XXXIª CAMINADA POPULAR A LA CREU DE GURB 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,03 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 681 metres, baixant: 681 metres.
Altitud mínima: 477 metres, màxima: 845 metres.
Temps total: 4 hores i 4 minuts.

Ens trobem a la Plaça de l'Amistat de Gurb. Anem a participar en una de les caminades tradicionals del primer de maig: l'anada al Turó de la Creu de Gurb, un dels miradors importants de la Plana de Vic.



Sortim de la Plaça de l'Amistat i seguim la carretera de Sant Bartomeu del Grau cap a l'esquerra. A continuació girem a la dreta pel carrer del Ginebrar i el seguim fins al carrer Diagonal. A la cantonada hi ha la Casa Nova del Mont-ral situada en un pla entre camps de conreu. Aquí comença un camí que seguim cap a l'esquerra, entre mig dels camps, en direcció a l'autovia de l'Ametlla. La travessem per un túnel i durant una estona el camí marxa paral·lel a l'autovia en direcció nord-est. Girem pel segon trencall a l'esquerra, a tocar de la masia de Can Barnoles.

CAN BARNOLES

Can Barnoles es troba situada uns cinquanta metres al nord-oest de la carretera C-17, en un petit pla elevat entre camps de conreu. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un edifici de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos annexes al seu voltant. Uns metres al sud-est de la masia hi veiem un pou circular fet amb murs de pedra i coronat amb una teulada petita de doble vessant.

El camí ascendeix suaument en direcció nord-oest. La boira del matí ho omple tot. Els camps resten força humits per la rosada i les botes queden ben mullades.

Ben aviat, davant nostre, veiem a mà dreta la masia El Jovell, i enlairada dalt d'un turó, a mà esquerra, Can Tarrés. Més endavant deixem a la dreta el trencall d'El Jovell i després, a la mateixa banda, el de Can Jupeta. Arribem a una cruïlla de camins. Davant nostre tenim Cal Doctor. Molt a prop a l'esquerra hi ha la parròquia de Sant Andreu de Gurb. Encara que a la tornada hi passarem, decidim acostar-nos-hi per aprofitar l'ambient boirós del matí per fer alguna fotografia. Així que girem pel camí de l'esquerra, passem per davant d'El Casal i arribem fins a l'església.

L'ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE GURB

Sant Andreu de Gurb es troba situada sobre un pla elevat als peus de la vessant est del turó de la Creu de Gurb. És la parròquia més gran de les quatre que hi ha al terme municipal de Gurb. L'església que es conserva avui és un edifici renovat al segle XII, del qual cal destacar el gran absis llis, els murs laterals amagats per les capelles laterals afegides i per la rectoria que té adossada a ponent i el campanar, que té tots els indicis d'una obra preromànica aprofitada en refer l'església al segle XII.



L'església ha estat molt reformada al llarg dels segles, pel que s'hi observa la influència de diferents estils, cada un d'ells representatiu d'una època determinada. La seva planta és de creu llatina amb un absis semicircular a la capçalera, i la façana adossada a una de les naus laterals, totalment neoclàssica.

Els murs són de pedra, amb cantonades delimitades per carreus treballats. L'exterior de l'absis es troba molt ben conservat. Està format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. Hi ha una única finestra amb un fris emmotllurat. Al·llarg dels segles XVII i XVIII es van obrir les capelles laterals a les façanes nord i sud, i es va construir la sagristia adossada al nord-est. Ja al segle XIX es va reformar el portal principal de l'església, orientat al sud, donant-li l'aspecte actual, amb elements d'estil neoclàssic. De l'església de Sant Andreu de Gurb es troben referències escrites des de l'any 942.

EL CARREU PRE-ROMÀNIC DE SANT ANDREU DE GURB

En una cantonada a l'extrem sud-est de l'església de Sant Andreu, encastat a l'arrancada de l'absis, descobrim un carreu esculpit que ens assabentem que és d'època pre-romànica. Es tracta d'un carreu de pedra treballada de dimensions notables, uns 50 centímetres d'ample per uns 40 d'alçada, esculpida en una cara, tot i que originalment es trobava esculpida en les dues cares que queden a la vista. La cara que es conserva presenta un alt relleu que consisteix en tres filades horitzontals de motius geomètrics que es repeteixen. En la línia inferior hi ha quatre elements florals emmarcats en un cercle. A la línia central hi ha quatre creus gregues emmarcades en un quadrat, les dues centrals amb una inclinació de 45 graus i lleugerament diferents. A la línia superior hi ha tres motius geomètrics amb un emmarcament semicircular que consisteixen en uns nervis que es ramifiquen sortint d'una base triangular, a mode d'arbre estilitzat. Es creu que aquest carreu és una imposta que prové de la primitiva església de Sant Andreu i que va ser aprofitada en la important reforma del segle XII. Originalment formava part d'un bloc lleugerament més gran que es va erosionar, amb el relleu d'un lleó rampant en la cara actualment més desfeta.

Deixem la resta d'edificis per comentar en la tornada, i retornem a la cruïlla amb Cal Doctor. Seguim el camí cap a l'esquerra fins a trobar un corriol a mà dreta, que baixa a trobar el Torrent del Puig.

EL TORRENT DEL PUIG

Ens endinsem en aquest torrent ombrívol i frescal on la llum del sol l'hi és molt difícil penetrar-hi. Hem de creuar el torrent per una passarel·la de fusta. Al seu costat hi veiem, ben dreta, una guineu d'un viu color ataronjat. Ens hem d'espantar i posar-nos a córrer? Estiguem tranquils, acabem d'entrar en un tram del Camí del Bosc Encantat. Un divertit recorregut naturalístic, al llarg del Torrent del Puig, amb escultures d'ocells i animals del bosc amb els seus corresponents noms, tot fet amb fusta. La canalla pot localitzar i identificar tots aquests animalons amagats entre la vegetació.

Un recorregut divertit i a la vegada instructiu, l'existència del qual hem d'agrair al Grup Fem Camí de Gurb. Ells són els qui, des del 2009, han anat netejant, arranjant i recuperant els camins que porten al Castell de Gurb, el Pont del Camí Ral, la Font del Puig... i tants d'altres espais d'aquest entorn. Serveixin aquestes imatges per homenatjar, molt sincerament, tant a ells com a totes aquelles persones que fan tasques semblants tant sols per amor i estimació a la natura i a la terra que coneixen tant bé.



La major part del camí del recorregut d'avui, ha estat arranjat pel Grup. Des dels inicis del 2011 podem gaudir d'aquest camí que puja des de Sant Andreu de Gurb fins a la Creu. Els indicadors de fusta i el disseny de l'itinerari menys feixuc que l'original son el resultat de la seva tasca altruista.

Anem avançant per la riba esquerra del torrent. Passem pel costat d'una gran fita del Pont del Camí Ral, feta acumulant una gran quantitat de pedres. Després de petites pujades i baixades resseguint el torrent arribem a la Font del Puig.

LA FONT DEL PUIG

La deu d'aquesta font es troba situada uns metre més amunt i és transportada per un tub que passa per sota el torrent fins a prop d'un salt de la riera. En aquest espai s'hi ha construït un mur de pedra arrebossat que amaga un dipòsit. D'ell surt un brollador metàl·lic, amb una pica, d'una sola peça de pedra, al seu dessota. La Font és de 1771 i va proveir d'aigua durant anys als veïns d'aquests voltants; sobretot en èpoques de sequera era un recurs molt apreciat.



Al costat de la font, en el mur, hi ha representada una al·legorias de les quatre estacions en ceràmica. A sobra hi ha una llosa amb les següents paraules gravades: "No veia la llum, sentia corre l'aigua, ara torno a bromar. J.S. 2010".

Continuem pel corriol uns metres més amunt. Creuem un pont de fusta que ens porta al cantó oposat del torrent. Aquí hi ha la deu de la Font del Puig. L'espai s'ha condicionat amb taules i bancs de pedra.

La deu de la Font del Puig està situada en un pla ombrívol i enclotat a pocs metres del Torrent del Puig. Es tracta d'una font de mina formada per una estructura de pedra, adossada al marge, que conté el dipòsit. Forma una petita obertura emmarcada amb pedra treballada, amb la data de 1771 inscrita a la llinda i tancada modernament amb una porta metàl·lica. A sobre la porta hi ha una placa amb la nota gravada: "Aquí neix l'aigua de la font".

Tot seguit el corriol comença a enfilar-se de valent en direcció a ponent. El bosc és atapeït i la pujada feixuga. Enllacem amb un sender travesser que seguim cap a l'esquerra. Continuem pujant, ara més suaument, fins arribar al Pla de les Rovires. Al cap de poc davallem i comencem a trobar els típics afloraments de margues blau-grisoses de la plana.

A continuació el camí planeja sota la Costa del Castell en direcció a migdia. Trobem diferents trencalls, molt ben indicats amb els rètols del Grup Fem Camí. Nosaltres continuem pel camí principal.



Després de recórrer un altre tram de bosc ple d'avellaners, boixos, pins... tornem a trepitjar una zona de "badlands". El paisatge canvia radicalment i ens trobem vorejats de grans turons de roques grises. El contrast amb els boscos humits i atapeïts que hem anat trobant, és impactant. L'erosió ha modelat els turons formant una espècie de dunes. A mà esquerra, si no hi hagués la boira, veuríem el Pla de Les Eugues i la Plana de Vic.

Estem recorrent una de les zones més riques en fòssils de la Plana. L'anomenat jaciment paleontològic de Gurb ocupa una àmplia àrea al voltant del Turó del Castell. Es tracta d'una àrea amb nombrosos afloraments fossilífers de diferents característiques. L'espai queda delimitat per l'alçada del terreny, quedant tos els afloraments per sota del nivell de la Creu de Gurb i per sobre del de la plana de Vic, entre els 500 i els 700 metres, sempre associats a les margues grises. La zona amb més afloraments seria la que recorre la falda del turó de la Creu de Gurb coincidint amb les margues grises.

A continuació travessem la zona dels Pins del Verdeguer i més endavant els Terressos Blancs. En arribar a un altra zona de margues grises, Les Cendres, el camí canvia de direcció i comença a enfilar-se cap al nord-oest. Ben aviat enllacem amb un dels corriols que pugen a la Creu des d'El Romeu.



Trobem el rètol del Camí dels 6 Pins a la Creu. Anem decantant-nos cap a ponent, fugint del camí més directe però també més dret. A mida que hem anat pujant, hem quedat per sobre la boira que omple tota la Plana de Vic. Aprofitem els moments de descans a que ens obliga la dura pujada, per fer fotografies.



Cap al sud-oest podem observar dos dels turons emblemàtics que voregen la Plana de Vic: el Turó de Sant Sebastià amb l'ermita del mateix nom, i el Serrat del Vilar amb la Creu de la Miranda. Destaquem sobretot l'ermita de Sant Sebastià per un fet històric. El 17 de maig de 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, va convocar a un grup de potentats austriacistes a la capella de Sant Sebastià (en aquell temps pertanyia al seu terme parroquial). Van assistir-hi: Domènec Perera, Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs i Cavallera, Francesc Macià Ambert, Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc, Josep Moragues i Mas, Llorenç Tomàs i Costa. El motiu de la trobada era decidir si es signava un tractat amb Anglaterra, pel qual els catalans austriacistes es comprometien a facilitar un desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. A canvi, Anglaterra es comprometia, entre d'altres qüestions, a defensar les constitucions "de la noble nació catalana". Així es va acordar i el resultat en fou el tractat de Gènova, que no ha prescrit ni ha estat derogat.

La vista de 180° cap al est-sud-oest és extraordinària. Les Guilleries, el Montseny i els Cingles de Bertí omplen l'horitzó surant damunt la boira blanca i sota un cel ben blau. Ens delegem per arribar al cim i copsar tot el que ens envolta. De moment continuem pujant. Arribem a una espècie de petita bauma i girem cap a ponent per anar a buscar el corriol que havíem deixant d'El Romeu. Ara si que entrem en el darrer tram de la pujada, el més dret de tots.

Des d'aquest darrer tram ampliem les vistes cap al Cabrerès on pràcticament podem distingir perfectament tota la seva orografia.

Una mica més a la dreta apareix la zona de les Cingleres de Tavertet, de l'Avenc, Collsacreu, les Guilleries-Savassona. Orografia complicada i difícil de distingir des d'aquesta distància. En mig d'aquest revoltat mar de boires, hi ha una petita taca fosca, és un globus aerostàtic.

Finalment, cap al sud, el majestuós massís del Montseny. Als nostres peus comencen a obrir-se forats entre la boira, lo qual ens permet distingir les margues grises i les masies mes properes. Finalment, i amb un darrer esforç, arribem al Turó de la Creu de Gurb.

EL TURÓ DE LA CREU DE GURB 842 m.a.

Aquest turó, també conegut com del Castell de Gurb, amb els seus 842 m.a. és una de les muntanyes emblemàtiques que envolten la plana de Vic. El turó forma part dels primers contraforts que separen la plana de Vic de l'altiplà que s'aixeca a l'oest, on es troba la parròquia de Sant Julià Sassorba, i és un punt amb grans vistes sobre la part central de la Plana. En el seu cim, a més de l'esplèndida panoràmica que ens ensenya, hi destaquen les restes de l'antic Castell de Gurb, una gran Creu metàl·lica i una bonica taula d'orientació.

LA CREU DE GURB

Col·locada el 1900 en motiu de l'any sant, la Creu del cim del turó va ser estimbada el 1936 i recol·locada el 1939. L'any 1962 un temporal la va doblegar i un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal i com la veiem ara. La vista des de la Creu és espectacular, es veu tota plana de Vic a tocar. Enfront les Guilleries i el Collsacabra, Cabrera i Aiats. A la dreta el Montseny i a l'esquerra els Pirineus.

EL CASTELL DE GURB

El Castell de Gurb està situat al centre del municipi de Gurb, al cim del turó conegut pel mateix nom, i s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu. Apareix esmentat a partir del 886 com a "castrum Gorbi". El Castell de Gurb va ser habitat fins el 3 de març de 1373 en que un terratrèmol el va afectar i malmetre severament. Avui dia només en queden els fonaments i la cisterna. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 feta per un grup de gent de Gurb hi aparegueren diverses restes. També es van trobar indicis de la capella de Sant Esteve, que al segle XIV tenia capellà propi.



De l'antic castell en queden només algunes restes disperses en el pla més elevat del turó. Es tracta de les bases d'alguns murs de pedres disposades en filades regulars, tot i que es troben molt enrunats, alguna estructura com la d'una torre de planta circular, una fossa, i l'arrencament d'un arc. El castell de Gurb era termenal i defensava un territori que comprenia els actuals termes municipals de Gurb i Sant Bartomeu del Grau. La primera notícia de l'existència del castell data de 886. El castell era domini dels comtes de Barcelona i era senyorejat per la família Gurb que a partir de la segona meitat del segle XII va passar a anomenar-se Queralt.

LA TAULA D'ORIENTACIÓ

L'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la Creu de ferro s'hi va muntar la taula d'orientació.

VISTES DES DEL TURÓ DE LA CREU DE GURB

Obtenim panoràmiques dels quatre punts cardinals. Primer del nord i est.

A continuació l'espai més proper al turó.

Finalment, i ajudats pel teleobjectiu, situem el conjunt de Sant Andreu del Grau i les masies d'El Romeu i Vilafreser.

El lloc és ideal hi ens hi estaríem hores i més hores, la vista és extraordinària però cal continuar la caminada. Així que retornem al petit collet abans de la darrere pujada, i seguim el corriol cap a la dreta tot revoltant el turó. Ens movem per la vessant ponentina de la muntanya. Tornem a endinsar-nos en zona boscosa i ens dirigim vers el nord. Al cap de poc arribem a un coll on hi han indicadors del PR-C 41, el sender de Gurb.



Anem seguint les marques del PR en direcció a Sant Julià de Sessorba, mantenint el nivell i decantant-nos cap al nord-oest. Arribem a un petit coll a 813 m.a., sota mateix del Puig del Portell de 836 m.a. Des d'aquest punt i mirant cap al sud-est podem observar el Turó de la Creu de Gurb amb els caminants baixant pel corriol més directe.



Després del coll el camí torna a la vessant de la Plana i avança carenejant pel llom de la serra. El corriol s'ha convertit en una pista més ample. Al cap de poc la deixem i agafem, a mà dreta, un sender que baixa de dret, uns 50 metres de desnivell, per dins del bosc de la Costa Xica. Enllacem amb una pista que continua descendint ca a llevant. Arribem a una cruïlla. Continuem de front en baixada, però abans fem fotos del Cabrerès.

Continuem baixant per la Costa Xica fins arribar a una nova cruïlla de camins. Un indicador ens informa de l'existència d'una Pinassa monumental, a uns 225 metres de la cruïlla. És una visita optativa que creiem lo suficientment interessant per anar-hi. La Pinassa, Pinus nigra, és una espècie de pi que pot arribar a assolir entre 30 i 50 metres d'alçada. El seu tronc es recte i amb la capçada cònica, amb la tendència a agafar forma de para-sol en arbres més vells. Girem a l'esquerra i seguim la pista, que marxa planejant, cap a ponent. Al cap d'una estona arribem a un replà, molt a prop d'un torrent, i allà veiem a l'esquerra del camí la Pinassa monumental.

LA PINASSA MONUMENTAL HISTÒRICA DE LA COSTA DEL RACÓ

Aquesta Pinassa es troba situada en la vessant nord del Puig del Portell, en una canal de la obaga de Vespella al sud-oest de la Serra de l'Oro. Es tracta d'una pinassa (Pinus nigra subespècie salzmannii) de grans dimensions ubicada en una obaga amb bosc mixt de pins i blades i just al costat d'una pista forestal poc usada. La pinassa té un perímetre de tronc de 195 centímetres a 1 metre d'alçada i destaca especialment per una alçada notable, propera als 30 metres. La capçada és petita en relació a les dimensions del tronc, que és molt recte i mostra signes de l'acció d'un llamp. Seguint la pista una mica més cap a ponent, s'observa entre els arbres el proper veïnat de Vespella.

Una vegada hem admirat aquest exemplar monumental, retornem a la cruïlla inicial on havíem deixat la caminada. Prosseguim el recorregut acabant de baixar la Costa Xica fins arribar a la masia de la Serra d'Oro.

LA SERRA DE L'ORO O SERRA DE L'ORATORI

La Serra de l'Oro es troba situada en un petit coll elevat, a l'oest de la Serra Vidala i al sud del Pla de Vespella. Aquest mas pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un cos principal de planta baixa i primer pis, i un cos adossat al costat sud.



Podem observar la construcció amb murs de pedra a la base i a les cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant desguassant a les façanes laterals. A la façana principal hi ha tres obertures emmarcades amb obra vista i llinda de fusta, un portal a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La façana est es troba parcialment coberta de vegetació i conté quatre finestres amb llinda de fusta, dues a cada nivell i les dues de la dreta amb brancals de maó. Una part dels murs i les teulades es troben aterrades i la vegetació cobreix part de les façanes est, nord i oest.

Davant el mas surt un camí a l'esquerra que ens portaria fins el Pla de Vespella. La caminada continua per la pista de la dreta. Més endavant deixem un trencall a la dreta i després un altre a l'esquerra. Tot seguit creuem el Torrent del Gorguet i entrem en el Pla de Sant Roc. Arribem a una bifurcació, la pista continua cap a l'esquerra fins el mas Els Saits. Agafem el sender de la dreta que en poc temps ens porta a l'ermita de Sant Roc.

L'ERMITA DE SANT ROC

La capella de Sant Roc es troba situada en un pla elevat, enmig d'una zona boscosa, des del qual es divisa la Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc amb motiu de la pesta del còlera. La capella va ser construïda al voltant de 1886 i la varen fer construir els propietaris dels masos veïns, els Puig i els Saits, i van ser ajudats també per altres masos de les rodalies. El petit edifici original va ser substituït pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900.



Es tracta d'una capella d'alçada notable, d'una sola nau, de planta rectangular i amb l'absis quadrat orientat a l'oest. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de pedra amb molt morter exceptuant la façana principal, que està arrebossada i pintada. La façana oest, que correspon a l'absis, no conté obertures. La façana sud té a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada i un cos adossat que correspon a la sagristia, coronat amb teulada d'una vessant i amb una obertura d'arc rebaixat esqueixada.

Al capdamunt de la façana principal, orientada a l'est, hi ha un petit campanar d'espadanya format amb blocs de pedra treballada. En aquesta mateixa façana sobresurten dos pinacles decoratius a l'extrem de cada vessant de la teulada. Destaca el portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, formant un arc doble amb un emmarcament que a la part superior sobresurt lleugerament imitant una teulada de doble vessant coronada amb una creu monolítica. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb pedra motllurada. A banda i banda de la façana, hi han dos pilars adossats coronats amb diversos arcs de mig punt decoratius. La capella està tancada, malgrat això a través de les petites finestres del portal podem veure el seu interior. Descobrim l'altar amb l'imatge de Sant Roc i uns bonics retaules, a les parets laterals, obra de la coneguda il·lustradora Pilarin Bayés.



L'esmorzar té lloc cada any davant l'ermita de Sant Roc. Un bon nombre de col·laboradors s'encarreguen de coure les botifarres, preparar els entrepans i repartir-ho entre els caminants. El lloc, assolellat, convidar a estirar-se i reposar una estona. Entre l'herba, uns marxaires han descobert uns bonics exemplars de sabatetes, abelleres o orquídies silvestres.

Aquesta orquídia pertany al gènere Ophrys i a l'espècie Catalaunica. Les orquídies que s'integren en aquest gènere són anomenades vulgarment abelleres, ja que la seva capacitat evolutiva les ha fet adoptar formes semblants als insectes per així cridar la seva atenció i facilitar la pol·linització. A més són capaces de desprendre feromones femenines de determinats himenòpters per atraure els mascles que, enganyats, arriben a copular amb la flor.

Llocs interessants a visitar si us agraden les orquídies silvestres:
- Associació Orquidològica de Catalunya.
- Orquídies.

Després de descansar, menjar i gaudir d'aquest entorn, agafem un corriol que surt per llevant, descendeix una graonada i es dirigeix cap al sud entre afloraments de margues blaves. Deixem a mà dreta la Bassa del Puig i passem a tocar de la masia del mateix nom. Davant nostre entre els arbres sobresurt el conjunt de Sant Andreu de Gurb. Per sota el Puig, arrenca un corriol que descendeix paral·lel al Torrent del Puig. Ens trobem amb l'itinerari del matí, en el punt on hi ha el rètol del Camí del Bosc Encantat. Tot seguit creuem el torrent pel Pont del Camí Ral.

EL PONT DEL CAMÍ RAL

El pont del camí ral es troba situat sobre el Torrent del Puig, en un punt enclotat al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Gurb i al sud del Puig. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que salva el pas del torrent i que formava part d'un antic camí ral que comunicava les parròquies de Sant Andreu de Gurb i Sant Cristòfol de Vespella. El pont havia quedat enterrat a causa de l'acumulació dels sediments i ha estat netejat i recuperat pel Grup Fem Camí de Gurb. Està fet amb murs de pedra i consta de dos ulls emmarcats amb blocs de pedra de notables dimensions i cobert amb grans lloses planes. Té uns 5 metres de llargada i una amplada al voltant de 2,5 metres. El pont es creuat pel sender de petit recorregut PR-C 41 i pel sender que comunica l'església de Sant Andreu de Gurb amb la capella de Sant Roc.

Un cop a l'altre cantó del torrent, el corriol s'enfila i porta a una cruïlla de pistes. Per la dreta enllaça amb El Sitjar, per l'esquerra porta a Cal Doctor i de front ens acosta, per la banda nord, a Sant Andreu de Gurb. En el marge de la cruïlla hi ha una espècie d'estela totèmica de fusta, en la que hi han gravats els diversos camins que portaven al Castell de Gurb fins al 1373, obra també del Grup Fem Camí. Seguim la pista, cap a migdia en lleugera pujada. Hem sortit del bosc i retrobem els camps, a mà esquerra, molt a prop del camí s'aixeca la Creu-pedró de Sant Andreu de Gurb.

LA CREU-PEDRÓ DE SANT ANDREU DE GURB

La creu-pedró es troba situada a uns cinquanta metres al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Gurb, al costat d'un dels camins veïnals que condueix a l'església. Es tracta d'una creu de poc més de tres metres d'alçada, formada per diversos monòlits de pedra amb motllures i altres elements geomètrics. Està coronada amb una creu de ferro forjat, també decorada amb elements geomètrics. Concretament la creu està formada per una base quadrada d'uns 150 centímetres per banda sobre la que hi ha un gran bloc quadrat d'uns 105 centímetres d'amplada, amb una inscripció erosionada, entre la que s'intueix una data del segle XVIII o XIX. Sobre aquest bloc hi ha un altre, allargat i convex, també amb una inscripció erosionada, i un monòlit ovalat sobre el que reposa la creu de ferro, coronant tota l'estructura.



Des de la creu i mirant cap a ponent, podem observar el cim del Turó de la Creu de Gurb. A continuació fem els darrers metres fins arribar al cantó nord del conjunt de Sant Andreu de Gurb. Al matí ens hem entretingut en fotografiar l'església, ara toca fer-ho amb la Rectoria. Agafem la pista de la dreta en direcció al cementiri, fins a situar-nos en un pla per sobre el conjunt. D'aquesta manera podem observar la façana principal, l'hort i el patí de la rectoria.

LA RECTORIA DE SANT ANDREU DE GURB

La Rectoria es troba adossada a l'oest de l'església de Sant Andreu de Gurb, en un pla elevat. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes format per un cos principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastit amb murs de pedra i parts de tàpia arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes. La façana est té adossada l'església de Sant Andreu de Gurb i només sobresurt la part que correspon al cos adossat al nord, amb dues obertures. La façana nord es troba dominada per un cos adossat, que forma una eixida a la meitat esquerra del primer pis formada per tres obertures d'arc rebaixat amb motllures decorant l'extrem superior dels brancals. La façana principal, orientada a ponent té al davant un pati tancat que també s'estén davant la façana sud i es troba delimitat amb murs de pedra. A l'interior del pati hi ha una bassa, un hort i diverses estructures.



A la façana destaca un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, un balcó amb base de pedra motllurada al primer pis i una eixida a les golfes formada per tres obertures d'arc rebaixat.

L'accés principal es troba orientat al nord i adossat a la cantonada nord-oest de l'edifici. Es tracta d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, que també veiem sobresortint de l'inici de l'arc a mode de capitell, coronat amb una teulada petita de doble vessant amb element decoratiu monolític al capdamunt i amb l'escut de Gurb esculpit en fusta sobre els batents del portal.

A continuació revoltem la Rectoria i la sagristia. Mirant cap al nord obtenim boniques imatges de les masies d'El Puig i Els Saits, la capella de Sant Roc, i per sobre d'ells el Pirineu nevat.



Aprofitem la situació per fotografiar un altre element destacable del conjunt de l'església de Sant Andreu de Gurb: el seu campanar.

EL CAMPANAR DE SANT ANDREU DE GURB

El campanar és una torre tronco-piramidal, més alta que la resta de les edificacions, que va ser construït al segle X. Consta de tres pisos delimitats per dos frisos de motllura simple i només conté obertures al pis superior. Les obertures es troben reformades exceptuant un arc de ferradura de muntants avançats a la façana oest. El campanar queda rematat amb merlets, provinents de la reforma del segle XVIII.

A continuació donem la volta per davant el portal de Sant Andreu de Gurb, deixem a mà dreta El Casal i seguim la pista cap a l'esquerra fins a Cal Doctor. En arribar a la cruïlla girem a la dreta i a partir d'aquest moment repetirem el mateix recorregut que hem fet a primera hora del matí, per retornar al punt de sortida.

Deixem el trencall de Can Jupeta a l'esquerra, i també el d'El Jovell. Una mica més endavant gaudim de la gran extensió dels camps, ara sense boira, i ho aprofitem per fotografiar la Plana amb les primeres cases de Vic i al fons el Matagalls.

A poc a poc ens anem acostant de nou a Can Barnoles. A cada nova passa descobrint imatges i paisatges que no hem pogut veure al matí per la boira.



Cap a llevant els camps, groc llampant, de la colza contrasten amb el verd brillant dels camps de cereals. Al fons les serres de Cabrera sobresurten encalitjades. El camí, ara de tornada, és un passeig d'olors, colors i estímuls tàctils i visuals. Així és aquesta petita Plana, tant nostre. Deixem Can Barnoles i més endavant cruen per sota la C-17.

Al cap de poc arribem a la Casa Nova del Mont-ral. No volem finalitzar la caminada sense fer una darrere fotografia del Turó de la Creu de Gurb. Ens adonem que bona part de les primeres masies del recorregut hi podran aparèixer. Girem a la dreta seguint el carrer del Ginebrar i al cap de pocs metres més arribem de nou a la Plaça de l'Amistat.

30ª CAMINADA POPULAR A LA CREU DE GURB