XXIIª CAMINADA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 20,88 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.101 metres, baixant: 989 metres.
Altitud mínima: 315 metres, màxima: 1.108 metres.

Sortim de davant l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i ens dirigim pel carrer Major al Pont de l'Abella.

EL PONT DE L'ABELLA

Aquest pont està format per tres arcades sobre el riu Congost, construit en pedra calcària local i ajuntada amb morter de calç i fang. Tot i que es va originar entre els segles XI-XII, el moment de més creixement del nucli de l'Abella tingué lloc entre els segles XVIII i XIX, període durant el qual el camí ral de Vic a Barcelona experimentà un gran moviment comercial. En aquell moment es va bastir un nou pont destinat a facilitar la connexió entre les dues capitals; a més, el pont connectava l'Abella i el raval que acabaria formant Aiguafreda. El pont es va posar en servei l'any 1740.

Una vegada creuat el pont, girem a la dreta per la carretera de Ribes i seguim fins a trobar el camí del Molí d'Avencó. Tombem a l'esquerra i seguim la pista fins el trencall del camí de Puig-agut. Deixem de planejar i comencem a enfilar-nos amunt per aquest camí. Després d'algunes llaçades enmig d'un bosc mixt d'alzines i roures, deixem el camí per agafar un sender a l'esquerra. El camí planeja i s'enfila per la Baga de Puig-agut i Serra Madrona.



El camí en alguns trams sembla empedrat amb un terra de color rogenc. És la coneguda pedra vermella del Figaró o del Tagamanent. Era i és, una pedra molt apreciada perquè si poden fer llosses tant per posar-les a terra com per fer parets i sostres. L'extracció es feia de forma manual, en bancs de pedra, picant amb maceta i escarpa. Quan l'espai va ser declarat Parc Natural, es van tancar totes les explotacions que hi havia a l'entorn del Tagamanent per preservar el seu paisatge.

Després de passar un primer avituallament enllacem amb una de les nombroses pistes que porten al Tagamanent. Comencem a veure la silueta de Santa Maria de Tagamanent enmig de l'arbreda.

Avançant per la pista i una mica més endavant anem a veure les runes d'una ermita.

ERMITA DE SANTA CECÍLIA

Es tracta d'una construcció de modestes dimensions, de planta rectangular on només s'identifica uns murs de dimensions considerables, disposats de forma vertical. Com a principal element constructiu hi trobem la pedra rogenca local. Després d'observar les escasses restes de l'ermita, retornem a la pista i seguim endavant. Al cap d'una estona la deixem i agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila fins a trobar la font del Soler.

LA FONT DEL SOLER

Estem fent l'últim tram de pujada que ens falta per arribar al Collet de Sant Martí.



Després d'uns sis quilòmetres de pujada constant hem arribat al Collet de Sant Martí, al peu del Tagamanent. Aquí l'organització ens espera amb una mica d'avituallament per renovar les forces.



Ens trobem als peus de l'afuat Turó del Tagamanent de 1.055 metres d'altitud. En el seu cim hi havia un castell que marcava la frontera de migdia del comtat d’Osona i del seu bisbat i també l’església de Santa Maria, origen del terme de Tagamanent. El castell de Tagamanent, visible des de la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el principal vigilant de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona.
Des del Collet i amb l'ajuda de la fotografia, podem acostar-nos a les restes de l'església de Santa Maria.

SANTA MARIA DE TAGAMANENT

Aquesta església és un edifici romànic del segle XII, amb la volta modificada i dues naus laterals, que van ser afegides en època tardana. La trobem documentada des de l'any 1009, de fet era l’antiga capella del castell de Tagamanent.



A pocs metres del camí que puja al Tagamanent des del collet de Sant Martí, es troben les restes de la petita església de Sant Martí.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

D'aquesta església en resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb un inici de l'absis. El mur conservat fa sis per tres metres d'alt i es troba força fragmentat. El mur sud, que encara queda més o menys sencer, presenta filades de carreus d'arenisca vermella de petites dimensions, ben escairats per la cara externa i ajuntats amb morter de calç. Encara es poden observar els basaments dels murs que formen la planta, tot i el seu deteriorament.

Reemprenem la caminada per la pista asfaltada que porta al Pla de la Calma i a Collformic. Tornem a enfilar-nos mica en mica. Passem sota el Serrat dels Arenals, des d'on, si ens girem, tenim bones vistes del Tagamanent. Una mica més endavant deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que ens portarà a Ca l'Agustí. A mida que avancem per aquest corriol anem veien Ca l'Agustí al nord i Bellver al sud.



Des d'aquest corriol, i mirant cap a ponent, tenim una bonica panoràmica del Tagamanent amb Sant Llorenç del Munt, Montserrat i els Cingles de Bertí al seu darrera.

Després de travessar el Sot del Purgatori, que ens queda a l'esquerra, i haver arribat als 1.034 metres d'alçada encarem la masia de Ca l'Agustí, casa museu del Parc Etnològic de Tagamanent.

MASIA DE CA L'AGUSTÍ

Gran masia orientada al sud-oest, que ja existia el segle XV i que fou centre vital de tota la regió. Va estar habitada fins el 1960 i posteriorment va ser restaurada per la Diputació de Barcelona convertint-la en casa museu del Parc Etnològic de Tagamanent.
Aquesta masia té una estructura de planta rectangular, amb baixos més pis i golfes; amb un cos afegit a la dreta i un altre cos i un forn a la part del darrera. Els murs són de paredat comú. La coberta es a doble vessant, aiguavessant als costats, sobre ràfec de llosa local. A la façana principal destaquen dues fileres de pedres cantoneres que evidencien les diferents fases de construcció.



La galeria situada a l'esquerra compren dues plantes; els pilars i murs que la composen són de carreus treballats, mentre que sobre les arcades del primer pis trobem paredat comú arrebossat. Cal destacar la poca freqüència d'aquestes galeries de dos pisos, en zones de muntanya, relativament altes.













Al cos central trobem la portalada amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats. A la primera planta es disposen de forma regular, quatre finestres, de tamany similar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i de lleixa motllurada. Entre les dues finestres centrals hi ha un tram de mur, sota un arc de mig punt, que correspon a una font amb fornícula que hi ha a l'interior i que desguassava per una gàrgola ara trencada i situada a l'esquerra de la portalada d'accés. Aquesta façana també conserva les restes d'un rellotge de sol, situat a l'alçada de la primera planta, a l'esquerra de la portalada.

A la llinda de la porta principal del mas hi podem llegir: "Ave maria Gratia plena Pera Agustí 1776"

ANTIC CORRAL DE L'AGUSTÍ

El trobem situat davant el mas de Ca l'Agustí, al costat de la bassa i a l'altra cantó de l'era. Aquesta estructura es manté aïllada, conservant restes de murs de pedra poc treballats i relligats amb fang. L'edifici és d'una sola nau i està construït sobre el desnivell natural de les feixes.
Els corrals es construïren a partir del segle XVII-XVIII com a desdoblament de grans masies per repartir les diferents tasques econòmiques. Aquest espai, amb corrals i estables propis, s'utilitzaria per albergar el bestiar semi estabulat de la casa, com seria el cas d'ovelles i xais. A les llindes de les dues finestres d'aquesta construcció es fa referència a "Dionís Rovira i Pera Agustí 1736". A l'era i a la pallissa s'hi efectuaven les operacions de batuda de blat amb animals, mitjançant la tècnica de ventallar. Un cop destriat el gra de la palla, aquest s'entrava a la pallissa, fins la seva posterior venda o redistribució.

L'ALZINA DE L'AGUSTÍ

En tot el massís del Montseny hi trobem alguns arbres monumentals. Hem de destacar que a l'entorn de Ca l'Agustí n'hi podem veure tres d'ells. Al costat de la masia de Ca l'Agustí, al cantó sud-est, hi podem observar una alzina monumental. Aquest exemplar fa 9 metres d'alçada, 209 centímetres de volta de canó i 247 de volta de soca; té un diàmetre mig de projecció de capçada de 11,85 metres i 4 branques inserides a 2,1 metres d'alçada.
També hi podem veure un roure, situat a les terrasses del sud-est de la masia, de 25 metres d'alçada; i un pollancre situat a la cara nord-est de 17 metre d'alçada.

Deixem la masia i ens enfilem per retrobar la pista que porta al Pla de la Calma. Després d'un revolt la deixem per desviar-nos a l'esquerra tot enfilant-nos als 1.050 metres d'alçada. Aquest camí pren una orientació cap al nord. Les vistes sobre Ca l'Agustí s'eixamplen.

Continuem remuntant fins a trobar-nos sobre el Sot de la Creu, entre el Collet del Passerell i el Parany. Assolim els 1.094 metres d'alçada. Ens trobem en el paratge conegut com La Creu de l'Agustí.

LA CREU DE L'AGUSTÍ

Prop del camí de la Calma, a llevant de la masia de l'Agustí, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona de la Calma i la del Turó de Tagamanent. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es passa d'un vessant a altre de la carena. En aquest punt hi havia una creu de petites dimensions, situada sobre una roca que es va esmicolar al caure per la cinglera.

La llegenda ens explica que "una pubilla de la masia de Ca l'Agustí, festejava amb l'hereu del mas del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d'hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí del Sot de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l'endemà al matí, a l'estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques". GARCIA-PEY, E. (1998). La creu de l'Agustí.
Molt després, un dia de pluja s'endugué el rocam, sobre el qual hi havia la creu, la qual es pensa que ha quedat colgada sota l'esllavissada. Ningú va pensar d'anar a buscar-la ni de restituir-la. I avui es coneix el paratge com a creu de l'Agustí.

A partir d'aquest punt la caminada recorre un sender per la zona obaga del Parany. Ens mourem sobre els 1.080-1.090 metres d'altitud. La vegetació està esplèndida: boixos, molses, avellaners, boix grèvol... tot regalima aigua, doncs aquests dies a nevat a cotes molt baixes. En algunes raconades encara s'hi veu neu acumulada. Descendim una mica per creuar el Sot dels Boixos.







Després de travessar l'últim barranc, el Sot de Vall-llossera, enllacem amb la pista que prové del Pla de la Llacuna. De seguida ens enfilem per la dreta cap a la Jaça del Bellit.

EL ROURE DEL BELLIT

Situat a 150 metres de la masia el Bellit en direcció sud-est, és un exemplar de roure martinenc de 12,5 metres d'alçada, 208 centímetres de volta de canó i 280 de volta de soca, té un diàmetre mig de capçada de 12,7 metres i es ramifica en 4 branques a 2,4 metres d'alçada.

Des d'aquest punt es gaudeix d'una extensa panoràmica de les cingleres del Bertí. Podem distingir els diferents graus, la Trona, Sant Miquel Sesperxes...

Amb unes quantes passes més i tot fent baixada arribem al mas del Bellit. Quan es parla de mas i de masia no es vol dir el mateix. Amb el terme masia es designa estrictament els edificis, les cases pairals o les de pagès. En canvi, sempre que es parla de mas es refereix a la unitat de construccions, boscos, sistemes hidràulics, horts, pous i d’altres.

MAS DEL BELLIT

Situat sobre el Sot del Molí, entre la Carena del Bellit i el Pla de la Llacuna, trobem aquest gran mas en un paratge amb vistes impressionants des de la carena litoral fins al Pirineu. El formen un conjunt de construccions adaptades al pendent del terreny natural. Aquestes edificacions, de forma allargada i esglaonada, presenten una estructura de tres cossos principals juxtaposats, de planta rectangular. Els tres presenten murs de paredat comú i pedres cantoneres, amb teulada a doble vessant; i el tercer amb coberta a una sola vessant. El cos central és el dedicat a l'habitatge, el superior funciona com a paller i l'inferior com a capella (afegida el 1830). El Bellit forma un conjunt molt complert d'habitatge, gran paller, barri, capella i pou, constituint una gran finca (d'unes 600 ha), la majoria de bosc on s'hi practicava la pastura transhumant.



Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera, i on hi treballava més d'una família, segurament els Bellit. A partir de finals del segle XIX la casa s'anà descuidant fins a quedar en un estat força ruïnós; actualment els masovers utilitzen la part dels estables, quedant deshabitada tot el què és la construcció senyorial.

POU D'AIGUA DEL BELLIT

El pou mina, es troba situat darrera el mas del Bellit, a l'exterior del recinte emmurallat o barri. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de carreus força regulars. La coberta presenta una forma de falsa cúpula semiesfèrica, la boca del pou també és circular, però la part interna del mateix, té forma globular. A prop, es conserva un canal, construït en pedra i recobert amb lloses que portava l'aigua a un abeurador interior de la casa. L'aigua d'aquest pou no és potable, proveïa d'aigua al mas i també servia per abeurar els animals.

ALZINA DEL BELLIT

Veiem aquesta monumental alzina, declarada Arbre Singular pel departament de Medi Ambient, sota unes feixes situades a uns 100 metres del mas del Bellit. Es tracta d'un exemplar d'uns 11 metres d'alçada i amb una volta de canó de 3,70 metres. La volta de la soca fa uns 4,60 metres, amb una capçada esfèrica que presenta una projecció de 18,70 per 18,80 metres es desenvolupa en tres branques principals ramificades a una alçada de 1'80 metres. La singularitat d'aquesta alzina, es troba en la seva supervivència davant l'activitat humana sobre el bosc: desforestació, carboneig... Això fa que sigui molt difícil trobar exemplars tant desenvolupats com aquest, tot i que l'alzina és l'arbre que ocupa la major superfície del massís.

En aquest lloc l'organització ha previst que es serveixi l'esmorzar. Després de l'àpat ens reincorporem a la caminada. A un extrem del pla trobem l'indicador de les restes d'un antic poblat medieval.

LES CASES VELLES

La pista gira cap a llevant. Arribem a una bifurcació, a la dreta continua cap a la Figuera, nosaltres tombem a l'esquerra. Baixem paral·lels al Sot del Molí. S'ens obra cap al nord l'estesa de neu que cobreix el Pirineu i per llevant treu el cap nevat el Matagalls.

La pista va descendint suaument pel llevant de la Serra dels Fondrats. En arribar a un primer revolt, deixem a l'esquerra el corriol que puja a les restes del mas Fondrats. Continuem baixant i una mica abans d'arribar a un segon revolt, força tancat, deixem la pista per agafar a la dreta el Camí dels Matxos. Via de comunicació entre el Bellit i Fondrats amb els masos de la Perera, la Figuera i la Codina. En arribar al torrent descobrirem el gorg i la cascada del Sot del Marxant.

GORG I CASCADA DEL SOT DEL MARXANT

Aquest espai és ideal. Amagat en el fons del torrent, en un lloc força ombrívol i fred, l'aigua cau amb força formant un toll o gorg suficient ample per refrescar-se, qui s'hi atreveixi.



Una mica més avall, ja en la zona del Sot de l'Infern, hi ha el camí de la Palanca o La Drecera que només es podia fer a peu. Aquí també gaudirem d'un gorg i d'una cascada.

GORG I CASCADA DEL CAMÍ DE LA PALANCA

La caminada revolta tots aquests sots per sota la Carena de la Perera. Travessem el torrent del Sot del Corraló, i ens enfilem per buscar la pista que baixa del Cafè del Pla de la Calma i porta a la Codina. La seguirem cap a l'esquerra un bon tram, tot gaudint dels espadats del Sot del Molí i el de la Figuera. Posteriorment l'abandonem i agafem un sender a la dreta que transcorre sobre els 950 metres d'altitud, i que porta a la Perera. Abans, però, ens acostarà a una de les agradables sorpreses d'aquest any i que no ens esperàvem. Seguirem el sender fins a un punt indicat per l'organització, a ma dreta, que en una curta pujada arriba a la masia troglodítica de Can Pere Coix.

CAN PERE COIX

D'aquesta masia troglodítica situada dins d'una bauma, només es sap que estava habitada al segle XVII per un tal Pere Feixes i la seva dona Maria. L’accés per arribar-hi està molt tapat per la vegetació, es troba sota mateix d’una gran roca que esta just al costat de la pista. Aquest fet fa que passi molt desapercebuda.



Desprès de visitar aquesta bauma retornem al sender que seguíem. Una mica més endavant passarem per la Bauma de la Perera.

BAUMA DE LA PERERA

Es suposa que aquesta bauma correspondria al corral de la casa anterior. La caminada continua i un centenar de metres més endavant arribem a la masia La Perera.

LA PERERA

Situada en un pla amb grans vistes, ens trobem davant d'un antic mas-torre convertida en masia, de planta rectangular, amb façana de paredat comú i pedres cantoneres de pedra vista, tot i que s'observen restes d'arrebossat.



A la façana principal trobem una portalada d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció "Reat. 1778" a la clau. Cal destacar les finestres emmarcades amb carreus emmotllurats de pedra, un dels quals amb imbricacions a la part inferior i una altra finestra coronella d'un sol arc. A l'exterior de la casa, s'observa un contrafort a l'esquerra de la façana principal. Al costat nord trobem una aresta al mig de la façana que podria ser el testimoni de la transformació de l'antic mas-torre en masia.

POU FESTEJADOR DE LA PERERA

A prop de la masia hi ha un pou amb pedres treballades de forma circular. Es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues.



Sorpren l'existència de dos seients de pedra tipus festejadors, que tant sols havíem vist abans en el Pou del Farell, a la Serra de l'Obac. Quina funció deurien tenir?. Per les esplanades dels voltants campen lliurament ramats de vaques. Tot convida a seure o estirar-se plàcidament, per contemplar les àmplies vistes sota l'escalfor d'aquest primer sol primaveral.



Deixem la Perera i passant per sota el Turó de la Perera, anem a buscar la pista de la Móra que porta a la Codina, Sant Isidre i La Figuera. La seguim cap a ponent. Al cap d'una estona, al costat de la pista ens trobem amb el Pou de la Figuera.

POU DE LA FIGUERA

Una mica més endavant arrenca el trencall, a mà esquerra, que ens portaria al mas de la Figuera. Ens hi acostem per poder fer algunes fotografies.

LA FIGUERA

Gran masia, amb torre de defensa. Està formada per tres cossos adossats i articulats en un pati interior de caire essencialment ramader. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets de pedra estucada i amb pedres cantoneres que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu; les finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables i la portalada amb una porta d'arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga. Aquest escut es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant un pavelló amb un llor simbolitzat, i al pavelló inferior tres barres a l'esquena i un cercle que representa la bola del món amb quatre braços arquejats que surten del centre. Sobre aquest arc de mig punt de la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres.

En un angle exterior de la casa hi ha una petita torreta o garita, adossada i de planta circular, a l'alçada del segon pis, que dóna un aire defensiu al conjunt. La construcció més baixa, és segurament la més antiga. La seva planta és rectangular i la coberta és a doble vessant, seguint una estructura de planta baixa, pis i golfes. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i que té paral·lels ben propers com el Bellver o l'Agustí.
La Figuera fou utilitzada com a masoveria, a partir del segle XV i com hostal, al segle XIX. Aquesta masia de caràcter bàsicament ramader, va patir fortament la crisi agrària de finals del XIX, i va ser venuda a la família Grau de Barcelona, que s'hi van traslladar a viure i que va organitzar la casa com a hostal o residència de muntanya. El mas s'abandonà a mitjans del segle XX, i actualment el seu propietari la dedica a la ramaderia i té un bon ramat de vaques i vedells. Antigament es baixava amb mules el carbó d'alzina que es feia en aquests indrets. La Figuera, a principis de segle, també disposava de vinyes a prop del Pla de la Calma.

La Figuera a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte Josep Pijoan i el pintor Santiago Rusiñol, entre altres personalitats.

Poema escrit per Joan Maragall dedicat a la Lola de la Figuera:

            "Ara les flors ja han passat.
            més el record ha restat
            entorn meu com una flaire.
            I tu de goig que m'has dat
            te n' has enrrecordat gaire"

Per veure més informació sobre l’estada de Joan Maragall a la masia de la Figuera:

Diari AVUI 07 de juny de 2007
Bloc de l'Àlex Figueres 23 d'abril de 2008

Retornem a la pista principal, i al cap d'uns metres veiem a la dreta del camí, a uns 150 metres de la Figuera, una antiga ermita erigida el 1772.

CAPELLA DE SANT ISIDRE DE LA FIGUERA

L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau i de dimensions modestes. A aquest cos principal s'hi afegí per la cara oest una estructura rectangular més reculada i coberta a una sola verten que funcionaria com a sagristia. Està construïda en pedra local lligada amb argamassa i la teulada és de doble vessant i coberta amb lloses de pedra rogenca. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra rogenca local, situats verticalment i que fa de reforç de l'estructura. A la façana principal, la porta d'accés és rectangular i emmarcada també amb carreus de pedra vermellosa. Aquesta façana acaba coronada per un petit campanar d'espadanya, on s'hi veuen els espais on anava fixada una petita campana. La capella pública del mas La Figuera s'erigí durant el segle XVII en el lloc conegut com el Prat de les Solanes.










S'hi han celebrat importants festes com la festa Major de la Figuera i l'Aplec de Sant Isidre que es celebrava el 15 de maig, on s'aplegava la gent de la zona. També el rector de la Móra hi feia les benediccions de l'olivera el dia de Sant Pere Màrtir i les del pa per Sant Llop després de celebrar-hi missa. Un cop s'hi deixà de fer culte, al 1936, la capella s'abandonà parcialment iniciant-se el seu procés de degradació. Durant un període de temps indeterminat fou utilitzat com estable, però també servia de magatzem o cabana per les eines agrícoles de la mateixa masia i actualment encara té aquesta funció.

Reemprenem la caminada tot baixant per l'ampla pista. Anem fent drecera per corriols que ens estalvien les diferents ziga-zagues del recorregut. Ben aviat tenim vistes sobre el mas de la Codina al front, i de la vall de la riera d'Avencó amb la Serra de l'Arca a la dreta.



Desprès de la drecera arribem a una petita esplanada on hi ha un nou avituallament. Aquest és el de l'àvia Antònia, que trobem amb la magnifica simpatia i alegria de cada any. Passat aquest control trobem les restes de la Codina. Ens hi acostem seguint el camí de la dreta, tot i que una mica preocupats per s'hi hem de "torejar". Poca broma, el cartell ho diu ben clar: "Perill Brau Gascon".

LA CODINA

Masia de planta rectangular i diverses dependències, orientada al sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus a les cantoneres. Només es conserven els angles de les parets i s'insinua un segon pis. Els interiors estan arrebossats i deixen entreveure les diverses dependències, algunes de les quals encara conserven els festejadors. Les obertures es formen utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i amb espitlleres a diferents alçades, indicant que podria haver-se bastit com una estructura defensiva. La resta d'obertures també són de dimensions reduïdes i estan emmarcades per carreus de pedra i lleixa. A la façana sud-oest hi trobem una finestra amb trenca aigües i un element decoratiu en forma de volutes i brancals motllurats.



Per anotacions d'excursionistes que passaven per aquí sabem que al 1902, la masia, ja estava enrunada.

Continuem baixant per la pista amb vistes, a la banda esquerra, de tota la vall dels Fondrats i de la riera de la Figuera. Una vegada hem passat el Turó de la Taquilla, deixem de nou la pista i agafem un corriol que en forta baixada, fa drecera i ens estalvia part de la pista.



La pista va baixant de dret i es decanta cap a la vall de la riera d'Avencó. Davant nostre tenim tota la Serra de l'Arca. Hi podem distingir clarament el mas de Can Serra de l'Arca, amb les seves estructures mig enrunades i la nova part rehabilitada.

Quant arribem a un altre revolt de la pista, agafem una nova drecera, força dreta però molt agradable, amb un terra mig empedrat que ens baixarà fins la pista de Picamena que planeja pel fons de la vall.










Arribem al fons de la vall una mica abans de Can Parellada. Girem a l'esquerra en direcció Aiguafreda. Creuem el Pont del Peu de Costa que ens deixa al cantó dret de la riera d'Avencó. Anem avançant per la pista encaixonats entre altes parets i escoltant la remor de l'aigua de la riera. Comencem a veure les primeres cases del barri de Sant Salvador i pugem pel carrer d'Avencó. En arribar al Passeig de Catalunya, tombem a l'esquerra fins a trobar el carrer i desprès passatge de Sant Ramon que seguirem a la dreta. Ja tant sols ens queda creuar la carretera, seguir pel Pont de l'Abella i arribar de nou a la Plaça de l'Ajuntament, on donem per acabada la caminada d'aquest any.

22ª CAMINADA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES 2011