19ª MARXA POPULAR DE LLERONA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 18,43 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 599 metres, baixant: 595 metres.
Altitud mínima: 179 metres, màxima: 402 metres.

Ens trobem al Consell del Poble de Llerona:Llerona 2009Llerona 2009
Al començar, la caminada va a cercar el riu Congost i el ressegueix en direcció sud. El creuem per una passera i seguim fins a passar per davant de l'

AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Ajuntament de les Franqueses
Ajuntament de les Franqueses


L'any 1912, gràcies a una donació feta per Joan Sampera i Torras, marquès de les Franqueses, s'inaugura a Corró d'Avall l'actual edifici de l'Ajuntament i les antigues escoles, una obra d'estil modernista de l'arquitecte Albert Juan i Torner i principal monument del municipi.



La caminada segueix un tram de la Ruta Verda de les Franqueses del Vallés: de camí cap al cementiri, deixem el nucli urbà i ens enfilem a poc a poc cap al turó de les Mentides, des d’on podrem gaudir d’una àmplia i vistosa panoràmica.

EL TURÓ DE LES MENTIDES

Des de el Turó de les MentidesDes de el Turó de les MentidesDes de el Turó de les MentidesDes de el Turó de les Mentides



















El Turó de les Mentides o Puig Salamó o Salomó, està situat al sud-est del terme de Llerona, just al límit amb el de Marata. És el més alt de Llerona amb 290 metres i des d'aquí, es poden veure les quatre poblacions que formen Les Franqueses: Llerona, Corró d'Amunt, Corró d'Avall i Marata. Els voltants del turó estan plens de camps de conreu i de boscos.
El 26 de juliol de 1393, el rei Joan I va concedir als habitants del terme la condició de que fossin tractats en igualtat amb els habitants de Barcelona. Els habitants de les quatre parròquies (Llerona, Marata, Corró d'Amunt i Corró d'Avall) van ser convocats per l'alcalde del municipi, Antoni Sampere, per tal que Marc sa
Rovira, conseller de Barcelona, prengués possessió de les Franqueses del Vallès. El lloc de reunió va ser el Puig Salomó, tal com era costum quan es tractava dels temes comunals. La veu popular, amb molta ironia, va batejar aquest lloc, on va continuar reunint-se l'Ajuntament, com el "Turó de les Mentides", en relació als acords que allà s'aprovaven.

L’itinerari, segueix a la dreta pel camí asfaltat de Llerona a Marata i després puja al turó de la Il·lusió. A 700 metres trobem ca l’Aimeric. El camí carener dels boscos de ca l’Aimeric i can Cot ens portarà cap a can Blanxart.
Turó de la Il·lusióTuró de la Il·lusióLlerona 2009Llerona 2009Llerona 2009Llerona 2009
La visió d'un paisatge, ple de camps conreats i claps de bosc, queda emmarcat amb el Montseny al nord, el Puiggraciós i els Cingles de Bertí a ponent, el Turó de les Mentides i el de la Il·lusió al sud i Marata a l'est.
Agafem el camí de Can Borra per anar a trobar el Plà de Can Borra on esmorzarem.
Camí de Can BorraCamí de Can Borra









Plà de Can BorraLlerona 2009Llerona 2009Llerona 2009Llerona 2009Llerona 2009
Desprès d'un bon i abundant esmorzar reprenem la caminada entrant al bosc. Aquest tros és força ombrívol i apareixen bolets i altres plantes de zones humides.
ApagallumsApagallumsL'apagallums, cogomella o paloma (Macrolepiota procera) és un bolet molt gros i bon comestible, característic tant per la seva forma esvelta de para-sol com pel seu to blanquinós guarnit d'esquames de color d'avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat. Ben aviat l'ou s'enlaira pel creixement del peu alt cobert d'esquames brunes; llavors el bolet té encara la imatge d'una maça. A mesura que es va fent gran, el barret s'obre fins a quedar completament pla, com un para-sol de fins a 30 cm de diàmetre en els exemplars més grossos. Com a restes del vel queden esquames de color avellana amb les vores aixecades damunt del barret, restes esfilagarsades al volt i un anell blanc que adorna el peu. Per sota del barret, les làmines són blanques i atapeïdes. L'apagallums creix als boscos clars i als prats. El barret de l'apagallums és un comestible excel·lent, en canvi la carn del peu és massa coriàcia. Cal no confondre l'apagallums, sempre de mida gran, amb bolets del gènere proper Lepiota, tots ells molt més petits, alguns dels quals són tòxics mortals.

CAN PRAT

Can PratCan PratCan Prat










Can Prat











La caminada continua passant per granges, boscos i masos com la Caseta d'en Serra i el Serrat del Puig:
Llerona 2009La Caseta d'en Serra
Anem seguint i passem pel Pla de les Parets tot recorrent el camí antic de Samalús. Ens anem trobant antigues vinyes i oliveres.
Pla de les ParetsLlerona 2009Llerona 2009Camí antic de SamalúsCamí antic de SamalúsCamí antic de Samalús































Entrem en el Bosc de Malhivern, que ressegueix el torrent del mateix nom. Té un gran valor ecològic perquè a la plana del Vallès cada vegada són més escassos els alzinars de certa extensió.

AQÜEDUCTE DE MALHIVERN

Aqüeducte de MalhivernAqüeducte de Malhivern
És un aqüeducte d'origen desconegut, però amb nombroses fases constructives, que conduïa l'aigua per regar terres del costat sud del camí, i sobre el qual es pot contemplar un peu d'alzina que ha estirat l'arrel seguint el mateix rec.
Llerona 2009Llerona 2009

VIL·LA ROMANA DE CAN TERRERS

Vila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can TerrersVila romana de Can Terrers
Durant l'època romana, ara fa més de dos mil anys, les terres de la Garriga, ben comunicades i amb abundants recursos naturals, van ser profundament colonitzades en el marc d'un procés de romanització que afectà tota la península i part d'Europa. Els romans s'apoderaren de les millors terres de conreu i construïren importants explotacions agràries o villae que dedicaren, principalment, a la producció i al comerç de l'oli i del vi. La vil·la romana de Can Terrers són les restes d'una d'aquestes grans explotacions envoltades de vinyes i oliveres.
Ubicada al sud del terme municipal de la Garriga, la seva construcció data del segle I aC. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d'època romana més rellevants del patrimoni cultural català.
L'edifici és distribuït en sis estances principals: el vestidor o apodyterium, la sala tèbia o tepidarium, la sala calenta o caldarium, la sauna o sudatorium, la piscina d'aigua freda o frigidarium i el forn on hi havia les instal·lacions de la calefacció subterrània dels banys, coneguda amb el nom d'hypocaustum.
El dia 9 d'abril de 2001, la Generalitat de Catalunya va declarar la vil·la Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.

CAPELLA DE STA. MARIA DEL CAMÍ

Sta. Maria del CamíSta. Maria del Camí
Petita capella de planta preromànica situada al costat de la masia de Can Terrers, a tocar de l'antic camí del Congost. El seu origen cal cercar-lo al segle X.

EL RIU CONGOST

Riu CongostRiu Congost









El riu o la riera Congost, comença a la comarca d´Osona, entra al Vallès Oriental per
Aiguafreda i rep la riera de Martinet. Fent honor al seu nom, passa engorjat entre la falda oriental del Montseny i el peu dels espadats de Bertí, travessant la part central de la comarca del Vallès Oriental i desguassant al Mogent a Montmeló. Després baixa i s'uneix amb el Besòs, que travessa el Barcelonès i aboca a l'aigua del Mediterrani.

19ª MARXA LLERONA 2009

Cap comentari :

 
Anar al principi