Xª CAMINADA POPULAR DE CALDES DE MONTBUI

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 17,60 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 916 metres, baixant: 889 metres.
Altitud mínima: 161 metres, màxima: 717 metres.



Ens trobem al Parc de Can Rius. Es tracta d'un parc que sorprèn per la seva zona de jocs infantils, molt imaginatius. Són jocs de fusta que simulen vaixells, torres de defensa, animals ... L'any 1878 es van plantar la majoria d'arbres que actualment encara es conserven. El Parc es trobava al costat del balneari Can Rius i els banyistes i vianants hi venien a passejar. Des de l'Ajuntament de Caldes de Montbui s'ha volgut conservar la vegetació original i mantenir l'essència de jardí de passeig i esbarjo que va tenir fa anys.



Ens posem en marxa de seguida seguint el Camí de Sentmenat a l'esquerra. Una ampla pista que passa entre camps d'oliveres en direcció ponent. Des d'aquí ja podem veure un dels nostres destins: la Torre Roja, enfilada als primers contraforts de la muntanya. A poc a poc anem deixant la població i ens acostem al bosc. Ens apropem a una desviació que ens durà a una font. Deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra. Tot d'una, baixant cap aquest fondal, hem entrat en un altra dimensió la de la Font de les Escales.

LA FONT DE LES ESCALES

Aquesta font, tot i que no raja sempre, és de les que aguanta el tipus. Es de poc cabal tot l’any.

Travessem el petit rierol de Codonys. Ara toca enfilar-se i ho fem graó a graó per les escales que pugen pel costat de la font. Quant s'acaben les escales sortim de nou a una pista ampla que seguim cap a l'esquerra, enllaçant de nou amb el PR-C 9, el sender de Caldes de Montbui al Santuari de la Mare de Déu del Grau. Aquest sender es va crear amb l'objectiu d'enllaçar Caldes de Montbui amb el sender GR 5. Passa per alguns dels punts més emblemàtics de la Serra de Farell: molt a prop del poblat iber de la Torra Roja, el Collet del Català, la Serra Llisa, Sant Sebastià de Montmajor, el Gorg de les Elies i finalment Santa Maria del Grau, ja a tocar del GR 5.
Al cap de ben poc, l'espai s'aclareix i arribem a una important cruïlla de camins, on hi havia hagut el Roure Gros, i se'ns obra davant nostre una gran plana que arriba fins a Palau de Plegamans i Sentmenat.

El Roure Gros de Can Corro estava situat entre el Mas d'en Corró i el termal de Sentmenat. Era el més gran de la rodalia. Sembla ser que un llamp el va deixar mal ferit i posteriorment acabà morint.

El GR se'n va per l'esquerra i nosaltres seguim el PR que puja cap a la dreta. Ben a la vora trobem una construcció de gairebé mil anys d'antiguitat de la que tant sols resten unes runes menjades per la vegetació i a punt de desapareixa per sempre.

ERMITA DE SANT MIQUEL DE L'ARN

L'ermita de Sant Miquel de l'Arn, també coneguda per Sant Miquel dels Arcs o dels Arços, es troba entre els termes actuals de Sentmenat i Caldes de Montbui. Aquesta capella està situada en els peus del turó de la Torre Roja, en una cruïlla de camins important en època medieval, el camí que baixa de la Torre Roja i d'antic provenia de Sant Llorenç Savall fins a Barcelona i el camí romà que unia Acqua Calidae (Caldes) amb Ègara (Terrassa), passant per Sancti Minati (Sentmenat).



És d'època romànica i es troba derruïda. L'ermita era d'una sola nau de base rectangular dividida en dues dependències, una dedicada al culte i l’altra possiblement a habitatge. Tenia la coberta de fusta i un absis a la part de llevant, així com una porta a la banda de migdia i una altra a la de ponent. Avui, tant sols en queden uns vestigis que ens fan tenir una idea de les proporcions, gràcies al mur de ponent i al doble vessant de la coberta de fusta.
Apareix citada l’any 1027 i se sap que l’any 1299 hi havia un ermità. La capella pertanyia al Mas Fritós però més tard va passar a la Pia Almoina de Barcelona.

Pel darrere de les ruïnes seguim un corriol que s'enfila per la carena, entre pins i alzines. Després es decanta cap a l'esquerra; la pujada es fa més forta i trobem rocs i restes de parets. Anem pujant i gaudim de les vistes sobre Sentmenat i també del seu castell.

Finalment arribem al torreó de guaita del poblat iber de la Torre Roja.

LA TORRE ROJA

Hem arribat al Puig Castellar, que és el nom original del lloc on es troba aquesta torre i contemplem una panoràmica espectacular del Vallès als nostres peus. Ens hem enfilat uns 200 metres sobre el nivell de Caldes. Realment és un emplaçament idoni per construir-hi una torre de guaita o guàrdia medieval, que si be està datada al segle XVI ofereix elements arquitectònics que fan pensar en un origen molt més remot, com a mínim de l'època romana. Des d'aquesta torre s'observa en primer terme el poble de Caldes, tot seguit la plana del Vallès, l'encaix entre la serra de Marina i la Serra de Collserola per l'incisió del riu Besòs i finalment el mar. Alhora podem gaudir de bones vistes sobre el vessant occidental del Montseny i l'oriental de Sant Llorenç del Munt.
El nom de l'indret prové del color vermellós de la terra de la zona. Hi ha algunes fonts que atribueixin als àrabs la construcció d’aquesta torre, basant-se en la llegenda dels Cenyidors de les Sis Donzelles.
S’explica que en temps de Guifré el Pilós, a les darreries del segle IX, sis mals cavallers del noble Guillem de Zaportella, van segrestar sis donzelles d’aquesta contrada, i se les endugueren a una torre de guaita encimbellada dalt d’un turó proper. El noble Guillem, assabentat d’aquest ultratge es persona juntament amb els seus en armes, a la torre. Explica la llegenda que les joves estaven lligades en un banc, mentre els seus innobles raptors es disputaven el seu repartiment. El càstig projectat fou penjar-los fins a la mort amb els cenyidors de les donzelles. Conscients del terrible deshonor d’aquesta mort, els condemnats van preferir suïcidar-se amb les seves pròpies armes, això segons la llegenda provocà un enorme bassal de sang que s’estengué per la sala, i fins arribà a ensangonar el pis de sota tot regalimant per les escales. Aquest episodi explicaria que en endavant es conegués el lloc com la Torre Roja.



De fet no és una de sola sinó dues torres. L'exterior molt malmesa té un diàmetre que passa dels 10 metres. La torre interior està més ben conservada i fa gairebé 4 metres d'ampla. L’obra que configura la base d’aquesta torre té, en la part de llevant, un tros de paret fet amb la tècnica de "l’opus spicatum", tècnica constructiva en la qual es col·loquen les pedres en forma d'espiga o d'espina de peix. Des d'aquí ens adonem que la construcció no és pas qualsevol cosa sinó que és feta amb pedres molt grans, com a mínim d'un metre i mig de gruix, unides amb morter de calç.

Una mica més enllà arribem a una esplanada, on se'ns ofereix la visió d'un poblat iber on s'hi han trobat restes que van des del segle V al I a.C.

EL POBLAT IBÈRIC DE LA TORRE ROJA

El jaciment entre Caldes i Sentmenat correspon a una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.)
L'arqueòleg calderí Llogari Sala i Sala, a mitjan segle XX, va voler excavar el turó. Va ser al 1984, però, quan es van iniciar una sèrie d'excavacions, que no es van interrompre fins l'any 1992, i que van posar de manifest el gran potencial arqueològic del jaciment. No obstant això, les excavacions van estar aturades durant 12 anys. L'any 2004, l'associació FIDES, Recerca i Difusió Històrica, en col·laboració amb el museu Thermalia i l'Ajuntament de Caldes de Montbui, reiniciaren les excavacions, que han permès ampliar el coneixement del procés de romanització dels ibers.

El gruix de les estructures respon a un poblat ibèric, la fase més important del qual es desenvolupa els dos últims segles abans del canvi d'era. Durant l'alta edat mitjana s'ocupa l'espai en forma de necròpolis potser lligada a l'ermita de Sant Miquel de l'Arn que tant sols es troba a uns centenars de metres del jaciment.
El fet de la seva llarga perduració en el temps queda ben palesa en la seva planta, modificada segons les necessitats dels seus habitants. En un primer moment, en el període ibèric pròpiament dit, trobem el típic poblat ibèric amb bateries de cases allargades, adossades a un mur de tanca i estructurades entorn d'un carrer principal. Posteriorment, durant el segle II a.C., es replantejarà radicalment l'organització interna del poblat amb el bastiment de cases mes complexes i diversificades.



Per saber-ne més podem consultar:
La Torre Roja. Poblat iber del segle V a.C.
La Torre Roja. Columbia Education

Després de visitar i fotografiar el poblat, seguim de front deixant-lo a la dreta. Arribem a una cruïlla de camins: el Collet de la Torre Roja. Aleshores prenem una pista més ampla que seguim cap a l'esquerra, pujant. Retrobem les senyals del PR i les anem seguint. Més endavant deixem un trencall al Pascol a la nostra dreta. El camí fa una lleugera baixada i torna a pujar. Deixem a l'esquerra una bifurcació que porta a Can Fruitós. Després de la pujada per un camí ple de ziga-zagues arribem al Collet del Català.

COLLET DEL CATALÀ

Aquest collet és reconeix fàcilment pels dos xiprers que hi ha. És una important cruïlla de camins. Nosaltres seguim pel camí que ens fa girar 180º a la dreta, pel PR-C 9. En aquest punt trobem la confluència amb el PR-C 48.3 que va de Sentmenat a Gallifa. Després de deixar un trencall a la dreta que també va cap al Pascol, en el següent revolt a la dreta, deixem la pista principal, el PR-C 9, i prenem un corriol a l'esquerra que s'enfila per la carena. En el primer tram, la pujada és forta. Passem un sector de roqueters; després el camí puja una mica més i baixa pel costat d'una tanca de pedra. A l'esquerra veurem una pista i els carrers de la part més alta de la urbanització de Guanta. Enllacem amb una pista que prenem cap a la dreta. Una mica més enllà arribem a un pal indicador, pugem a l'esquerra per un camí pedregós; quan planeja veiem una gran alzina: l'Alzina de les Tuies. Aquest és el nom amb que la gent de Sentmenat anomena l'Alzina de la Son; el nom prové de Can Tuies, una masia de Sentmenat, que hi tenia una vinya.

Ens aturem un moment sota aquest exemplar centenari doncs ens espera mig quilòmetre molt dret fins arribar a la Serra Llisa. El sender puja pel costat de l'alzina. La pujada és forta en tot aquest tram; aquest tros del camí es el mes costerut i dificultós per a tots.



Finalment sortim a un pendís pedregós i al revolt de la pista que porta al Farell. Ens trobem a la carena de l'anomenada Serra Llisa, ja dalt de la Serra del Farell. Hem pujat des dels 560 metres de l'Alzina de la Tuies, als 710 metres en que ens trobem ara.

LA SERRA LLISA

La Serra Llisa és la part més meridional de la carena del Farell. Sol dir-se que és el punt de la muntanya que més aviat es veu nevat. Des d'aquest punt gaudim d'unes magnífiques vistes panoràmiques.



El nostre sender segueix una pista ampla que surt a l'esquerra. Les vistes són prou agraïdes sobretot perquè venim d'un bosc tancat. La ruta es torna fàcil al llarg d'un tram de més de 2 quilòmetres que va faldejant el Pic del Vent. Seguim les marques blanques i grogues del PR fins que arribem a una gran esplanada presidida per una monumental alzina. Aquí se'ns ajunta per la dreta un camí que prové de l'hostal del Farell, situat a la carena de la serra i visible des de tota la vall. Entre aquest camí i el que ens ha portat aquí puja un camí cap al Pic del Vent, el punt més alt de la serra del Farell, i és l'enllaç de la variant que hem deixat a la Serra Llisa.

Seguim direcció Sant Sebastià de Montmajor per la pista de l’esquerra. Anem baixant i entrem a la part obaga de la muntanya, la que dona a nord i que ens permet veure els paisatges d'aquesta banda sobretot els cingles i la vall de Gallifa.

Finalment la pista arriba a una esplanada molt a prop del Turó de la Tomba dels Moros. Aquí l'organització té previst servir l'esmorzar calent.



Després d'aquest bon esmorzar, reemprenem la caminada cap a llevant. El camí segueix una pista forestal que arriba a la carretera asfaltada que porta a Sant Sebastià de Montmajor. Creuem la carretera i agafem un corriol que surt just davant la pista. Aquí ens tocarà posar a prova els nostres genolls. Trobem cordes que ens ajuden a no relliscar.

Galería de imatges

• 1
• 2
• 3
• 4
• 5
• 6
• 7
• 8
• 9
• 10

De nou sortim a la carretera asfaltada. Ara seguim per la carretera, cap a la dreta. Al final d’una recta de la carretera, després de passar una senyal de trànsit a la part esquerra, prenem un caminet que surt a la dreta de la carretera. Tornem a sortir a la carretera asfaltada. Busquem un corriol que surt just dabvant nostre. Altre cop sortim a la carretera, i ara prenem la pista que surt davant nostre, i que uns metres més endavant retroba els senyals del PR. Anem seguint la pista forestal.

A continuació prenem un camí que surt a la dreta, tancat amb una cadena per evitar el pas de vehicles. Deixem les senyals del PR i arribem a una cruïlla de camins. Ens trobem a la zona del Sot del Pi. Lleugera pujada. Després d'ella, deixem la pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra esquerra, marcat amb una fita de pedres. Arribem a un bon mirador. Magníficas panoràmiques sobre la Mola, el poble i el Castell de Gallifa.

Comencem un bon descens seguint sempre el corriol més fressat, arribem de nou a una pista forestal que seguim cap a la dreta. Anem decantant-nos cap a migdia. Arribem al Turó del Casuc. Bon mirador sobre la part alta de la riera de Caldes.



Anem seguint per la pista principal, que ara tomba cap a ponent cercant el torrent dels Ermitans. Més endavant creuem el torrent del Molí i després ens acostem a una línia elèctrica. La línia creua la pista, nosaltres la seguim cap a l'esquerra separant-nos de la pista. Anem avançant seguint el corriol que va per sota, aprofitant gairebé sempre el traçat de la línea elèctrica. Creuem la carretera asfaltada i seguim pel corriol que va circulant per sota la línea elèctrica.

Sortim a una pista més ampla, i anem a l’esquerra, només uns metres, doncs deixem de nou la pista ampla i continuem pel corriol que segueix la línia elèctrica. Carretera asfaltada. Creuem la carretera i seguim per un caminet que va per darrera de la tanca de protecció. Seguim el traçat dels pals de la línia. A continuació ens trobem amb una forta pujada i arribem a dalt d'un turó.



Després d'una pujada toca... una baixada!!! Seguim la línia elèctrica que continúa recta avall. Arribem a un camí més ample, que seguim cap a la dreta. Al cap de poca estona, agafem un corriol cap a l’esquerra, seguint també la línea elèctrica. Abans d’un petit pujador, deixem el traçat de la línea elèctrica i seguim el corriol de la dreta. Seguim sempre el camí més fressat, que va perdent desnivell tot fent llaçades.

Sortim a la carretera nova del Farell, en un revolt pronunciat. La seguim cap a la dreta, baixant. Arribem a l’enllaç de les dues carreteres del Farell. Sense entrar a la carretera vella, just on hi ha un pal indicador de camins, prenem el corriol que baixa cap a l’esquerra. Sense arribar a la carretera, seguim pel caminet que va per l’esquerra, una mica per sobre de la carretera i paral·lel a aquesta. Creuem la carretera i seguim pel corriol que surt davant nostra. Arribem a un camí cimentat i més ample, que seguim cap a l’esquerra, en direcció a la zona esportiva. Arribem a l’aparcament de la zona esportiva de les Cremades. Seguim cap a la dreta i acabem la caminada.

10ª CAMINADA POPULAR DE CALDES DE MONTBUI