16ª CAMINADA DE SANT JOAN DE VILATORRADA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 12,21 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 309 metres, baixant: 304 metres.
Altitud mínima: 212 metres, màxima: 305 metres.

Ens trobem al Parc Catalunya de Sant Joan de Vilatorrada. La sortida es farà des de el Centre Cívic Cal Gallifa. La proposta consisteix en recórrer els camins de la Plana, tot copsant una terra de contrastos.

Caminada de Sant Joan de VilatorradaCaminada de Sant Joan de Vilatorrada

Travessem el carrer Lleida i seguim pel carrer del Canal on observarem la canalització que portava l'aigua del Cardener cap a la fàbrica de Cal Gallifa. Continuem pel carrer del Pont per anar al Passeig del Riu. Aquí seguirem un corriol paral·lel al Cardener, després agafem el carrer del Pont Nou, que travessem, fem un tram per la carretera de Manresa a Solsona i ens desviem pel camí rural del Pla de Bages. Posteriorment agafem el camí que travessa la zona del Llaurat. Tenim molt bones vistes sobre el Collbaix (546 m.a.) i el Pla de Montconill (482 m.a.)

CollbaixEl Llaurat

EL MAS MOLLET

Mas MolletMas Mollet

Conjunt arquitectònic format per la casa del mas Mollet i un seguit de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a ponent, accedint-se a la casa mitjançant una gran porta adovellada. Un conjunt de dos finestrals reforçats amb llindes s'obren al primer pis, i una moderna galeria amb llindes i aguantada amb columnetes ha estat recentment oberta al pis de les golfes.
El mas Mollet es troba documentat des del segle XIII amb el nom de mas Çavit. Al segle XIV es coneix la venda del mas per Pere Çavit a Jaume Colteller pel preu de 1200 sous barcelonins.
La família Çavit és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Un tal Bernat Mercader, Comissari Reial, va aparèixer per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar homes a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Joncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella. El fet de que al segle XIV encara es conservi el nom Çavit fa pensar que l'actual nom de Mollet prové de les successives compres i vendes dels segles XV i XVI.

Continuem per la pista en direcció al Santuari de Joncadella. Abans d'arribar-hi veiem a la nostra esquera el Mas Besora.

MARE DE DÉU DE JONCADELLA

Mare de Déu de JoncadellaMare de Déu de Joncadella

El conjunt arquitectònic és format per dos edificis: l'església i l'Hospederia destinada originàriament a l'acolliment de pelegrins. L'església és un edifici de planta rectangular d'una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d'accés a l'església, de petites dimensions i d'estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s'ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades amb motius geomètrics i contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d'això, l'accés habitual a l'església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic re-aprofitat de l'església anterior. Es tracta d'un portal rodó amb doble rosca.
L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031, i posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa.

Santa Maria de JoncadellaSanta Maria de JoncadellaSanta Maria de Joncadella

L'interior de l'església es troba presidit per un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Joncadella, acompanyada als peus per dues figures masculines que representen el miracle des dos captius alliberats per la Mare de Déu. La imatge de la Mare de Déu de Joncadella va ser reposada al monestir l'any 1949 després dels esdeveniments de la Guerra Civil.
Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: "Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel, allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella".

A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: "Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat."
Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit, el malalt s'havia curat.

COVA DE JONCADELLA

Cova de JoncadellaCova de JoncadellaCova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original.
Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret on es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus.
El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat del camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maresdedéu, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita cova natural.

Sortim del Santuari i passant pel costat del cementiri anem baixant cap el fons del torrent. Passem sota el viaducte del ferrocarril de Manresa a Súria.

RIERA DE JONCADELLA

Riera de JoncadellaAquesta riera és de caràcter irregular i travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció Est-Oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de ramals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Martí passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un balç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.

Després de seguir un tros la riera i els seus agradables entorns ens enfilem cap al Pla de nou. Passem enmig de Cal Janet i albirem Cal Napolità a la nostra esquerra. Ens trobem enmig del Pla de Bages, els seus camps, ara ben verds, tornen a omplir el nostre horitzó.

Cal NapolitàPla de BagesSant Joan de Vilatorrada 2010Sant Joan de Vilatorrada 2010

Entrem en terrenys de les Torres de Bages. Abans d'arribar al mas girem a la dreta en direcció al Torrent Fondo i els Casals.

MAS ELS CASALS

Els CasalsEls Casals

El conjunt arquitectònic està format per la casa de Can Casals i alguns coberts que l'envolten construïts recentment. Encara que hi hagués hagut una construcció anterior a l'actual, el mas actual data de principis o mitjans del segle XIX. La casa principal és de planta quadrada coberta a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. La façana principal està orientada a llevant. En un moment posterior es van afegir a aquesta façana dos coberts, un perpendicular i un altre en paral·lel que formen un conjunt en forma de L just davant de l'entrada principal.
Documentat des del 1064 amb el nom de mas Odger o Otger es tractava d'una propietat en mans civils, concretament d'un cavaller. Va canviar de nom en època indeterminada, doncs al fogatge del 1553 apareix com a propietari Pere Casals d'on prendria el nom. Encara que no s'ha pogut documentar, el topònim Casals podria indicar, més que un mas, un conjunt de cases situades molt a prop i amb relació entre si, predominant finalment una d'elles que es convertiria en mas i prendria com a nom la referència del topònim antic.

Reemprenem la caminada seguint el camí dels Casals. Passem per sobre la via del ferrocarril de Manresa a Súria. A prop del Mas Terrós veiem una barraca de vinya i un bonic camp ple de roselles amb Montserrat al fons.

Pla de BagesPla de BagesPla de BagesPla de Bages

El recorregut continua, en aquest tram ens anem trobant amb el rec de la Sèquia del Poal que porta l'aigua que rega els terrenys que ens envolten. Veiem a la dreta el petit Turó del Pepus (300 m.a.). Passem per Ca la Rossa, el Mas Boïgues, la Torre del Riera i baixem a creuar la C-55. Passem pel pont sobre el Cardener i arribem de nou al Parc Catalunya on finalitza la caminada.

16ª CAMINADA DE SANT JOAN DE VILATORRADA

Caminada de Sant Joan de Vilatorrada 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi