CAMINADA PEL RODAL DE TERRASSA I SABADELL

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 11,22 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 432 metres, baixant: 472 metres.
Altitud mínima: 236 metres, màxima: 394 metres.

Aquest és un recorregut per paratges molt bonics i ben conservats malgrat estar rodejat de zones urbanes i industrials. El paisatge que veurem recorrent aquest camí, canvia a mesura que ens allunyem de la zona urbana. En el moment de començar a caminar podem constatar clarament l'impacte de l'home sobre el medi: l'ocupació dels marges del torrent de la Grípia per horts marginals i l'ocupació del territori per diferents equipaments, com la residència de Mossèn Homs, el viver de les Brigades Municipals, el Centre d'Educació Especial El Pí i una antena de ràdio.

Comencem a caminar cap a ponent (348 m.a.), per un camí de terra amb pals de fusta a l’entrada. Passem per davant la Residència de Mossèn Homs i en la cruïlla de camins propera trobem un pal indicador. Al davant hi ha el torrent de la Grípia i la Torre de Mossèn Homs, actualment escola d’hostaleria. Al costat del mas hi ha l’ermita del Sagrat Cor de Jesús. Nosaltres haurem de girar a l'esquerra, cap al sud, per un camí de terra. És el camí històric de Matadepera a Sant Quirze del Vallès. És un camí antic que possiblement ja existia en l’època romana, ja que en un estudi fet a la dècada de 1960 s’hi van trobar restes de ceràmica d’aquesta època.

Aquest camí és ample i molt pla. Passem pel costat de la tanca del viver municipal de Terrassa (346 m.a.). També deixem a l'esquerra l'accés que porta al blanc i modern grup d’edificis del monestir-convent de monges de clausura de les germanes Carmelites Descalces. El nostre camí segueix endavant i passem a tocar de l’àrea d’horts municipals de la finca de Mossèn Homs (334 m.a.). Al nostre darrera tenim bones vistes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

Més endavant deixem a la dreta un grup de cases tancades pels quatre costats a dins d’una finca, són les Casetes de l’Estació (315 m.a.)

A la dreta tenim el Camp de l'Estació, sembrat de torres elèctriques. Més endavant passem, per un pont (288 m.a.), sobre la via del tren del Ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida (RENFE). Aleshores girem 90º a l'esquerra tot deixant les parets d’una estació transformadora d’electricitat i l'antic baixadoe de Torrebonica a la dreta del camí. Deixem el camí vell de Sant Quirze a Matadepera i seguim direcció est. El camí planeja i comença a baixar.

A la nostra dreta veiem les punxes de la masia de Can Viver de Torrebonica: un conjunt d’edificacions en què podem veure l’antiga casa pairal, l’edifici del l’hospital del Tòrax o Sanatori (bastit a principis del segle XX), la capella... És l’edifici més visible de tos aquests entorns. Era un dels primers masos vallesans abans que es convertís en sanatori.
Va començar a anomenar-se així a partir del segle XVI. Hi ha una tradició oral que explica l'origen del nom. Segons aquesta, l'amo de Can Viver i un seu veí decidiren de construir una d'aquelles torres que a l'època servien per a la vigilància. L'obra els esperonà de tal manera, que van fer una juguesca a veure qui la bastiria més formosa. Els dos veïns hi varen posar tots els mitjans al seu abast. Finalment, qui va reeixir fou el de Can Viver, i des d'aleshores tothom anomenà la masia Can Viver de la Torrebonica.

L'any 1909 es va vendre al Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi. El 1911 s'inaugurava com a sanatori i onze anys més tard se'n feia càrrec la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. La tuberculosi fou fins als anys cinquanta una malaltia incurable. Torrebonica oferia els avantatges de ser un nucli aïllat, descontaminat, amb una climatologia adequada i, a la vegada, de fàcil accés. Més recentment ha estat residència per a gent disminuïda, centre d'estudis per a la millora d'activitats agropecuàries, escola de natura, ...



Al finalitzar la baixada travessem el torrent de la Betzuca (270 m.a.) i entrem en el Pla del Pi Gros. Seguim pel mig del pla, sota un petit bosc de pins pinyoners.



En sortim fent un revolt a l'esquerra i en lleugera pujada arribem a una cruïlla de camins (284 m.a.) Girem a l'esquerra seguint el camí Ral de Terrassa a Sabadell.
A la nostra esquerra, veiem l’anomenada Bassa del Golf, que hi ha darrera de dos edificis pintats de color verd.Continuem recte i travessem de nou la via del tren per un pont. Girem 90º a l'esquerra i seguim una ampla pista de terra en direcció oest. A la dreta tenim el camp de golf i a l'esquerra el tall del fossar per on passa la via del tren.



A continuació arribem en un replà del terreny (placa indicadora) on s'acaba l'itinerari de natura del Torrent de la Betzuca. Nosaltres continuem en baixada a buscar el torrent de la Betzuca. Arribem al punt més baix de l’itinerari (270 m.a.), on girem cap al nord i ens endinsem per un bonic sender ombrejat que segueix paral·lel a la llera de la riera sobre una terrassa natural del terreny.
Aviat haurem de travessar per dos guals el torrent de la Betzuca (el llit del qual és pràcticament sec la major part de l'any; només s'observa aigua després de les pluges típiques de la primavera i tardor).

A continuació el camí planeja per un terreny més sorrenc. Arribem a uns esglaons de fusta que ens permeten pujar un petit desnivell. Ara el camí gira bruscament cap a la dreta i arribem a un mirador, format per una barana de troncs, sobre el barranc de la Betzuca.
El camí segueix en lleugera pujada un sinuós traçat ple de giragonses que s’entrellacen. Anem paral·lels a la tanca del camp de golf del Real Club de Golf El Prat.



Finalment arribem a l’Àrea de lleure de Can Bonvilar on hi ha el Centre d'Informació Ambiental Bonvilar (C.I.A.B. a 336 m.a.) L’Àrea de lleure de Can Bonvilar i el seu entorn és un àmbit d’oci i de natura inclòs en els terrenys cedits a l’Ajuntament de Terrassa pel Real Club de Golf El Prat amb motiu de la construcció del camp de golf. L’espai inclou els itineraris del bosc de Can Bonvilar i del torrent de la Betzuca, que han estat arranjats per la Fundació Natura amb actuacions de millora del medi natural.



Deixem l'àrea de descans, després d'aprofitar per esmorzar, i continuem el camí direcció nord. Entrem en una bosquina d'alzina amb pi blanc amb un sotabosc força ric i dens, format per llentiscle, marfull, aladern, nombroses lianes com l'heura, l'arítjol, la vidiella... Passada la bosquina, enllacem amb el camí vell de Castellar. Enfront tenim els camps de conreu dels Plans de Ca n'Arnella amb Sant Llorenç del Munt presidint tot el paisatge.

Continuem de pla amb conreus a banda i banda del camí. Deixem a la dreta un parell de camins que ens portarien a la font de Can Argelaguer i a la seva masia. Quant arribem a la capçalera del torrent de la Riereta deixem a la dreta el camí per el que tornarem des de Sant Julià d'Altura. Nosaltres seguim recte i de seguida arribem a la carretera de Sabadell a Matadepera. La creuem perpendicularment i a l'altre cantó arrenca un corriol, que primer pren la direcció nord per canviar tot seguit a llevant mentre voreja un camp conreat. Al cap d'una estona el corriol baixa fortament, tot aixaragallat, fent varies giragonses i ajudat per alguns graons penetra en l'ombrívol Torrent de Gotelles.
Amb cinc minuts de baixada ens trobem en un ambient totalment diferent. La sensació de frescor és força acusada i el paisatge vegetal és molt més complex i ric. En ser un torrent molt tancat i profund, fa que hi hagi un microclima diferent del que trobàvem "a dalt". La llum del sol hi arriba poc, això permet un grau d’humitat més alt a l’ambient; a més es tracta d’una zona molt rica en aigua, com podem comprovar amb les dues fonts que hi trobarem arran del camí. Tot això ha permès que s’hi hagi establert una vegetació molt densa i vigorosa. Trobem arbres típics dels boscos de ribera com el pollancre i l’om. El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral·lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent gran de Can Font o de Can Sallent, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. Tots dos s'uneixen practicament dessota la casa de Ribatallada.

LA FONT DE GOTELLES

LA FONT DE LA MORERIA

Estratègicament ficada dintre d'un espès falguerar hi trobarem la font amb un abundós cabal d'aigua. El nom d'aquesta font sembla que li prové d'una antiga torre de guaita, les restes de la qual encara es poden veure dalt del turó que queda en la unió dels torrents de Gotelles i de Can Font. Aquesta torre era coneguda per la Torre de la Moreria.

La plana agrícola, formada per terrenys argil·localcaris tous, ha estat excavada per l'acció de l'aigua, que ha anat creant profunds torrents com el de Gotelles i Ribatallada, que termenegen Terrassa, Sabadell i Castellar. L'aparició de fonts i rierols ha contribuït a mantenir una vegetació pròpia dels llocs humits, amb un aspecte selvàtic a cause de lianes com l'esbarzer, la vidalba i l'heura. Arbres com la moixera de pastor o el trèmol, arbusts com l'arç blanc o l'avellaner, plantes com la sarriassa, la falguera, el càrex i la cua de cavall i plantes aromàtiques com la menta i la tarongina ens ofereixen una vegetació exuberant.



En un punt del torrent, hi trobem una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.

Resseguint una bona estona el torrent anirem gaudint de l'abundància d'aigua. També trobarem una surgència d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent.



El torrent es va eixamplant i arribem a la confluència amb el torrent de Can Font o del Guinard. A partir d'aquí, canvia de nom i passa a dir-se Torrent de Ribatallada.
És un dels torrents importants del marge dret del Ripoll, no pel cabal d'aigua que pugui aportar al Ripoll, sinó per l'abundància d'aigua subterrània que té. Durant molts anys la societat de Propietaris de la Mina d'Aigües de Sabadell, que fou fundada l'any 1842, hi tenia una de les principals captacions amb les que subministrava aigua a la ciutat de Sabadell.
Val la pena que ens anem fixant en els espadats argilosos que donen nom al paratge de Ribatallada. Damunt d'un dels tallats veiem les darreres cases de la urbanització de Ca n'Avellaneda.

Després de vorejar un turó arribem al pantà de Ribatallada, avui en desús i ple de bardisses. Subministrà aigua a Sabadell entre 1895 i 1962. Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, sota mateix de la masia castell de Ribatallada. Tenia 4 metres de fondària i una capacitat de 10.000 m3 i s'alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir de 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d'aigua a Sabadell, fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret. Estava format per un mur de contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida cap a Sabadell.



Deixem el torrent de Ribatallada i iniciem una pujada molt pronunciada cap a Sant Julià d'Altura. El camí es bifurca. Si anéssim cap a l'esquerra podríem veure les restes dels pous de glaç de Ribatallada i continuaríem fins arribar al camí del Rieral i al riu Ripoll. Nosaltres seguim el camí de la dreta. Arribem a un punt on el camí fa un revolt de 90º cap a l'esquerra. Al costat mateix tenim un cobert i una era. Pertanyen a la masia castell de Ribatallada, que es veu enlairada, avui abandonada i en procés de degradació.

Encimbellada dalt d'un turó pertany al terme de Castellar del Vallès i a la parròquia de Sant Julià d'Altura. El lloc és documentat des de l'any 1060 i el castell, des de l'any 1080. L'any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L'any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallés. A la segona meitat del segle XIV hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores i els Clasquerí. Al segle XVIII es comencen a aprofitar les aigües del lloc i es construeixen dos pous de glaç. L'any 1879 la finca es comprada per la Societat de Propietaris de la Mina d'Aigües de Sabadell.

Pels voltants hi trobem arbres plantats o subespontanis, com un lledoner, segurament plantat a fi de poder-ne aprofitar les branques per fer forques, o una figuera. També trobem alzines. Tots aquests arbres prenen grans alçades i dimensions gràcies a la fàcil disponibilitat d’aigua. Veiem, ran del camí, unes alzines sureres. La presència d'aquestes sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic.

LA FONT DEL SURO O FONT IMPROVISADA

Passem per davant de la Font del Suro, que ens queda a la dreta. Aquesta font recull diversos escorrims d'aigua que procedeixen de la font dels Capellans, com també del torrent que hi va a parar. És de construcció molt recent. Aquesta font és un cas típic d'aquest torrent de Ribatallada: només cal gratar una mica en aquests marges humits, per crear-ne de noves.

LA FONT DELS CAPELLANS

Uns metres més enllà, també a la dreta, hi ha la Font dels Capellans, al peu d'una bonica alzina. Diuen que no s'esgota mai, ni en els anys de més sequera. Al segle XVIII ja se l'anomenava així. Recull l'aigua del torrent dels Capellans, afluent del de Ribatallada. Dins l'arcada hi ha una portella que dóna pas a la mina. Avui és propietat de la Companyia d'Aigües de Sabadell i continua sent molt visitada.

Fem un revolt molt tancat per travessar el sot dels Capellans i amb un últim esforç arribem a dalt de la carena. Som en una àrea d'esbarjo, amb l'església de Sant Julià d'Altura presidint l'espai.

SANT JULIÀ D'ALTURA

Fou una parròquia rural de l'antic terme de Sant Pere de Terrassa fins que aquest es disgregà el 1904 i aleshores s'uní a Sabadell. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. A mitjan segle XX, com a parròquia va començar a pertànyer al barri de Ca n'Oriac. Està situada en un dels paratges més bonics del rodal, prop dels espadats del torrent de Ribatallada i a tocar del bosc de Can Deu.
És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, desenvolupada entre dos cossos verticals, el campanar a ponent i la cúpula del presbiteri a llevant, que ens dóna la imatge característica d'aquest conjunt. L'edifici actual és el resultat d'una important reforma del segle XVII, aprofitant part dels materials gòtics d'una església anterior (com es pot veure en la portalada actual) tot i que conserva restes de l'XI al mur de tramuntana. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Duia l'Infant al braç esquerre i una poma a la mà dreta. Als peus tenia un bou i una pastoreta, símbols de la ruralia. Va guardar-se molts anys a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès, l'església fou incendiada i es profanà el cementiri.
A més a més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri.
L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.

Deixem Sant Julià i anem a buscar un camí que passa pel darrere de l'esplanada de taules i barbacoes. El camí pren la direcció de ponent tenint els camps de Ca n'Argelaguet a l'esquerra. Passem pel costat d'un dipòsit d'aigua de Ribatallada i arribem de nou a la carretera de Matadepera a Sabadell. La creuem i seguim el nou sender cap a la dreta, a sota i a l'esquerra tenim el torrent de la Riereta. El seguim fins que enllacem amb el punt en que hem creuat la carretera per primer cop per anar al torrent de Gotelles. Aleshores el seguirem cap a l'esquerra. De nou ens trobem rodejats de camps de conreu i boniques vistes de Sant Llorenç del Munt.

Continuem de dret acostant-nos al torrent de la Betzuca. El camí entra en una zona boscosa de pins i amb un parell de corbes baixa i creua a gual el sec torrent de la Betzuca. Ara caldrà remuntar un petit repetjó, que ens deixa davant l'esplanada pertanyent a la Societat Columbòfila de Terrassa, amb les seves "casetes" de coloms. Nosaltres seguim el camí i al cap de poques passes arribem de nou al punt d'inici de la caminada.

CAMINADA PELS RODALS DE TERRASSA I SABADELL