IVª CAMINADA DE SANT ESTEVE DEL COLL

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 10,13 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 547 metres, baixant: 530 metres.
Altitud mínima: 205 metres, màxima: 429 metres.

Aquesta caminada transcorre dins dels paratges de la Serralada Litoral, a la zona obaga, més humida i amb més vegetació del Corredor. Sortim davant mateix de l'església de Sant Esteve del Coll.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DEL COLL

L'església actual és del segle XVI, completada el XVII i restaurada l'any 1885 i el 1988. Té forma de creu llatina, coberta amb sis ogives formades per arcs de pedra granítica. La porta rectangular del temple, amb motllures, té una petxina semicircular al damunt.
El campanar és una torre quadrada i està emplaçat a l'angle nord-est del temple. Està cobert amb mitja taronja amagada pels merlets.
Des d'aquest lloc tenim unes magnífiques vistes del poble de Cardedeu i del Pla de la Calma.

Seguim el camí del Coll i a uns 150 metres de l'església, a la nostra esquerra, hi ha un exemplar d'arboç (Arbutus unedo) dels més grans de Catalunya, catalogat com arbre monumental des del 1988.

ARBOÇ DE SANT ESTEVE DEL COLL

Situat a 300 metres d'altitud es troba aquest arboç monumental, considerat centenari. En els darrers anys ha perdut la branca principal, i ara no forma copa, i només presenta dues grans branques divergents. Tenia uns 8,5 metres d'alçada, una soca de 2,40 metres de diàmetre i una capçada de 7,40 metres.
Malauradament es troba en molt mal estat. Fins i tot ha desaparegut la placa explicativa d'Arbre Monumental de Catalunya. És de ressaltar que els arboços que es plantaren al passeig de la Castellana a Madrid, procedien dels boscos de la muntanya del Coll.

En arribar a la cruïlla veïna girem a la nostra esquerra seguint el camí del Coll. Nova vista amb les primeres llums del dia, ara una mica més enlairats, de Sant Esteve del Coll.

De seguida deixem la pista i agafem un corriol a la dreta que s'enfila per dins el bosc. L'itinerari transcorre per boscos d'alzines força obacs. Entrem en la zona del Bosc de Can Suari. El corriol descendeix i passa a tocar de les ruïnes de Can Casavella.

CAN CASAVELLA

El camí desemboca a una pista que seguim de baixada i cap a l'esquerra. De seguida retroba el camí del Coll que aviem deixat per agafar el corriol de Can Casavella. El seguim cap a la nostra dreta. Passat un torrent el deixem i ens enfilem per un corriol que surt a la dreta i que segueix paral·lel el torrent de Can Suari. Més endavant el creuem i traspassem dos torrents més. Comencem a veure, llunyana, la Torrassa del Moro.



El sender fa continues pujades i baixades, fins que pren un decidit descens per anar a buscar el Bosc de Can Bruniquer. En acabar el descens arribem a l'esplanada de darrera de Can Bruniquer, on es troba el primer avituallament.

CAN BRUNIQUER

Can Bruniquer és una masia del segle XVII, que ha anat ampliant-se al llarg del temps. La façana principal té un portal adovellat de mig punt i, a sobre, un finestral d'arc conopial lobulat.

Reemprenem la caminada seguint, aigües amunt, el torrent de les Roques Altes.



La humitat és molt abundant i això es reflexa en la vegetació que anem trobant. Les falgueres, les molses... resten xopes i l'aigua regalima entre els dits si les toquem amb la mà. Travessem el torrent i ens decantem cap a l'est. Ens endinsem dins el Bosc de Can Bordoi i més endavant al Bosc de Can Diviu.




Novament arribem a una nova bifurcació. S'hi enfila fort. El camí, fressat però força malmès per les motos i les pluges, acaba convertint-se en un corriol que desemboca, poc després en una nova cruïlla. L'ascensió continua, però ara és molt més còmoda i agradable. El camí dibuixa un revolt rodó i flanqueja l'obaga, sense guanyar gaire desnivell. Tot d'una el nostre ramal s'enlaire de sobte i surt a una pista forestal ampla que travessa la muntanya provenint de Can Bordoi.

Ja som molt amunt. La carena culminant clareja entre les alzines, però la Torrassa encara no es veu. Aquí trobem el segon avituallament.



Ens trobem a un centenar de metres de Can Bordoi seguint la pista en direcció contraria a la caminada, es a dir direcció nord. El casal noucentista de Can Bordoi construït a principis del segle XX per Josep Comas i Masferrer reemplaçà l’antic mas de Can Bordoi, documentat des del segle XIII, alberga el Museu Monogràfic del Castell de Llinars, museu privat on hi ha tot el material trobat a les excavacions fetes al Castellvell i on destaca una magnífica col·lecció de ceràmica. Al costat de la casa es troba Sant Cristòfol del Far o de Can Bordoi, església ja documentada al 1023 però que fou reconstruïda al mateix temps que s'aixecava la casa a principis del segle XX.

Nosaltres seguirem la pista carenera fins que en arribar a la zona coneguda com el Penjat, agafem un corriol a la dreta. Anem revoltant diversos torrents per la zona obaga sota la Torrassa, amb bones vistes sobre Llinars, Cardedeu i el Montseny.

Anem a parar a una pista que seguim cap a ponent i que revolta per la cara nord de la Torrassa. Arribem a una cruïlla de pistes, nosaltres agafem un amagat corriol a l'esquerra que s'enfila de cop i ens porta directament al planell de la Torrassa.

LA TORRE DEL MORO O TORRASSA

La Torre del Moro, la Torrassa o Torrassa Malaia Romana està bastida en el caire d'un extens planell del cim de la muntanya, però l'alzinar n'impedeix qualsevol vista. Aquesta torre esdevé un dels millors exemples conservats de les torres de guaita d'època romana. Es troba ubicada a 417 metres d'alçada, i el seu terrat, que és un vèrtex geodèsic, a 430 metres, al turó de Can Bordoi, entre els camins del Coll i de Can Bordoi, a la carena entre les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. És de planta circular de 9,30 metres de diàmetre exterior amb una alçada de 8,30 metres d'estructura cònica. A la seva base hi reposa una construcció molt acurada de 9 filades de grans carreus de granit encoixinats. Per sobre d'aquests grans carreus hi ha una segona fase constructiva també de carreus de granit, però més petits i amb zones irregulars, que va ser restaurada a inicis del segle XX. No es coneix la data de construcció d'aquesta important torre de guaita, donat que l'excavació arqueològica no va proporcionar elements cronològics precisos, però es considera que podia haver estat construïda vers la segona meitat del segle II aC.

La Torrassa era una torre defensiva que controlava el territori i els passos o vies. Controlava les terres de banda i banda de la Serralada Litoral en el punt de Can Bordoi. A més, prop de la Torrassa hi ha un jaciment romà, Can Collet, on està documentat un taller d'àmfores de la segona meitat del segle I aC. i primera meitat del segle I dC.
Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc. D'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar. El seu pas per la història ens deixa endevinar que d’històries i llegendes en va plena. A més els seus voltants són una bona mostra de la vegetació típica de les bagues del Corredor.

El dilluns 22 de juny de 2009, va tenir lloc la cessió de la Torrassa o Torre del Moro a l'Ajuntament de Llinars del Vallès per l'empresa Àrids Garcia.
La cessió de la Torrassa es va fer a l'alcalde de Llinars del Vallès in situ, de la mà de Jordi i Carles Garcia, propietaris de l'empresa Àrids Garcia, que des de maig de 1999 són els propietaris d'una finca forestal en què es troba ubicada la Torrassa.
L'empresa Àrids Garcia Canteres Granítiques va ser creada l'any 1960

Marxem de la Torrassa cap al sud, tranquil·lament avall, per la pista d'accés. Arribem, tot seguit, en una cruïlla important, en un planell conegut com Pla de la Bassa del Llop, 420 m.a. Aquest pla està travessat per una pista important que uneix Can Collet amb Can Bordoi. És el punt més elevat de tot el terme. Es tracta d'un planell que queda a 250 metres de la Torre del Moro, entremig de la Torre i les ruïnes de Sant Sebastià.

En poca estona arribem al tercer avituallament, on podem optar per acostar-nos a les ruïnes de l'ermita de Sant Sebastià.

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ DEL COLL

A la capella de Sant Sebastià del Coll hi acudien els pagesos al seu aplec, tot buscant les pedretes de Sant Sebastià que lliuraven de molts flagells, i que no era altre cosa que els cristalls de quars, producte de la descomposició del granit. Tot i que se’n conserven només les runes, l’ermita de Sant Sebastià forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars, documentada l’any 1640. Té una vista magnífica i permet gaudir d'una bona panoràmica (des d'aquí la vista és de 360º: Litoral, Prelitoral, Vallès, etc.).



Retornem al punt d'avituallament i seguim la pista en baixada. Al cap de poca estona veiem a la nostra dreta les runes de la Torre Vella.

LA TORRE VELLA

Trobem una bifurcació de pistes, agafem la de la dreta. Anem baixant i passem per un gran camp que es troba al darrere del Xalet. Anem descendint i més endavant deixem a l'esquerra el mas de Can Dous.



Continuem i després de passar per davant de Can Martí arribem a la pista del camí del Coll. La seguim a la dreta i passem a tocar les instal·lacions de les pedreres dels Dous, avui dia fora d'ús encara que es fan servir com magatzem de material de construcció. En poca estona arribarem de nou a la bifurcació de l'Arboç Monumental i després al punt de sortida.



Celebrem la caminada amb un bon esmorzar, acabat de preparar, pels bons amics del Coll. No hi faltarà de res. Salut i que ho seguiu fent molt de temps.

4ª CAMINADA A SANT ESTEVE DEL COLL