


Distància recorreguda: 15,66 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 483 metres, baixant: 521 metres.
Altitud mínima: 179 metres, màxima: 340 metres.
Ens trobem al Parc de Pompeu Fabra, amb els amics de Cardedeu, co-organitzadors de la Marxa Blanc i Blava, que molt amablement s'han ofert per ensenyar-nos el camí de la que va tenir lloc el passat 25 de setembre. Ens dirigim pel Passeig de Pau Casals a creuar el pont sobre la Riera de Vallfornès. De seguida tombem a la dreta seguint el Passeig de la Riera cap al sud. Quant arribem a la cantonada amb el carrer de Lluís Llibre, a mà esquerra, hi veiem un original rellotge de sol dedicat al folklorista Joan Amades.
Situat sobre una columna de totxanes, de base rectangular, s’hi observa un semicercle de formigó recobert de rajoles per la part l'interior, on hi ha el quadrant. El seu lema és "Mentre fa sol compto les hores". A la columna hi apareix la inscripció: "Cardedeu a Joan Amades 1890-1959 trobador de costums populars catalanes". Data del 1959.
Continuem pel carrer de Marià Borrell fins a trobar el carrer de Josep Vilaseca, que seguim cap a l'esquerra. Arribem a la Plaça de Sant Joan. Com bé ens han anunciat el Joan i el Miquel, els carrers i les places de Cardedeu són plens de patrimoni arquitectònic modernista. Aquesta plaça, reformada per l'arquitecte Manel Joaquim Raspall el 1915, n'aplega unes quantes.
LA TORRE LLIGÉ ACTUAL AJUNTAMENT
CASAL DAURELLA ACTUAL MUSEU ARXIU TOMÀS BALVEY
LA TORRE DE CAN LLIBRE
Continuem pel carrer Josep Vilaseca fins arribar a la Plaça de l'Església. Just a la cantonada hi ha la Casa Arquer datada de 1908, i reformada per l’arquitecte Manel Joaquim Raspall. Destaca el capcer de forma sinuosa amb dos medallons ornamentals, l’esgrafiat de la façana, les aplicacions ceràmiques, i les finestres de forma semicircular de la planta baixa.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
En la façana principal, que havia estat arrebossada fins la última restauració del 1989, destaca la portalada escultòrica barroca. S'hi pot veure en relleu la Verge de l'Assumpció, patrona del municipi. I per sota, l'entaulament d'estil renaixentista on hi havia l'escut escultòric de la vila sostingut per dos angelets alats. La porta principal està flanquejada per dues cariàtides amb figures femenines: l'una representa la joventut i l'altra la vellesa. Als peus de les figures es pot llegir la data de construcció: 1780.
Arquitectònicament, a part de la portalada barroca, cal destacar-ne el campanar lateral, del segle XVI, amb gàrgoles, de formes animals, als quatre angles i merlets de tipus català en el coronament.
L'església ha estat cremada dues vegades, la primera el 1873, durant la tercera Guerra Carlina, i de nou el juny del 1936, durant la Guerra Civil.
Després de visitar l'interior de l'església, agafem un carreró al cantó dret que ens porta a la part del darrere on es conserva la Capella de Sant Corneli d’origen preromànic, del segle X.
CAPELLA DE SANT CORNELI I SANT CEBRIÀ
Situada en el centre de la població és una de les capelles més antigues i emblemàtiques de Cardedeu. Documentada des de l'any 1190, es tracta d'una capella de planta rectangular, d'una sola nau i amb un absis quadrat per la part exterior. De petites dimensions, té el seu origen en època pre-romànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. Des del 1409 va dependre del monestir de monges de Montalegre, fins l'any 1870 que al ser desamortitzada va passar a propietat municipal.
EL CARRER DELS CORRALOTS
Seguint un d'aquests corralots enllacem la Plaça Sant Corneli amb el carrer Teresa Oller. Aleshores girem a la dreta per arribar-nos a la propera Plaça Clavé, on podrem admirar la Fleca Vella.
LA FLECA VELLA
Retornem al carrer Teresa Oller que seguim cap a llevant. Aquest carrer, abans carrer Major, és un dels més antics de Cardedeu. Les cases també són molt antigues. Són cases de façana molt estreta anomenades cases de cos, ja que la seva llargada és la mateixa que una biga de fusta i acostumen a mesurar entre 4 i 5 metres. Tenen un pis d'alçada amb grans portals a la planta baixa i finestres petites, algunes sense balcons. Hi destaca la Casa Viader, del 1917, obra de l’arquitecte Raspall, amb uns magnífics esgrafiats.
LA TORRE VIADER
A continuació seguim pel carrer de l'Hospital, on veurem la Casa Masó de 1916, i la Casa Carme Golferichs de 1908. Després tombem pel carrer de Llinars i més endavant pel carrer d'Esteve Balangé, a la dreta. Aquí descobrirem la Torre Montserrat.
LA TORRE MONTSERRAT O TORRE GUAL
Al seu costat, un porxo dóna accés a l'entrada principal de la casa. Les finestres són un recull de formes i estils: arc ogival, trencat, deprimit, convex, deprimit còncau, etc. Es tanquen amb persianes de llibret mòbil i dibuixos geomètrics. A la façana sud hi ha una tribuna triangular sostinguda per una columna i coberta per una estructura piramidal, revestida amb mosaics de dibuixos florals multicolors i amb cresteria de forja. Destaquen també les gàrgoles ornamentals neomedievalistes del primer modernisme i un pou a la zona nord coronat per un treball de forja a la corriola com el de la tanca d'accés, també amb motius florals.
Es tracta d'un panot de 20 per 20 centímetres col·locat al terra de la vorera, davant els edificis, amb el nom de la casa, l'arquitecte i l'any de construcció, i incorpora la icona que identifica la ruta.
Ens trobem a l'avinguda del Rei en Jaume on trobarem el més destacat de l'arquitectura de Cardedeu. Es tracta de les magnífiques torres modernistes, bastides a final del segle XIX. Els magnífics jardins d’aquestes cases enllacen amb les avingudes, els carrers arbrats i els parcs. La recorrem cap a llevant.
LA VIL·LA PAQUITA
LA TORRE AMAT
La Torre Amat junt amb la Plaça Amat que hi ha pel cantó de l'avinguda Tomàs Balvey, daten del 1914-1916 i van ser projectades per l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, formant un conjunt arquitectònic i urbanístic singular, d’estil classicista.
Després d'aquest breu recorregut per l'arquitectura de Cardedeu, tombem a l'esquerra pel carrer de Joaquim Blume. A continuació girem a la dreta pel carrer de Llinars fins a trobar el carrer d'Alfou, que prenem a l'esquerra. Aleshores comencem a estar envoltats de camps i boscos. Anem caminant per un paisatge típicament vallesà, rodejats de petites carenes i turons, seguint uns camins tranquils i poc concorreguts, apartats de carreteres i sorolls.

Passem pel nord de la urbanització Bellavista i arribem al Camp d'Aviació. Una zona a protegir, conservar i dedicar al record de la memòria de l'aviació a la Guerra Civil espanyola.
EL CAMP D'AVIACIÓ



El comandament i la caserna, amb part del personal, s’ubicaven en les masies de can Morató i can Jofre. També hi havia l’observatori i disposava de telèfon, telègraf i estació de comunicacions per ràdio. L’aeròdrom de Cardedeu-Vilamajor era un camp d’aviació militar que actuava com a base permanent d’una unitat aèria republicana. Pràcticament tots els elements del que va ser el conjunt d’instal·lacions es conserven quasi en un estat verge. Les obres van consistir, principalment, en explanacions fetes amb molt pocs mitjans i sense cap pavimentació. Els avions que, els darrers dies de la guerra, defensaven el cel de Barcelona s’enlairaven d'aquests aeròdroms del Vallès Oriental.
Entrem en una zona de bosc, al sud del camp de vol, on els amics de Cardedeu ens mostren un d'aquests petits refugis antiaeris.
REFUGI DEL CAMP D'AVIACIÓ DE LA GUERRA CIVIL
L’aeròdrom de Cardedeu-Vilamajor disposava de sis refugis elementals, tots els quals es conserven, malgrat que en diferent estat (algun està colgat i altres s’han transformat en celler dins d’una finca particular). Com hem dit, eren refugis elementals amb capacitat per a 15 persones, camuflats en els boscos que envoltaven el camp de vol i servien per refugiar-se en el cas de metrallaments de l'aviació enemiga. La seva tipologia era en forma de U, amb dues boques d'entrada-sortida unides per un passadís transversal. S'excavaven al subsol i la volta i les parets eren fetes amb totxo vist.
Deixem el refugi i continuem pel corriol, arran del camp de vol, fins arribar a una pista. Tombem a l'esquerra en direcció nord. Ara estem creuant pel mig de les antigues pistes del Camp d'Aviació; a la dreta veiem les cases de Can Morató i Can Jofre que eren les seus del comandament i la caserna de la guarnició de defensa. Ens anem acostant a la urbanització de Sant Julià del Fou, del terme de Sant Antoni de Vilamajor. En arribar a les cases seguim la pista cap a l'esquerra, acabant de rodejar el Camp d'Aviació. Les vistes sobre les muntanyes del Corredor, Montnegre, Céllecs, la Serralada de Marina... són extraordinàries. Cap a ponent descobrim un grup de globus que s'estan enlairant i ens és inevitable fotografia-los.
Després de passar Ca l'Isidre travessem el petit torrent del Joncar i ens enfilem pel darrere de Can Boscàs fins arribar als Quatre Camins. Per la dreta tenim el camí de Sant Antoni de Vilamajor que per l'esquerra porta a Sant Jaume de Rifà; nosaltres seguim recte pel Camí Vell de Sant Antoni de Vilamajor. Al cap de poc el deixem i tombem a l'esquerra seguint les marques del GR 97. Comencem a pujar un petit turonet per la Solella d'en Cames. Molt a prop de la part més alta hi ha una alzina força coneguda a la regió.
L'ALZINA



A continuació deixem un magatzem a mig fer, a la nostra dreta, i passem a tocar de l'Artiga. Arribem a una cruïlla de camins; per la dreta continua el GR 97 cap a Can Pungol i Sant Antoni de Vilamajor, per l'esquerra aniríem a Sant Jaume de Rifà i a la urbanització de les Pungoles. Seguim recte i davant nostre apareix un gran camp assolellat. Aquí ens aturem per esmorzar i fer-la petar.
Després d'esmorzar reemprenem la marxa en direcció nord. En sortir del Bosc d'en Marçal, la pista torna a enllaçar amb les cases de la urbanització de les Pungoles. Des d'aquí tenim una bona vista del Montseny.


LA PEDRA DELS QUATRE TERMES O PEDRA FORADADA
A continuació girem 360° i ens endinsem al bosc per un corriol que surt a la nostra esquerra. Passem pel costat de Can Joan Guri i arribem a una pista asfaltada. Tombem a la dreta direcció nord, amb bosc a la dreta i camps a l'esquerra. Al cap de ben poc deixem l'asfalt i girem a l'esquerra per una pista entre camps. Passem pel costat d'una bassa i una mica més endavant, un corriol a l'esquerra ens permet fer drecera per arribar a la carretera de Cardedeu a Cànoves. La creuem i seguim el corriol que apareix a l'altre cantó. Passem ben a prop de Can Soldevila i de seguida arribem a la riera de Cànoves o de Vallfornès.
RIERA DE CÀNOVES O DE VALLFORNÈS
El terme de Cardedeu està travessat de nord a sud per la riera de Cànoves, anomenada també de Cardedeu i, en la seva capçalera, de Vallfornès. Nosaltres la travessem en aquest punt per unes pedres posades estratègicament, tot i que porta poca aigua, les últimes pluges fan molt relliscós aquest pas. L'entorn amb un bosc de ribera important, converteix aquest lloc en idíl·lic. Una vegada a l'altre cantó ens enfilem per la Serra de Ca l'Estraguès, que travessem i enllacem amb una pista. La seguim per la dreta. Més endavant creuem el Torrent de Ca l'Esmandia i poc després passem per Cal Xulino. El camí ara baixa una mica i de seguida torna a pujar per acostar-nos a l'ermita i mas de Sant Hilari.
L'ERMITA DE SANT HILARI
EL MAS DE SANT HILARI O CAL ROS
Des de l’era del mas es pot gaudir d’una panoràmica fantàstica de tots els camps i serres del voltant, amb Cardedeu al fons. També val la pena anar al darrere de l'ermita i admirar les grosses alzines que s'hi conserven. Deixem l'espai i continuem pel camí que va a parar al camí de Cardedeu a Cànoves per la Serra de Sant Hilari. El creuem i agafem un corriol que penetra en el bosc i va seguint paral·lel el torrent de Ca l'Esnandia fins que retorna, al cap d'una bona estona, al camí de la Serra de Sant Hilari. Aquest camí segueix una pista ampla i fressada que va resseguint la Serra de Sant Hilari. Més endavant deixem Can Cutiró a la nostra esquerra.


La masia Niella es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella el 1910. Es tracta d'una Torre d’estiueig, amb torre mirador central, decorada amb esgrafiats ornamentals en les quatre façanes, és obra de l’arquitecte Raspall. Continuem per la pista acostant-nos cada vegada més a Cardedeu. Veiem el trencall de Can Llopis a l'esquerra i més endavant Ca l'Alzina, i a continuació enllacem amb els vials asfaltats del poble. Seguim el carrer del Turó de la Penya i ens acostem a la riera de Vallfornés. En un moment arribem de nou al punt de sortida, on donem per acabada aquesta bonica i alliçonadora caminada.
1 comentari :
Molt interesent.Àngels
Publica un comentari a l'entrada