XXIIIª CAMINADA POPULAR DE SANT MIQUEL DE BALENYÀ 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 26,55 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 829 metres, baixant: 775 metres.
Altitud mínima: 527 metres, màxima: 840 metres.

Ens trobem a la plaça de l'església de Sant Miquel de Balenyà. Encara és fosc i ens preparem per recollir les inscripcions.

Sant Miquel de Balenyà és un nucli que pertany al municipi de Seva. Després del seu progressiu creixement, l’any 1944, al voltant de la barriada de l’Estació, es va començar a construir una església de nova planta, que es va inaugurar l'any 1953. Aquesta església està dedicada a Sant Miquel dels Sants, patró de Vic, i és des d'aquest punt que iniciarem l'excursió d'avui. Comencem seguint el carrer Major cap a la dreta, fins a trobar el carrer de Pau Casals, on girem a l'esquerra. A continuació creuem la via del tren per un pont elevat i agafem la carretera local de Seva a Tona. Al cap de poc i davant d'una rotonda, deixem la carretera i agafem una pista a la dreta. Passem el trencall, també a la dreta, que porta a la Casa Nova del Feu. En aquest punt entrem en la Quadra de Miramberc del terme de Malla. La Quadra de Malla o Quadra de Miramberc és un extens territori de més de 400 hectàrees que pertanyen al municipi de Malla i es troben entre els municipis veïns de Seva, Taradell i Tona. Es tracta d'un dels espais agraris més ben conservats de la Plana de Vic, inclou les finques del Coll, el Feu, Torrellebreta i el Collell. Hi trobem alguns dels turons testimoni més grans de la Plana, extensos camps de cereal i boscos mixtes de pi pinyer, roure martinenc i alzina. De seguida passem pel costat del mas El Feu que es troba situat a la línia divisòria entre Malla i Balenyà. Ha estat renovat amb una torre i un gran casal que inclou l'antic mas. És una construcció d'estil neoclàssic rural datada al 1870.

Continuem per la pista sempre en direcció al nord. La zona és molt plana i coberta de camps de conreu. Deixem a la dreta el trencall del mas El Coll, també pertanyent a Malla. Arribem a una cruïlla de camins, per la dreta aniríem a la masia de Torrellebreta i per l'esquerra a Tona. Davant nostre s'aixeca la Serra de Torrellebreta, una muntanya de 638 metres que es troba entre els municipis de Malla, Taradell i Tona i és un dels turons testimoni de la plana ausetana.

EL TURÓ TESTIMONI DE LA SERRA DE TORRELLEBRETA

Travessem la pista deixant a la dreta la Bassa de purins de Malla i entrem en l'Espai d'Interès Natural dels Turons de la Plana Ausetana. Aquest espai agrupa quatre petits turons representatius dels relleus eocènics de la plana de Vic: el Turó del Castell de Tona, el de Torrellebreta, el de Mont-rodon i el de Gurb. Aquests turons testimoni constitueixen formacions geològiques singulars que identifiquen la conca d'erosió de la plana de Vic excavada pels rius Ter i Congost. Són molt visibles i fàcilment identificables pel seu color gris-blavós. El nostre camí ressegueix el peu d'un ells, el Turó de Torrellebreta, per la seva part llevantina. Anem trepitjant aquestes terres margoses que fa milions d'anys restaven submergides sota el mar. De tant en tant, en mig de les margues, creuem algun clap de bosc que fa de transició entre la terra improductiva i els camps de conreu de la plana. Arribem a una pista transversal que per la dreta porta al mas Collell i a Torrellebreta. Continuem per l'esquerra deixant el terme de Malla i entrant en el de Taradell. Anem avançant cap al nord entre camps de conreu enmig de la boirina del matí. Arribem a una bifurcació, a la dreta veiem el mas de Can Tossell, i a l'esquerra el mas El Colomer.

MAS EL COLOMER

El Colomer és una explotació agrícola del municipi de Taradell però que pertany a la parròquia de Tona, ja que hi termeneja. És conegut per allotjar-hi el Museu del Blat, on s'exposen les eines agrícoles anteriors a la mecanització, que en Joan Lleopart que era pagès, va anar recollint al llarg de tota la seva vida. El mas, documentat des del segle XII, va ser habitat per divuit generacions consecutives de la família Colomer. L'origen del nom del mas sembla que estava relacionat amb la cria de coloms. El mas Colomer es troba al bell mig de la Plana de Vic, entre Taradell i Tona, enmig de camps de conreu i altres masos dispersos pel territori. Al segle XIX, el Colomer va adquirir l'aspecte actual, amb la construcció de la galeria al migdia i la de la masoveria, a ponent. Prop de la casa i no gaire lluny, es troba l'ermita de Sant Joan del Prat, actualment anomenada Sant Joan del Colomer, que ja existia al segle XI. L'entorn proper estar definit per petits boscos de roures, alzines i pins pinyers, amb un relleu ondulat pels petits turons de margues aixaragallades. És el paisatge propi de les vores de la Plana de Vic on predominen els espais rurals caracteritzats per masies envoltades per terres de conreu, petits boscos i turons testimoni.

Continuem endavant, ara cap al nord-est creuant el Serrat de Can Pardaler, fins arribar al mas del mateix nom. Can Pardaler, ens informen que és la masia on hi ha l'estudi de gravació de David Rosell, productor i també guitarrista de Brams, a més de líder de Dept. Per aquesta masia hi ha passat, a més dels seus grups, Els Pets o Mesclat. A continuació creuem per sota la via del tren i enllacem amb el camí ramader que seguim cap a l'esquerra. Passem a tocar de Can Vilacís del Camí.

CAN VILACÍS DEL CAMÍ

Taradell conserva un gran nombre d'antigues masies d'història mil·lenària: Llagostera, esmentada el 913; Vilacís, el 915; el Molist, el 919; la Madriguera, el 955, i el Conier o Coniller, el 988. Els propietaris de cinc d'aquestes masies (Vilacís, la Vallmitjana, el Ricard, el Gurri i Bellpuig) conserven l'antic cognom del mas. D'altres masies, com el Colomer, el Vivet o el Bolló, han canviat de cognom, però els propietaris actuals són descendents dels primers amos. Totes aquestes masies i d'altres, són antics casals reconstruïts, gairebé tots, als segles XVII i XVIII. Destaquen, per la seva estructura quadrada i amb galeries, el Molist, el Colomer, Vilacís i el Bolló. Vilacís d'Amunt forma una caseria amb afegitons successius al casal primitiu, reedificat per Salvi Vilacís cap al 1690. Aquesta masia data del segle XVIII i és de tres crugies.

Una mica més endavant arribem a la granja L'Hostal dels Frares.

L'HOSTAL DELS FRARES

L'Hostal dels Frares era un antic hostal situat al camí de Barcelona. Al cap de poc, deixem el camí ramader que continua cap al nord i tombem a la dreta. Just en la cruïlla hi ha instal·lat el primer avituallament.



Després d'aquest petit repòs seguim endavant per la pista, creuem el riu Gurri i arribem al mas El Gurri Gros.

EL GURRI GROS

Destaquem el magnífic roure que hi ha entre el mas i les granges i també la llinda d'una finestra amb la data del 1790.



Continuem endavant en direcció a llevant, enfilant-nos per la Costa del Gurri. Arribem a un altiplà on sobresurt, enmig de la boira i els camps, les teulades d'una masia que no hem pogut identificar.



Revoltem tot aquest altiplà que es troba entre la Costa del Gurri i la Serra del Puig. Passem per sota la masia del Puig, documentada des del segle XI, i antigament una de les més importants del terme de Taradell. Té aspecte de castell. A continuació davallem cap a la Riereta o antic torrent d’Escaravuit. Creuem el torrent i entrem de nou en una zona de margues blavoses, pissarrenques i estèrils, són els Turons de la Riereta.

TURONS DE LA RIERETA

El passeig que fem envoltats d'aquesta terra blavosa, tant sols tacada amb els ocres i vermells de la catifa de fulles dels nostres peus, és indescriptible.



És sorprenent el poder de l'aigua per obrir aquests laberíntics viaranys. Se succeeixen trams enmig del bosc, altres entre conreus fins arribara una pista que s'acosta al nucli de Taradell per la seva part ponentina. Passem per davant del Pavelló Municipal El Pujoló i creuem el Bosquet del Pujoló

EL BOSQUET DEL PUJOLÓ

Es tracta d'un indret ombrejat per uns vells pins, que actualment serveix com a espai de festes i aplecs.

Arribem a l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i la seguim cap a l'esquerra. A continuació creuem la carretera de Taradell a Balenyà i seguim per un camí paral·lel a l'avinguda de Jacint Verdaguer. Veiem el cementiri de Taradell a la nostra esquerra. Més endavant, seguint paral·lels a l'anomenada Ronda de Ponent, arribem a l'alçada del Pont del Mil·lenni. Aquí trobem un pal indicador de la Font Gran i del PRC-42, el sender de Taradell. Girem a la dreta seguint les marques del sender de petit recorregut i baixem cap a la riera de Taradell. Un camí a l'esquerra ens permet acostar-nos al Molí de Més a Prop.

EL MOLÍ DE MÉS A PROP

La riera de Taradell, coneguda també amb el nom de riera de la Font Gran o riera dels Molins, era l'encarregada de fer funcionar, fins a mitjans del segle XIX, els set molins fariners que es trobaven al llarg del seu recorregut. Entre ells hi havia el Molí de Més a Prop.



Hi arribem seguint el pal indicador del Molí dels Capellans i travessant la riera de Taradell pel bonic pont del molí. Es tracta d'un antic molí fariner datat al segle XVIII. Tots aquests molins, funcionaven amb l'aigua de la riera que veia augmentat el seu cabal amb les aportacions de la Font gran. Després de donar una ullada a l'indret, retornem al recorregut de la caminada. Aquest segueix para·lel, aigües amunt, la riera de Taradell. A l'esquerra ens queda la fàbrica tèxtil "El Tint".

LA FÀBRICA TÈXTIL "EL TINT"

Es tracta de la Comercial Sert, més coneguda com el Tint. Una Fàbrica tèxtil, de l'arquitecte Domènec Sert i Rius, que va impulsar el creixement del poble de Taradell. El Tint inclou les naus industrials originals d’El Tint de Comercial Sert, així com la Torre del Tint. Cal destacar tot el conjunt de les construccions, així com els materials, els elements i els sistemes constructius.
Va donar lloc a una historia d'amor tràgica. Una minyona enamorada del seu senyor, que no va poder suportar la seva existència sense ell, ja que el senyor, es va casar amb una senyoreta, i tots els desitjos, que la minyona podia tenir, es van evaporar, aleshores va decidir treure's la vida, i es va llençar per la finestra. Des de llavors, diuen, que la seva anima apareix, de tant en tant, per les finestres de l'edifici.

Per un caminet que baixa per la nostra esquerra, podem admirar un bonic racó d'aquest indret. Es tracta d'un petit espai arranjat arran de la riera, amb una font que ara no raja i a sobre d'ella una majòlica amb l'escena d'un cavaller matant uns sarraïns. Des d'aquest racó, prenem consciència de la importància que tenien els jardins de la Torre del Tint, així com el pont de vianants metàl·lic que creua la riera fins al camí de la Font Gran.



Anem seguint un camí que ens porta per dins el Parc de la Font Gran. Mitjançant unes escales baixem a l'espai de la font.

EL PARC DE LA FONT GRAN

És un parc públic situat al costat de la sagrera. Es troba documentat des del segle XII. És un punt on es centren els dos vessants de la riera. Destaca la font que dóna nom al parc, a prop de la qual hi ha l'antic casal del gremi de paraires, un edifici gòtic de 1545 on funcionà des del 1723 un tint dels teixits fets a la vila.

LA FONT GRAN O FONT DE SANT GENÍS

En aquest espai fresc i acollidor, hi raja la font Gran o font de Sant Genís. És una font allargada amb set canelles de metall i un sobreeixidor en forma de cap de lleó de pedra esculpida, al seu centre i amb la data de l'any 1790. Els documents en parlen des del 1212 i dels seus abeuradors des de l'any 1526. Situada sota la població i al costat de la riera de Taradell, és un dels llocs més bonics de Taradell. Aquesta font fou segurament la causa de l'origen i formació de la població en aquest indret, ja que abastia el poble, feia anar els molins del terme i donava aigua als paraires per transformar la llana en fibres tèxtils. L'aigua sortia de la penya, i cap mig segle XVIII, quan els paraires van necessitar més doll d'aigua s'hi va excavar una mina i es va fer una font per a omplir els càntirs i les galledes. La Font és troba també en l'origen del Tint d'Amunt i del Tint d'Avall. Va ser precisament el sector de la llana i l'aigua, el que permeté fer el pas de sagrera a vila, doncs el creixement inicial de la població es va fer riera amunt i no seguint el camí ral com hagués estat lo habitual.

EL PLÀTAN DE LA FONT GRAN

Al costat de la font hi trobem un plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, catalogat com a arbre monumental d'interès local de Catalunya. El 1872 es remodela la Font Gran, i és aleshores quan es planta el plàtan que es convertiria en "el plàtan de la Font Gran". Va ser plantat per Segimon Riera i Corominas i Jaume Barfull.

Continuem la caminada passant per sota el pont del carrer de la Font i seguint el carrer del Vapor cap a la dreta. A continuació girem a l'esquerra pel carrer d'en Rocaguinarda i travessem la carretera de Viladrau. A l'altre banda continuem per la Travessera de les Sitges fins al final on es bifurca a l'esquerra en el carrer de la Sardana, i a la dreta amb el carrer del President Macià. Nosaltres seguim recte per un camí de terra sense asfaltar. Més endavant deixem a la dreta el trencall a la masia La Codina, que forma un conjunt molt homogeni amb un barri clos i una interessant cisterna. Anem seguint cap al nord i després de passar el torrent de Santa Eugènia arribem a l'ermita de sant Quirze de Subiradells.

ERMITA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE LA ROCA O DE SANT QUIRZE DE SUBIRADELLS

Aquesta petita capella, la trobem en un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o de La Roca, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. És un edifici romànic molt senzill situat en un lloc encisador. L’actual església es va aixecar als voltants de l’any 1095. Malmesa el 1936, fou restaurada pels promotors de la urbanització l’any 1966. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de Subiradells i depenia de la parròquia de Sant Genís. L’església de Sant Quirze i el lloc de Subiradells són documentats conjuntament l’any 989.



Consta d’una sola nau amb un absis semicircular obert a llevant i amb la coberta de volta de canó. L’Absis és totalment llis i te una sola finestra d'una sola esqueixada, ja que exteriorment té forma d'espitllera. L’entrada al temple torna a estar en el cantó de migdia, desprès que en el segle XVII es va construir una nova porta en el mur oest. Està protegida amb un arc de mig punt adovellat, sense cap decoració. Durant les darreres obres de restauració es va tapiar l'entrada barroca. A l’extrem de ponent i coronant el mur va ser erigit en època moderna un campanar de cadireta amb dos ulls.



Continuem la caminada cap a llevant, seguint paral·lels el torrent de Santa Eugènia per dins d'un bosquet molt esclarissat però força humit i fresc. Al cap de poc arribem al segon avituallament de la caminada.



Després de recuperar una mica les forces, reemprenem la caminada seguint cap a llevant. Comencem a trobar els senyals del sender de petit recorregut PR-C 42, el sender de Taradell. A partir d'aquest moment anirem trobant, en bona part del recorregut, aquests senyals que coincideixen en part de la nostra caminada. Seguint diversos viaranys anem a sortir davant mateix de l'Hostalet del Bou. Enfilant-nos per sobre d'unes margues blavoses enllacem amb el camí del Puig de l'Agulla. El seguim cap a la dreta, sempre per la pista principal, en direcció a llevant. La pista, força ampla, es va enfilant pel mig d'una massa boscosa d'un estrep del Turó de l'Enclusa. Arribem a un revolt que travessa el torrent de Rocafarigola; a la dreta, arran del camí, descobrim la font del Collet del Mig.

LA FONT DEL COLLET DEL MIG

La font actualment no raja. Té un tub de ferro encastat en la pedra en la que hi ha la inscripció del seu nom. Hem de suposar que el topònim fa referència a la proximitat del collet que separa la vall del torrent de Rocafarigola, de la vall del Rec del Mas.

Arribem al collet i a partir d'aquí, la pista fa de termenal entre Taradell i Sant Julià de Vilatorta. Continuem ascendint fins arribar al Collet dels Tres Termes.

EL COLLET DELS TRES TERMES

Aquest punt és una important cruïlla de camins. Per l'esquerra i pel fil de la carena en direcció nord, podem arribar-nos al Puig-l'Agulla i al santuari del mateix nom. El camí de migdia ens porta a la Collada de Mansa i a la carretera de Viladrau. Per ell discorre de nord a sud el GR 2, el sender que va de La Jonquera a Aiguafreda. Hi trobem una fita dels municipis de Taradell, Viladrau i Sant Julià de Vilatorta, a sota d’una bonica alzina. Des d'ell tenim unes magnífiques vistes del Montseny i en particular de la Trona.



Agafem el sender que puja, molt malmès, i en el que anem trobant marques tant del GR 2 com del PR-C 42. En aquesta zona, el juliol de l'any 1983 va ocórrer el pitjor incendi d'Osona de les últimes dècades. Van cremar més de 1500 hectàrees de boscos de pi roig, alzines i roures que van quedar arrasades pel foc, el qual va durar tres dies. Després del desastre, el lloc era esfereïdor, tant sols es veia la roca nua i els esquelets ennegrits dels arbres i arbustos. A dia d'avui podem constatar la lenta regeneració que va tenint lloc després de passar 28 anys. Podem veure amb claredat, marcat pel canvi del tipus de vegetació les diferents zones afectades. El camí avança per sota el sector llevantí del Turó de l'Enclusa. De tant en tant podem observar, enlairada sobre nostre, la senyera plantada en el seu punt més alt.

TURÓ DE L'ENCLUSA 868 m.a.

Aquest turó correspon al punt més alt del terme de Taradell, amb 868 metres d’alçada. Es caracteritza per ser un altiplà encinglerat per tots cantons i per la gran senyera que hi oneja. El seu nom es deu a la peculiar morfologia que té la pedra en aquest lloc, de tal manera que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. Geològicament és un dels punts més interessants del recorregut d'avui, per contraposició amb les margues blavoses que hem observat a la Plana. La Conca de l'Ebre és va reomplir de materials sedimentaris de l'edat terciària, en el mateix moment de l’aixecament de les dues principals serralades catalanes: els Pirineus i les Serralades Costaneres. Els primers estadis d'aquest reompliment van tenir lloc a les vores de la conca, amb sediments continentals arrossegats per cabalosos rius, formant ventalls al·luvials. En aquesta zona, que se situava en un dels marges de la conca, afloren magníficament aquests dipòsits, d’intensíssim color vermell. El punt més alt, el Turó de l'Enclusa, esdevé un dels miradors més privilegiats del terme amb vistes cap al castell, cap al poble, cap a la plana, cap a les Guilleries i cap al Montseny. Finalment arribem al Collet de l'Enclusa.

COLLET DE L'ENCLUSA, COLLADA DEL VILAR O COLLADA DE MANSA

Ens trobem en el punt més alt de la carretera de Taradell a Viladrau. En aquest punt els amics de Sant Miquel de Balenyà han disposat un bon parament per l'esmorzar. Portem aproximadament uns 14 quilòmetres de caminada, i ja tenim gana. Ens acompanyen el Lluís, l'Assumpta i la Maria Àngels.

Mentres esmorzem gaudim de les vistes pel cantó de la vall de la Mansa. Davant nostre i cap a ponent, enmig del bosc clapejat de roures i de pins, sobresurt la silueta del Castell de Taradell, el nostre pròxim objectiu.

Reiniciem la caminada en direcció sud-oest, deixant les marques vermelles i blanques del GR 2 que continuen cap al sud enfilant-se cap al Puiggrifó. El camí baixa de valent i enllaça amb l'anomenada carretera de Mansa. Per la dreta ens acostaria a la masia de Mansa, però nosaltres continuem per l'esquerra. Ara el camí es manté una estona en la mateixa cota, sense pujar i baixar gaire, fins que creuem el torrent de Mansa. Tot seguit ens trobem en una cruïlla de camins sota les Roques Trabucaires. Per la dreta baixa un camí que segueix el torrent de Mansa fins al Pantà de Taradell; per l'esquerra s'enfila un altre que porta al Puiggrifó. La caminada segueix recte enfilant-se cap al Collet del Castell. En un darrer esforç arribem al Collet del Castell a 806 metres d'altitud.

EL COLLET DEL CASTELL 806 m.a.

Des del Collet del Castell arrenca un corriol per la dreta, que marxa directe fins al castell, que ja veiem davant nostre. En un dia com avui, amb una mica de boira, s'ens presenta la fortalesa com un vaixell que sura en el mar de núvols del fons de la Plana de Vic.

EL CASTELL DE TARADELL O DE CAN BOIX

El castell de Taradell, també conegut com Castell de Can Boix, està situat al final d'una carena, on hi abunden grans blocs de roca, alguns amb formes ben estranyes. Antigament, era el centre d’un gran terme feudal que anava del pont del Gurri fins al cim del Matagalls. El terme era integrat per quatre parròquies que més tard han estat municipis: Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons. La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany, i al 1500 als Cruïlles. El castell tenia una funció militar i de defensa, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats. Era un dels grans castells termenats d'Osona. A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la Plaça", a l'any 1550, a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.



El castell està edificat al damunt d'una gran roca balmada, a 798 metres d’altitud, que li dóna una forma molt característica. El Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l'antiga fortificació, és un edifici medieval adaptat a la balma del turó sobre el que es va edificar. Arribem a un pla al peu del Castell. Agafem el camí de l'esquerra, que el revolta per migdia, passa per la zona balmada i després s'enfila fins a un altre pla rocós on hi ha a l'entrada del castell.



Ara es troba en estat ruïnós, però les restes han estat consolidades i manté l'estructura arquitectònica força ben conservada. Podem observar encara el cercle de les muralles, trobant-se la part més ben conservada a llevant amb un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV; amb el portal i part de la torre que el protegia. També destaquen les restes de l'antiga capella de la Santa Creu amb parts dels segles X i XI, una cisterna i el basament dels diferents habitacles. Va ser excavat i netejat entre 1989 i 1992, es van consolidar els seus murs i, finalment, es va inaugurar la restauració el 25 de setembre de 1993, quan feia 1100 anys de la seva aparició en la història.

Al davant, en el pla rocós, hi ha una creu, un monòlit de la inauguració del sender de petit recorregut PR-C 42 el 14 d'abril de 1991, i una rosa dels vents que ens indica alguns dels indrets més destacats que podem veure des d'aquí: Matagalls, Tagamanent, Montserrat, Pedraforca, Puigmal i Canigó. També veiem la casa de la Mansa i el Bou, al peu de la carena encinglerada que baixa de l'Enclusa. És un magnífic balcó de la Plana de Vic i dels Pirineus per la seva situació excepcional.



Una vegada visitat el recinte, baixem pel cantó nord i retornem al Collet del Castell pel mateix camí que hem fet servir anteriorment. Quant hi arribem, tombem a la dreta tot passant enmig de grossos blocs de roca. El camí és ple de brucs, esbarzers i alguns peus de roure.



A partir d'aquí el sender planeja per un tram ombrívol que transcorre per dessota de balmes i petites coves fins arribar a una bifurcació. Girem a l'esquerra enfilant-nos cap al llarg llom de les Roques Trabucaires. En arribar a dalt anem resseguint l'espadat en direcció sud-est. De nou gaudim de bones vistes cap al nord, des d'aquest mirador natural.



El punt més alt de les Roques Trabucaires es troba a 840 metres d'altitud. A continuació el sender descendeix fins arribar al Coll de Taradell a 830 m.a. Per l'esquerra arrenca un camí que permet enfilar-se al Puiggrifó de 848 m.a. La caminada continua per la pista de la dreta. Al cap de ben poc trobem una altra bifurcació, continuem seguint per la dreta, ara en direcció sud-oest. A la banda de ponent veiem la vall de Vallmitjana i la Bassa de les Forques. Anem resseguint el llom de la carena del Pi Gros amb bones vistes a l'esquerra sobre la vall del Gurri. Tot planejant en lleugera baixada, no tardarem en arribar a un dels punts més emblemàtics de Taradell: el Pi Gros.

EL PI GROS

Situat a la carena que porta el seu nom i que va del coll de Taradell al collet de Goitallops, el Pi Gros ha estat sempre un punt de referència i trobada per els caminants d’aquests entorns. Antigament, quan hi havia un bosc frondós i ple de pins, el Pi Gros sobresortia per damunt dels altres fins que un llamp el va matar l'any 1960, posteriorment l'incendi del 1983 el va acabar de cremar. Ara només queda una part del tronc cremat acompanyat d’un monòlit de pedra col·locat l’any 2000 amb la inscripció "Punt de trobada i referència per a tothom. El Pi de l’any 2000"



Diverses restes del Pi Gros, ens expliquen que les van poder recollir després de l’incendi, i que posteriorment van ser utilitzades com a pilars de la porta d’una de les torres de la urbanització de Goitallops. Al seu tronc hi ha una placa que en recorda la procedència, amb la inscripció: "Aquests dos pilars de fusta cremada que aguanten la llosa de pedra son les restes del Pi Gros que es va cremar el dia 31 de Juliol de 1983".

La pista es va decantant cap a ponent i arribem a la Roca Malesa. En aquest punt, deixem la pista que continua recta i porta a la urbanització de Goitallops. Nosaltres agafem un corriol a l'esquerra que, baixant una mica, ressegueix la Carena de Goitallops fins enllaçar amb una nova pista. Al cap d'un centenar de metres, veiem a l'esquerra la tomba de Gasala.

LA TOMBA PREHISTÒRICA DELS SEQUERS DE GASALA

Es tracta d'un sepultura col·lectiva de fossa o cista, de grans pedres, descoberta pel taradellenc Ramon Vall i excavada el 1965. Al lloc del seu túmul, que es va destruir, s'hi ha fet un cercle de pedres per recordar-lo. Pels vestigis trobats, data entre l’any 2200 i el 1500 a.C. És la tomba millor conservada de les trobades al terme municipal de Taradell.



La llosa superior té gairebé un parell de metres de llargada per un d'amplada, i és suportada per unes lloses laterals que l'aixequen de terra uns 50 centímetres. Actualment és troba en força bon estat de conservació. Un cartell proper ens indica que l'any 1981 el Centre Excursionista de Taradell hi va fer diversos treballs de reconstrucció que van finalitzar el 21 de març d'aquell any.

Deixem el dolmen i continuem la caminada, uns metres més endavant arribem a un encreuament de senders. Per la dreta un corriol porta a La Plaça de l'Everest, on hi ha el monument que Taradell va dedicar als primers catalans que van assolir el sostre del món el 28 d'agost de 1985. Nosaltres seguim per l'esquerra, continuant baixant d'altitud, fins arribar a la masia de Gasala. Aquesta masia es troba documentada des de l’any 1076. És un mas arcaic, allargassat, que guarda part d'una antiga premsa de vi i un curiós colomer sota teulada. Continuem sempre per la pista principal cap a ponent, per sota la Serra de l'Esquís. En sortir del bosc anem a parar a una pista transversal al costat d'un gran camp. Per la dreta la pista porta a la masia de la Talaia i per l'esquerra a Can Castanyola. En aquest punt ens espera el quart avituallament.

Aquí ens hem trobat l'Elisabet i la Laia, unes simpàtiques organitzadores, que ens han permès passar el control de la caminada. A continuació, i després de menjar i beure una mica, agafem un camí que baixa per l'esquerra i segueix paral·lel el torrent de Gasala. Al cap d'una estona, deixem un camí a la nostra esquerra i de seguida arribem als peus del riu Gurri, en el paratge del Pont del Gatus o del molí dels Sors.

PONT DEL GATUS O DEL MOLÍ DELS SORDS

Datat del segle XVI, enllaça ferm sobre el riu Gurri els municipis de Tatradell i Seva. Aquest pont es coneix popularment amb el nom de Pont d'en Gatus, degut a que durant molts anys va servir de casa a un captaire que tenia molts gats i ajudava les senyores a creuar el riu. Formava part del camí ral de Seva a Taradell i era l’antiga ruta cap a Girona. Es va refer el segle XVII. Actualment hi passa el GR 2.



Si mirem a la llera del riu, veurem els efectes de la força de l'aigua per modelar aquest paisatge. La pedra grisa treballada per l'aigua ha creat un congost que amaga el riu Gurri de camí cap a la Plana. Aquest indret de Seva fa honor al seu nom derivat del de la selva o lloc molt emboscat. A través d'aquest pont deixem el terme de Taradell i entrem de nou al de Seva. La pista comença a pujar. Passat el primer revolt la deixem i agafem un corriol a l'esquerra que ens porta a enllaçar amb el camí de Can Calvet. Ens hi podem acostar en un parell de minuts.

CAN CALVET

La masia de Can Calvet amb les seves portes i finestres d'un viu color blau, ens mostra una forma força amable de modificar el paisatge. Una vegada contemplada la masia retornem al camí. Arribem a una cruïlla, el camí de l'esquerra porta al poble de Seva passant per Can Vives. Nosaltres seguim per la dreta cap a ponent. Més endavant enllacem amb una pista a l'alçada de Can Burell. Aleshores tombem a la dreta cap al nord-oest. Anem avançant i retrobem el paisatge de la Plana, amb les margues blavoses.

LA CASA NOVA DE LA COSTA

Entrem en el Pla de Terrades, un petit altiplà que ens permet observar aquest mosaic de terres ermes, conreus, bosc i masies aïllades. Sobresurt la Casa Nova de la Costa. Una mica més endavant i arran de camí, ens trobem un petit monument: la Creu del Carlí del Pla de Terrades. És un monument aixecat en memòria del carlí Fernando Lanzuelo, que morí accidentalment l’any 1875 a causa d’una granada. Després de passar per sota unes torres elèctriques, deixem la pista que continua cap a la Torre de l'Amat, i girem a l'esquerra per sobre unes magues blaves i anem a buscar la cara nord de la Serra del Barceló. Des d'aquest punt tenim una bona visió cap a ponent, de la masia de Torrellebreta, a prop de la qual hem passat al matí.

TORRELLEBRETA

És una de les masies més imponents i emblemàtiques del sud de la Plana de Vic. Masia pertanyent al municipi de Malla, es troba situada a l'antiga quadra de Miramberc. Documentada des del 976 en un principi era coneguda com a Torre de Probes. Modernament s'ha convertit en un veritable museu d'entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d'insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que han anat reunint els germans Vilarrúbia. Consta d'un edifici aïllat format per un cos original i diversos annexes. Inclou una torre de planta circular a la zona de l'entrada.

Acabem de donar la volta a la serra i arribem a la masia del Barceló.

EL BARCELÓ

La masia, actualment molt arreglada, conserva alguns detalls interessants: les columnes de pedra picada de la galeria porxada del sud-oest, un gran arc adovellat a la pallissa i les dovelles del portal d'entrada. Una d'elles conserva la data gravada del 1751.

A continuació baixem cap al Sot del Burell. Travessem el torrent de la Serreta i enllacem amb una pista, que prenem a la dreta, la qual ens acosta a la carretera de Taradell a Balenyà. Abans d'arribar-hi, però, girem a l'esquerra per un corriol que pujant i baixant travessa els Pins de l'Amat. Des d'aquí tenim una nova vista de la bonica masia de Torrellebreta.

Més endavant ens acostem al cementiri de Sant Miquel de Balenyà que veiem a la dreta, a continuació, i després de travessar un tupit bosc, sortim a un turonet de margues grisoses. Ens hi enfilem i el seguim cap al sud. Anem a parar a la zona nord de Sant Miquel de Balenyà. Girem a l'esquerra per anar a buscar el carrer de Montserrat Roig. El seguim per la dreta fins a trobar el carrer de Maria Aurèlia Campmany, que també seguim per la dreta. En trobar el carrer de Sant Miquel dels Sants girem a la dreta i de seguida tornem a ser al punt d'inici de la caminada.

XXIIIª CAMINADA POPULAR DE SANT MIQUEL DE BALENYÀ