XIX CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,42 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 596 metres, baixant: 568 metres.
Altitud mínima: 604 metres, màxima: 794 metres.

Sortim des del Parc de l'Aigua cap al pont que travessa l'Embassament de Sant Quirze Safaja. El rodegem pel seu cantó dret. Aquest recull l'aigua de la conca alta del Tenes, però es troba tot ell dins del terme de Sant Quirze Safaja, malgrat que la cua de l'embassament arriba a tocar el límit amb el terme de Castellcir. Es va començar a construir el febrer del 1991 i es va inaugurar el 10 de juliol de 1992. Es va fer al lloc on hi havia les ruïnes de l'antic Molí de Poses o Molí vell. Els tràmits i permisos començaren deu anys abans. Es va construir per abastir d'aigua Sant Quirze i les seves urbanitzacions.

A continuació seguim el Camí de Puigdomènec que revolta i enllaça amb el Camí del Mas Torroella, tot travessant el barri del Solà del Boix. El Solà del Boix, o El Rossell, és una moderna urbanització a cavall dels termes municipals de Castellcir i de Sant Quirze Safaja.



La caminada va enllaçant camins, entre camps de blat i boscos de pi. Anem pujant i baixant de forma suau. En alguns trams la vegetació és esponerosa amb abundància de falgueres.

El camí pren clarament la direcció de ponent i baixa per la Solella de la Noguera. Arribem a la riera de Sant Quirze i caminem a tocar de l'aigua durant una estona, en direcció a Castellterçol. A la nostra esquerra, i a poca distància, hi ha la carretera C-59. El nostre camí travessa la riera i arribem al primer avituallament.



En aquest avituallament hem tingut una agradable sorpresa. Ens han obsequiat amb uns fabulosos sucs naturals de la casa Sosa de Castellterçol. Hem gaudit del suc de mango amb fruita de la passió, de pinya amb llima, de sanguina amb maduixa, ... Quin bé de sucs!!!!

Continuem la caminada apropant-nos a la C-59. Passem a prop del pont de la carretera sobre el Torrent del Castell, el qual aboca les aigües a la riera de Sant Quirze en aquest punt. El travessem i continuem seguint en direcció nord-oest. Al cap de poc, i cap al sud-oest, veiem bones vistes de la masia de La Noguera.

LA NOGUERA

Aquesta masia pertany al terme de Castellterçol. Es tracta d'una masia-torre o masia fortificada plantada damunt una roca, amb una torre de guaita supèrbia. Aquesta fortificació va estar motivada per trobar-se a prop d'un antic camí ral molt important, el camí del Coll de Poses que unia el Moianès i el Vallès i anava cap a Caldes de Montbui. La torre és del segle XVI però la masia consta des del segle XIV. Mereix destacar-se per la seva estructura i torre de defensa. Amb la seva torre singular, és el primer element que es veu de Castellterçol venint de Barcelona. Fins fa pocs anys aquesta era una de les cases que abastia d'ous, aviram i llet el municipi de Castellterçol. La torre i la galeria l'hi donen personalitat pròpia.

Poc abans d'arribar al mas de l'Horta trobem una pista provinent de la carretera. La seguim cap a la dreta creuant la riera de Sant Quirze i fent un canvi de direcció. Primer anem cap a llevant i de seguida girem cap al sud-est. El camí es torna a enfilar a poc a poc i tornem a veure grans camps de cereals a punt de segar.



Enllacem amb un camí ample. En aquest punt es separa la caminada llarga de la curta. Nosaltres trenquem cap a l'esquerra, seguint el camí amb una suau pujada. A banda i banda del camí hi creixen clavellines, jonça, farigola, estepa blanca i negra. A continuació el camí planeja. Més endavant arribem a uns coberts i a mà esquerra veiem el mas de Brugueroles.

MAS BRUGUEROLES

Es tracta d'una masia documentada des del segle XI pertanyent al terme de Castellterçol. És un mas molt important que limita amb Castellcir formant un bonic conjunt amb barri. D'estructura benestant i senyorial, els seus propietaris l'han adaptat com a casa d'allotjament rural. Situada a 1,5 qm. de Castellterçol l'han restaurat i rehabilitat conservant els materials i les estructures antigues. La finca està dediacada a l'agricultura i ramaderia ecològica. Consta de quatre allotjaments independents cadascun amb la seva pròpia entrada, cuina i serveis. També disposa de zona ajardinada amb dues piscines, parking i espai de jocs infantils. La casa és un autèntic mirador des d’on es contempla el Castell de Castellterçol i la major part del poble.



Seguint per aquest altiplà de seguida arribem a les granges i corrals de vedells de La Bassola, ben a prop de la masia del mateix nom.

LA BASSOLA DE LA VALL

La Bassola de la Vall del terme de Castellterçol, era un lloc anomenat, el 1370, mas de Font Perdiu de la Vall. Aquesta masia s'ha especialitzat en la cria de vedells. El nostre camí passa a tocar dels seus corrals.

GRANGES DE LA BASSOLA DE LA VALL

Es tracta d'una empresa familiar que ha treballat la carn de vedella des de sempre. La seva intenció és oferir al consumidor final una carn de vedella d’altíssima qualitat. Per això, a la Granja La Bassola crien les vedelles en un entorn natural i ecològic, amb les millors instal·lacions i amb una qualitat de vida excepcional per a les vedelles: grans extensions de camp on es cultiva la seva alimentació, i tot amb rigorosos sistemes d’alimentació, controls de sanitat i de qualitat.

Continuem el nostre camí. Just abans d'arribar a la carretera que va de Castellterçol a Castellcir, a l'inici del Serrat de l'Orella, tornem a canviar de sentit i tombem a la nostra dreta. En aquesta cruïlla trobem el segon avituallament.



Des de la cruïlla i mirant cap a ponent, apareix el campanar de Castellterçol que treu el cap entre els boscos de pins que té al davant.



Anem recorrent el Serrat de l'Orella en direcció nord i ens tornem a acostar a la carretera de Castellcir. Envoltem un camp i comencem a veure tot de masies del terme de Castellterçol.



Els masos Vall, habitats per Bernat de Vallmedia i Pere de Vallinferior, i el Mas Vallsuperior que tenia per mestressa Maria de Vallsubirana, el 1370 ja pagaven tributs al monestir de l'Estany, que era senyor del castell de Castellterçol des de 1229. L'alou de la Vall amb els seus masos el trobem documentat des del 1132. De fet, correspondria a l'actual Casa Nova de la Vall.

LA CASANOVA DE LA VALL

El camí es va decantant cap al sud-est. Després de passar per sota la Casanova de la Vall i La vall, arribem a la casa de la Vall Jussana.

LA VALL JUSSANA

A partir d'aquest punt la caminada comença a baixar per acostar-se al Torrent de la Val Jussana. En arribar al fons de la vall enllacem amb el Camí del Vilardell. A continuació el camí segueix en lleugera pujada. Al cap de poc passem per un camp que ens permet veure, a la nostra dreta, el mas de Cal Fantasia.

CAL FANTASIA

Can Fantasia, de Castellcir i parròquia de Sant Quirze, s'anomenava antigament mas Cerverissa. El lloc de Cerverisses, documentat des del 1009, era un alou o propietat de Sant Benet de Bages, rebé el nom primitiu de la font i torrent de Cerverissa. Consta l'existència del mas el 1288 quan fou venut pel senyor de Castellcir al monestir de Santa Maria del Estany. Fa temps que està deshabitat i serveix per corral o usos rurals, de bonica preséncia, pertany a la propietat del mas Brugueroles. Es tracta d'una masia típica catalana, amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba ubicada entre el Vilardell i el mas Torroella.

Deixem les vistes de Cal Fantasia i continuem pujant suaument. Arribem a una bifurcació de camins i prenem el de la dreta. Tornem a baixar en direcció al torrent tot passant pel costat dels Camps del Vilardell. Durant aquest tram observem nombroses plantes i arbusts florits, que aprofitem per fotografiar. Hi veiem crespinells, cards, tortellatge...



En la propera bifurcació tornem a girar a la dreta i baixem fins el Torrent de Cerverisses. En aquest tram la humitat és més alta i la vegetació hi creix en consonància.

TORRENT DE CERVERISSES O CERVERISSA

Es forma a partir del torrent de la Vall Jussana quan s'hi ajunten dos torrents més petits en el lloc on hi ha la Font de Cerverisses, sota el poble modern de Castellcir i al sud-oest del Vilardell. Davalla sempre cap al sud-est i s'aboca en el Tenes a llevant de la masia de Puigdomènec, al lloc on hi ha la Font de Puigdomènec. Acostuma a portar sempre aigua. L'aigua del Torrent de Cerverisses i una derivació del Tenes eren portades sota el mas Puigdomènec, per regar els horts o sector de regadiu del mas Puigdomènec. El seu nom podria fer referència a l'abundància de serveres. En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", d'aquí deriva la paraula catalana cervesa referida però a un producte molt diferent.

Continuem avançant per la pista i al cap de poc, agafem una sendera a l'esquerra que ens permet fer una mica de drecera fins a sortir de nou a la pista que seguíem. Anem seguint per sota l'obaga de Torroella i aviat veiem els camps i el mas de Torroella.

EL MAS TORROELLA

El mas, que pertany a Castellcir, és tardà i no té res d'important, ha estat sempre una masoveria sense família continuada; el que si és important és l'origen del seu nom. En el petit puig o cim boscós que es troba al sud-est del mas hi havia antigament una petita torre de guàrdia o "torroella", precisament era pel lloc on coincidien els termes del Castell de Castellcir amb el de la Baronia i després comtat de Centelles. Era per tant un lloc de vigilància més que de defensa, en cas de lluites, invasions o guerres, cosa força normal en l'alta edat mitjana. El mas va prendre el nom d'aquesta petita torre o torrella.

En aquest punt, la comissió de festes de Sant Quirze, ens té preparat un variat i abundant esmorzar. Val a dir que aquí, ens retrobem amb els caminants de la ruta curta.



Una vegada recuperades les forces amb aquest bon esmorzar, reemprenem la caminada en direcció sud. Al cap de poc, deixem la pista per agafar un sender a l'esquerra, que revolta per sota el Turó de Torroella i ben a prop dels camps del mas. Anem a parar a una pista que seguim a l'esquerra, per més endavant enllaçar amb un altre que també seguirem a l'esquerra. Ens trobem a les envistes del mas Puigdomènec, que queda a la dreta. Arribem a una cruïlla, per la dreta el camí ens portaria al mas Puigdomènec, nosaltres tombem a l'esquerra en direcció nord. Al cap de poc retrobem de nou el Torrent de Cerverisses. En aquest punt la caminada fa un canvi radical de sentit. Però, abans, i ben a prop d'aquesta cruïlla, anirem a veure una petita resclosa propera.

RESCLOSA DEL TORRENT DE CERVERISSES

Ens trobem ben a prop d'una petita joia del patrimoni pre-industrial de Sant Quirze Safaja: el Fornot de Puigdomènec. Aquest és el forn d'una antiga teuleria. Els forns per fer teules, maons o totxos calia construir-los en llocs on hi hagués argila i abundància d'aigua. Creiem que aquest fet explica l'existència d'aquesta petita resclosa en el torrent, que permetria desviar el corrent per un canal fins arribar al forn. Allà els hi servia per barrejar-lo amb les argiles i així formar la pasta que posteriorment courien al forn.

Com hem dit, fem un gir cap al sud-est i ens endinsem en la obaga i humida riba esquerra del Torrent de Cerverisses. De seguida trobem la bassa, canal i parets de reforç que servien per subministrar aigua al proper forn de la teuleria.



Sortim a un camp i vorejant-lo arribem a una pista, de seguida al costat esquerra veiem les dues boques del Fornot de Puigdomènec.

FORNOT DE PUIGDOMÈNEC

Una bòbila, o teuleria, és un lloc es fan totxos, maons o teules. Pel funcionament de les bòbiles és necessari fer tres feines: preparar la terra, barrejar-la i humitejar-la i finalment coure-la. A la primera fase, l'encarregat del forn rep les argiles i les mescla segons les seves pròpies fórmules; és aquesta una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i composició de les terres. En la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per donar-lis la forma desitjada (totxo, maó, teula...). En la tercera i darrera fase, les peces passen per el forn on s'endureixen i queden llestes per la seva utilització.



El forn està format per dues cambres. La que es troba a sota és la cambra de combustió, on s'hi feia el foc. S'omplia de feixos de llenya, que se solia tallar als boscos del costat mateix del forn. El forn s'encenia i estava vuit o nou dies tancat i cremant. S'havia de tenir bona mà pel foc. Perquè si es feia massa fort es deformaven les peces, o si la cuita durava massa els maons s'arribaven a fondre.
Avancem una mica més per la pista, i de seguida revoltem a l'esquerra per pujar a veure la cambra de cocció.

A la cambra de sobre o cambra de combustió, era on es col·locaven les peces a coure. Els maons es col·locaven drets, l'un al costat de l'altre. Primer els més gruixuts i després les peces més primes. Les dues cambres del forn, estaven separades per un sostre fet de volta, enreixat o foradat, per tal de deixar passar les flames i tota l'escalfor del foc.



Mentre durava tot el procés de fabricació de maons, els rajolers no podien abandonar el forn ni de dia ni de nit. En fer una fornada es trigava gairebé un mes, entre que s'anava a buscar l'argila, es pastava, es feien els motllos, s'enfornaven i es deixaven refredar. Aquest forn és doble, així que mentre s'acabava una cuita ja se'n preparava una altra.

Part de la informació sobre el Fornot, està obtinguda del full entregat a la caminada de Festa Major de Sant Quirze Safaja 2011.

Estem arribant gairebé al final de la caminada. La pista continua i en el proper revolt agafem un corriol que surt per l'esquerra i passa sota la Solella del Vilardell, més endavant gira vers el sud-oest i enllaça amb el Camí del Vilardell. El seguim cap a la dreta i a les poques passes veiem a la dreta la font de Puigdomènec.

LA FONT DE PUIGDOMÈNEC

La font de Puigdomènec es troba situada a l'indret on s'ajunten la riera del Tenes i el torrent de Cerverisses, sobre el camí modern que porta al mas Vilardell. Ara es troba molt abandonada i amb un accés difícil, però raja sempre. Antigament era molt popular i visitada, l'aigua raja sobre una tosquera.

Continuem per aquesta còmoda pista que segueix paral·lela al Tenes. Més endavant travessem el Tenes i se'ns ajunta per l'esquerra el camí de Can Gall. Estem molt a prop del poble i continuem rodejats de boscos força humits i atapeïts.

Caminem una mica més i ja veiem la cua de l'embassament. Deixem a l'esquerra Can Curt i ja som al Parc de l'Aigua de nou.

19ª CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA

Aquesta crònica s'ha enriquit amb les notes i les aportacions fetes pel Dr. Antoni Pladevall Font, historiador i rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja, les consultes al qual sempre han obtingut una interessant resposta.