Distància recorreguda: 11,73 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 567 metres, baixant: 503 metres.
Altitud mínima: 696 metres, màxima: 921 metres.
El municipi de Sant Agustí de Lluçanès té dos petits nuclis de població, el carrer de l'Alou i el barri de Sant Agustí que juntament amb un veïnat dispers de cases de pagès, conformen aquest petit municipi del sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès. L’Alou és un petit nucli, al nord del terme, format per un carrer amb força pendent al llarg del qual es troben les cases.
Sortim de la Plaça de la Vila tot pujant el carrer Alou. Passem per davant de l' Hostal Ca la Cinta fins arribar a dalt del poble. Aleshores seguim la pista de terra que passa per davant de Can Llorenç, Cal Peiró i Ca n'Alou. Més endavant creuem el camí ramader d'Alpens, travessem el Pla de l'Alzina i enllacem amb la carretera d'Alpens a Sant Agustí de Lluçanès, en el lloc conegut con Pedres Negres. Seguim la carretera uns quants metres a la dreta, fins trobar el camí de Tremolosa. El seguim cap a la nostra dreta.
La pista descendeix suaument i entre en el terme de Sora (Osona). Més endavant trobem una cruïlla de camins. A l'esquerra continua el camí de la Tremolosa, que és el que farem servir de tornada; a la dreta arrenca la pista que porta al Mas d'Amunt. Aquest es el que seguirem tot passant per la Barraca del Xens, travessant la riera de Sora per finalment arribar al Mas d'Amunt.
MAS D'AMUNT
Aquest mas pertany al terme de Sora i està situat a 750 metres d'altitud.
Per aquest punt hi passa el Sender de Sora. Aquest segueix la vall de la riera de Sora i pels masos de Mas d'Amunt, Ierra i Tremolosa va a buscar el coll Mercadal. Allà enllaça amb el GR-1 cap a Santa Margarida de Vinyoles.
Sortim per la pista de darrere la casa tot planejant fins la primera bifurcació.
Tenim bones vistes de la vall de Sora. El paisatge que trobarem en aquest altiplà és una combinació de pastures amb extenses boscúries de pi roig i rouredes, i l'aprofitament del pla pel conreu de farratges i cereals.
Ara seguirem la pista de l'esquerra que es va enfilant direcció nord-oest. En les dues pròximes bifurcacions seguirem el camí de l'esquerra, a les dues següents el de la dreta.
El camí va planejant i de tant en tant fa una petita pujada per guanyar una mica d'altura. Es un tram molt boscos on abunden els boixos, el pi roig, les lianes, el marfull... De tant en tant enmig de la boscúria podrem veure alguna edificació, encara que quedi llunyana.
Una de les visions constants que tindrem es la de Santa Margarida de Vinyoles enfilada a la muntanya en direcció nord. Pertany al municipi de Les llosses i està situada a 1.208 m.a. en la Serralada de Santa Margarida.
La pista continua vers el nord tot descendent i es troba amb la pista de la Tremolosa. Aleshores girem cap a l'esquerra en direcció sud. Entrem en una zona força obaga i humida. Creuem el Rec de Tremolosa i més endavant passem pel Pla de Comallonga. Ens estem desplaçant sobre el 810 m.a. Arribem a una lleugera esplanada d'on surt un desdibuixat corriol cap a l'esquerra, que ens porta a visitar una bauma.
UNA BAUMA AMAGADA
Aquesta bauma es troba sota la cinglera i molt ben amagada. La cinglera s'ha reforçat amb una pared de pedra seca, i l'obertura d'entrada es força estreta i complicada de localitzar. Es troba situada a un parell de metre sobre l'aigua, netíssima, del Rec de Tremolosa.
Retornem a la pista i continuem la caminada fins al mas Ierra.
IERRA
Ens expliquen que aquesta masia tenia els dies contats, doncs la teulada amenaçava en esfondrar-se. Aleshores es va aconseguir que entre tots i l'Ajuntament es refés una teulada nova, que de moment sembla que protegeix bé la casa.
Reemprenem la caminada, ja en camí de tornada, passant pels Trémols de Ierra, creuant el Serrat dels Tres Termenals i en arribar als Camps de la Plana passar pel Pont del Molí del Colomer. A partir d'ara la pista comença a pujar fins a trobar l'encreuament amb la pista que ens ha porta al Mas d'Amunt. Aleshores seguirem fins arribar de nou al inici del camí de Tremolosa. En aquesta esplanada hi hauran unes taules plenes de pa amb tomàquet i embotits, begudes vàries, i una mica de pica-pica. Farem un berenar-sopar. És ben fosc, però la companyia es molt agradable. En acabar tant sols quedarà refer el camí d'anada fins el punt inicial a la Plaça de la Vila.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada