista que porta a la casa de Can Joan.

CAN JOAN

Can JoanSituada al pla que està sobre la Pineda i a la part alta del Rec de El Biaix, trobem aquesta casa de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa està feta amb pedra natural sense arrebossar, mentre que el pis, tot de color blanc, deixa a la vista unes pedres, com petites taques, disposades de manera irregular. La porta es troba centrada respecte al carener; les seves finestres, dues a la planta baixa i tres al pis, tenen finestrons de fusta fosca.

Avituallament de Can JoanAvituallament de Can Joan

Una mica abans d'arribar a la casa, hi trobem el tercer avituallament de la organització. Al seu costat arrenca un camí cap a la dreta, en direcció a ponent, que travessa La Pineda. És un camí que ens diuen que ha estat netejat recentment. De fet travessa un bosc molt esclarissat, amb clapes de pedra calcària en la que hi veiem petites plantes que lluiten per sobreviure. En un d'aquest espais nets s'ens presenta a la vista tot el poble de Vilanova de Sau.

Vilanova de Sau des de La PinedaDestaca clarament l'església romànica de Santa Maria, enfilada damunt un petit turó. Al seu darrere queden ben visibles i propers els cingles de Vilanova.

El poble de Vilanova de Sau i la seva esglésiaSuculentes creixent a l'escàs estrat de les roques

Aquest camí va davallant i ens deixa a una pista que seguim per la dreta. Ben aviat creuem el Torrent de Les Fagedes i girem a l'esquerra per una pista forestal ampla que porta a La Roureda. En un petit repetjó net de vegetació, ens aturem per fotografiar una nova vista de l'església de Santa Maria de Vilanova.

Santa Maria de Vilanova de SauMés endavant deixem la pista i prenem un corriol a la dreta que passa per sota de la Granja de El Company. A continuació remunta un torrent i torna a arribar al Pont de Fusta. Girem cap a la dreta pel carrer Nou fins a trobar novament les escales que ens duran a la Plaça Major de Vilanova de Sau.

El carrer de Santa Maria i la font de la Plaça Major de Vilanova de Sau. Autor: Carlos AlbaceteEl control d'arribada amb les samarretes de record

Després de recollir una bonica samarreta de record, donem per acabada aquesta agradable caminada per les sempre interessants Guilleries.

9ª CAMINADA POPULAR DE LA VALL DE SAU

Caminada Popular de Vilanova de Sau 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi