CAMINADA POPULAR DE LA FESTA MAJOR DE MONTMAJOR 2014

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,26 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 306 metres, baixant: 306 metres.
Altitud mínima: 718 metres, màxima: 814 metres.
Temps total: 3 hores i 24 minuts.

Ens trobem a la Plaça del Mercat de Montmajor per participar en la Caminada Popular de Festa Major del poble. Aquesta plaça és el centre principal de trobada d'un municipi que es caracteritza per la seva població dispersa. El nom de la plaça fa referència al lloc on es celebra el mercat setmanal. Aquest va sorgir l'any 1929 a instàncies dels montmajorencs Ramon Riba, que tenia una botiga amb tot tipus de gènere i també un hostal, i Joan Fígols, que era hostaler i botiguer. La seva intenció era facilitar les compres i vendes als pagesos i marxants sense haver de desplaçar-se per les masies.

Els inicis del mercat van ser conflictius, sobretot amb els comerciants de Berga i de Casserres que es van sentir perjudicats per la seva creació. Posteriorment el mercat es va anar consolidant fins arribar als nostres dies. El mercat era el lloc on no tant sols la gent anava a comprar, sinó que també servia per fer tractes de tot tipus, sense deixar de ser un lloc de trobada que facilitava les relacions socials.

Iniciem la caminada, en direcció nord, seguint la carretera de Berga i passant pel costat del Museu d'Art del Bolet de Montmajor. Al cap de poc deixem les darreres cases del poble i entrem en una zona planera ocupada per grans camps de conreu. Després de vorejar una rotonda ens anem decantant cap el nord-est.

PANORÀMICA DE LA TORRE DELS MOROS

Si ens girem vers migdia, podrem gaudir d'una magnífica panoràmica de Montmajor. Al fons, sobre el Serrat de Can Sabata, s'aixeca una torre de vigilància de planta circular d'uns vuit metres d'alçada que domina tot l'entorn. Aquesta torre coneguda popularment com la "torre dels moros", és l'única mostra que resta del Castell de Montmajor, l'antic "castro de Monte Maiore".

Si mirem vers el nord-oest podrem observar les cingleres de Taravil i Capolat, destacant-ne el cim del Cap dels Plans fàcil de localitzar per tenir molt a prop una gran antena de comunicacions. El zoom de la càmera ens permet apropar-nos a una de les grans masies del terme de Montmajor: La Maçana situada a l'enclavament de Comesposades.

Continuem avançant per la llaga recta de la carretera, de tant en tant ens aturem per fotografiar el paisatge. La càmera i el seu zoom treballen de valent. L'atmosfera es neta i molt nítida, cal aprofitar-ho.

Arribem a l'alçada de Cal Conill Xic. Des d'aquí, mirant cap el nord, distingim la masia El Puig, del terme de Capolat. És una gran masia d'origen medieval, de planta quadrangular estructurada en planta baixa i tres pisos. La seva coberta és del tipus de quatre vessants i en la façana del sud-est hi podem distingir tres galeries o porxos.

A continuació, i desprès d'un revolt de 90° a mà esquerra, arribem a la Urbanització Les Alzines. Montmajor es va formar a l'entorn de la Plaça del Mercat, on es troba l'Ajuntament, l'antiga fonda i els comerços, sense cap planificació urbanística. La Urbanització Les Alzines forma part dels petits barris que s'han anat formant, posteriorment, a l'entorn del centre com el de les Escoles i el de la carretera a Serrateix.

Al centre del municipi s'aixeca la Torre de Montmajor, un serrat de 902 m.a. Antigament anomenat "montis maiore", muntanya gran, és el que ha donat el nom al poble de Montmajor. Aquesta imatge ens permet situar els principals elements del paisatge que envolta el poble de Montmajor.

Reiniciem la caminada deixant a mà dreta el trencall del Camí de Montclar i les instal·lacions del Club Esportiu Montmajor. Tot seguit abandonem la carretera i agafem una curta drecera que ens porta a enllaçar amb la pista de Casagua. Això ens porta a endinsar-nos en el terme de Montclar. Anem avançant i gaudint del paisatge.



Les vistes cap el nord-oest, després de sobrepassar el Club Esportiu, són esplèndides. Sobresurten el Cap dels Plans i els Cingles de Taravil o Travil, una llarga cinglera que es troba entre el municipi de Navès (Solsonès) i els de Capolat i de Montmajor (Berguedà). De nou l'aproximació amb el zoom a la masia de La Maçana, ens descobreix la gran riquesa forestal que envolta tota aquesta zona.

Arribem a una bifurcació. El camí de la dreta porta a la masia de Casagua. Nosaltres seguim per l'esquerra enmig de camps de conreu pertanyents al Muntanyà.



El paisatge que anem recorren és un dels elements que cal destacar de la caminada, ja que es barregen zones planeres amb vegetació de petits boscos d'alzines, roures i pins intercalats amb camps de conreu i amb zones de muntanyes suaus. A la nostra esquerra, envoltada de camps de conreu, destaca la gran masia del Muntanyà.

EL MUNTANYÀ

Es tracta d'una gran masia pertanyent al terme de L'Espunyola i a la parròquia de Sant Martí de Correà. Està situada en una àmplia zona planera, molt a prop del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Actualment una part dels edificis que la formen funciona com a casa de turisme rural.

Continuem endavant, de sobte, a mà esquerra i arran del camí, apareix una espècie de mola de roca massissa amb un encaix a la part superior.

LA BASE DEL PEDRÓ DEL MUNTANYÀ

Estem davant les restes d'un antic pedró, una pedra posada a terra per sostenir un pilar o una creu de terme. En la nostra recerca documental no hem trobat res que hi fes referència. Ara bé, en els mapes consultats apareix just en el punt on s'inicia el terme de L'Espunyola, això ens fa pensar que deuria sostenir una possible creu de terme.

Després de fotografiar el pedró, continuen en direcció nord. Deixem un primer trencall a mà dreta i avancem entre un camp de conreu a l'esquerra i una petita massa boscosa a la dreta. Arribem a una bifurcació i girem cap a la dreta. Al cap de poc deixem la pista i agafem el camí, a mà dreta, que porta a la masia de Cal Saurina.

CAL SAURINA

Aquesta masia pertany també al terme de L'Espunyola, però a la parròquia de Sant Sadurní del Cint. La masia està situada en una zona amb un cert desnivell, el que fa que estigui orientada cap a llevant. Això condiciona que la major part de la construcció estigui formada per planta baixa i pis, mentre que pel cantó de migdia hi tingui dos pisos. La coberta de totes dues zones és a dues vessants amb el carener orientat nord-oest-sud-est. Els murs són fets de pedres irregulars i carreus desbastats, amb les cantoneres formades per grans carreus ben tallats. Actualment la casa es veu molt reformada i rehabilitada, formant un conjunt molt equilibrat i amb un aspecte ben cuidat i encantador.

A continuació en dirigim cap a la zona de la piscina. Al seu darrere, en direcció sud, arrenca un estret corriol que, per dins d'un bosquet esclarissat, ens porta a enllaçar amb la pista de Casagua. En seguir-lo hem tornat a entrar al terme de Montclar. Girem a l'esquerra i ens trobem davant la masia de Casagua.

CASAGUA

Aquesta masia, com hem dit anteriorment, està situada en terme de Montclar. Aquest és un municipi caracteritzat pel seu poblament dispers, tradicionalment agrícola i ramader, format per diversos veïnats. Un d'ells és el veïnat del Casó del qual forma part aquesta masia. La seva estructura és de planta rectangular amb l'eix dirigit de oest a est. La façana principal està encarada a migdia i en ella hi podem apreciar els murs fets de pedres i carreus de diferent mides, units sense cap mena de morter i amb les cantoneres més treballades.



El portal és del tipus adovellat i de mig punt. Les dovelles estan formades per lloses petites i planes, disposats de cantell, com si es tractés d'un ventall obert. En canvi les finestres que veiem, estan envoltades de grans carreus ben tallats i polits i amb la llinda plana. També hi observem ampits de diferents formes. Deixem la masia i continuem tot planejant cap al nord. El camí és agradable i de bon fer. Constantment anem saltant entre els termes de Montclar i L'Espunyola. Ara acabem d'entrar en el de L'Espunyola.



Després de resseguir el límit oriental d'un camp allargassat, el camí gira cap al sud revoltant la Rasa del Casó i retornant al terme de Montclar. A continuació el camí entra en una zona de bosc de pins rojalets, amb la seva escorça vermellosa característica. La zona és ombrívola i fresca i alguns tolls d'aigua barren el camí. Més endavant la caminada travessa una gran placa compacta de margues grises, és la zona anomenada les Roques de les Serps.

LES ROQUES DE LES SERPS

Geològicament, el substrat rocós de tota aquesta zona està constituït per margues grises i gresos rogencs, recoberts en les valls que han anat obrint els torrents i rius per sediments fluvials. El recorregut passa ben bé pel mig d'una d'aquestes grans plaques compactes. És un tall gris enmig del paisatge verd intens del bosc que ens envolta. A poc a poc el camí es va decantant cap el nord i comença a ascendir lleugerament. En arribar a dalt de la pujada, veiem a l'altra costat la masia de La Capçana. A la nostra dreta un curt corriol ens permet enfilar-nos a dalt d'un petit turó on hi ha un antic aerogenerador.

L'AEROGENERADOR DE CAL CAPÇANA

Aquest petit "molí de vent" modern, servia per subministrar energia elèctrica a la masia de La Capçana. Ens expliquen que va ser un dels primers que es van instal·lar a la zona. La seva potència màxima es trobaria sobre els 5 kw. Actualment, per l'estat en que el veiem, està totalment en desús.

CAL CAPÇANA

Aquesta masia es troba dins el terme de Montclar i està datada aproximadament en el 1800. El 1913 formava part de les propietats de l'Hostal del Bou de La Valldan, que la tenia arrendada en regim de parceria.

Deixem la masia i continuem el recorregut marxant pel camí que es dirigeix cap el nord. Al cap de poc ens endinsem de nou en el terme de L'Espunyola. Ara, en el paisatge, es succeeixen les zones ermes, els espais ocupats per les margues grises i més endavant un continu de pinedes força altes.



Travessem la Rasa del Codonyet i tot seguit anem remuntant la vall de la Rasa del Salt. Estem creuant un bosc amb pins, roures i alzines. El sotabosc és molt ric en molses i bolets. Hem fet la fotografia, com a mostra, d'un exemplar de cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), també conegut com a bec de perdiu, pota de perdiu o bitxac. A mesura que ens acostem al torrent, la humitat augmenta i l'aigua es fa ben visible en tolls i aiguamolls. Arribem a la Rasa del Salt.

LA RASA DEL SALT

La Rasa del Salt, anomenada també Rasa del Sallent en el seu tram inicial, és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Navel que neix al sud del poble de Capolat. El seu nom prové del fet que poc després del seu naixement salta els Cingles de Capolat pel Salt del Sallent. En aquest punt en que la travessem es forma un petit, però bonic, saltant. Tot seguit fem un curt tram amb lleugera pujada fins arribar a una cruïlla de quatre camins al Pla de Sant Martí.



Comencem a tenir gana i aprofitem el lloc per aturar-nos a esmorzar i descansar breument. Els entrepans són de pernil dolç o de llonganissa. El dia és magnífic i la companyia encara més. Les converses neixen amb fluïdesa mentre ens cruspim el menjar. En acabar, més animats amb la panxa plena, emprenem de nou el camí travessant tot el Pla de Sant Martí. Al cap d'una estona arribem a una bifurcació i girem a la dreta seguint el camí de baixada. De seguida deixem, a mà dreta, una gran bassa artificial. A poc a poc anem deixant el bosc que és reemplaçat per espais més secs i amb poca vegetació. El camí es dirigeix vers el migdia i s'apropa de nou a la Rasa del Salt. Comencen a aparèixer camps de conreu plens de blat de moro.

GUAL DE LA RASA DEL SALT

Arribem de nou a la Rasa del Salt. Una altra vegada ens toca travessar-lo i ho fem, aquest cop, a gual per sobre d'unes pedres. El torrent, en aquest punt, és poc profund, l'aigua baixa fresca i transparent. Després de creuar-lo retornem al terme de Montclar. Anem avançant paral·lels al curs del torrent. A través d'un camp de panís veiem, a l'altra banda del torrent, la casa de l'Atalaia. Al cap de poc enllacem amb el camí de la casa.

L'ATALAIA

Aquesta masia pertany al veïnat del Casó del terme de Montclar. Antigament era coneguda com la "Casa del Salt de l'Atalaya". La seva situació és molt bucòlica, assentada en un pla i envoltada de conreus de secà, es troba orientada a migdia, té molt a prop el bosc i l'aigua del torrent de la Rasa del Salt que flueix per la banda de ponent i als seus peus forma el bonic Salt de l'Atalaia.



La casa en si mateixa està molt rehabilitada, però dona la sensació que s'ha volgut respectar l'estil constructiu de la contrada. Destaquem les cantoneres de carreus polits i ben treballats, les finestres i balcons també envoltats de pedra picada i el portal d'entrada amb la llinda del tipus d'arc carpanell.

Després de creuar el camí de la casa, el torrent de la Rasa del Salt cau, sobtadament, des d'una alçada d'uns deu metres aproximadament formant el bonic Salt de l'Atalaia.

EL SALT DE L'ATALAIA

Ens acostem al caire de les roques per admirar aquest bonic salt. L'abundant vegetació ho cobreix tot i amb prou feines aconseguim fotografiar-lo mínimament. A partir d'aquí el Torrent de la Rasa del Salt passa a dir-se Torrent de l'Atalaia. Les seves aigües, junt amb les de la propera font del mateix nom, van a parar a la riera de Navel o de Montclar, finalitzant al Cardener.

Després d'admirar per tots costats el saltant, agafem el Camí de la Casa Gran que arrenca vers el sud-oest. És una pista força ampla i que esdevé una pujada constant. El sol comença a notar-se. A la nostra esquerra es van succeint els camps de conreu que són força grans.

De tant en tant ens girem cap al nord-est per admirar la panoràmica de muntanyes que s'estenen per damunt dels boscos i camps. Veiem la Serra de Malla i els Cingles de Sant Salvador. Entremig treuen el cap els Rasos de Peguera representats per la Torreta dels Enginyers.

Anem avançant per la pista que, a estones, esdevé una feixuga pujada. Deixem a l'esquerra els Camps de La Caseta i després d'un ampli revolt ens plantem a la banda de llevant de la masia.

LA CASETA DE LA CASA GRAN

Anomenada localment tant sols com La Caseta, aquesta masia està situada sobre un petit pla elevat, el Serrat de la Casa Gran, dominant bona part d'una vall secundària de la Riera de Montclar. És la primera casa que trobem després de L'Atalaia i també pertany al veïnat del Casó del municipi de Montclar. Des del seu davant tenim unes meravelloses vistes de les muntanyes situades cap al nord i nord-est.

D'esquerra a dreta s'estén la Serra de Malla, els Cingles de Sant Salvador i el Serrat de Sant Salvador. Al fons de tot sobresurten la Torreta dels Enginyes, la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela, tots tres pertanyents a la unitat dels Rasos de Peguera. Més properes a nosaltres identifiquem les cases de Planés, Malla, l'església dels Sants Metges i Cal Macià, totes del terme de L'Espunyola. Finalment, a la dreta de la imatge, veiem dalt d'un serrat la masia del Pla de Caus, aquesta del terme de Montclar. Ara amb l'ajuda del zoom de la càmera mirarem d'aproximar-nos-hi.

Vers el nord veiem la Serra de Malla que es desprèn del poble de Capolat. Al seu dessota apareixen les masies de Planés i Malla, les dues situades a la zona dels Sants Metges del terme de L'Espunyola. Planés s'intueix com una gran masia de planta quadrangular, formada per uns baixos, dos pisos i golfes; la coberta és a dues vessants i amb el carener orientat més o menys nord-sud. Més cap el nord, entre la Serra de Malla i els Cingles de Sant Salvador, treuen el cap tres cims emblemàtics dels Rasos de Peguera: el Cogulló d'Estela, la Roca d'Auró i la Torreta dels Enginyers.

El Cogulló d'Estela i el Roc d'Auró semblen ben bé dues banyes que sobresurten de la carena dels Rasos de Peguera. El Cogulló d'Estela o Cim d'Estela és el més emblemàtic de tots ells, sobretot en la zona del Baix Berguedà, ja que és visible des de molt indrets, que l'han convertit en un punt de referència pel perfil que el caracteritza. S'aixeca mostrant-se com un cim aïllat de perfil triangular. Forma part de la unitat dels Rasos de Peguera, i per tant de les primeres formacions prepirinenques, junt amb la Torreta i el Roc d'Auró. El Roc d'Auró o Roc d'Uró apareix com una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant un pendent encinglerat i abrupte per la banda de migdia. El Puig de la Torreta, també anomenat Roc dels Enginyers, se'l reconeix perquè al seu cim, el més alt dels tres, hi té unes antenes.

En aquesta altra imatge ens apropem al cim del Serrat de San Salvador, termenal entre els municipis de Capolat, Avià i L'Espunyola, i que acull les restes de l'antiga església de Sant Salvador de Mata o de Capolat. En primer terme, veiem de més a prop, una altra de les grans masies del terme de Montclar: El Pla de Caus.

Tot seguit, avancem una mica més per la pista, i just passada La Caseta ens trobem amb la masia de La Casa Gran.

LA CASA GRAN

La Casa Gran és una altra de les grans masies del veïnat del Casó del terme de Montclar. Aquest veïnat agrupa la part del municipi que és situat al nord del marge occidental de la Riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està format, entre d'altres, per les cases el Casó, Cal Santacreu, la Vila i la Casa Gran. Entre aquestes cases es troba l'església de Santa Creu.

A continuació, el camí davalla suaument en direcció sud-oest per anar a trobar la Rasa del Casó.

Mentre avancem veiem, al fons, les masies del Casó i La Vila, del terme de Montclar. Més allunyada apareix, ja dins el terme de Montmajor, la granja de Can Barri i la muntanya de La Torre de Montmajor, al seu costat observem la torre de guaita forestal batejada com la Torre del Foc, en clara referència a l'incendi forestal de l'estiu del 1994 que va assolar fortament tot el terme, el qual va perdre gran part de la zona boscosa. Al final de la baixada arriben a la masia del Casó.

EL CASÓ

Aquesta masia, situada al peu d'un dels camins que porten al nucli de Montclar, és la que ha donat nom al veïnat del Casó. Ens trobem davant un conjunt d'edificis molt ben restaurats, polits i endreçats. L'edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes i tot ell transmet una gran sensació d'equilibri i harmonia.

Una vegada hem tafanejat el lloc, travessem la Rasa del Casot i iniciem una pujada seguint el Camí de Montclar en direcció a Montmajor. Els grans camps de conreu tornen a aparèixer al nostre entorn, sobretot de panís. A mà dreta i enlairades veiem les masies de Casagua, Cal Santacreu i l'església de Santa Creu de Montclar.

CAL SANTACREU I L'ESGLÉSIA DE SANTA CREU DE MONTCLAR

La masia de Cal Santacreu va ser construïda al segle XVI i ampliada al XVIII. Al seu costat hi ha l'església de Santa Creu de Montclar, petit edifici originàriament romànic d'una sola nau, coberta amb volta de rajola, de mig punt, i coronada a llevant per un absis semicircular, molt ample i més baix que la nau; a ponent s’alça una Creu davant de la façana on hi ha el petit campanar d'espadanya. Val la pena, si es disposa de temps, d'acostar-s'hi per admirar aquesta petita i bonica església.

Continuem endavant. Al cap de poc deixem a l'esquerra el trencall que porta a la masia de La Vila de Montclar, i una mica més endavant el que porta a La Tàpia. El camí arriba a una cruïlla i tombem a mà esquerra. Ara la pista asfaltada baixa cap al Pla de Sabaters. Passada la cruïlla veiem a la dreta Cal Seuba, una masia de pedra, construïda el segle XVIII, que ha estat habilitada per a turisme rural.



En arribar a la zona del Pla de Sabaters, de nou tornem a gaudir de les esplèndides panoràmiques de la zona dels Rasos de Peguera i de les cingleres de Sant Salvador. Al cap de poc deixem a l'esquerra l'accés a la masia de Sabaters i tot seguit passem a tocar de Cal Gavatx.

CAL GAVATX

Passada la masia i a la banda dreta de la carretera, veiem una pallissa que disposa de dues entrades, una al costat de l'altra, amb dos arcs desiguals: un d'arc de mig punt o arc rodó i l'altre d'arc rebaixat o escarser. A continuació el camí es dirigeix clarament cap al sud tot travessant el Camp Gran.

PANORÀMICA DELS CINGLES DE CAPOLAT, DEL SERRAT DE MALLA I DELS CINGLES DE SANT SALVADOR

La gran planúria de camps que estem travessant augmenta la visió sobre les muntanyes prepirinenques més properes. Arribem a una bifurcació de camins presidida per una bonica alzina enmig de la cruïlla. Ens trobem a la part central del terme de Montclar, on hi han les grans masies: Sant Pons, El Vilar, Vila-riquer, La To, Torregassa, Les Forques, Cal Sabaters... Deixem el Camí de Montclar, que continua de front i passa a prop de La To, i girem a mà dreta per retornar a Montmajor.

El camí descendeix lleugerament per anar a creuar el Torrent de Vila-riquer. A l'esquerra del camí, estenent-se cap al sud, apareix un esplèndid conreu de gira-sols. Curiosament al que es creu, aquest gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol.



El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia amb una gran inflorescència en capítol. Si ens apropem a una de les inflorescència, podem apreciar els dos tipus de flors de que consta: les ligulades, que es troben a la perifèria i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, amb un color groc més pàl·lid, i són les que desenvolupen els fruits.

Un cop passada l'inflexió del torrent, el camí s'enfila lleugerament per guanyar l'alçada del Pla de Montmajor. Travessem un petit bosc i en sortir-ne veiem a la dreta del camí uns grans blocs de pedra inclinats. Es tracta del Roc de les Bruixes.

EL ROC DE LES BRUIXES

Està situat encara en terme de Montclar, en el límit amb el de Montmajor i molt a prop de Can Cabirols. El Roc de les Bruixes és una gran pedra que fa uns anys es va partir en dues i que la tradició explica que tapa un forat on hi vivien unes bruixes. Apareix en diverses llegendes de la contrada, en una d'elles es diu que uns pagesos les van cremar perquè estaven tips de que fessin ploure cada dia. Hem intentat trobar en la seva superfície algun tipus de marca, senyal, creu o cassoleta però no n'hem sabut veure'n cap. Reprenem la caminada i de seguida entrem en terme de Montmajor. Deixem a l'esquerra l'accés a Cal Cabirols. Més endavant passem pel costat mateix de l'Escola Gira-sol i arribem de nou a la rotonda de la sortida del poble. Ara tant sols ens queda tombar a l'esquerra i amb quatre passes som de nou al punt de sortida.

MUSEU D'ART DEL BOLET DE MONTMAJOR

El Museu d’Art del Bolet de Montmajor està situat en una de les cantonades de la Plaça del Mercat, enmig del nucli urbà i ocupa les dependències de l'antic ajuntament del municipi. La seva creació homenatja la tradició boletaire del municipi de Montmajor i de la comarca del Berguedà. Va ser inaugurat el 18 d’octubre de 2003, amb la col·lecció donada per la ceramista local Josefina Vilajosana. Del seu taller de ceramista han sorgit tots els bolets de ceràmica que conserva el museu. La façana exterior esquerra està decorada amb un mural, creat utilitzant la tècnica del "trompe d'oeil", que representa un bosc i amb un bolet gegant de ferro ocupant bona part de l'alçada de l’edifici.

CAMINADA POPULAR DE LA FESTA MAJOR DE MONTMAJOR 2014

Amb aquesta crònica rendim homenatja a totes aquelles persones que de forma desinteressada, traient temps d'allà on no en hi ha, preparen recorreguts interessants i ens donen a conèixer racons del seu entorn que d'altra manera no descobriríem mai. Moltes gràcies a tots ells i per molts anys ho continuïn fen.