XXIIª CAMINADA POPULAR DE CASTELLTERÇOL 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,3 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 635 metres, baixant: 635 metres.
Altitud mínima: 713 metres, màxima: 994 metres.
Temps total: 3 hores i 56 minuts.

Aquest any la caminada anirà cap a ponent i migdia, recorren els límits amb el terme de Granera. Ens acostarem a un dels cims més alts de Castellterçol, el Serrat de les Pedres de 954 m.a.

Iniciem la sortida des del Bosquet de Can Sedó. Passem per la Plaça dels Estudis i, per les escales, ens dirigim a la Plaça de Prat de la Riba. Aleshores tombem a l'esquerra seguint el carrer Quadró fins arribar a la carretera de Granera. Aquí agafem la pista de terra que surt a la dreta i que, tot pujant, porta a la Creu de Sant Fruitós. A mitja pujada, deixem la pista i enfilem, a mà esquerra, la drecera del Dipòsit de l’aigua cap a la Garita, lloc on anys enrere a la vigília de Reis hi havia el costum d’encendre una gran foguera. En aquesta cruïlla de camins, ens dirigim cap al sud travessant el Pla dels Pins del Pujolet. Tot seguit, arribem a la masia del Pujolet. Aquesta és una de les cases de pagès més populars de Castellterçol, bàsicament per la seva situació geogràfica, que permet veure-la des del mateix poble, a dalt d’un petit pujol al cantó de ponent. Fins fa poc temps els seus masovers, havien portat i repartit cada dia la llet al poble. No tant sols portaven la llet a cada casa del poble, sinó que també subministraven aviram, ous i conills i fins i tot verdures. Des de la masia es domina un bon panorama als quatre vents i es pot observar pràcticament tot el municipi de Castellterçol, bona part del Moianès, el Montseny, el Pirineu, Sant Julià d'Úixols, etc. Avui però, això ens és impossible, doncs el dia s'ha aixecat molt núvol i emboirat.

Passada la casa de pagès anem descendint per anar a buscar la carretera de Granera. La travessem i agafem el Camí del Carner, deixant a la dreta el Camp del Carlí. És una pista forestal que marxa de cara a migdia, amb un terra rocós i sovint pedregós. Més endavant deixem a mà dreta la masia de Pla Gaià. Al cap de poc, per la dreta surt un trencall que porta a la carretera passant pel Forn del Criac. Tot seguit la pista fa de termenal entre Castellterçol i Granera. Arribem al primer avituallament, en el que ens esperen sucs de fruita i trossos de poma.

Aquest avituallament sempre és deliciós. L'empresa Sosa de Castellterçol col·labora subministrant un dels seus productes més apreciats: els sucs de fruita naturals i variats. Aquesta empresa familiar va començar l'any 1967 produint galetes artesanals i productes tradicionals catalans de Nadal, les famoses neules.
 Actualment és un dels principals fabricants d'ingredients de primera qualitat per a la gastronomia i la pastisseria a Espanya.

Continuem avançant per la pista, ara en una lleugera baixada. Al cap de poc, i mirant cap a llevant a l'altra banda de la vall, veiem entre la boira la masia El Munt.



El paisatge, envoltat de boira, produeix una sensació de profunda solitud. Anem avançant sense poder observar res, tant sols els pins i matolls que van apareixen desdibuixats entre la boira. Arribem al Coll Roig, una collada situada a 799 m.a. en el termenal entre Castellterçol i Granera. És una important cruïlla de camins. Una mica més endavant passem per una zona de gresos, coneguda amb el nom del Cau del Notari, situada sobre el punt d’unió dels torrents de les Gavinetes i de les Sorreres. El nom li ve donat per la gran abundància de caus de conill que hi ha. A mà dreta surt un corriol que hi porta. Més endavant deixem, a mà esquerra, l'accés a la masia del Pererol. La caminada segueix avançant en direcció a migdia, tot guanyant altitud molt lentament. Al cap d'una estona, i quant el camí tomba cap a ponent, entrem en una plana sorrenca coneguda amb el nom de les Sorreres. Tot seguit arribem al paratge de les Ganivetes.

Ens trobem en una esplanada on conflueixen els camins que venen del Carner i de Puigdomènec, totes dues masies del terme de Granera. Aquest paratge és conegut amb el nom de Ganivetes, des de l'any 1950 en que s’hi va instal·lar el comandament del corrent elèctric de Granera, format per un pal al capdamunt del qual hi ha uns aparells en forma de gavinetes. En la parla del carrer s'ha transformat en el mot ganivetes. Les Gavinetes és un indret situat a cavall dels termes de Castellterçol i de Granera. És una cruïlla d'antics camins enlairada dalt d'un serradet, en una zona boscosa de muntanya. El seu vessant de llevant pertany a Castellterçol, i el de ponent, a Granera. A continuació tombem a l'esquerra i comencem a enfilar-nos pel Serrat de les Pedres, fins arribar a una espècie de masia.

EL DIPÒSIT D'AIGUA DE LA COVA DEL PENITENT

Situat al Pla de les Gavinetes, en el Serrat de les pedres, es va construir aquest dipòsit d'aigua l'any 2007 per subministrar-la a les cases dels voltants. S'ha de dir que fins que es va construir aquest dipòsit i un altre al cantó de Granera, no hi havia subministrament d'aigua potable en el municipi. El Serrat de les Pedres, lloc en el que es troba el dipòsit, rep aquesta denominació, pel caràcter pedregós i feréstec, del serrat que, travessat per la línia termenal amb Castellterçol, al límit sud-est del terme de Granera s’uneix amb la Serra dels Tudons, sota els quals comença la branca de llevant del torrent del Solà.



Aquest punt ha estat escollit pels Caminaires de Castellterçol, per oferir-nos l'esmorzar. Cal recuperar forces i per això ens han preparat uns bons entrepans a escollir entre fuet, bull, llonganissa...



El nom del dipòsit fa referència a la propera Cova del Penitent, un entrant a la cinglera de Salvatges. Just a sota comença el Torrent de la Font de la Teula o del Penitent. Expliquen que en aquesta cova, hi havia viscut un ermità, el popular Peret de les Monges que volia ser sant. El campaner de Castellterçol, Nasi Codina, li deia el sant viu. I el ferrer Lluís Burés explicava que "si algú ha d’anar al cel, solament hi anirà el Peret".

Després d'esmorzar, reemprenem la caminada agafant de nou el camí carener en direcció sud-est. De seguida entrem plenament en el terme de Granera, tot mantenint el nivell d'altitud al voltant dels 925 metres. Arribem a la cruïlla del Pi de la Llagosta.

CRUÏLLA DEL PI DE LA LLAGOSTA

Aquesta zona es troba situada al límit termenal entre Granera i Gallifa. Les cròniques ens expliquen que la denominació de Pi de la Llagosta li ve donada perquè aquest lloc, és on el Prudenci de Castellterçol va posar un dinar de llagosta per a la colla de caçadors. A continuació deixem el camí de la dreta, que continua per sobre la Carena de Coll d'Ases o Serra de Salvatges, i seguim pel trencall de l'esquerra. Hem de dir que aquell camí, conegut com a Camí de Coll d'Ases, la gent de Granera el coneix pel Camí Ral, pas dels ramats i pastors en transhumància, que travessaven Granera venint del Pujolet de Castellterçol. Sojornaven en el punt anomenat Coll d’Ases, on dormien, després continuaven en direcció a Can Catafau de Castellar del Vallès, amb un ase al davant i l’altre al darrere, molt a poc a poc, per conduir el ramat. Al cap de poc abandonem la pista i agafem un sender, a mà esquerra, que canvia de direcció i marxa cap al nord. Ens trobem al Coll de Bardissars, que cal no confondre amb el veí Coll dels Bardissars. És una collada situada a 938 m.a., a cavall dels termes municipals de Granera i Gallifa, en una de les zones més muntanyosa i feréstega del terme. Anem baixant a poc a poc i entrem en una zona boscosa de muntanya. Travessem l'indret dels Quatre Camins fins arribar al Coll dels Bardissars.

EL COLL DELS BARDISSARS

Tot seguit remuntem una mica fins enllaçar amb una pista transversal al Coll de Pruna. Situat a 943 m.a. es troba a cavall dels termes municipals de Granera i de Castellterçol i molt a prop del punt més alt de la muntanya del Serrat de les Pedres. Aquesta, amb el cim a 954 m.a., és el punt de confluència entre els termes de Castellterçol, Granera i Gallifa. La caminada segueix la pista en direcció nord i en baixada, retornant de nou al terme de Castellterçol. El bosc que ens envolta és molt ric en roures, alzines i pins rojalets. Anem descendint i més endavant, al costat d'un mur de pedra, se'ns incorpora una altra pista que prové del mas Les Pujades. Fins no fa gaire, en aquest lloc, encara hi havia un gran portal d'estil oriental. Durant els anys 80 del segle passat, aquesta gran masia va pertanya al "Yoga International Institute" o Fundació Jaume Guasch, dirigida per el Swami J. Gushananda. Actualment sembla que es vol reconvertir el mas en alberg rural. Acabem de baixar i arribem al Collet de Matafaluga, a 881 m.a. Per la dreta arrenca el camí que va a l'Era de les Cases. Continuem vers el nord, i al davant nostre veiem l'església de Sant Julià d'Ùixols. Tombem a la dreta per un camí que, després de passar per davant les parets i runes de l'antic corral de Sant Julià, s'enfila fins arribar davant de l'entrada a l'ermita, presidida per un monumental roure.

L'ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ D'ÚIXOLS

Sant Julià d'Úixols és una església romànica que va ser parròquia sufragània, primer de Sant Martí de Granera i més tard de Sant Fruitós de Castellterçol. Es tracta d'una ermita situada a uns 900 m.a., que ja existia al 961. En el segle XX s'hi feia cada any un aplec molt concorregut. Disposava de baptisteri i cementiri. Antigament s'hi feien processons i pregàries, per demanar la intercessió dels sants en casos de sequera, pesta i altres malures; s'hi portaven les relíquies dels Sants màrtirs en processó des de la Vila i s'hi quedaven a l'església voluntaris vigilants, fins que es retornaven les relíquies al poble.



L'església conserva elements preromànics a la base de l'esvelt campanar, el qual es va reedificar, com l'església, al segle XI. També en resta, de l'obra romànica, una absidiola i una part de la nau. El campanar s'aixeca sobre un atri o pòrtic que li dona una forma trapezoïdal o piramidada. La casa o rectoria, adossada al cantó de ponent, tenia planta i dos pisos. Tot plegat es va esfondrar en un incendi l'any 1976. L'ermita es conserva prou bé; mentre que la masoveria ha quedat del tot malmesa, i els coberts que hi havia a tocar de la casa s'han esfondrat i solament s'aguanten drets el campanar i l'estructura.



L'església va ser ampliada i modificada al segle XVIII. Possiblement devia tenir tres absis en creu, dels quals tant sols queda visible l'absidiola del cantó nord. La porta es troba a la façana sud, damunt la qual hi ha el campanar d'un pis, amb finestres originals: la del cantó nord és geminada, amb capitell trapezoïdal, i la de llevant és semblant, però tapiada com les dels cantons oest i sud. La orientació a llevant d’aquesta església, ha fet pensar, en una possible utilització per part dels àrabs, o en la influència d’aquests, en la seva reconstrucció.



Històricament es confirma que la comarca havia pactat el pagament de paries amb l’invasor àrab, i que va continuar fent-ho amb els mal anomenats senyors cristians. Els homes lliures d'Úixols, van mantenir la seva fe i la seva llibertat amb els àrabs, dels que rebien no únicament respecte, sinó també formació i informació pel que fa a les tasques agrícoles. Els mals senyors cristians que tenien de veïns els homes lliures d’Úixols, els feien pagar, no ja per dret de conquesta, o per qüestions religioses, sinó per evitar-los l’aplicació de mals usos, i convertir-los en serfs sense cap dret. Finalment van haver de cedir, i primer sota el Baró de Granera i desprès sota el senyor de Castellterçol, van conèixer com es pitjor suportar la misèria moral que la econòmica.



Des del replà on es troba ens permet contemplar una panoràmica de gairebé 360º. Podem observar, en direcció a Granera, els masos del Pererol, el Carner i el Calbó; més al nord-oest, si el dia ho permet, veuríem el Port del Compte, els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí; i al nord, la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

Després de tafanejar tos els racons d'aquest bonic i acollidor indret, retornem a la pista que seguíem davallant cap a migdia pel camí que surt des del davant de l'església. En arribar-hi agafem un corriol, a mà esquerra, que penetra en el bosc i es dirigeix cap a ponent. Després de baixar una mica passem a tocar de la Font de Sant Julià.

LA FONT DE SANT JULIÀ

La font es troba dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià. Ja fa uns quants anys que no raja. Està emmarcada en un rectangle de pedra i s'hi ha de baixar per uns graons. En una de les parets hi ha la font que actualment és d'aixeta. El corriol continua cap a ponent entrant de nou al terme de Granera. El camí va baixant de cota per dins d'un bosc d'alzines, pins i algun roure. Finalment anem a parar al costat mateix de la masia El Solà del Sot.

EL SOLÀ DEL SOT

El Solà del Sot és una masia del terme de Granera que pertanyia a la parròquia de Sant Julià d'Úixols. Està situada a uns 810 m.a. a l'extrem oriental del terme municipal, en una mena d'apèndix que forma el terme de Granera a dins del de Castellterçol.



Es tracta d'una casa típica de pagès que ha anat caient al pas dels anys, però que conserva encara en peu, bona part de l'estructura. A la façana de la banda de migdia hi hem observat una bonica finestra amb la llinda gòtica. Fins fa relativament pocs anys hi havia masovers, i avui encara es treballa part de la terra més bona de la finca. Tots els seus voltants
estan plens d'exemples del treball amb pedra seca. Marges de gran alçada i molt ben construïts amb pedres de mides considerables; amb escales encastades, formades per grans lloses que sobresurten i que faciliten l'accés entre dues feixes de la mateixa finca. Cada descoberta ens constata la importància d'aquest gran mas. Per aquesta zona baixa el torrent del Solà, el qual es forma per una doble enforcadura sota les vessants de llevant i de ponent de la Serra dels Tudons, i es troben sota la seva cara nord per marxar en aquesta direcció quan surt del terme de Granera formant termenal en un tros del seu llit.

Una mica més avall enllacem amb la pista del mas. Aquí ens trobem el tercer control de la caminada.

En aquest punt ens espera un avituallament a base de tallades de síndria i aigua. Els companys del control ens conviden a visitar la propera bassa i font del Solà, situada no gaire lluny d'on ens trobem. Per fer-ho, seguim la pista en direcció sud fins a passar uns camps.

LA FONT DEL SOLÀ DEL SOT

Un cop arribats a l'indret trobem un petit embassament que aplega l'aigua i una mica més enllà la font. Situada a pocs metres de la casa, la font del Solà és una font de dipòsit sota una volta de pedra seca. Els dos brocs a diferent nivell, que ofereixen al caminant la seva aigua fresca, avui molt escassa, són el record d'una antiga abundor. L'aigua molt abundant anys enrere, ha anat minvant de cabal amb el pas dels anys i en èpoques de sequera persistent, arriba a deixar de rajar.

LA BASSA DEL SOLÀ DEL SOT

La bassa, d'aigua neta i transparent, està formada per un rectangle amb els murs de pedra arrebossada i coberts amb lloses planes. Al seu interior hi creix la boga o balca i altres plantes aquàtiques. Un cop preses les fotografies per a la crònica, retornem al punt de control i iniciem el darrer tram de la caminada. Seguim la pista cap al nord entre bosc i camps de conreu. Anem paral·lels al Torrent del Pererol que ens queda a mà esquerra. Al cap d'una estona deixem definitivament les terres de Granera i entrem en terme de Castellterçol. Més endavant el Camí del Solà creua el Torrent del Pererol.



És una zona obaga, ensotalada i fresca. Hi veiem avellaners, oms, pollancres... També localitzem el sanguinyol, l'esbarzer, les falgueres, el roldor... A poc a poc hem anat perdent alçada. Deixem un trencall a la dreta que remunta fins la masia El Munt, la qual veiem enlairada sobre el Serrat Llarg del Munt.

De mica en mica el camí es va eixamplant i descendeix més suaument. Al cap d'una estona s'ens ajunta per l'esquerra el Torrent del Solà. Al cap de poc enllacem amb una pista més ampla: és el Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols. En aquesta intersecció hi trobem uns rètols de fusta que ens indiquen les principals destinacions del camí.



Continuem endavant, ara per una pista més ampla, pràcticament planejant fins a trobar una bifurcació molt a prop de Castellterçol. El trencall de l'esquerra passa per sobre els Horts de Cal Cul Gros i va a parar a la part ponentina del poble. La caminada segueix per la dreta passant per la part meridional dels horts, des d'on veiem sobresortir el campanar de l'església de Castellterçol.

Tot seguit passem per la zona de la Cleda i el Call Fondo, i seguint el carrer del mateix nom arribem de nou al Bosc de can Sedó.

Després de passar el control d'arribada, gaudim d'unes quantes peces de fruita, aigua i refrescs per finalitzar la caminada. De nou els Caminaires de Castellterçol ens han ofert una bonica sortida de Festa Major, amb nous llocs per descobrir, un bon esmorzar i una immillorable companyia. Tant sols ens queda encoratjar-los en aquesta tasca i esperar l'any que ve.

22ª CAMINADA POPULAR DE CASTELLTERÇOL 2012