XVIIª CAMINADA POPULAR DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 12,26 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 489 metres, baixant: 489 metres.
Altitud mínima: 51 metres, màxima: 289 metres.
Temps total: 3 hores i 40 minuts.

Ens trobem a la població de Santa Coloma de Cervelló, al peu del Montpedrós, aturonada sobre la plana del Llobregat.

Anem a la Plaça del Pi Tallat, on trobem les taules per fer les inscripcions per la caminada.

LA PLAÇA DEL PI TALLAT

Aquesta plaça estava presidida per un majestuós pi centenari, que va caure com a conseqüència del vendaval del dia 24 de gener de 2009. Una vegada fets els corresponents tràmits d'inscripció, iniciem la ruta seguint el carrer del Padró fins la Plaça de la Constitució. A continuació tombem pel carrer de l'Església. Passem per davant de l'església de Santa Coloma.

L'ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE MONTPEDRÓS O DE CERVELLÓ

La població de Santa Coloma es va formar entorn de l'antiga església parroquial de Santa Coloma de Montpedrós o de Cervelló. L'església, amb capelles laterals del segle XVII, conserva tot el traçat de la nau romànica i un petit absis, també romànic, com a base del campanar, datat cap el 1040-1050. La coberta és de volta de canó una mica apuntada. L'any 1594 es va obrir el portal actual al cantó de llevant, destacant-ne la llinda i els brancals, en la zona que ocupava antigament l'absis, el qual va ser enderrocat per engrandir l'església. Es van construir les capelles laterals a manera de transsepte, cobertes amb volta d'arestes, unes altres a la banda de tramuntana i, a migdia, el campanar, de planta quadrada. L'església, que a ponent conserva encara l'aparell ben escairat en carreus i una finestra en forma de creu, va patir encara altres transformacions.



Al sud-est del temple hi ha una construcció rectangular, coberta amb embigat; dóna pas a un pont elevat sobre el camí, obert per sengles arcs carpanells, que comunica amb la rectoria.

Continuem avançant, ara pel Camí de Can Via i després per l'avinguda del Comte Ramon Berenguer. Arribem al Parc de la Font del Murri.

Aquest és un dels punts pels que passa el Sender del Parc dels Cirerers - Can Salgado. Un itinerari de 5 qm. que recorre una part del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. A continuació ens enfilem seguint el carrer d'Antoni Gaudí, cap a l'esquerra. Mentres anem pujant tenim unes boniques vistes del Montpedrós i de Santa Coloma de Cervelló.

A la fotografia podem apreciar, a la dreta, la gran masia gairebé quadrada, amb tres plantes d'alçada i una torratxa central amb merlets, de Can Via.

A continuació, i després d'una pujada més forta, arribem a una cruïlla. Per l'esquerra arriba el Camí de Can Salgado que travessa la nostra pista i s'enfila cap a la masia del mateix nom. A la cruïlla hi ha un plafó informatiu del Camí Natural de l'Anell Verd de Sant Boi.

EL CAMÍ DE L'ANELL VERD DE SANT BOI

El Camí de l'Anell Verd de Sant Boi és una ruta d'uns 16 qm. que té l'atractiu d'unir el nucli històric de Sant Boi amb el Parc del Riu de Llobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el conjunt de la Colònia Güell, la Vall del Llor, el Parc Forestal del Montbaig i el Parc metropolità de la Muntanyeta. Aquesta ruta forma part de la xarxa de Camins Naturals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i va ser impulsada des de l'ajuntament de Sant Boi en el darrers anys. Està molt ben senyalitzada i compta amb diverses zones de lleure. Arribem a la entrada del recinte de la masia de Can Salgado.

LA TORRE FORÈS O CAN SALGADO

La Torre Forès és més coneguda com a Can Salgado i també com Mas Terra Alta, nom aquest ultim que li va posar l'anterior propietari. Està situada al final del camí asfaltat que parteix de la font del Murri en direcció a llevant, al límit del terme on comencen la finques de Can Codina i Can Ros del Llor de Sant Boi de Llobregat. La propietat va ser confiscada al 1716, arran de la Guerra de Successió, i entregada a un militar de Felip V anomenat Jacinto Salgado. La masia està coberta per una teulada a dues aigües i aiguavés als laterals, amb galeria d'arcs rebaixats i diverses construccions adossades. Al segle XIX, s'hi va afegir una torre emmerletada, una porta d'entrada del mateix estil i finestres geminades a nivell de la planta superior. La façana té una porta adovellada, un rellotge de sol i algunes finestres força modificades. L'exterior està enjardinat.

Girem a la esquerra seguint la pista forestal, amb tanca de fusta, del Camí de l'Anell Verd. Passem pel costat d'una gran antena. La caminada continua, dirigint-se cap a migdia tot baixant una mica cap al fons de la vall.



Bona part del Camí de l'Anell Verd de Sant Boi, està protegit amb una tanca de fusta. Mentres avancem obtenim bones imatges, sempre gràcies al zoom fotogràfic, del Montbaig i l'ermita de Sant Ramon. Més endavant travessem la riera de Can Soler, entrant en un bosc d'alzines i roures. Pugem lleugerament fins arribar a la entrada de Can Codina, que ens queda a l'esquerra. En aquest lloc la organització hi ha instal·lat un punt de control. Continuem per la dreta seguint el Camí del Llor, una pista ara asfaltada. Passem entre unes cases, per acabar sortint al davant de la entrada de la finca de Santa Bàrbara de Llor, i al final del carrer dels Eucaliptus.

Travessem el gran arc de l'entrada i continuem per la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles, una pista forestal que baixa en direcció a la muntanya. Entrem en la Vall del Llor o de Santa Bàrbara, situada en els límits del terme de Sant Boi, fronterera amb Santa Coloma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat, i protegida per la muntanya del Pi de Cartró. És un indret amb vegetació de terres baixes mediterrànies on predominen el pi blanc i els cirerers juntament amb les alzines, els roures i els garrofers d’antics conreus abandonats. És un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro-forestal. Aquesta peculiaritat li ve donada per la coexistència de marges de pedra seca amb "vinyes" de cirerers, ametllers, oliveres, garrofers i boscos de pins a les zones de solana i roures i alzines a les zones d’obaga. Els boscos de pi blanc han anat creixent damunt les antigues feixes de pissarra que s'havien dedicat al cultiu de la vinya. Als torrents del Llor o de Can Totossaus, es troba el llorer o llor que probablement va donar el nom a la vall. Travessem el Torrent de Can Totossaus i veiem davant nostre, enlairada, la masia de Santa Bàrbara.

SANTA BÀRBARA DEL LLOR

El mas de Santa Bàrbara del Llor està situat dalt d'un turó i conserva diverses restes de fortificacions, com part de la torre de defensa, dues portes de pedra amb arcs de mig punt adovellats i un escut d'origen medieval. La torre tenia la funció de vigilar l’antic Camí Vell de Torrelles. La masia era seu de la desapareguda jurisdicció medieval de la Quadra del Llor, que pertanyia a la seu de Barcelona per la donació que va fer del seu alou del Llor, el bisbe Vives de Barcelona en el seu testament de l'any 990. La torre s'ha conservat parcialment, bé que escapçada i amb afegits recents; és de planta rectangular i construïda amb "opus spicatum". La capella de Santa Bàrbara, sense culte des del 1936 i documentada el 1718, és una construcció tardana, adossada al mas. Actualment el casal s'ha transformat en un restaurant.

A continuació deixem a l'esquerra, el camí que porta fins l'aparcament de la masia de Santa Bàrbara, i al cap de poc arribem a la riera de Can Soler.

Ara pugem pel Camí de Can Palós en direcció a la masia de Can Pubill. Anem deixant tots els trencalls que apareixen tant a dreta com a esquerra. De seguida veiem la magnífica masia de Can Pubill, emmarcada per marges de pedra seca amb oliveres i cirerers. Els cirerers destaquen, sobre la foscor de la llicorella, pel mantell blanc que provoca la seva florida. És una caminada perfecta per fer a la tardor o a la primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.



Haurem pujat un bon tros fins a arribar a la masia de Can Pubill i hi passarem ben bé pel costat per després continuar pujant.

CAN PUBILL

Situada al costat del Camí Vell de Torrelles, està datada al segle XIX. La vista des del seu porxo sobre la Vall del Llor és extraordinària. A la banda nord s'aixeca una torre quadrada amb un terrat al capdamunt. Els seus voltants són plens de feixes de llicorella, amb els cirerers ben florits.



Molt probablement, fins a finals dels anys 50 del segle passat, van existir els darrers conreus de vinyes a les muntanyes de la Vall del Llor. La fil·loxera que es va propagar durant el segle XIX va obligar als pagesos a canviar el conreu de la vinya per altres de secà com el de la cirera, o simplement, a abandonar l’activitat agrària deixant pas a una colonització sistemàtica i selvàtica del bosc. Els quilòmetres i quilòmetres de marges de pedra seca en son testimoni d’aquest passat. El terreny, com bona part de la zona muntanyosa d'aquesta vall, està format per llicorelles, essent un terreny molt preuat pel conreu de la vinya ja que aporta un valor afegit al vi (al Priorat, la conjunció de llicorelles i del clima és el que fa que els seus vins tinguin l’anomenada que tenen).



Continuem pel costat de la masia i desprès de passar per una corba que travessa el Torrent de Can Pubill, ens trobem a mà dreta amb les noves vinyes de Can Palós. Després de les ventades del 2009, s'ha reintroduït el cultiu de la vinya amb la plantació d'uns 1000 peus de les espècies samsó, garnatxa i carinyera. Més endavant, a mà dreta, ja veiem la masia de Can Palós. Aquí hi ha una àrea de lleure amb una font, que ens pot servir per descansar una mica abans d'afrontar les següents pujades que són una mica dures.

CAN PALÓS NOU

La masia de Can Palós que pertanyia a l’antiga Quadra del Llor, data de 1765, i està declarada com a Bé Cultural d'Interès Local i forma part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Boi. L'estructura de l'edifici es va rehabilitar entre els anys 2003 i 2006. L'any 2009 se'n van recuperar les terrasses i es va plantar vinya. Actualment és una Casa de Colònies i una Aula de Natura. L'entitat Minyons i Guies Sant Jordi de Catalunya gestiona el servei, en conveni amb l'Ajuntament de Sant Boi.



Arribem a dalt de tot i comencem a veure cases de la Urbanització Cesalpina. Enllacem amb una altre pista anomenada Camí de Can Cartró. Girem a l'esquerra. A la dreta, veiem el Montpedrós amb l'ermita de Sant Antoni al seu cim, i a l'esquerra d'aquest, la masia de Can Cartró.

Continuem sempre per l'esquerra per la pista amb la tanca de fusta del Camí de L'Anell Verd. Més endavant, i poc abans de passar per sota d'una línia d'alta tensió, trobem a la dreta, un corriol indicat per on es pot pujar al cim del Pi de Can Cartró.



Continuem endavant, cap a ponent. Deixem a la dreta el trencall que porta a les restes de Can Biscarri i de seguida arribem al Coll de la Creu d'en Querol. Des del coll podem veure Torrelles a un costat i Sant Climent a l'altre.

EL COLL DE LA CREU D'EN QUEROL

De fet n'hi ha dues de creus. Al mig del coll hi ha la creu més gran. Es tracta d'una creu de ferro que substitueix una de més antiga que era de pedra. La segona creu és més petita i es troba no gaire allunyada de l'anterior, una mica amagada entre la vegetació. Les dues hi porten una inscripció que fa referència a unes paraules de Francesc d'Assís: "Que serveix aquesta creu a les persones que no respetem el creat per Déu i la natura i que ni tant sols conservem el que fem nosaltres mateixos. Sant Boi 1987. Francesc d'Asís".



Aquest coll és una important cruïlla de camins dels quatre termes veïns: Sant Climent, Sant Boi, Torrelles i Santa Coloma, encara que el punt físic administratiu de separació es troba a dalt de la Creu de Can Cartró o dels Quatre Termes. Per aquest coll hi passa el sender de gran recorregut GR-92 i també el Camí Vell de Torrelles a Sant Boi. Ens trobem a 240 metres d'alçada i els organitzadors de la caminada han escollit aquest ample espai per donar-nos l'esmorzar.



Després d'omplir d'energia el cos, ens toca emprendre de nou la caminada. Ens dirigim cap a una pista que marxa en direcció al nord, per la zona obaga del Pi de Can Cartró. Arribem a una bifurcació i continuem de front cap el nord. A mà esquerra tenim bones panoràmiques sobre la població de Torrelles de Llobregat i el cim de Sant Vicenç.

Més endavant recorrem el Bosc de Can Balasch, on predominen els pins, les alzines i els roures. De tant en tant la vista cap al nord s'amplia i podem veure les cases de la Urbanització Cesalpina, i al fons la silueta de Sant Llorenç del Munt.

A continuació la pista revolta la capçalera d'uns torrents i es dirigeix cap a les cases de la Urbanització Cesalpina. Anem a parar al carrer de Can Cartró. Des d'aquest punt tenim una bonica panoràmica de la vessant de migdia de Montserrat. Arribem a un coll, a prop de la masia de Can Cartró. La pista continua cap al nord, entre cases i torres d'estiueig, fins al Coll de Can Cartró i el Pla del Massala o Messala. Travessem el pla i continuem per l'altre banda, seguint la pista per sobre les cases de la urbanització. Ben aviat la pista canvia breument de direcció, dirigint-se cap a llevant, aleshores si mirem cap al sud, obtenim una visió de la masia de Can cartró.

CAN CARTRÓ

La masia es troba situada al capdamunt del carrer Maragall de la Urbanització Cesalpina, en el turó que té una gran torre elèctrica. Està documentat que Feliu Cartró es va establir a Santa Coloma l'any 1594. Durant molts anys es van servir dinars, berenars i esmorzars a caçadors, boletaires i excursionistes que trobaven aixopluc a la casa, o una bona ombra a la glorieta del seu pati. Està edificada en un estil senzill i auster; amb la teulada a dues aigües amb l'aiguavés als laterals. Disposa d'una glorieta situada a la lliça. És la masia més encimbellada de Santa Coloma de Cervelló, amb conreus de secà, premsa de vi i conreu del bosc. Es nodria d'aigua a través d'un aljub, i de la font de Can Cartró, al vessant de Torrelles.

Continuem endavant seguint la pista fins a la Plaça de les Bruixes.

LA PLAÇA DE LES BRUIXES

Situada sota mateix del Montpedrós, és un dels punts clàssics de sortida per anar a l'ermita de Sant Antoni. En aquest punt hi trobem un control de pas.

EL MONTPEDRÓS I L'ERMITA DE SANT ANTONI

El Montpedrós o muntanya de Sant Antoni, va donar el nom antigament al terme: Santa Coloma de Montpedrós. El Montpedrós és una muntanya de 352 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. És una de les muntanyes més representatives de la denominada serra vestíbul del Garraf i de l'Ordal. La seva alçada i la seva forma cònica fan que sigui molt fàcil de reconèixer des de molts punts del Baix Llobregat.

Els Cervelló hi bastiren al seu cim, el Castell Nou de Cervelló aprofitant la seva posició privilegiada sobre el turó, amb comunicació visual directa amb els castells de Cervelló i d'Eramprunyà. Dins el recinte del castell hi havia la capella de Sant Antoni. És molt probable que el Castell Nou de Cervelló país molts danys en la Guerra dels Segadors, ja que en endavant no apareix en la documentació i se sap que el 1662 el poble de Santa Coloma de Montpedrós s'havia reunit per a tractar de la reconstrucció de l'enderrocada capella de Sant Antoni. Hi ha constància documental que el 1671 i també el 1777 hi havia un ermità. L'actual ermita és bastant moderna i no té gaire interès, però és interessant anar-hi per les vistes que té en totes les direccions.

A continuació baixem per la pista que marxa cap al sud-est. De seguida arribem a una bifurcació. Tombem a l'esquerra i continuem baixant, rodejant el Serrat de la Torrassa. Ara la pista s'encara cap al nord-est. Les vistes sobre el Baix Llobregat s'intueixen importants, doncs la contaminació ens impedeix captar imatges que valguin la pena.

Després d'una bona estona baixant entrem en el barri El Bon Punt del terme de Sant Vicenç dels Horts. Aquí trobem un nou punt de control de la caminada.

A continuació marxem per la pista que baixa cap a migdia. Més endavant travessem la riera de Can Mallol i avancem caminant entre camps de conreu. Hem tornat de nou al terme de Santa Coloma de Cervelló, ara, però caminant en direcció a la part plana, més propera al riu, extensament conreada. Anem seguint el Camí de Can Mallol, paral·lel a la riera del mateix nom.Veiem els camps conreats plens de cirerers; a més, també hi trobem, garrofers i oliveres, entre d’altres. L'any 2010 els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Torrelles i el Papiol, van crear la marca Cirera del Baix per promocionar aquesta fruita arreu del país. S'ha de tenir en compte que els quatre municipis són els majors productors de cirera de Catalunya. La varietat més habitual a la comarca és la Burlat, la més primerenca, i l'Starking, tot i que també se'n conreen una trentena de varietats diferents. El fet que siguin primerenques i de secà fa que les cireres del Baix Llobregat siguin especialment valorades pel seu sabor dolç. De seguida apareix davant nostre la masia de Can Mallol.

CAN MALLOL

Aquesta masia està situada a prop de Can Monner i de Can Colomer, en la zona agrícola compresa entre els barris de Can Lluch i de Sant Roc. L'edifici principal està cobert amb teulada d'una sola vessant; es va anar ampliant a banda i banda, formant corrals, herberes i d'altres dependències. Al seu dia la façana va estar decorada amb esgrafiats que encara es poden reconèixer parcialment. El pati està rodejat per un mur, amb un portal d'accés fet d'obra. Hi ha una bassa, un pou, una font i un engabiat modernista, suposadament destinat a ocells exòtics.

Continuem endavant i arribem a una cruïlla. Seguim per la dreta tot creuant la Riera de Can Mallol. A la nostra dreta, entre els camps i una mica enlairada, veien el mas de Can Monner.

CAN MONNER

Les terres d'aquesta propietat s'han relacionat des d'antic amb el monestir de Valldonzella. Pertanyien a Jaume Alegre que va fer un establiment a favor de Jeroni Monner el 3 de juny de 1594. Aquest va ser qui va donar nom a la casa. És una casa de planta basilical amb la porta adovellada, es troba emmurada, amb reixat i coberts laterals. Disposa de mansarda amb finestrals. S'abastia d'aigua d'una antiga mina, avui abandonada, prop de la font de l'Artiga.

Estem finalitzant la caminada i comencem a veure les cases del nucli de Santa Coloma. Travessem una gran porta que tanca l'accés a la finca per evitar el robatori de les cireres. A mà dreta ens queda Can Carletes, el Centre de Recursos Juvenils de Santa Coloma envoltat per 23.000 m² de zona verda. Continuem a l'esquerra pel carrer de Sant Jordi, després per l'avinguda de l'Onze de Setembre enllacem amb el carrer de Josep Ferrer i de nou arribem a la Plaça del Pi Tallat, on finalitzem la caminada.

Agraïm especialment als Amics de la Muntanya, la seva col·laboració i aportació d'informació.

17ª CAMINADA DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 2012