15ª PASSEJADA POPULAR DE LLIÇÀ DE VALL


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 13,4 quilometres.
Desnivell acumulat pujant: 568 metres, baixant: 519 metres.
Altitud mínima: 97 metres, màxima: 233 metres.

Ens trobem a la plaça del Nou Ajuntament de Lliçà de Vall per participar en la 15ª Passejada Popular.

Lliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009

MASIA CAN COLL

Masia Can CollÉs una de les masies més conegudes de tota la Vall del Tenes. La casa actual, construïda a finals del segle XVI, és de caràcter senyorial, amb dues grans portes dovellades a la seva façana. Destaca per sobre de tot la seva majestuosa torre. Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants i coronada amb un campanar d’espadanya. El fet de que hi hagi campanar es degut a que si troba l'ermita dels Boscs Sants.
Un famós viatger, Francisco de Zamora, l’any 1786 parlava d’aquest indret, tot i destacant can Coll "por ser de labradores solariegos, por una hermosa y fuerte torre que hay en ella, y por el comercio de hielo que hace" així com pels pins de la finca, d’una magnitud extraordinària, segons aquell personatge.
La passejada ens acosta fins la riera de Tenes, que haurem de travessar mitjançant passeres.
Riera de TenesRiera de Tenes

POUS DE GLAÇ DE CAN GURRI

Pous de Can GurriPou Gran de Can GurriPou de Can GurriPou de Can GurriPou de Can GurriPou de Can GurriEntre les masies de can Coll i de can Gurri es troben tres pous de glaç. Es tracta de dipòsits enterrats sota terra i revestits gairebé sempre de pedra seca, i amb una cúpula a la part superior. En els de Can Gurri destaca la cúpula amb elements de teula àrab. Aquesta no és coberta de teula íntegrament sinó que apareix en forma de ràfec en el sòcol sobre el que s’assenta l’arrencament de la cúpula.
Durant els mesos d'hivern, es desviava un corrent d’aigua de la riera del Tenes i s’escampava una capa en una espècie de bassa feta expressament. A causa de les baixes temperatures, l’aigua estancada esdevenia glaç, i quan n’hi havia prou gruix, se’n serraven trossos que es col·locaven als pous. La producció i emmagatzematge de glaç tenia lloc durant els mesos d'hivern mentre l’extracció del glaç i la seva comercialització tenia lloc durant la primavera i l’estiu. La capacitat d'aquests pous era d'unes mil cinc-centes càrregues (una càrrega equivalia a uns 124 quilograms).
Per a més informació dels pous de Can Gurri la podeu descarregar en PDF.
El recorregut continua tornant a travessar la riera del Tenes per un parell de passeres més, fins a portar-nos entre camps ben conreats i arbres ben plens de codonys a

LES TORRES

Les TorresLes Torres
La riera del Tenes ha dibuixat el contorn d’aquestes contrades des de temps immemorials. Al seu costat, a la plana, s’hi van aixecar, fa un munt d’anys, un gran nombre de masies. Un d’aquests vells masos és les Torres, una casa i una família documentada ja des del segle XIV. Coneguda també amb el nom de Santa Maria del Vallès, té l’aspecte d’un casal senyorial imponent, envoltat de diverses construccions.
La família Agustí, uns dels primers barcelonins enamorats d’aquesta terra, va comprar la finca per passar-hi l'estiu a l’ombra de les seves alzines i roures. La seva arribada a la casa devia ser tot un esdeveniment, amb el matrimoni i dotze fills, la dida, la mainadera, la cuinera i tot un reguitzell de persones al seu servei. Un dels fills d’aquesta nissaga, l’Ignasi Agustí, va ser l’autor de la coneguda sèrie de novel·les La Saga dels Rius, amb un primer episodi, conegut amb el nom de Mariona Rebull, que es desenvolupava en bona part a la mateixa finca de les Torres. Avui, aquesta masia pertany a l’Obra Tutelar Agrària, un patronat fundat per Ramon Albó i la seva muller Maria Ferré amb l’objectiu d’acollir nois i noies amb dificultats familiars o amb problemes d’adaptació social.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL VALLÉS

Santa Maria del VallésSanta Maria del VallésSanta Maria del VallésSanta Maria del Vallés






















A continuació passem a prop de les Alzines Centenàries de les Torres.
Alzines de les TorresAnem caminant per aquests plans conreats i entre les masies de Ca l'Orlau i Can Dunyó.
Lliçà de Vakll 2009Lliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009De nou resseguim la riera fins a trobar una nova passera:
Lliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009La caminada continua enfilant-se pel Bosc d'en Codern fins arribar al

TURÓ DEL PI

Turó del PiTuró del Pi
Emprenem una baixada que ens porta a la verneda del Passeig de Tetuan i al control on ens donaran l'esmorzar.Verneda del Passeig de TetuanLliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009Lliçà de Vall 2009
En aquest punt se separa la ruta llarga de la curta. Nosaltres seguim el Camí del Sot que ens porta cap al cantó de ponent de Lliçà de Vall. Deixem les cases de Can Farners i can Sans i retornem al punt de separació de les dues rutes. Aquí veiem a la nostra dreta la masia de Can Vilardebó i a l'esquerra les runes del Castell de Lliçà.Castell de Lliçà de VallFinalment i seguint el Passeig de l'Església arribem de nou a l'Ajuntament.

15ª PASSEJADA DE LLIÇÀ DE VALL

Lliçà de Vall 2009
Fotografia: Fulla de parra a la porta de Can Sans

Cap comentari :

 
Anar al principi