XXVIIª CAMINADA POPULAR DE NAVÀS 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 16,25 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 464 metres, baixant: 464 metres.
Altitud mínima: 333 metres, màxima: 552 metres.
Temps total: 4 hores i 13 minuts.

Ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament de Navàs on tot està a punt per iniciar les inscripcions de la caminada.



Aquesta bonica plaça porxada, acull l’edifici de l'Ajuntament que es va construir l’any 1957. El 1978 es va inaugurar la urbanització definitiva, amb bancs, zones enjardinades i la font lluminosa, dissenyada per l’equip de Carles Buïgas. Aquest espai és el centre neuràlgic del poble i on es realitzen la majoria dels actes populars.

En el moment de fer el pagament de les inscripcions, aquest any s'ens entrega un got com a record. Les tasques prèvies a la caminada, comencen ben d'hora a la Plaça. El foc va cremant tot fent la brasa que courà les botifarres de l'esmorzar. Aquestes esperen, ajagudes a les graelles, el moment d'entrar en acció.



Iniciem la caminada seguint l'antiga carretera de Berga en direcció nord. A la nostra dreta veiem la nova estació d'autobusos. La construcció del nou edifici en aquest indret vol recordar l'antic ús que tenia aquesta zona com a estació de ferrocarrils. Per aquest motiu s'ha conservat una antiga màquina de tren en aquest indret. L'arribada del tren a Navàs, al 1885, va suposar pels navassencs un període de gran expansió del municipi. Seguim endavant per la carretera fins a sortir pràcticament del poble. Abans de passar per sota el pont de l'Eix del Llobregat, girem a la dreta per un camí que el segueix paral·lel en direcció nord-est.



No tardem gaire en deixar enrere el terme de Navàs i entrar en el de Puig-reig. A poc a poc el camí voreja el Torrent del Puntes i es dirigeix cap a la Colònia de l'Ametlla de Merola.



La colònia s'estén als nostres peus, a mà dreta. Anem baixant fins arribar a la carretera d'accés a la mateixa. Tot seguit girem a la dreta i seguim el canal d'aigua de la fàbrica. Més endavant fa un gir sobtat i es dirigeix vers el nord, allunyant-se de la colònia. El camí transcorre per un agradable passeig de grans plàtans, entre el canal i els arbres.



De mica en mica ens anem apropant al riu Llobregat. Més endavant deixem el passeig dels plàtans i tombem a mà dreta per anar a buscar la Palanca de l'Ametlla de Merola.

LA PALANCA O PONT DE FERRO DE L'AMETLLA DE MEROLA

La palanca, situada a prop de la resclosa i de l'inici del canal de derivació d'aigua de la Colònia de l'Ametlla de Merola, està formada per un pont de ferro que salva el riu Llobregat. La seva estructura és un enreixat amb forma de Creu de Sant Andreu. El pont fa 54 metres de llarg i 2,45 metres d'ample; consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra ben tallada i unida amb morter. El terra està fet amb travesses de fusta. Una placa, en un dels extrems, ens recorda que la palanca es va construir el 1890 per iniciativa de la raó social "Serra Hermanos", propietària de la colònia de l'Ametlla de Merola.



Va ser construïda per tal de que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat poguessin creuar-lo i d'aquesta manera facilitar l'accés a la fàbrica de la colònia. El Llobregat fa de separació, en aquest punt, entre els termes de Puig-reig i Gaià, d'aquesta manera en travessar la palanca entrem en terme de Gaià. A mà esquerra i cap al nord veiem la masia de Cal Melic.

CAL MELIC

Després de travessar la palanca arribem a una cruïlla. Deixem la pista i seguim un corriol, a mà dreta, que s'enfila lleugerament, tot seguint el límit sud d'uns camps, fins a enllaçar amb la carretera de La Galera. Des d'aquest punt, mirant cap a migdia, obtenim bones vistes de Navàs.



A continuació creuem la carretera i per una drecera ens enfilem, entre el bosc i camps de conreu, fins arribar al veïnat de La Galera.

LA GALERA O EL GRAMOLAR

La Galera, també coneguda com El Gramolar, és una caseria del municipi de Gaià situada a la banda esquerra del Llobregat. Constitueix un barri de cases agrupades, davant la Colònia de l’Ametlla de Merola, de la qual és com un suburbi a l’altra banda del riu. Travessem el nucli pel seu cantó de llevant i anem a buscar el Camí del Serrat de l'Àliga. Arribem a una bifurcació, als peus d'un estrep del serrat. Seguim pel camí de l'esquerra que comença a enfilar-se. Anem avançant per una zona boscosa a la part obaga del Serrat de l'Àliga. Més endavant arribem a una bifurcació. Deixem el Camí del Serrat, que continua en pujada per la dreta, i agafem el trencall de l'esquerra que, planejant, porta al mas de Sant Pere de les Cigales. A la banda esquerra i cap al nord veiem la masia de La Roca.

LA ROCA DE GAIÀ

Es tracta d'una bonica masia, situada a l'altra banda de la vall que forma el torrent homònim. Cap al migdia de la masia, i no gaire allunyada d'ella, es troba la capella, mig abandonada, de Sant Pere de Monistrol, de les Cigales o de la Roca per la proximitat amb el mas.

Seguim endavant, ara en una lleugera baixada, i després de passar els Camps de la Roca arribem al mas de Sant Pere de les Cigales.

EL MAS DE SANT PERE DE LES CIGALES

Aquest mas es troba situat en una petita vall al peu del Serrat de l'Àliga. La masia pren el nom de la propera església de Sant Pere de Monistrol, que té a tocar, però a l'altra banda de la vall. En aquest lloc els organitzadors ens han preparat un avituallament d'allò més complet: uns talls de coca magnífics acompanyants de xocolata.



Com era d'esperar fem una bona parada, assaborint aquesta menja senzilla però saborosa. A poc a poc es van acumulant els caminaires per recollir el seu tros de coca i la seva presa de xocolata.



A continuació seguim per la pista en direcció a llevant. Anem pujant moderadament per l'Obaga del Serrat de l'Àliga. La pista és ampla i avança per l'interior d'un bosc de pins.

A mida que ens acostem al llom del serrat, la pujada es torna més intensa. La pista guanya alçada amb una ziga-zaga. Des del revolt veiem per primer cop, cap al sud-oest, el cim del Serrat de l'Àliga amb els seus 527 m.a.; més cap a ponent, a la vall del Torrent de La Roca, podem reconèixer les masies de La Roca i El Puig.



Tot seguit la pista es dirigeix vers el sud i en un no res assoleix el llom del serrat. Aquí la pista es bifurca. Per la dreta permet retornar a La Galera tot planejant pel cantó de migdia del serrat; un corriol que segueix el seu llom, facilita accedir al cim.

EL SERRAT DE L'ÀLIGA

Situat a 527 m.a. està format per un petit replà amb grans vistes panoràmiques i coronat per una senyera.



La caminada segueix per l'esquerra en direcció nord, pel llom de la carena i pel cantó de la soleia. Així com la banda per la que hem pujat és més ufanosa, amb un bon bosc de pins; en aquesta banda, més assolellada, hi predomina la brolla i els arbusts. Al cap de poc veiem a mà dreta, i a l'altra banda de la vall, la masia de Ca l'Oliva.

CA L'OLIVA

La masia es troba situada en un planell a 480 metres d'alçada. Està formada per una estructura de planta i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta hi ha la porta d'accés, descentrada respecte a la façana, amb dovelles formant un arc de mig punt.

Més endavant el camí es bifurca, per la dreta el trencall porta fins a la masia de Ca l'Oliva. Seguim per la pista de l'esquerra que ascendeix suaument. En arribar a dalt de tot, que també correspon al punt més alt de la caminada, trobem una cruïlla de camins. Per la dreta el camí ens portaria a Cal Cisteller, mentre que per l'esquerra s'assoleix un cim secundari on hi ha un dipòsit d'aigua. Seguim de front començant a baixar vers el nord.



Al cap de poc passem pel costat oriental d'un gran camp. Boniques vistes cap a nord i el nord-oest. La Serra del Port del Compte s'estén magnifica sobre l'horitzó. Cap a ponent veiem el gran mas de Matamala.

EL MAS MATAMALA

Es tracta d'una de les caseries més importants del municipi de Gaià. Situada a l'esquerra de la Riera de Merlès està orientada al sud-oest. Té una estructura de tres plantes amb construccions laterals que formen un pati o llisa a l'entrada. La casa va ser construïda l'any 1701 segons consta en diverses inscripcions.

Continuem baixant una mica més, i anem a sortir a la carretera veïnal asfaltada que enllaça La Galera amb la carretera de Gaià a Sant Pau de Pinós i Prats de Lluçanès. La seguim breument cap a l'esquerra fins arribar a un parell de cases del veïnat de Matamala.

EL VEÏNAT DE MATAMALA

Hem arribat al punt escollit per a l'esmorzar. Està preparat en una petita esplanada a la dreta de la carretera. A l'altra banda hi tenim dues cases més del veïnat de Matamala, Cal Simon i Cal Correu. Ens hi acostem per referenciar-les.

CAL SIMON DE MATAMALA

Situada en un planell i envoltada de camps de conreu, és una de les masies importants de la caseria de Matamala. En les seves façanes podem apreciar clarament les diferents ampliacions que ha sofert al llarg del temps, i el lloc que ocupaven les bigues de fusta del mas original. És curiós la prolongació dels murs exteriors, amb grossos carreus que segueixen les línies de les dues vessants de la teulada. Igualment hem de destacar els grans contraforts que subjecten el mas per la banda de llevant. A la banda nord i a l'altre cantó del Camí de Matamala, té com a veïna la masia de cal Correu.

CAL CORREU DE MATAMALA

Estem davant una masia formada per un cos principal de tres plantes, i amb dos coberts als costats. El cobert de l'esquerra fa les funcions de pallissa. A la façana principal hi té el portal d'accés amb els muntants de maons i la llinda, també de maó, feta a plec de llibre. Retornem al lloc de l'esmorzar, i mentre ho fem recollim algunes imatges de l'instant.

Els caminants, amb gana, agafen fort els entrepans i fan petar la xerrada. Les rialles i el so de les paraules s'escampen per aquests rodals fins aleshores silenciosos.

El matí s'ha anat escalfant i el fred ja no es nota. Ens anima veure tanta gent disposada a caminar i a gaudir del paisatge. Hi ha gent de totes les edats. L'amic Francesc ha obtingut la imatge, possiblement del caminant més jove o un dels més joves de la caminada. Encara que sembla preocupat per si es queda sense botifarra.

Després de l'esmorzar i amb les forces renovades, agafem un camí que marxa primer cap a llevant per després canviar de direcció, baixant cap al nord, i encarant-se definitivament cap a ponent, seguint la Vall de la Riera de Merlès. Enfocant la vista vers el nord, se'ns desplega en tota la seva longitud les serres d'Ensija i Rasos de Peguera.

Anem davallant cap a ponent enmig de boscos esplèndids. Gaià és un dels municipis del Bages amb més percentatge de superfície forestal, dominada per boscos de pi blanc, pinassa, alzinars i rouredes, i es nota. Més endavant tenim bones vistes, cap al nord-oest, de la masia de la Cortada i de la seva església de Sant Miquel, ja en terme de Puig-reig.

LA CORTADA I SANT MIQUEL DE LA CORTADA

Es creu que el mas de la Cortada està situat sobre un antic assentament d'època romana. Podria tractar-se d'una vil·la o, d'un lloc de culte, ja que l'església adossada de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. L'església, d'una sola nau, és d'època romànica i està construïda sobre la roca i en el punt més elevat del turó on es troba el mas. El campanar original va ser substituït pel campanar d'espadanya actual. La imatge d'aquesta caseria ben endreçada, envoltada de camps i de grans masses forestals, és única. De mica en mica ens hem anat acostant, encara que enlairats, a la Riera de Merlès.



Precisament la Riera de Merlès fa de límit natural, pel cantó nord de Gaià, amb el terme de Puig-reig. El sender segueix paral·lel el seu recorregut aigües avall, cap a ponent. Les vistes sobre la riera, enmig d'una vegetació espesa, són molt atractives. El paisatge que envolta la riera és tot ell una porció de natura en equilibri. L'aigua baixa entre blocs de roques aixecant espurnes d'escuma blanca.



El sender que és força obac i humit acull una gran varietat de plantes. Hi veiem el boix grèvol, les campanetes, l'herba fetgera i un munt de prímules en flor. Més endavant el camí baixa fins arribar a peu d’aigua. Ens hi acostem per observar com aquí la llera del riu és força planera i els còdols n’ocupen la superfície. Uns grans rocs, a mode de passera, permeten creuar-la i continuar fins a una propera gravera del terme de Puig-reig.



En aquest punt el curs de la riera gira en angle recte i es dirigeix cap a migdia. Per la riba dreta, hi arriba un camí que la travessa a gual i continua vers el nord.



La caminada segueix la pista en direcció sud pel Camí de la Riera de Merlès. Ens anem allunyant de la riera tot creuant un gran camp de conreu. Després de fer-ho avancem seguint el seu límit oriental, sempre anant cap al sud. A mà dreta, enlairada i a l'altra banda de la riera, veiem la masia de la Serreta.

LA SERRETA

La Serreta és una casa de pagès, pertanyent al terme de Puig-reig, que ha conservat les característiques constructives tradicionals, envoltada per un petit complex agropecuari. És una construcció modesta de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües. Hi veiem diversos annexes al seu voltant destinats a granges i magatzems, són més moderns i fets de maó. Antigament rebia el nom de "La Serra de Tremesaigües".

Més endavant, la pista fa una ziga-zaga i arribem a una bifurcació. Per l'esquerra el camí s'enfila cap a Matamala. La caminada segueix per la dreta cap al sud.



Ben aviat, en arribar a uns camps, veiem a la nostra esquerra el conjunt de Cal Mestre; més cap al sud, i una mica enlairat, destaca el veïnat de Plana situat davant mateix de la confluència de la Riera de Merlès amb el Llobregat. Avancem de nou entre camps i arribem al trencall d'accés a Cal Mestre que deixem a la nostra esquerra. A partir d'aquí el camí passa a anomenar-se Camí de Cal Mestre. Tot seguit baixem un bon tram emparellats al Torrent de Matamala. Més endavant el deixem per acostar-nos de nou a la llera de la Riera de Merlès, on trobem el tercer avituallament.



Després de prendre unes sucoses i fresques taronges, ens acostem a veure el proper gual que permet creuar la Riera de Merlès. Una palanca feta de taulons facilita travessar-la a peu i entrar en terme de Puig-reig. Ens trobem molt a prop de la desembocadura de la Riera de Merlès amb el riu Llobregat. A partir d'aquest punt enllacem amb el PR-C 144, la Ruta de les Colònies del Llobregat.



Antigament les colònies tèxtils del Llobregat estaven unides entre elles per diversos camins. El PR-C 144 ha volgut recuperar-los, en un itinerari de 32 qm., que uneix Cal Rosal i Balsareny. La caminada segueix el tram entre la Colònia de Cal Riera i Navàs. A continuació, seguint les marques grogues i blanques del PR, ens endinsem en un atapeït bosc de ribera. El corriol ressegueix paral·lel els marges del Llobregat.



L'ambient és humit i la vegetació és espessa. El corriol és estret, està molt ben marcat i disposa d'algunes baranes de fusta. Ens obliga a avançar en fila índia. Els caminaires comencen a veure-hi bolets. Descobrim les tant apreciades múrgoles, bolet típic de primavera.



La múrgola, rabassola o morilla (Morchella rotunda), és un bolet molt apreciat a la cuina. És un bolet fàcil de reconèixer doncs té una cama blanquinosa que sosté un barret de forma esfèrica, arrodonida o ovoide, de color de palla enrossida o de mel, formant una espècie de vesper.

Al llarg del recorregut les imatges sobre el Llobregat sovintegen. Els arbres es veuen reflectits en les seves aigües creant unes composicions elegants i relaxants. Hi veiem pollancres, àlbers, freixes, verns, gatells, oms, salzes, sargues i tamarius.

Més endavant deixem a l'esquerra un accés al Camí de Matamala mentre continuem seguint el marge esquerra del Llobregat. En arribar a l'alçada de la Serra de la Malesa d'Obradors, enllacem amb la pista rural del camí de Matamala. La seguim breument, cap a la dreta tot vorejant un camp, per deixar-la al cap de pocs metres i acostar-nos, entre horts, a la Resclosa de l'Ametlla de Merola.

LA RESCLOSA DE L'AMETLLA DE MEROLA

La resclosa i el canal actuals són conseqüència de la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat per a usos industrials que va obtenir la Colònia de l'Ametlla de Merola. Es va construir un canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina de la fàbrica. La resclosa és una imponent estructura de pedra i formigó de finals del segle XIX.



Després d'aquesta breu variació per anar a veure la resclosa, retornem al camí per continuar amb la caminada. Encarem, així, el darrer tram de l'itinerari d'enguany. El poble de Galera ens queda a mà esquerra, encimbellat en un turó. Tot seguit deixem Cal Melic a mà dreta, i a continuació arribem de nou a la magnífica palanca de ferro i fusta de l'Ametlla de Merola.



A partir d'aquest punt seguim el mateix itinerari que el que hem fet a l'anada en les primeres hores del matí. Creuem la palanca i d'aquesta manera passem al terme de Puig-reig. Tornem a seguir el canal de derivació del Llobregat fins arribar a la Colònia de l'Ametlla, i a continuació ens enfilem cap a l'Eix del Llobregat. Des del punt més elevat obtenim imatges de l'església de Sant Mateu, el temple de la colònia.

L'ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE L'AMETLLA DE MEROLA

Es tracta d'un edifici d'una sola nau flanquejat de capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera. Destaca la façana principal amb el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb columnes d'estil clàssic. A la part superior central hi té un petit rosetó; als costats quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt i un campanar amb una espadanya de dos ulls.

Arribem a l'antiga carretera de Berga i la seguim cap a l'esquerra en direcció sud. Abans de finalitzar la caminada, el Francesc ens regala amb més imatges bellíssimes i simpàtiques, mostra de la seva sensibilitat i atenció.



Finalment i després de travessar els porxos de la Plaça de l'Ajuntament de Navàs arribem al punt de partida.

Com és tradicional a l'arribada, i després de passar el control, som obsequiats amb talls de coca i begudes refrescants. Els porrons de "clares" tampoc hi falten.



Un any més la caminada de Navàs ens ha aportat indrets nous, poc coneguts i bellíssims. Hem descobert bonics paratges despoblats del terme de Gaià. Ens hem enlairat cap els plans de Matamala i baixat fins a la solitària Riera de Merlès. Des d'aquí agraïm l'esforç i la il·lusió que els amics de Navàs hi posen cada any per ensenyar-nos-ho.

XXVIIª CAMINADA POPULAR DE NAVÀS 2013

Us recomano que mireu els àlbums de fotografies del company Francesc:
- Enllaç a l'àlbum del Francesc "Caminaire" (Manresa).