XXIVª CAMINADA POPULAR D'AVIÀ 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 17,97 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 654 metres, baixant: 654 metres.
Altitud mínima: 628 metres, màxima: 855 metres.
Temps total: 4 hores i 51 minuts.

Ens trobem a la Plaça de l'Ateneu d'Avià. Les taules preparades per fer les inscripcions són plenes de gent apuntant-se.



Aprofitem l'estona abans de iniciar la caminada per fer unes quantes fotos de l'entorn muntanyós. El cel està ennuvolat, però esperem que no plogui.

Des del darrera de la plaça obtenim aquest parell d'imatges panoràmiques. La primera mostra la Serra de Queralt amb el Santuari de la Mare de Déu i als seus peus algunes de les masies d'Avià.

Aquesta altra imatge, enfocada cap al nord-est, ens ensenya la Serra del Catllàràs amb el cim del Sobrepuny entre les boires. La serra posseeix cims més alts però queden amagats degut a la perspectiva.

Iniciem la caminada en direcció sud-oest. A continuació girem a la dreta per l'Avinguda de Francesc Macià i després seguim pel carrer de Ponent. Tombem a l'esquerra pel carrer de la Flor de la Muntanya, que va paral.lel a la C-26, l'Eix Prepirinenc, que enllaça Berga amb Solsona.



Baixem fins a la Riera de Bellús que travessem, i ens enfilem fins a creuar la carretera pel Pont de la Farinera. A l'altre banda agafem una pista davant nostre que comença enfilant-se en direcció al Camí del Grau. La pista puja de valent; veiem a la dreta, a l'altre banda de la Riera de Bellús, les masies de La Caseta i Cal Tavella sota els Cingles de Coforb. De cop i volta, deixem la pista i agafem un corriol a mà esquerra, que s'enfila directa cap a la Costa del Pou. Enllacem amb una pista ampla que seguim cap a l'esquerra. És un camí planer i agradable que avança en lleugera baixada. Arribem a una cruïlla. Boniques vistes d'Avià.

Agafem un corriol que marxa en direcció sud, i que en realitat és una drecera de la pista que seguíem. Enllacem de nou i continuem sempre en direcció al sud. Arribem a una bifurcació. La pista continua cap els Arbres Blancs, però nosaltres seguin per la dreta. Al cap de poc la pista es converteix en un sender ben marcat en mig del bosc.

Entre les branques dels arbres encara podem obtenir una imatge de Sant Martí d'Avià. El corriol puja i baixa suaument, tot ell està encatifat per les fulles dels arbres i al trepitjar-les dóna una sensació molt agradable. Enllacem amb una pista que travessem i que per l'esquerra ens duria a la Casa Nova de Serrapinyana. De nou entrem en el bosc d'alzines, pins rojalets i molts, molts boixos. Passem per sobre la masia de Serrapinyana construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana.



Més endavant enllacem amb una pista que prové de la masia de Serrapinyana. La seguim cap a la dreta en direcció a ponent. Passem per una clariana del bosc. Des d'aquest punt observem, davant nostre, la paret de pedra de la cinglera de Sant Salvador.

Una mica més endavant, deixem la pista i ens enfilem per un corriol que surt a mà dreta en direcció a la Costa de Serrapinyana. Anem a sortir a una altra pista que seguim cap a l'esquerra. Arribem a una bifurcació, nosaltres seguim avançant cap a ponent. Ben aviat la pista comença a baixar fent alguna ziga-zaga. Primer deixem un trencall a l'esquerra i després arribem a una plaça de camins. Seguim el camí de baixada. Més endavant, de nou arribem a una cruïlla, seguim el camí de la dreta que planeja una mica. De seguida arribem a uns camps d'El Verdaguer. En aquest replà trobem el primer avituallament.



Després de recuperar forces, la ruta continua planejant cap a ponent. Deixem un trencall a la dreta i arribem a un revolt que creua per sobre la Riera de Clarà. El soroll de l'aigua ens crida i ens atreu, ens hi acostem a poques passes del camí. La frescor del lloc, les plantes que hi creixen i el borbolleig dels petits saltants que hi veiem, ens porten records pirinencs.

LA RIERA DE CLARÀ

La riera de Clarà travessa el terme d'Avià pel costat oest, des dels clots del Verdaguer fins a Casserres. Neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350 metres d'alçada, davalla per l'oest després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per continuar fins a desguassar al Llobregat a la colònia Viladomiu Nou.



El tram que baixa de Capolat fins a la carretera es troba en molt bon estat i la seva aigua és d'alta qualitat. A partir d'aquí l'aigua no és tant neta per les nombroses granges que la voregen. El seu nom segurament fa referència a la qualitat de clar. Altres propostes indiquen que el seu orígen seria el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom podria procedir tant de la característica de la riera (aigua clara), com de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà.

Anem avançant sentint la remor de l'aigua. Ara el camí es decanta cap a migdia i avança bastant planer. Arribem a una bifurcació i continuem cap al sud. Una mica més endavant deixem un trencall que surt a mà esquerra i després un altre a la dreta. El camí ara passa una mica enlairat sobre la riera de Clarà. Des d'aquest punt podem veure, no gaire lluny al nord-est, la masia d'El Verdaguer.

EL VERDAGUER

Aquesta masia es troba situada a la Costa de Serrapinyana o del Pou, abans de la riera de Clarà. És una masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici bastant gran, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia, està format per tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Veiem com algunes de les finestres estan cobertes amb arcs escarsers. Destaca, al segon pis, una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou, a sobre d'ella, que proporciona llum a les golfes.

Continuem la caminada i arribem a una altra cruïlla de camins. Seguim pel de davant nostre que planeja i va a sortir a Els Porxos. Es tracta d'un conjunt format per tres edificis diferents situat a sota el Puig de Clarà. Un d'ells és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. Completa el conjunt un grup de pallisses i coberts que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. Està envoltat de camps de conreu i bosc. Històricament ha estat lligat al camí ramader. Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des de la terra baixa o la marina fins als Pirineus. Hi havia diferents llocs on els pastors aturaven els ramats a descansar, eren les anomenades returades o dormides. Precisament a Els Porxos en hi havia una, així com als camps de La Parera, al carrer Nou i al Pont d'Orniu, on s'ajuntaven ramats provinents d'Avià, Gironella, Olvan, Sagàs i el Lluçanès.

Anem travessant pel mig dels camps i més tard entrem de nou al bosc. En arribar a un revolt de 90° cap a la dreta, deixem la pista per agafar un corriol que marxa cap a migdia. Al cap de poc trobem un dipòsit d'aigua, situat en un petit turó rocós. Ens apropem al seu cantó de llevant. Les vistes sobre aquest sector de la riera de Clarà són extraordinàries. A sota mateix tenim l'Hostal del Gran Nom.

L'HOSTAL DEL GRAN NOM

L'hostal del Gran Nom es troba situat a tocar del camí ral i també camí ramader, que anava de Berga a Cardona i Solsona. Primer va ser un hostal, després una fonda on donaven de menjar als passavolants, i més tard una bodega on guardaven el vi que els hi portaven de Navàs en unes gran botes. També feien pa i el venien com a Cal Piu de l’Espunyola. La casa sembla que es va construir el 1633. El 1843 és anomenat "Meson del Gran Nom".

Diferents històries assenyalen la importància d'aquest hostal al llarg del temps:
- L'any 1854, el pintor Marià Fortuny i Marçal, amb tant sols 16 anys va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca "La Vall de Clarà", en el que s'observa l'església de Sant Serní i els masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.
- L'excursionista i viatger Cèsar August Torras en la seva guia del 1905 comenta que l'hostal es trobava a 1 hora 35 minuts de Berga "... Se deixa a l’esquerra’l cami de Montclar. A la dreta s’aixeca’l serrat de Sant Salvador(...)Se creua la divisoria de les vessants del Llobregat y del Cardener. A la dreta s’enlaira’l serrat de Sant Salvador y l’aspra y tallada cinglera de Capolat. A l’esquerra s’exten la serra de Montclar."
- El mateix Cèsar August Torras en la seva guia del Cardener de l'any 1922 ens diu: "Hostal del Gran nom. No correspon avui a son pompós apel.latiu. Es pobre y solitari."

- El 1994 l'escriptor J.M. Espinàs va passejar pels llocs afectats per l'incendi que afectà bona part del Baix Berguedà, i va escriure: "Passo a tocar una casa de pagès, bastant gran, i podria ser l’hostal del Gran Nom. Un hostal com tants que hi havia abans, i que s’han perdut, però què vol dir això del Gran Nom? Quin Nom? Vol dir de la gran anomenada? O és un nom que, per respecte, no es pot dir? També penso que podria ser una deformació de l’hostal del Mal Nom, però a Avià m’explicaran que era molt important, que hi paraven els viatgers que anaven de Solsona a Berga. Ben a prop hi ha el pont dels Lladres. Els lladres dels viatgers i traginers, és lògic".

A continuació retornem a la caminada i ara seguim un corriol que es decanta cap a ponent.



Ben aviat deixem el terme d'Avià i entrem en el de l'Espunyola. El camí avança en mig dels pins i de zones força humides. Finalment enllacem amb una pista que planeja vers el sud. Al cap d'una estona deixem a la dreta, en mig del bosc, un gran bloc de conglomerat. Tota aquesta zona és plena d'altres blocs de mides menors. Adossat a aquest bloc hi ha una estructura de branques de pi cobertes amb una lona, que resguarda diversos bidons, a mode de barraca. Una mica més endavant, a l'inici d'un camp, deixem la pista que seguíem i tombem a la dreta. Aquesta pista és la que agafaran els caminaires que facin la ruta curta. Tot seguit arribem al control de l'esmorzar.



Amb una organització modèlica, els amics d'Avià ho han preparat tot perquè puguem gaudir d'aquests instants, en que restem una estona sense caminar. Som una munió de gent, però no s'hi fan cues. El repartiment és molt àgil i amb una gran amabilitat. Felicitats a tots els col·laboradors per la seva tasca.

El lloc escollit és perfecte. És una gran esplanada coberta d'herba, el que ens permet asseure'ns amb comoditat. Els núvols s'han obert i el sol comença a escalfar. Recollim l'entrepà i el beure, i encetem una conversa. El que hem dit, un lloc ideal.

Una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, re-emprenem el camí seguint el corriol cap a ponent per dins un bosc molt esclarissat. Arribem a una petita clariana, d'on surt un camí desdibuixat cap al sud. Des d'aquest lloc, aprofitant la finestra oberta entre els arbres, fem unes fotografies de l'itinerari que seguirem i del poble de L'Espunyola.



L'Espunyola es troba als peus dels Cingles de Capolat. No hi ha un nucli ben definit sinó que hi ha un gran nombre de masies disseminades. En el recorregut de la caminada en gaudirem d'algunes d'elles, i en veurem d'altres. Moltes d'elles senyorials i molt antigues.



Podem observar, en primer terme, la casa d'Els Quatre Vents, per on hi passarem dintre d'una estona; i més enllà el Castell de L'Espunyola i Can Font. Continuem endavant i enllacem amb una pista. La seguim de baixada cap a l'esquerra. Ens anem apropant a la carretera de Berga a Solsona. Ens girem d'esquena a ella i observem la cinglera de Sant Salvador amb el Roc de la Monja ben destacat.



Arribem de nou a la carretera de Berga a Solsona i la travessem. Un cop a l'altre banda, deixem a mà esquerra el camí que porta a la propera masia de La Pobla i a l'església de Sant Climent de l'Espunyola. La masia de La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral i ramader. Es tracta d'una masia formada per la casa, el paller i uns coberts. Més enllà, l'església de Sant Climent de L'Espunyola està situada també molt a prop del Castell de l'Espunyola. És un edifici romànic amb importants modificacions posteriors, especialment del segle XVIII. Nosaltres seguim la pista cap a la dreta i al cap de ben poc arribem a la casa d'Els Quatre Vents.

LA CASA D'ELS QUATRE VENTS

Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Turó de Sant Salvador al nord, al sud-est el Castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és a quatre aigües; destacant a l'angle nord-est un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants.



La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és més moderna i s'hi arriba a través d'una escala exterior.



A la façana més al nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, que actualment està tapiada, on podem observar els muntants i l'arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida.

Continuem la caminada seguint el Camí Ral de L'Espunyola a Sant Joan de Montdarn que surt pel darrere de la casa en baixada. Anem trobant els senyals del GR 1 o Sender Històric, que va de Sant Martí d'Empúries a Fisterra. Després de passar pel costat d'uns camps, enllacem amb una pista que seguim cap a llevant. Deixem a la dreta el trencall que porta a Can Font i a continuació, remuntem fins a una cruïlla de camins. El camí de l'esquerra porta, en uns cinc-cents metres, a l'església de Sant Climent de L'Espunyola. La caminada segueix per la dreta. Des d'aquest punt obtenim una imatge del Castell de Sant Climent de L'Espunyola.



El recorregut va avançant cap a llevant. Al cap d'una estona passem per sota el Serrat de la Pitarra. De nou cap al sud-oest veiem les torres del Castell de L'Espunyola.

EL CASTELL DE SANT CLIMENT DE L'ESPUNYOLA I El MAS DEL CASTELL

La construcció no és la d’un típic castell roquer, sinó la d’un palau fort, residència d’una família noble de cavallers, els Espunyola, els quals van convertir la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII. El lloc és esmentat el 992 i el seu castell és citat el 950.

El castell de l'Espunyola s'aixeca sobre un turó a la zona anomenada el Clot de l'Espunyola. Destaquen dues torres i una gran masia entre elles, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular i té baixos, pis i sota-coberta. Està construïda amb carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars. Els seus murs presenten un gruix entre 119 i 95 centímetres. La torre que està situada al costat nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior. Entre les dues torres tenim la masia, una gran casa, del segle XVI, de planta rectangular, formada per una planta semi-soterrània, baixos i pis.

Deixem un trencall a l'esquerra i seguim per la pista principal que continua davallant. Al cap d'una estona enllacem amb una pista més ampla. Seguim cap a llevant, remuntant suaument fins arribar al Mas de L'Espunyola.

EL MAS DE L'ESPUNYOLA

És una gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats. A uns metres al nord-oest hi ha la pallissa, i l'era entre els dos edificis. La casa està situada en un indret molt obert, sobretot cap a l'est, al sud i a l'oest. A la banda nord s'hi aixeca el turó de Sant Salvador. La casa és de planta rectangular i consta de baixos, pis i golfes; la seva coberta és a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. Actualment la façana principal està orientada a ponent on hi trobem la porta principal d'accés.



Aquesta masia presenta una primera estructura d'origen baix-medieval que està construïda amb uns potents murs fets amb carreus ben tallats. La porta d'accés actual, consisteix en una portalada de llinda amb arc rebaixat format per tres dovelles sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha una gran diversitat d'acabats responent a diferents fases constructives; així, hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit en uns casos motllurat i en d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània.



Situat uns metres al nord-oest del mas, hi ha la pallissa més moderna. Consta de dos nivells, amb la coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, amb tant sols un pilar central de suport. Posteriorment va ser ampliat per la part del davant.



Una mica més enllà del camí, a la vora d'un camp i a tocar dels arbusts, hi ha el pou d'El Mas. És un bonic pou tancat, cobert per una cúpula enllosada amb maons. Els carreus utilitzats són de grans dimensions i ben tallats.

Deixem aquesta bonica construcció, i reemprenem la caminada seguint la pista cap a llevant. Anem vorejant els Camps Grans que queden a la nostra dreta.

Després de deixar l'últim camp entrem en el terme de Montclar. El camí va descendint suaument i travessem un gran pla, amb camps de conreu molt amplis. Les vistes des d'aquesta planúria són importants. Cap al nord-est observem des de les Serres de Queralt a la Serra de Picancel, passant per la Serra del Catllaràs.

Més al nord, veiem la Serra de Queralt i per darrere d'ella La Figarassa.

Al nord-oest el Turó de Sant salvador i la Serra de la Malla.

Continuem endavant, a la nostra esquerra tenim els camps del Clot del Matxo. Arribem a una bifurcació. Davant nostre, a l'altre costat d'un camp, hi ha les runes de la casa d'El Putxot.

EL PUTXOT

Ens trobem dins l’enclavament de Sant Quintí de Montclar del terme de Montclar de Berguedà. Les runes d'El Putxot pertanyen a aquest veïnat. A continuació canviem de direcció i seguim la pista vers el nord. Continuem descendint i més endavant creuem la Rasa del Putxot per l'Afrau del mateix nom. Un espai frondós i humit que va a parar a la riera de Clarà. Deixem un trencall a l'esquerra que porta a la masia de La Bauma. Just passada aquesta bifurcació retornem, de nou, al terme d'Avià. El camí es manté en el mateix nivell, només amb alguna oscil·lació molt petita. Travessem la zona d'els Boïgots. A mà dreta i a l'altra banda de la riera de Clarà podem veure el mas de Casancots i les runes d'El Porxo.

CASANCOTS

Aquesta masia està situada en uns camps a dalt d'una carena. Des de la nostra posició, sembla que la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa..., totes elles situades en un pla elevat amb una bona vista.

Des d'aquest punt, i ajudats pel zoom de la càmera, obtenim una bonica imatge de la Serra de Queralt i al seu darrere el Serrat de la Figuerassa. A la nostra dreta circula la riera de Clarà. Aquesta va ser utilitzada, per moure molins fariners i escairadors de blat de moro durant uns quants segles. Un exemple d'aquest fet el tenim a l'altra banda de la riera, amb el Molí de Casancots, del qual veiem la teulada i la bassa; és un dels pocs molins hidràulics que queden que produeix blat de moro escairat.

EL MOLI DE CASANCOTS

Al segle XIX i inicis del XX aquest molí funcionava a ple rendiment. Hi havia un molí de farina i un escairador de blat de moro que va estar actiu fins fa pocs anys. Podem observar la bassa, el rec i els diferents espais del molí així com el casal, tot al peu del la riera de Clarà. És un edifici de pedra, de planta baixa i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. El molí rep la força de l'aigua de la bassa que es troba a un nivell superior de la casa. Una mica més avall, hi ha el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner. Aquest molí s'encarrega de pelar el blat de moro. El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern. Actualment l'escudella de blat de moro escairat és un plat tradicional a la zona.

Una mica més endavant un gran brogit d'aigua ens crida l'atenció. Deixem la pista i ens endinsem per la vegetació de la dreta. Anem a parar a una gran llenca de conglomerat gris, a sobre mateix de la riera. Un eixordador saltant d'aigua es despenja davant nostre.

EL SALTANT DE LA RIERA DE CLARÀ

Calculem que aquest saltant deu fer uns 10-12 metres d'alçada. En el punt d'inici del saltant veiem una bonica plantació de pollancres. Després d'admirar i contemplar el saltant, retornem a la pista que seguíem. Sortim del bosc i entrem en la zona dels camps de La Bauma. A mà esquerra, a l'altre banda dels camps i una mica enlairada, veiem la masia.

LA BAUMA

Es tracta d'una casa formada per baixos, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs.

Seguim endavant, travessant la pollancreda i creuant la riera de Clarà. Deixem a la dreta l'accés al Moli de Casancots i seguim per l'esquerra el Camí de La Riereta.



A continuació el camí comença a remuntar suaument, per dins d'un bosc molt fresc i agradable. Deixem un trencall a la dreta, i al cap de poc un a l'esquerra que porta a La Bauma. Passem un torrent secundari i de seguida trobem el tercer control.



Més endavant deixem la pista ampla que continua cap a La Riereta, la granja en la que a finals del segle XIX, Josep Blanxart i Grau, va desenvolupar un sistema de cultius innovadors, la cria de porcs de raça anglesa, així com altres sistemes experimentals que volien millorar la precària situació en la que vivia l'agricultura a la comarca. La caminada trenca cap a la dreta, per un camí poc transitat que travessa el bosc i voreja els camps del Clot de Codines. Arribem a una cruïlla de camins, el de l'esquerra i del davant porten a la masia de Codines; el de la dreta porta fins a Vilanova. Seguim per la dreta fins a sortir al camí que va a Santandreu. El creuem i a l'altra banda ens espera el quart control.



A continuació agafem un altre camí poc conegut que revolta per sobre de Gorans i després pren la direcció cap al nord-oest. Comencem a veure les primeres cases d'Avià, sota la Serra de Queralt i el Serrat de La Figuerassa.

Arribem a una zona formada per un gran roquisser de conglomerat gris. Són Les Roques de Codines. Ho travessem i ens acostem a la Costa de Coloma. Abans d'arribar-hi, però, tombem a la dreta i baixem cap als Camps de la bauma de Cal Ramonet.

Enllacem amb el Camí de Cal Guixer. De nou caminem antre camps de conreu tot planejant. Creuem un camí transversal, força ample, que per l'esquerra porta a la masia La Perera. A continuació travessem el Reguer de Cal Ramonet i de seguida ens plantem davant de Cal Guixer i Cal Tufa o Ramonet.

CAL RAMONET O CAL TUFA

Cal Ramonet, coneguda també amb el nom de Cal Tufa, és una casa feta en diferents etapes. És un edifici de dimensions grans, que està cobert amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Disposa de planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat.



A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanells de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó.

L'ABEURADOR DE CAL RAMONET

Aquest abeurador està situat a l'exterior de la casa de Cal Ramonet, arran del camí i davant de Cal Guixer. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de Cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià, una mica més avall. L'abeurador té cert interès degut a que ja no se'n conserven d'aquest tipus a les masies del terme.

Deixem a la dreta la masia de Torredeu i més endavant passem a tocar de Cal Feneca. Pel mig de camps ens acostem a la Riera de Coforb, que travessem. Comencem a pujar cap a Avià.

Passem pel costat de la zona esportiva i arribem de nou a la Plaça de l'Ateneu d'Avià, punt d'inici i final de la camionada. Aquí ens espera un obsequi i un abundant vermut de comiat.



Bonic itinerari per l'entorn rural i natural d'Avià que, entre camps de conreu, de pasturatge i espessos boscos de pi roig, hem fet en la caminada d'aquest any. Durant el recorregut hem gaudit de les imatges de les serres veïnes com Queralt, el Catllaràs i el Picancel i de les nombroses masies que hem anat trobant.

24ª CAMINADA POPULAR D'AVIÀ