


Distància recorreguda: 17,97 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 654 metres, baixant: 654 metres.
Altitud mínima: 628 metres, màxima: 855 metres.
Temps total: 4 hores i 51 minuts.
Ens trobem a la Plaça de l'Ateneu d'Avià. Les taules preparades per fer les inscripcions són plenes de gent apuntant-se.
Aprofitem l'estona abans de iniciar la caminada per fer unes quantes fotos de l'entorn muntanyós. El cel està ennuvolat, però esperem que no plogui.


Iniciem la caminada en direcció sud-oest. A continuació girem a la dreta per l'Avinguda de Francesc Macià i després seguim pel carrer de Ponent. Tombem a l'esquerra pel carrer de la Flor de la Muntanya, que va paral.lel a la C-26, l'Eix Prepirinenc, que enllaça Berga amb Solsona.
Baixem fins a la Riera de Bellús que travessem, i ens enfilem fins a creuar la carretera pel Pont de la Farinera. A l'altre banda agafem una pista davant nostre que comença enfilant-se en direcció al Camí del Grau. La pista puja de valent; veiem a la dreta, a l'altre banda de la Riera de Bellús, les masies de La Caseta i Cal Tavella sota els Cingles de Coforb. De cop i volta, deixem la pista i agafem un corriol a mà esquerra, que s'enfila directa cap a la Costa del Pou. Enllacem amb una pista ampla que seguim cap a l'esquerra. És un camí planer i agradable que avança en lleugera baixada. Arribem a una cruïlla. Boniques vistes d'Avià.

Més endavant enllacem amb una pista que prové de la masia de Serrapinyana. La seguim cap a la dreta en direcció a ponent. Passem per una clariana del bosc. Des d'aquest punt observem, davant nostre, la paret de pedra de la cinglera de Sant Salvador.
Després de recuperar forces, la ruta continua planejant cap a ponent. Deixem un trencall a la dreta i arribem a un revolt que creua per sobre la Riera de Clarà. El soroll de l'aigua ens crida i ens atreu, ens hi acostem a poques passes del camí. La frescor del lloc, les plantes que hi creixen i el borbolleig dels petits saltants que hi veiem, ens porten records pirinencs.
LA RIERA DE CLARÀ
El tram que baixa de Capolat fins a la carretera es troba en molt bon estat i la seva aigua és d'alta qualitat. A partir d'aquí l'aigua no és tant neta per les nombroses granges que la voregen. El seu nom segurament fa referència a la qualitat de clar. Altres propostes indiquen que el seu orígen seria el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom podria procedir tant de la característica de la riera (aigua clara), com de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà.
Anem avançant sentint la remor de l'aigua. Ara el camí es decanta cap a migdia i avança bastant planer. Arribem a una bifurcació i continuem cap al sud. Una mica més endavant deixem un trencall que surt a mà esquerra i després un altre a la dreta. El camí ara passa una mica enlairat sobre la riera de Clarà. Des d'aquest punt podem veure, no gaire lluny al nord-est, la masia d'El Verdaguer.
EL VERDAGUER
Anem travessant pel mig dels camps i més tard entrem de nou al bosc. En arribar a un revolt de 90° cap a la dreta, deixem la pista per agafar un corriol que marxa cap a migdia. Al cap de poc trobem un dipòsit d'aigua, situat en un petit turó rocós. Ens apropem al seu cantó de llevant. Les vistes sobre aquest sector de la riera de Clarà són extraordinàries. A sota mateix tenim l'Hostal del Gran Nom.
L'HOSTAL DEL GRAN NOM


- L'any 1854, el pintor Marià Fortuny i Marçal, amb tant sols 16 anys va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca "La Vall de Clarà", en el que s'observa l'església de Sant Serní i els masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.
- L'excursionista i viatger Cèsar August Torras en la seva guia del 1905 comenta que l'hostal es trobava a 1 hora 35 minuts de Berga "... Se deixa a l’esquerra’l cami de Montclar. A la dreta s’aixeca’l serrat de Sant Salvador(...)Se creua la divisoria de les vessants del Llobregat y del Cardener. A la dreta s’enlaira’l serrat de Sant Salvador y l’aspra y tallada cinglera de Capolat. A l’esquerra s’exten la serra de Montclar."
- El mateix Cèsar August Torras en la seva guia del Cardener de l'any 1922 ens diu: "Hostal del Gran nom. No correspon avui a son pompós apel.latiu. Es pobre y solitari."

A continuació retornem a la caminada i ara seguim un corriol que es decanta cap a ponent.
Ben aviat deixem el terme d'Avià i entrem en el de l'Espunyola. El camí avança en mig dels pins i de zones força humides. Finalment enllacem amb una pista que planeja vers el sud. Al cap d'una estona deixem a la dreta, en mig del bosc, un gran bloc de conglomerat. Tota aquesta zona és plena d'altres blocs de mides menors. Adossat a aquest bloc hi ha una estructura de branques de pi cobertes amb una lona, que resguarda diversos bidons, a mode de barraca. Una mica més endavant, a l'inici d'un camp, deixem la pista que seguíem i tombem a la dreta. Aquesta pista és la que agafaran els caminaires que facin la ruta curta. Tot seguit arribem al control de l'esmorzar.
Amb una organització modèlica, els amics d'Avià ho han preparat tot perquè puguem gaudir d'aquests instants, en que restem una estona sense caminar. Som una munió de gent, però no s'hi fan cues. El repartiment és molt àgil i amb una gran amabilitat. Felicitats a tots els col·laboradors per la seva tasca.
Una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, re-emprenem el camí seguint el corriol cap a ponent per dins un bosc molt esclarissat. Arribem a una petita clariana, d'on surt un camí desdibuixat cap al sud. Des d'aquest lloc, aprofitant la finestra oberta entre els arbres, fem unes fotografies de l'itinerari que seguirem i del poble de L'Espunyola.


L'Espunyola es troba als peus dels Cingles de Capolat. No hi ha un nucli ben definit sinó que hi ha un gran nombre de masies disseminades. En el recorregut de la caminada en gaudirem d'algunes d'elles, i en veurem d'altres. Moltes d'elles senyorials i molt antigues.

Podem observar, en primer terme, la casa d'Els Quatre Vents, per on hi passarem dintre d'una estona; i més enllà el Castell de L'Espunyola i Can Font. Continuem endavant i enllacem amb una pista. La seguim de baixada cap a l'esquerra. Ens anem apropant a la carretera de Berga a Solsona. Ens girem d'esquena a ella i observem la cinglera de Sant Salvador amb el Roc de la Monja ben destacat.


Arribem de nou a la carretera de Berga a Solsona i la travessem. Un cop a l'altre banda, deixem a mà esquerra el camí que porta a la propera masia de La Pobla i a l'església de Sant Climent de l'Espunyola. La masia de La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral i ramader. Es tracta d'una masia formada per la casa, el paller i uns coberts. Més enllà, l'església de Sant Climent de L'Espunyola està situada també molt a prop del Castell de l'Espunyola. És un edifici romànic amb importants modificacions posteriors, especialment del segle XVIII. Nosaltres seguim la pista cap a la dreta i al cap de ben poc arribem a la casa d'Els Quatre Vents.
LA CASA D'ELS QUATRE VENTS
La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és més moderna i s'hi arriba a través d'una escala exterior.
A la façana més al nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, que actualment està tapiada, on podem observar els muntants i l'arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida.
Continuem la caminada seguint el Camí Ral de L'Espunyola a Sant Joan de Montdarn que surt pel darrere de la casa en baixada. Anem trobant els senyals del GR 1 o Sender Històric, que va de Sant Martí d'Empúries a Fisterra. Després de passar pel costat d'uns camps, enllacem amb una pista que seguim cap a llevant. Deixem a la dreta el trencall que porta a Can Font i a continuació, remuntem fins a una cruïlla de camins. El camí de l'esquerra porta, en uns cinc-cents metres, a l'església de Sant Climent de L'Espunyola. La caminada segueix per la dreta. Des d'aquest punt obtenim una imatge del Castell de Sant Climent de L'Espunyola.
El recorregut va avançant cap a llevant. Al cap d'una estona passem per sota el Serrat de la Pitarra. De nou cap al sud-oest veiem les torres del Castell de L'Espunyola.
EL CASTELL DE SANT CLIMENT DE L'ESPUNYOLA I El MAS DEL CASTELL
Deixem un trencall a l'esquerra i seguim per la pista principal que continua davallant. Al cap d'una estona enllacem amb una pista més ampla. Seguim cap a llevant, remuntant suaument fins arribar al Mas de L'Espunyola.
EL MAS DE L'ESPUNYOLA
Aquesta masia presenta una primera estructura d'origen baix-medieval que està construïda amb uns potents murs fets amb carreus ben tallats. La porta d'accés actual, consisteix en una portalada de llinda amb arc rebaixat format per tres dovelles sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha una gran diversitat d'acabats responent a diferents fases constructives; així, hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit en uns casos motllurat i en d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània.

Situat uns metres al nord-oest del mas, hi ha la pallissa més moderna. Consta de dos nivells, amb la coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, amb tant sols un pilar central de suport. Posteriorment va ser ampliat per la part del davant.

Una mica més enllà del camí, a la vora d'un camp i a tocar dels arbusts, hi ha el pou d'El Mas. És un bonic pou tancat, cobert per una cúpula enllosada amb maons. Els carreus utilitzats són de grans dimensions i ben tallats.
Deixem aquesta bonica construcció, i reemprenem la caminada seguint la pista cap a llevant. Anem vorejant els Camps Grans que queden a la nostra dreta.


EL PUTXOT
Ens trobem dins l’enclavament de Sant Quintí de Montclar del terme de Montclar de Berguedà. Les runes d'El Putxot pertanyen a aquest veïnat. A continuació canviem de direcció i seguim la pista vers el nord. Continuem descendint i més endavant creuem la Rasa del Putxot per l'Afrau del mateix nom. Un espai frondós i humit que va a parar a la riera de Clarà. Deixem un trencall a l'esquerra que porta a la masia de La Bauma. Just passada aquesta bifurcació retornem, de nou, al terme d'Avià. El camí es manté en el mateix nivell, només amb alguna oscil·lació molt petita. Travessem la zona d'els Boïgots. A mà dreta i a l'altra banda de la riera de Clarà podem veure el mas de Casancots i les runes d'El Porxo.
CASANCOTS

EL MOLI DE CASANCOTS
Una mica més endavant un gran brogit d'aigua ens crida l'atenció. Deixem la pista i ens endinsem per la vegetació de la dreta. Anem a parar a una gran llenca de conglomerat gris, a sobre mateix de la riera. Un eixordador saltant d'aigua es despenja davant nostre.
EL SALTANT DE LA RIERA DE CLARÀ
Calculem que aquest saltant deu fer uns 10-12 metres d'alçada. En el punt d'inici del saltant veiem una bonica plantació de pollancres. Després d'admirar i contemplar el saltant, retornem a la pista que seguíem. Sortim del bosc i entrem en la zona dels camps de La Bauma. A mà esquerra, a l'altre banda dels camps i una mica enlairada, veiem la masia.
LA BAUMA
Es tracta d'una casa formada per baixos, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs.
Seguim endavant, travessant la pollancreda i creuant la riera de Clarà. Deixem a la dreta l'accés al Moli de Casancots i seguim per l'esquerra el Camí de La Riereta.
A continuació el camí comença a remuntar suaument, per dins d'un bosc molt fresc i agradable. Deixem un trencall a la dreta, i al cap de poc un a l'esquerra que porta a La Bauma. Passem un torrent secundari i de seguida trobem el tercer control.
Més endavant deixem la pista ampla que continua cap a La Riereta, la granja en la que a finals del segle XIX, Josep Blanxart i Grau, va desenvolupar un sistema de cultius innovadors, la cria de porcs de raça anglesa, així com altres sistemes experimentals que volien millorar la precària situació en la que vivia l'agricultura a la comarca. La caminada trenca cap a la dreta, per un camí poc transitat que travessa el bosc i voreja els camps del Clot de Codines. Arribem a una cruïlla de camins, el de l'esquerra i del davant porten a la masia de Codines; el de la dreta porta fins a Vilanova. Seguim per la dreta fins a sortir al camí que va a Santandreu. El creuem i a l'altra banda ens espera el quart control.
A continuació agafem un altre camí poc conegut que revolta per sobre de Gorans i després pren la direcció cap al nord-oest. Comencem a veure les primeres cases d'Avià, sota la Serra de Queralt i el Serrat de La Figuerassa.


CAL RAMONET O CAL TUFA
A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanells de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó.
L'ABEURADOR DE CAL RAMONET
Deixem a la dreta la masia de Torredeu i més endavant passem a tocar de Cal Feneca. Pel mig de camps ens acostem a la Riera de Coforb, que travessem. Comencem a pujar cap a Avià.
Bonic itinerari per l'entorn rural i natural d'Avià que, entre camps de conreu, de pasturatge i espessos boscos de pi roig, hem fet en la caminada d'aquest any. Durant el recorregut hem gaudit de les imatges de les serres veïnes com Queralt, el Catllaràs i el Picancel i de les nombroses masies que hem anat trobant.
2 comentaris :
Caminada d'Avià d'Avià 2012. M'agradat molt el treball que eu fet, però crec que hi ha un error. La casa que anomeneu Quatre Cantons sempre he sentid dir.ne Els Quatre Vents.Avianesa
Gràcies per l'enllaç que heu fet a l'hostal del Gran Nom del bloc d'antics hostals de camí ral
Publica un comentari a l'entrada